JOGA BONITO 2

Que me perdoni qui me trobi pesat, però jo no me cansaria mai de veure això.
Estaria molt be fer algo similar entre tots els cans vells. Riuriem bastant.
Com diu en Cantona, hi ha poc més a dir.

Frickisme futbolistic

Això és la imitació dels Buidadotes dins la seva marxa habitual de cada diumenge de camí cap al camp. Potser el resultat no és el mateix, per l'esperit és calcat!
Joga bonito buidawaves!

Dos mites vivents, junts....

Ja sé que es dia no és massa niki, però s'ocasió s'ho mereix... Segons sa notícia que he llegit a El Periódico, cada un dels quatre concerts (en fan tres més a Getafe, Benidorm i Santiago) es dividirà en tres blocs. En el primer, Fito i Calamaro cantaran per separat peces de la seva discografia; després, cada un versionarà temes de l'altre, i al final, tots dos interpretaran diverses cançons junts.Les actuacions duraran entre tres i quatre hores. Les entrades, que sortiran a la venda el 15 de maig, no superaran els 50 euros.
Ja ho sabeu, si sou molt fans des dúo o encara sou per aquí i no teniu cap feina, un gran N.P.F.G.M.

Per flipar (o plorar)

Frikejant un poc, des d'un des videos de'n Tofol, he trobat un seguit de penya que feia coses amb es més que conegut cub de Rubik (per qui no sapiga que és, és aquell cub de colorins en que el joc consisteix en que, un cop desordenats es colors, els posis una altra vegada en ordre). D'aquests es que més m'ha impresionat es sa nina que vos deix a continuació. Jo personalment no ho he resolt mai, ho trob imposible (tot hi que en es youtube hi ha un tio friki que explica la solució) i he flipat amb sa nina aquesta. Au ido,



Des de el curro con amor, Rufire

setmanari musical

Salutacions cordials a tots es cofrares; aquesta edició des setmanari se presenta amb una biografia d’un grup com pocs han existit, innovadors, influents i amb una evolució musical i lletrística de digne reconeixement. Son The Doors, recordats per molts gràcies a sa polèmica figura de Jim Morrison, conegut aficionat a ses drogues, ses dones i a sa teoria des caos (també anomenada “teoria den Cuadros”).
En segon lloc presentaré un parell de notícies musicals relacionades amb Son Servera i ses seves festes, i amb es panorama “concertil” d’aquest estiu a s’Illa. Com sempre acabaré amb sa recomanació de dues obres mestres en forma de disc i dos temazos amb gust afruitat, amb anys a dins bidons de roure i amb denominació d’orígen. Esper que vos agradi! (encara que no vos agradi seguiré fent sa secció, no com en Tofrito…)

Cuando en 1965, cuatro amigos se unieron interpretando canciones acompañadas por los versos compuestos por un tal Jim Morrison, no pensaban que llegarían a convertirse en uno de los grupos de rock más importantes de los años setenta. Junto a Morrison, que ponía la voz, se encontraban Ray Manzarek en los teclados, Robby Kriegger a la guitarra y John Densmore en la batería. Los cuatro formaban el grupo 'The Doors'. Su primera actuación, en un pequeño local, fue un tremendo desastre. Nadie acudió al concierto. Comenzaron a tocar en locales de poca reputación, intentando sacar algo de dinero para continuar con su carrera, mientras Morrison se debatía entre sus dos pasiones: las mujeres y las drogas. Les cuesta mucho encontrar casa discográfica, pero finalmente fichan por una pequeña compañía, donde comienzan a trabajar.
En 1967 publican su primer disco, 'The Doors'. El single 'Light My Fire' se convirtió rápidamente en número uno. El disco contenía, además, temas como 'The End' (11 minutos tratando el complejo de Edipo), 'Break On Trought' y 'Light My Fire'. Todo el disco tiene un aire teatral, influido por las actuaciones de Jim Morrison. En general, los temas tratan de forma explícita el tema del sexo y las drogas.

El gran aliciente de los conciertos del grupo era ver a Jim Morrison entrar en trance en mitad de una interpretación y recitar poesías o bailar como un loco. Proclamaba el 'amor, sexo, drogas y rock 'n' roll'. Despreciaba la autoridad, hasta que en el transcurso de un concierto mostró los genitales al público y fue detenido por escándalo público.

En 1968 sacan 'Waiting For The Sun'. En general, los temas de las canciones bajaron el contenido sexual por temas con mensaje social. En 1969 editan 'Morrison Hotel', cuyo título se debe al hotel elegido para la portada del disco. Todos los temas del disco están compuestos por Jim Morrison, aunque para alguno de ellos contó con la colaboración de sus compañeros. En 1971 sacan 'L.A. Woman'. Cuando salió el disco, Jim Morrison acababa de despedirse de sus compañeros para marcharse a París a escribir poemas. Un mes después, el 3 de julio, era encontrado muerto en su habitación, víctima de un infarto, fruto de sus desmadres y abusos con las drogas.

A s’apartat de concerts hi ha una notícia important: Dia 22 de Juny tocaran a Son Servera REINCIDENTES i PORRETAS, repetint es concert que varen donar a nes mateix lloc fa uns 10 anys. Agradin més o menys s’ha de reconeixer que es nivell és considerablement superior a nes programa de sa nit de rock dels darrers anys…quina casualitat que ara que venen eleccions se confirmin es grups tan aviat…A part d’això se comenta que a nes concert de sa Nit de Sant Joan, dia 23, tocaran a Son Servera M-CLAN, cosa que confirma s’increment en es presupost de s’Ajuntament per ses festes…s’ombra de ses eleccions se fa notar…

Uns dies després tocaran a sa Sala Assaig es Delinqüentes, concretament dia 30 de Juny, mentre que a ses festes de Cala Ratjada tocaran Gatillazo, es darrer grup de n’Evaristo de La pollar records. Molt més endevant, dia 19 d’Octubre, tocaran també a sa Sala Assaig Bersuit, grup argentí ben conegut pes mestre Cuads. A part d'això lo de sempre; Rock and Pina, Rock'n'Rostoll, ses festes de Capdepera, gira des karronya...

Es dos discos recomants d’avui són dos extrems a dins sa música, fet que intenta demostrar sa riquesa d’aquest art i sa bellesa de tenir un gust musical ampli (per cert es dos son des mateix any). En primer lloc un de jazz, d’aquells que combinen sa fredor de sa partitura amb es color de s’improvització. És un disco d’en Pat Metheny (guitarrista), el qual s’acompanya per un dels millors baixistes que ha donat sa música: Jaco Pastorius.
En segon lloc és inevitable fer una referència a nes primer disco des Ramones: tres acords, 4x4 i molta energia

-PAT METHENY “Bright size life” 1976
-RAMONES “Ramones” 1976

I dos temazos:

Rolling Stones "Gimme Shelter"

Bob Dylan "All along the watchtower"

Pq la vida puede ser maravillosa??

Continuant amb es frikisme (ja sé q això ja indignarà a més d'un o millor dit d'una), postet per no passar per alt un parell de temes futbolístics. Per una banda, a destacar es partit de semis de sa xampions entre Manchester United i Milan, marcat pes bon futbol, atacant tots dos equips i amb jugades de molta qualitat. A més destacaren i marcaren les diferencies els autèntics cracks dels respectius equips. Vos deix amb un resumillo pels q no ho varen veure.



Avui Chelsea-Liverpool, un altre partidarro a tenir en compte. Sa seu de viladomat o can Josep Maria ho donarà tot...

Per altra banda, miraré d'anar treguent tipo videos de qualcun crack no del tot consolidat i que crec q seran de lo milloret els pròxims anys. Després des recitals d'ahir de Kaká, Rooney o Cristiano, quedau-vos amb Diego del Werder i ex de Santos i Oporto. Aquest tio crec que serà un dels millors mitja punta dels propers anys; ojito i esperem q no vagi al Madrid q darrerament s'ha comentat algo... vos deix amb un vídeo seu en forma de resumillo light del q ja ha arribat a fer.



Seguirem informant...i aoun ereu???

PD: començau a familiaritzar-vos amb aquest rollo pc futbol per internet, esta bastant bé, fàcil de jugar i amb jugadors i equips reals. Sa neta seria crear una lliga amb els cofrares participant-hi!

Una de Varios

Bones a tots, akí vos present sa darrera entrega de <> durant es pròxims mesos, ses pressions den manti m'han fet plantejar una parada indefinida en sa secció. Per tots es meus fans: Per punts:

1.- Punto G

vegent s'entrada q hi ha una mica més avall q akesta ,on s'idolatren ses virtuts de ses dones, vos deix akest linkazo a un video q pot ser aclareixki conceptes a 4 membres de sa confraria q vagin una mica perduts en akest tema, cosa normal perq ses dones són més complicades que un cubo de rubick. Vos convid també a que faceu una volteta per sa pàgina en general per sa pàgina akesta q hi ha bastants de dois.

2.- The Simpsons

extret directament de sa pàgina anterior vos deix akest temazo

3.- Dois varis

- Ki diu que feia tan de mal?
- serrant serrant...
- Ell no pot faltar mai
- no tot es el clàssic 4-4-2

4.- una mica de serietat N.P.F.G.M.

un video per fermos pensar a tots una miketa


Au idò fins a sa pròxima penya!!!! i recordau: Con la boca cerrada patada en los cojones!!!

DONES

No les entenem, però les adoram; deim que no les necessitam, però no podem estar sense elles; criticam ses seves banalitats, però no deixam de repetir-les...
Per molt que diguem, el món tendria encara menys sentit sense elles... Serveixi aquest vídeo (que ha arribat a ses meves mans gràcies a na Carmeta Riera) com a homenatge a totes ses dones, i en especial a sa cada vegada més nombrosa representació femenina de sa cofradia...VA POR USTEDES!



PD: Aquest vídeo tb és un homenatge a s'estil bloggeraci "Rufire, desde el curro con amor". Fire, te queremos.

Un poc d'informació

Això és només una mostra de lo que els diaris d'avui en dia esciuen. "Gueno" ja jutjareu.

24/4/2007 DELITO CONTRA LA SALUD PÚBLICA EN BADALONA.

El periodico de Catalunya

Foto de sa carta i plànol des col·lega

Detenido tras publicitar con anuncios que vendía hachís

• El arrestado inundó los alrededores de un instituto de papeles con el plano de su casa
• La nota, plagada de faltas, ofrecía 'costo del gueno' por 20 'uros' a 'chabale rollao'

Parece una broma pero no lo es. Los Mossos han detenido a Marcos R. I., un español de 32 años a quien no se le ocurrió otra cosa para publicitar la venta de hachís que redactar un anuncio, con su nombre y el plano de su casa incluido, e inundar de fotocopias las calles adyacentes a un instituto de Badalona. Al leer el anuncio, escrito con infinidad de faltas de ortografía e incorrecciones gramaticales, los Mossos dudaron de su autenticidad, sobre todo porque no es habitual que un traficante facilite su nombre y la localización del punto de venta de la droga. La vigilancia policial arrojó un resultado nada de chiste: 12 ventas en una tarde, algunas a menores. El manuscrito anunciaba "costo del gueno" a modo de título, para después advertir de que iba destinado "ha chabale rollao y no venir lo menore", principio que luego pasaba por alto. En una plaza del barrio de Sant Roc, donde acostumbran a concentrarse menores, también se encontraron fotocopias del anuncio.De hecho, el delito que se le imputa es contra la salud pública con la circunstancia agravante de venta a menores. Tras pasar a disposición judicial el pasado sábado, el juzgado de Badalona que estaba de guardia decretó la libertad con cargos hasta la celebración del juicio.La nota continuaba con orientaciones sobre cómo localizar el punto de venta, que no era otro que la casa del traficante en Badalona. En los bancos "de asentarse" de detrás de su domicilio, precisaba el anuncio, para luego advertir de que si no se mantenía la discreción, no "su vendo na". Una vez en el banco, el traficante proponía "silvar" bajo la "bentana" para que él saliera a vender. Para finalizar, la nota informaba del precio: 20 "uros" una barrita.

Per favor, llegiu sa carta i mos tronxareu. Des del curro con amor, Rufire

1 X 1

MONXO "mariposa" Robinson. Discret. **
Lo poc que va anar a porta no ho va poder aturar, però va donar la talla a un partit complicat. Va aturar mes amb les cames.






"Mariscal" RUFIRE Hierro. Inexpugnable. *****
Sòlid eficaç i expeditiu. Una autentica muralla a l'eix de la defensa. L'autentic lider de la saga buidadotera. El gran capità va donar leccions magistrals estil Paco Flores.





PALERM "exquisit" Sorín. Fallon.***
Gran partit del lateral buidadotil, però va fallar, inexplicablement, el gol de la tranquil·litat.





"Hormigonera" Edusso. Carnisser.**
Va fer l'entrada més dura del partit. Una jugada clau que va aturar el ritme del partit i va deixar fora de combat al "madrileta" davanter dels Cocos.





"Galactic" VALLEJO. Romput.***
Constància interrompuda per una lesió al turmell a principis de la segona part.





Gaspar "EL BELLO". Precís.***
Superats els problemes amb les lesions va ser un home efectiu al mig del camp. Les vendes de camisetes han pujat un 34%.




"Becken" PAU "er". Driblón. ****
Va donar-ho tot. Va desbordar als rivals amb elegància i velocitat. Simplement espectacular.



Roman ORIOL "Riquelme". Determinant. ****
El seu gol va suposar la victoria. Demostració de tècnica i visió de joc durant els 50 minuts. Constant de principi a fi.





"Pulpito Mágico" Cuadros. Desaparegut. *
En aquesta ocasió no va aportar res a l'atac buider. En defensa va fer accions encertades. La seva vida nocturna comença a afectar el seu joc.




"Pibito" SUREDA. Golejador. ****
Va continuar la tónica de gol per partit. El millor gol del partit que suposà el 3-3 al lluminós. Gran futur per aquest jove jugador.





* Mordor total.
** Ridicul amb jugades Mordor.
*** Sortida de Mordor. Bona actuació.
**** Arribada a Terra Mitja. Fregant la perfecció.
***** Nivell "Kaiser". Solo unos pocos.

Gerrets 5 - "equipo des jovenets" 3

A petició del nostre venerat caudillo per la gràcia des blog. Faré un resumillo, amb alguns descuidos per falta de memòria, del que va ser el triomf gerrètic d'ahir a la tarda.

L'arribada a l'estadi es va fer amb la parsimònia habitual, alguns dels gerrets van tenir temps de veure la part final de l'encontre anterior. Concretament, tot el paripé derivat de l'entradota a destiempos de Sir Edward Rompehuesos. L'entradota va estar allà però l'actuació teatralística del Coco Loco afectat va superar de molt, l'abast real de l'impacte.

Ben aviat va arribar l'equip amb qui els gerrets s'havien d'enfrontar. Els gerrets, que feien estiraments a la banda i compartien visions pessimistes sobre els seus respectius estats de forma, es van ensorrar en veure arribar un equip de 7 fieres d'entre 19 i 21 anys (a jutjar per l'estat de forma). Les baixes de Puça i Caudi, van deixar els gerrets amb 5 homes per resoldre la papereta.

Sabedors que el partit era díficil, els gerrets, lluny de tirar la tovallola, ho van donar tot. Durant la primera part, com és lògic, van sortir a matar, i van gaudir de moltes ocasions que no es van transformar. En canvi, l'equip rival, va saber aprofitar els esporàdics brots de passotisme defensiu per marcar 2 gols. Destacar un jove tipo "Crouch" que a part de tocar-la bé, va demostrar ser bon rematador de cap des de les altures. Més endavant els gerrets veurien porteria després d'una jugada per la banda que Xavi Santvi va culminar davant del porter. Mitja part 1-2.

Durant el descans una xerradeta plena de tòpics va definir l'estrategia de la 2a part. "necessitem 2 gols"...simple. Però a pocs minuts de sortir al camp ja en van encaixar un altre (1-3). En necessitaven més. Els gerrets es van centrar en l'aspecte defensiu i a llançar contraatacs rapids per mirar de capgirar el partit. El rival, que nedava en termes de defensa es va veure sorprés en varies ocasions pels gerrets. En un primer lloc Company amb un xut "impossible" que va passar pels 15 centimetres que hi havia entre el peu del porter i el pal.(2-3) Acte seguit Manti va culminar un altre contraatac que va suposar l'empat (3-3). En aquest moment Xavi Santvi despres d'una passada del porter, va correr per la banda deixant un regueró de sang pel camí i marcant el gol per sota les cames d'un porter que va sortir a matar(4-3).
Els darrers minuts van ser agònics, la pressió rival no cedia i els gerrets miraven el rellotge a cada instant, Xisco corria com un boig atrapant tot rival que es mogués a prop de la porteria. Al final els gerrets van estar a punt de fer-se un autogol, però un atent Company va salvar sota els pals i va treure la pilota ràpid cap a en Manti, que juntament amb lliro i xavi santvi va protagonitzar un contraatac 3 contra el porter. El "peluca" dels gerrets va fer un "pase de la muerte" cap a xavi santvi que a banda de fer un hat-trick deixava el definitiu 5-3 a l'electrònic.

Els gerrets s'en van anar cap a les dutxes, visiblement eufòrics després de capgirar un resultat advers i trencar la mala ratxa que els va acompanyar durant el tram final de la lligueta.

Resultats de s'enquesta

Bones a tots,

després d'un cap de setmana que se recordarà en els anals de sa cofradia per diferents motius (festota a ca sa sureda, victòria èpica des waves, finde romàntic per paris des caudillo i senyora...), arriba implacable es dilluns per posar ordre i tallar ses ales de llibertat des cofrares... Arriba, també, es post amb es resultats de s'enquesta i, en breu, una nova enquesta.
Referent a s'enquesta de s'anterior setmana, veim molta variació a ses tàctiques preferides a s'hora de anar de caça vespertina... Quin system! (14%) , com no, segueix amb una majoria d'adeptes, mentre que sa tàctica guanyadora ha estat un gran clàssic des ligoteo, Anar a matar (11%). En segona posició se col·loca sa que vàrem anomenar com a tàctica Puça (11%), però que haurem de canviar de nom perquè, pel que es veu, hi ha molts de cofrares que tb la practiquen. En un no menys important tercer lloc se col·loca sa tàctica de començar sa conversa amb una pregunta intrascendent (8%), per després aprofitar sa debilitat de sa víctima i, fent ús de sa làbia habitual de tot cofrare, deixar-la rendida en es nostros peus...:P Sa tàctica satèl·lit (8%) tb ha estat allà, quedant amb una meritòria quarta posició.
Au idò, ja ho sabeu, de tàctiques no en falten, tot es posar-les en pràctica!

Victòria de sa Cofradia a sa Lligueta

Habitans de Mordor, Bon Dia

Ahir va ser un gran dia. Perdó, ahir va ser es GRAN DIA. Eren cap a les 17:50 quan tots es buidadotes arribaven a nes camp, inclos "pibito" Sureda en substitució den Marco Llull. Es partit era és més dificil contra es que un equip de sa lligueta es podia enfrontar, els imbatuts Cocos Locos. Noltros mos presentavem amb sa nostra humiltat d'haver quedat darrers a sa lliga i anant a veure que passaria, però mai pensant en la possible victoria. Així, a les 18:00 començà es gran partit. Es cinc inicial vam ser: Monxo a sa porteria, jo mateix a s'eix central de sa defensa, Marco Vallejo per una banda, Oriol per s'altre i Pau Company com a referència ofensiva. Ho teniem clar: defensar a muerte i contraatacs per mirar de fer un gol. Després de vàries jugades des Cocos Locos, en una jugada ben trenada de contraatac (com no) en Vallejo donava sa sorpresa i feia es primer gol des partit (Vallejón sino lo marcas te corto los webos, li vaig dir per no haverme centrat sa pilota quan només l'havia d'empenyer). Minut 2 o 3, buidadotes 1 Cocos 0. SORPRESA: es buidadotes s'avancen a nes totpoderosos cocos. Però aquí no acaba sa cosa;minut 4 o 5, jugada de Pau Comapany i pum!!!!! 2 a 0. INCREIBLE, però cert. En aquest moment es va donar la primera ronda de canvis (entre els quals jo) degut al desgast físic en defensa que varem fer (joder com apretaven es putes cocos i sa sort mos va acompanyar) Es minuts passaven i es cocos anaven tenint ocasions "a pinyon" amb qualqun que altre poste. I va arribar es moment, gol des cocos i 2-1. Així es va mantenir bona part de sa primera part fins que a nes minuts finals d'aquesta es cocos mos empaten. Buffffff, pensavem alguns, això mos ve enorme. Així va acabar sa primera part.
Però això no va ser res. Sa segona part va ser antològica. Una segona part que se'ns va posar molt coll amunt quan es cocos sa van posar per endavant 2-3. He de reconeixer que ho veia negre. Es nostro bloc, tan ben estructurat a sa primera part, es desfeia. Perdiem posicions, pujades de 3 jugadors (eh Cuadros jejeje) deixant un únic defensa....En fi, un caos. Però vam treure s'orgull. D'entre tot es caos, va ser una petita figura que va donar ales a sa gran remontada: es "pibito" la va pillar es va plantar davant es porter, que com sempre es va tirar als peus (i lo gran que és es puta eh Pau jejejeje) i li va picar per damunt, a lo Messi. S'estadi quasi cau.3-3. I va arribar es moment; es partit havia entrat en uns moments de nervis i de nivell fisic molt alt: faltes, perdúa de temps, nervis... I entre tant, un coions de porc (que duia es calçons del Madrid com no, me sap greu Palerm) se'n vol anar per sa banda i Genaro "Eduso" aplicant allò de "la pelota o el hombre, pero nunca los dos juntos" va fer s'entrada des partit: uns crits de s'homo que pareixia que se moria i després enfrontament directe entre es rivals que quasi arriba a les mans. Solució: canvi de n'Edu i s'acabat es problema. Tot s'ha de dir, en declaracions exclusives a aquest medi de comunicació, jugadors des Cocos afirmaven, referint-se a nes seu company: "Si es que este tio es nuestro marrullero" o "Joder tio, si es que este terreno es una mierda,yo el otro dia me la pegué también y no veas". Amb això se demostra que ni es des Cocos van veure tan dura s'entrada. Però lo millor estava per arribar. Jugada de n'Oriol sa planta davant es porter i no el pot superar. Però, incompresiblement, es porter la caga, li torna a donar a n'Oriol i, aquesta vegada sí, no falla i el clava. I PUPUM PUPUM, 4-3. A partir d'aquí Catenaccio (o com s'escrigui). Tot i es Catenaccio i desesperació des cocos, varem tenir dues oportunitats més, molt clares per acabar es partit en menys nervis, però no varem endivinar porta. I així, acabà es partit. I "como el resurgir del ave fénix" es buidadotes resurgeixen de ses seves cendres "ligueras" per afrontar una ronda final que es preveu interessant.

En quant a nes Gerrets, sa frase es "ho hem passat puta". Amb un cinc de circumstàncies sense en Puça i en Cànoves a s'alineació (per lo tant, sense cap canvi) va ser: Xisco, Manty, Sentve, Company i Lliro. No puc dir gaire cosa des partit per que no el vaig veure, però segons declaracions de Manty a sa seu mallorquina no va ser un partit facil. S'equip debutant, amb uns jovenatxos molt descarats li va plantar cara a nes gerrets , encara que això no va ser suficient. A nes final, 5 a 3 a favor des gerretics

En definitiva, una gran jornada pes cofrares. Agrair també sa presencia femenina a s'estadi: Marga, Xineta i Nebot

PD: esper no haver-me deixat cap detall i que sa gent vegi reflectit es nostro patiment a s'escrit. Si heu de dir algo més es comments estan oberts.

Des del curro con amor, Rufire

Cronicas batiwiicas

Es nucli tendre de la cofradia (xisco, bel i sent.v.e) ha tingut avui una nit de dissabte ultrabatínica en la que els cofrares assistents han pogut gaudir d'un soparet a base d'espaguettis amb marisc i pebre negre a matar gentilesa de Pimenteras de sa Pobla. Durant el sopar no ha faltat el ja clàssic i alhora patetic debat sobre l'identitat del "commovedor personatge" que darrerament ha causat estralls pes xat del blog. S'ha dit de tot i no han faltat mirades traïdores per damunt les copes entre comensals.

Pero 300 partides a bolos amb la wii i uns quants litres de cervesa han disipat la crispació i han donat pas a una germanor desenfrenada que han acabat amb una orgia apoteòsica (d'autoderribos).

Saludem als cofrares que avui han tingut la valentia de sortir a matar, així com els que estàn repartits pel món en missions especials (per cert, qui és el caudillo en funcions?)... i ..perquè no? a tu 221 que et mereixes una menció especial per aconseguir que les nostres converses siguin 100% banals des que vas apareixer.

I ara la partida perfecta, com no, d'un japonés ultraviciat.