30 d’abril del 2008

Albert Hofmann: Descansa en Pau

Aquest passat dimarts va morir, a s'edat de 102 anys i a Basilea, Suïssa, n'Albert Hofmann, conegut en el món sencer per ser s'inventor de s'LSD, conegut també com àcid lisèrgic (o simplement àcid) o, vulgarment, tripi.

Ara que s'LSD està totalment passat de moda i pràcticament fora de circulació, serveixin com a humil homenatge a sa seva obra (que va inspirar legions de persones allà pels anys 60 i 70) aquestes línies de sa Wikipedia, on se relata minuciosament com varen transcórrer aquells dies de 1943, època on en Hofmann va "patir" ets efectes de sa dietilamida d'àcid lisèrgic per primera vegada.

Síntesis

El químico suizo Albert Hofmann sintetizó por primera vez LSD el 16 de noviembre de 1938 en los laboratorios Sandoz de Basilea (Suiza), durante un programa de investigación dirigido a encontrar posibles usos medicinales de los alcaloides del grupo ergolina, presentes en el cornezuelo del centeno. El cornezuelo es un hongo que infecta los granos del cereal que se utilizan para hacer pan de centeno, causando el fuego de san Antonio (ergotismo). Tras lograr sintetizar la ergobasina (sustancia uterotónica), comenzó a trabajar en otros derivados amidas del ácido lisérgico. La dietilamida del ácido lisérgico es el vigésimo quinto derivado del ácido lisérgico que sintetizó (de ahí su nombre: LSD-25), y en un primer momento Hofmann pensó que podría tener utilidad como analéptico, estimulante de los sistemas circulatorio y respiratorio, dada su analogía estructural con la nicetamida (dietelamida del ácido nicotínico), un analéptico conocido. Sin embargo, en los experimentos que se realizaron con animales no se observó ningún efecto beneficioso en este sentido (si bien las notas de laboratorio indican que los animales se volvieron extraordinariamente inquietos bajo sus efectos), y se abandonó su estudio. Sus propiedades psicodélicas no se descubrieron hasta 1943, cuando Hofmann, siguiendo lo que denominó «un curioso presentimiento», volvió a trabajar sobre el compuesto. Mientras volvía a sintetizar LSD-25, Hofmann se sintió mareado y tuvo que dejar el trabajo. En su diario, Hofmann escribió que abandonó el laboratorio y partió a su casa, afectado por «una notable inquietud, combinada con un ligero mareo». Hofmann indica que mientras reposaba en su cama cayó en un «estado similar a la ebriedad», no desagradable, que se caracterizaba por una estimulación extraordinaria de la imaginación. En un estado similar al ensueño, con los ojos cerrados contemplaba series ininterrumpidas de «imágenes fantásticas, formas extraordinarias con patrones de colores intensos, caleidoscópicos». El estado duró unas dos horas, pasadas las cuales remitió. Hofmann pensó que estos efectos psicoactivos se debían a que había absorbido accidentalmente una pequeña cantidad de LSD-25 por vía cutánea. Tres días después, tomó una dosis mucho mayor para poner a prueba sus efectos; este día pasó a ser conocido más tarde como "el día de la bicicleta".


El día de la bicicleta


El 19 de abril de 1943 el doctor Hofmann ingirió a propósito 250 µg (250 micrograms: 0,25 mg) de LSD, pues, por su experiencia con otros alcaloides ergóticos, pensó que podría ser la dosis mínima. Sin embargo, pronto descubrió que la sustancia tenía una potencia superior a la de casi cualquier otra conocida en la época, por lo que la dosis que se administró era en realidad superior a la que más tarde se aconsejó para fines terapéticos. Tras ingerir la sustancia, Hofmann sintió que le costaba hablar de forma inteligible y pidió a su asistente de laboratorio, que estaba al tanto del experimento, que le acompañase en su viaje a casa en bicicleta, pues, por las restricciones del período de guerra, no había automóviles disponibles. Durante el viaje a casa, el estado de Hofmann se agravó, y en su diario escribió que todo lo que había en su campo de visión ondulaba, distorsionado como una imagen en un espejo cóncavo. Aunque avanzaba velozmente, tuvo la sensación paradójica de que permanecía inmóvil. Cuando llegó a casa, llamó a un doctor y pidió a su vecina algo de leche, creyendo que le ayudaría a recuperarse. Hofmann hace notar que a pesar de su estado delirante, fue capaz de escoger con lucidez la leche, por su calidad de antídoto no específico contra el envenenamiento. Cuando llegó el médico, no encontró ningún síntoma físico anormal, salvo las pupilas extremadamente dilatadas. Tras pasar varias horas aterrorizado, convencido de que un demonio había poseído su cuerpo, de que su vecina era una bruja y de que el mobiliario de su casa le amenazaba, el doctor Hofmann pensó que había enloquecido por completo. En su diario, Hofmann indica que el doctor decidió no medicarlo y prefirió enviarlo a la cama. Una vez acostado, Hofmann sintió que el pánico comenzaba a dar paso a una sensación de buena suerte y gratitud. Los colores y juegos de formas que veía con los ojos cerrados le resultaban ahora placenteros. Se trataba de «imágenes fantásticas» que surgían ante él, alternándose unas tras otras, abriéndose y cerrándose en círculos y espirales para después explotar en fuentes de color, y comenzar de nuevo, en un flujo incesante. Durante su 'viaje', las impresiones acústicas (como el ruido de un automóvil que pasaba) se transformaban en imágenes. Finalmente, Hofmann se quedó dormido y despertó al día siguiente fresco y con la mente clara, aunque con cierto cansancio corporal. Desayunó con una sensación de bienestar y vida renovada, y encontró la comida deliciosa. Mientras caminaba por el jardín, notó que todos sus sentidos «vibraban con una sensibilidad superior, que duró durante todo el día».


Com a anècdota final (que imagin que molts coneixeu), quan The Beatles varen treure sa seva cançó Lucy in the Sky with Diamonds, moltes persones interpretaren que es títol feia referència a s'LSD, ja que a més sa lletra de sa cançó era purament irracional i plena de visions estranyes i imaginatives. En John Lennon, s'autor de sa cançó, va desmentir repetidament aquesta interpretació, afirmant que na Lucy in the Sky with Diamonds (Lucy en el cel amb diamants) era un dibuix que havia fet es seu fill Julian.

Vos deix sa cançoneta de marres perquè acabeu de disfrutar des viatge. Bon pont!



Matías el humilde: CAÇAT!

Sí, al·lots, es creador de ses mítiques frases Facilmeeente! (evolucionada a Facilmaaanti!), Me sobra el dinerooo! o Me los paso por la piedraa! està a sa presó. Després d'infestar sa xarxa amb ets seus vídeos on ensenyava sa seva col·lecció de bòlids, sa policia s'ha presentat a una de ses seves famoses pikes i ha ficat a ell i a 14 colegas més dins sa presó. Aquí vos deix qualcuna que altra perla de sa notícia que ve avui a El Periódico.
ELS BÒLIDS Matías el humilde, amb un Lamborghini
Si es busca a Google Matías el humilde apareix en segona posició una referència que el qualifica així: "Un mite a la xarxa". I és cert. Matías Bibiloni, el mallorquí de 31 anys que respon a aquest sobrenom, apareix en 225.000 pàgines d'internet plenes de les seves barroeres fanfarronades i carreres il.legals de cotxes i motos. Ha estat així fins que la policia l'ha caçat com a cap d'un grup de 15 bojos del volant que organitzaven competicions amb vehicles de fins a 500 cavalls en què es feien apostes que arribaven als 1.000 euros. Tots 15 han estat detinguts a Palma de Mallorca per conducció temerària o suïcida i poden ser condemnats a penes de fins a cinc anys de presó. Els seus rutilants vehicles han estat requisats.

El parc mòbil amb què comptaven els detinguts és impressionant: 12 cotxes esportius de cilindrades superiors a 200 cavalls i de preus que ronden els 36.000 euros. Però la potència de sortida no era suficient. Tots estaven trucats. Els seus sistemes electrònics havien estat modificats per aconseguir un increment de potència del 20%. Però tampoc n'hi havia prou. També mesclaven el denominat gas del riure --òxid nitrós-- amb el combustible. Així aconseguien un efecte similar al de la mescla que porten els reactors dels avions.

La policia calcula que l'estrella de l'escuderia --un Lamborghini Murciélago de 500 cavalls propietat de Matías-- podia arribar gràcies als trucatges a una potència real de 900 cavalls i superar els 300 quilòmetres per hora.
I és que Matías Bibiloni no només era el cervell que dirigia l'organització de carreres sinó el pilot més imbatible. A més del Lamborghini Murciélago --un vehicle mític que agafa el nom d'un toro de la ramaderia Miura indultat el 1879 per la seva bravura--, disposava, entre altres, d'un Dopper Vipper, un Toyota Supra i un Audi Turbo.
També va ser l'estrella la nit de les detencions. La policia es va presentar amb diversos cotxes camuflats i amb agents de paisà barrejats entre els espectadors a la carrera il.legal convocada per dissabte passat a la matinada. Després de gravar les primeres pikes --així anomenen les curses els detinguts en les seves converses-- i els seus protagonistes, els agents van detenir 14 implicats, però Matías va envestir un cotxe patrulla, va atropellar un agent i va poder fugir. Va ser detingut dilluns pels delictes de lesions i atemptat, a més de la conducció temerària o suïcida.


El principal instigador de les carreres il.legals no ha estat anomenat l'humil per casualitat. Les bravates que deixa anar en els vídeos desfan qualsevol dubte. "Em sobren els diners", "et donaré una hòstia a 300 quilòmetres per hora" o "em passo per la pedra la gent que té Levos, Subaru i Honda" són algunes de les seves fanfarronades reproduïbles en lletra impresa. La policia va localitzar prop de 150 vídeos de curses on es posa en perill la vida dels conductors i altres usuaris de la via, però ara ja no es poden localitzar a Youtube. Els agents s'han encarregat de retirar-los.

Matías Bibiloni és fill adoptat d'un adinerat constructor mallorquí. Els seus ingressos provenen, en principi, d'una botiga d'informàtica, encara que havia estat detingut dues vegades per piratejar videojocs. En un vídeo es vanagloria de traficar amb droga. "Me'n vaig, que he de vendre una mica de farlopa per pagar el nou embragatge", s'acomiada.



Enorme es puta Maties Bibiloni.... Vos deix es vídeo mític, que quedarà per sempre en es nostro record



Futbol? Què és es futbol?

29 d’abril del 2008

Coldplay: Nou Single



Avui, a partir de la 13:15, i durant una setmana, mos podrem descarregar es primer single des nou disc de Coldplay, que du per nom Violet Hill. Per cert, aquesta d'aquí dalt serà sa portada des disc, que com tots sabeu se dirà Viva la vida or death and all his friends. Com a dada, es quadro és es famosíssim La llibertat guiant el poble den Delacroix.



Ale, ja la tenim aquí!!




S'esperen tot tipus de crítiques i comentaris, després de s'èxit des post sobre Extremoduro.

Vos deix una cançoneta de Coldplay per anar obrint boca...:P

28 d’abril del 2008

Nike add (by Guy Ritchie)

S'homo de na Madonna (i director de pelis com Lock & Stock o Snatch) es s'autor des darrer anunci de Nike. Una flipada més d'aquesta marca, que segueix en la cresta de la ola amb lo que a anuncis molons se refereix. És en Van Persie? És un anònim aleatori?



Art, se veu que és que has penjat tu i aquest tenen certes diferències. Por que sera?

Apart d'això, vos deix unes reflexions sobre es llinatges de sa cofradia, extrets d'aquesta super web de s'institut nacional d'estadística.


  • Es llinatge Canovas prové amb total seguretat de Múrcia, ja que allà és on hi habita més des 50 % de persones d'Espanya amb aquest llinatge. A ses Illes només hi ha 325 persones amb Canovas com a primer llinatge. Es meu segon llinatge, Fons, és més extès a València, encara que ses Illes Balears és sa segona província on hi ha nascut més gent amb aquest llinatge com a segon.
  • Per poc marge (unes 5o0 persones), València és sa província amb més persones amb primer llinatge Company, seguida de ses Illes Balears.
  • Es llinatge Vallejo està uniformement repartit per tot s'Estat, no així es Senger, ja que només 4 persones nascudes a Espanya el tenen com a segon llinatge. Una altra cofrare mig alemana, na Clàudia, només comparteix es primer llinatge (Guth) amb 3 persones més que hagin nascut a s'estat espanyol. En canvi, 4 persones nascudes a Espanya (apart den Nato i en Sandro) tenen com a segon llinatge Schultheis.
  • Casadevall, como no, té majoria a Girona, i només 654 persones el tenen com a primer llinatge. De Ribas, en canvi, n'hi ha més a ses Balears que a Girona.
  • Cuadros prové de Jaén (1000 persones el tenen com a primer), i només hi ha 55 persones nascudes a ses Balears que el tenguin com a primer llinatge.
  • Tot i haver-hi més Bonet nascuts a Barcelona que a ses Illes, sa diferència és tan mínima que se pot dir clarament que, en percentatge, són majoria es balears. Quelcom similar passa amb es llinatge Vives, amb més persones de Barcelona que el tenen, però amb ses Balears com a segona província.
  • Es tentacles de sa família Puig provenen de Barcelona (47% d'ells) i, de fet, aquest no és un llinatge massa usual a ses Balears, ja que només 900 persones se diven així. Tots família den Manti, fijo. Curiosament, és també BCN on han nascuts més espanyols amb es llinatge Julià.
  • Tampoc hi ha massa Parera a Balears, només 212 nascuts aquí el tenen com a primer llinatge. Barcelona és sa província on n'hi ha més, amb molta diferència.
  • Contràriament a lo que se pugui pensar, es llinatge Nebot és majoria a Castelló, i no a Balears, on només 193 persones el tenen com a primer.
  • Barcelona és sa seu des Cos, un llinatge poc usual, encara que hi té un important enclau a Cantàbria, amb un 20 % de Cos nascuts allà. Rusinès és encara més estrany. Només 72 persones a Barcelona i 6 a sa resta de s'Estat el tenen com a segon llinatge.
  • Sala és un llinatge essencialment català, amb presència majoritària arreu des Països Catalans, i amb només 326 persones de ses Illes que el tenguin com a primer llinatge.
  • Un llinatge cofrare realment curiós, Abraham, està localitzat majoritàriament a ses Illes Balears, amb 227 persones que el tenen com a primer llinatge. Molt enfora queda Ciudad Real, sa segona província amb més Abraham, amb 61.
  • Encara que està molt repartit per tot s'Estat, Barcelona és sa província amb més Torres. Balears es sa 6a provínicia, després de Madrid, Jaén, Sevilla i Málaga. És també a Barcelona on trobam més Vallés. A ses Balears, 388 persones el tenen com a segon llinatge.
  • Segons aquesta web, només 2 persones (!!!) nascudes a Espanya tenen com a primer llinatge Fregapane. Frega, coneixes s'altra? Residents a Balears (tants natius com no) n'hi ha 8 amb aquest llinatge (totes com a primer llinatge, obviously).
  • Tant Viñas com Castells són majoria a Barcelona, i a ses Balears n'hi ha una presència testimonial.
  • Hi ha molt Fuster a ses Balears (1770 de primer llinatge), però és València sa província on n'han nascut més.
  • Només hi ha 86 persones nascudes a Balears amb es primer llinatge Otero, curiosament no moltes menys de ses que varen néixer a Badajoz (390), no xerrem ja d'Orellana la Vieja.
  • Es llinatges Capó, Llinàs, Aguiló, Sureda, Llull, Cabrer, Oliver, Melis, Vaquer i Barceló estan localitzats majoritàriament, com podeu endevinar, a ses Illes Balears.
  • Però és que tant Caldentey com Massanet, Servera, Galmés, Quetglas, Cladera i Terrassa tenen més d'un 85 % de persones nascudes a Balears, o sigui que casi se pot assegurar que són llinatges creats a ses Illes. De fet, es llinatge Terrassa només se localitza a Balears (77 persones el tenen com a segon) i a Barcelona (només 5), segons sa web.
Per acabar, vos apunt 4 frikades/curiositats que aquesta gran web treu a sa llum.
  • Hi ha més de 2.000 Cabras (37 a Girona amb Cabra de primer llinatge), 189 Burros, 3.500 Gatos, 3.000 Loros, 430 Ratas, més de 45.000 Corderos, 11.500 Vacas, 29 Bichos, 101 Moscas (6 a Balears), 13 Mosquitos, quasi 2.000 Arañas...
  • Hi ha 329 Cojos, devers 3.000 Sordos, només 9 Tuertos, 113 Cortos, 12 Lerdos (jojojojo)...
  • 15 Pollas i 15 Merda's (hi haurà qualque Pep?),
  • Hi ha 16 Odios (quin mal rollo) i 118 Muertes (megamalrollo)...

Au, vos deix! Bon pont!

27 d’abril del 2008

Sempre ens quedarà París!!!!

Atl·lots, aquest dimarts ens ho juguem tot a una sola carta i, vist lo vist, crec que tan sols ens queda confiar amb aquest homonet!!!. Sincerament, sa temporada dels mal anomenats "4 Fantásticos", ha estat una auténtica basura que ha recoradat més a l'era Gaspar que a la d'aquell equip que va meravellar Europa fa tan sols dos anys enrera. I ara que?. Doncs jugar-se tota una temporada al camp d'un dels equips que esta més en forma del món. Buffffff, no ho acabo de veure clar!!!. Però be, "fútbol es fútbol y, en este deporte, todo puede pasar!!!!". I si, finalment, dimarts ens eliminen i a sobre, d'aqui unes setmanes hem de fer el passadís al Madrid, doncs, més que mai, sempre podrem recòrrer a aquella mítica frase que, amb la intenció de deixar un raig d'esperança, es utilitzada per acabar amb els amors impossibles. Si senyors, aquella que diu: Sempre ens quedará París.