Aquest "postet" com podreu comprovar arriba ultratard ! tipo dos mesos després de fer es viatge a Madrid, però bé, més val una crònica tard que mai, iavoneres!
Idò això, es primer cap de setmana de juny aprofitant què dia 4 (dilluns) era festa per sa ciutat comtal, quatre motivats cansvells, Marco, Monxo, Cànoves i jo varem decidir que ja ''tocaua" sa mica de visita oficial a sa capital. Allà teniem de séneca es madrilenyo allegado oficial de 1er ordre, Sr. Jorge de Galapagar, creador des concepte "Pico y pala", què va demostrar ser un amfitrió de puta mare i millor persona.
Es viatge va començar amb una correguda por tiempos per s'aeroport, d'aquelles que se recordaran amb els anys; sa culpa va ser pes tema "estruquen" amb s'anada a nes McDonals amb es temps just i sa meva demanada d'un bocata de llom, enlloc d'un vegetal, fred i ràpid, vàren provocar que amollàs es meu 1er: "Mecagondeu que som de beneït!". Tot això, més sa coa a sa basura des puta control va provocar s'esprint dantesc. Finalment aconseguirem s'objectiu i varem entrar tots suadots a dins s'avió.
Aqui vàrem tenir es primer imprevist des viatge, mestre Monxo, no veia massa clar partir i no les tenia totes de què suràs estar una hora dins s'avió tancat, moment d'estrés màxim. Per sort el vàrem convèncer a nes darrer moment i fins i tot mos na vàrem enriure quan s'hostesa li diu amablement: "Necesita algo?", -"Una buena mujer!" amolla en Marco.
Res, arribam a Madrid. Terminal nova, metros i cap a s'hostal. Hostalillo half-mordor però molt econòmic i sense limit d'hora d'aixecar-se, què bàsicament és lo que importa.
Primera surtideta a verlas venir. Bocata ràpid a una bolera i primers cubis a un bar "modernillo cool" de sa zona de marxa madrilenya: Malasaña. Allà esperam en Jorge que fa una aparició estelar amb sa seva "xupa"; xerradeta i decidir fer sa mica de simpa, no va fer gaire mal! Dues voltes i de cap en es Low, discoteca estil Razz però més petita. Temazos un darrera s'altre i primeres fixades amb ses "diosas" madrilenyes.
Com era de suposar, setantot i cap a cercar més bars oberts. -"hay uno aqui al lado" deia tot es temps en J. Garbajosa. Començam sa visita cultural i gastronòmica rollo les 7 amb la Puerta del Sol i un clàssic i eixut bocata de calamars; decidim què ho haviem donat tot, no se mos podia retreure res i arrib a sa conclusió què quan surts de viatge es primer dia sol ser: a matar! (comprovat). Per cert, primer dia sense fotos, "más que nada por despiste".
Primer dia que mos aixecam allà i debut a nes digali berenar-dinar a nes meson Boñar de León recomenat pers uns de sa feina den Cànoves. Es tema és demanar beure i te van duguent tapes de s'estiil paella o "alitas" de pollastre; níquels!
Aqui vàrem tenir es primer imprevist des viatge, mestre Monxo, no veia massa clar partir i no les tenia totes de què suràs estar una hora dins s'avió tancat, moment d'estrés màxim. Per sort el vàrem convèncer a nes darrer moment i fins i tot mos na vàrem enriure quan s'hostesa li diu amablement: "Necesita algo?", -"Una buena mujer!" amolla en Marco.
Res, arribam a Madrid. Terminal nova, metros i cap a s'hostal. Hostalillo half-mordor però molt econòmic i sense limit d'hora d'aixecar-se, què bàsicament és lo que importa.
Primera surtideta a verlas venir. Bocata ràpid a una bolera i primers cubis a un bar "modernillo cool" de sa zona de marxa madrilenya: Malasaña. Allà esperam en Jorge que fa una aparició estelar amb sa seva "xupa"; xerradeta i decidir fer sa mica de simpa, no va fer gaire mal! Dues voltes i de cap en es Low, discoteca estil Razz però més petita. Temazos un darrera s'altre i primeres fixades amb ses "diosas" madrilenyes.
Com era de suposar, setantot i cap a cercar més bars oberts. -"hay uno aqui al lado" deia tot es temps en J. Garbajosa. Començam sa visita cultural i gastronòmica rollo les 7 amb la Puerta del Sol i un clàssic i eixut bocata de calamars; decidim què ho haviem donat tot, no se mos podia retreure res i arrib a sa conclusió què quan surts de viatge es primer dia sol ser: a matar! (comprovat). Per cert, primer dia sense fotos, "más que nada por despiste".
Primer dia que mos aixecam allà i debut a nes digali berenar-dinar a nes meson Boñar de León recomenat pers uns de sa feina den Cànoves. Es tema és demanar beure i te van duguent tapes de s'estiil paella o "alitas" de pollastre; níquels!
Tres cofrares berenant de cervessa a les 4 de s'horabaixa tipo tassó de lletComençam a mourer-mos per sa capital de dia. Primer punt a considerar: "tema diosas", n'hi havia a balquenada.
Seguim per allà fent es paripé i anant a "verlas venir"! Veim es Parque de Retiro i passam per sa famosa Puerta de Alcalá.
Una foto amb en Winy de Pooh és sa neta; d'aquestes que se recorden.
Una foto amb en Winy de Pooh és sa neta; d'aquestes que se recorden.
La Puerta de AlcaláSeguim i passam per la Cibeles. 
També pegam pes "Palacio de Congresos" (Congrés des Diputats) i mos feim una foto a lo Raúl quan sona s'himne.
Dues volteres més per allà, solucionam es tema "estruquen", vé en Jorge i nova marxa. Es dos vespres estavem apuntants a ses llistes de ses discoteques vàries què vàrem anar, detallasso d'un cada vegada més estimat Jurgen
Ses cinc fieres en su salsa. Destaca a primera fila en Marco i sa seva camiseta Muse què va donar es seu joc durant es vespre.Com era de suposar, una segona marxa increïble (Independance) que vàrem acabar berenant de ses famoses "porras y churros" amb un xocolate que se podia menjar perfectament amb ganivet i forqueta.
Sa mica de diumenge el vàrem passar berenant-sopant de tapes una vegada més i després cap a la Castellana a veure ses famoses torrres Kio, s'obra den Xisco Villar-Mir i es Bernabeu.
Com no vàrem aprofitar i trobar un moment per mirar ses alineacions de s'OFM.
torres Kio
Ministeri de Defensa, foto dedicada a n'Edu
Es fucking BernabeuEs vespre sopàrem amb mestre Jorge, sempre compareixia tipo les 10 per anar per feina. Pegarem per un galleg i sa mica d'entrecot no podia faltar per tres membres de sa Cofradia avesats a nes bon menjar.
Més tard, visita per sa "Plaza Mayor" i zona antiga
Monxo estil "Chueca"
Plaza Mayor
Darrer dia. En bon dilluns vàrem quedar amb en Jorge a sa facultat; més diosas, dinada i de ruta amb cotxe cap a ses afores de Madrid.
Vista de San Lorenzo del Escorial desde una zona amb "unas rocas de puta madre" com deia en Jorge
Un poc de l'Escorial (tipo tancat)
Visitilla rapidissima cap a Galapagar, can Jorge, per acabar i directes a s'aeroport que no mos convenia jugar-mos es tipo i perdre es vol.
En definitiva gran viatge, molt bon rollo, gran amfitrió i destinació a tenir en conta per futurs viatgets.
(Post de Madrid fet! ha costat però aqui està. Es principi d'agost mordor a Bcn dóna joc pes post. Mos veim fieres!!)
Entrades
