#melotiro

GIORGIO MORODER

Siguiendo el tenor literal de Wikipedia, en la entrada Giorgio Moroder, encontramos lo siguiente:

Giovanni Giorgio Moroder (Ortisei, Trentino-Alto Adige, 26 de abril de 1940), es un productor y compositor musical Italiano que innovó la llamada Música disco, con un gran uso de sintetizadores en la década de 1970, abriendo camino para que más tarde fuera llamado Techno.

Lo leído hasta ahora, no es correcto. Para entrar en materia, redactaré el parrafo anterior de una manera más ajustada a la trayectoria del gran Giorgio Moroder, sin excederme en los elogios, siendo totalmente objetivo:

Giovanni Giorgio Moroder "Il Commendatore", nacido como Hansjörg Moroder (Ortisei, Trentino-Alto Adige, 26 de abril de 1940), es un inmenso, colosal, único, irrepetible y grandioso mito, pionero, inventor e icono universal que reventó los cimientos de la llamada Música disco, poseedor de un dominio absoluto e insólito en el uso de sintetizadores en las décadas de 1970 y 1980 que comenzó, desde la nada, el camino desconocido hacia el Techno, ingeniando técnicas que, a dia de hoy, aún son empleadas en toda la música electrónica en general.

Si bien la evolución del Techno, como toda la música electrónica en general, es vertiginoso, el principio del camino empezó con este gran hombre. Visionario absoluto en la música electrónica, poseedor de un nombre con un carisma legendario (al nivel de Fausto Gressini) y con una estética épica (con razonable parecido con Joaquín, cantante y propietario del legendario Bar la Música de Cala Bona), Giorgio Moroder estaba muy adelantado a su época, mucho.

No puedo, pues no es posible, resumir las creaciones del Grande en un solo post, más bien se trata de darlo a conocer entre la Cofradia, apuntando cuatro líneas de su carrera.

En este vídeo vemos como trabajaba el Mito y nos hacemos una idea de las innovaciones que proponía, importante especialmente a partir del minuto 1:15...


Además de dedicarse a la "creación" del Tehcno, Moroder producía y componía en aquella época música de todo tipo, sobretodo para Donna Summer con temazos cargados de sintetizador como Hot Stuff, Last Dance o I Feel Love y otros artistas como Irene Cara, Paul Engemann, Blondie o The Human League.

"I Feel Love" Tema de Giorgio, con su inconfundible sonido.

A todo esto, el gran hombre tuvo tiempo durante los 80s de comoponer varias bandas sonoras y ganar 3 Oscars por las de Flashdance, Top Gun y Midnight Express, ésta última con el temazo principal The Chase, probablemente uno de los temas más importantes de la historia de la música Techno:


Otras bandas sonoras del célebre Giorgio fueron las de Scarface (incluyendo el hitazo Push it to the Limit interpretado por Paul Engemann), Electric Dreams, American Gigolo, Never Ending Story y Cat People, que incluyó el tema homónimo de Moroder compuesto especialmente para que lo interpretara y le diera letra David Bowie y que aparece también en la película Inglorious Basterds.

"Push it to the Limit"

"Cat People"

En cuanto a la técnica de Moroder es imprescindible citar el año 1979, en que apareció el álbum definitivo, una maravilla de la técnica electrónica: E=MC2. Se trata del primer disco grabado íntegramente en formato digital, empleando gran variedad de instrumentos tecnológicos como sintetizadores, secuenciadores, teclados modulares, batería electrónica además de un increíble uso de distintos efectos sonoros digitales, unión mezclada bajo la batuta de un ritmo 4x4.

Es fácil encontrar el sonido Moroder en artistas actuales, en algunos de manera muy notable como Vitalic, Carl Cox o The Chemichal Brothers.

Al Gran Hombre siempre le caracterizó ese poder revolucionar los espacios del ocio nocturno de finales de los 70 y de los 80, valga entonces a modo de cierre de este pequeño homenaje a Giorgio Moroder, un vídeo del tema con el que se dio a conocer en 1977, bien seguro un tema que provocó más de un "Se cau s'estadi"...

Y MODABAAAAAAAAAAAA!!

He flipat mirant sa col·lecció de fotografies que he trobat via Climent Picornell, un colega santjoaner den Kempes. Si us plau entrau aquí dedins i disfrutau.

I, ja que hi som, vos insertaré dos vídeos meganíkels.

Mamá Ladilla - Cunnilingus Post Mortem (ojo a sa lletra)

Íbamoh a pedir... Y modaba... Y MODABAA, Y MODABAAAA!!!!

De Fantasies, Ripetjos i Doblatges

Postet heterogeni per compilar tres temes que consider interessants, esper que com a mínim un d'ells atregui sa vostra atenció, amics cofrares repartits pel món.

1. Uefa Fantasy Football

Torna sa competi de ses competis, 'la de los goles', 'la de los puntos', 'la de la emoción, 'la de los capitanes', 'la de los frikis', 'la de la Champions', 'la del estruquen', torna.... 'SA FANTASY'!!!

Supòs que no importa tornar a comentar ses meravelles d'aquest joquet, que mos dóna alegries i tristeses durant tot l'any, especialment es dia ja conegut com 'Estruquen Day', on gaudim de sa pràctica de s'esport en forma de partidet de Futbol-7, per posteriorment recuperar (amb escreix) ses calories perdudes amb un bon Entrecot a un restaurant de sa zona costera.

Enguany seguim amb sa separació en dues lligues: sa normal i oberta universalment, anomenada 'CANS VELLS', i sa més exclusiva o íntima, amb un ENTRECOT en joc, anomenada 'Tema Estruquen'. Es que ja jugàveu l'any passat teniu accés automàtic a ses lligues, pes nuevunos que se vulguin apuntar i jugar-se ses garroves amb es més freaks i experimentats jugadors del món, aquí van es codis en es que apuntar-vos.

CANS VELLS: 4067-1113
TEMA ESTRUQUEN: 4067-1122

I aquí es link a sa page: http://es.uclfantasy.uefa.com

2. Baixar-se discs des d'Spotify

Es meu jefe m'ha passat un programet que va níkel níkel níkel per crear discos a partir de lo que escoltes amb s'Spotify. Sa generació des Megaupload i es Rapidshare ha mort, arriba sa generació des Replay Music!
Aquí vos deix es link per descarregar-vos es programa, només l'heu d'instalar (SETUP) i després substituir s'arxiu que executa es programa pes que hi ha dins sa carpeta CRACK. És tremendament fàcil d'emprar i te crea unes carpetetes amb s'àlbum ben etiquetat i tot, de puta mare. A més, pots posar un límit de temps (jo he posat 45s) per tal que només te gravi ses cançons i passi dels anuncis. Com vos dic, pura vida. Jo ho he provat amb aquest peazo d'àlbum de Fanfarlo (Fanfarlo – Reservoir) i va perfecte.

REPLAY MUSIC v3.45

3. Actors de doblatge

Som partidari de veure ses películes en V.O.S., però després de veure aquests vídeos no he pogut deixar de sentir admiració i profund respecte per sa feina que realitzen ets actors de doblatge. Es dos primers se centren en sa figura den Ricardo Solans, mite sonor que ha doblat a grans com en Robert de Niro (Abogadoooo!), Al Pacino, Sylvester Stallone... Es segon entrevista a sa majoria d'ells, reflectint sobretot ses seves vivències i opinions sobre aquest meravellós món. Un agraïment a mestre Julià Picornell (Juli), allegado santjoaner, que me'ls ha introduit via Buzz.



I part 2



I part 2

Josep Tarradellas on fire

Cofrares, vos inform de que dissabte que ve se celebrarà un dels aconteixements de s'any. Com ja va essent habitual, a mesura que arriba sa calor s'acosta també es moment de partir cap a Mallorca (tema feina no perdona). Aquest any es dia de partida serà dimarts que ve, dia 4 de Maig (a les 15.00 hores comença es meu torn, UG).
Dit això, i tenint en compte que es meu aniversari és dia 9 de Maig, és un plaer convidar-vos a nes fiestón que se celebrarà a nes meu pis dissabte dia 1 de Maig. Serà sa clàssica festa de pis, ni disfrassos ni temàtiques ni res que s'hi assembli (per això ja tenim ses festes de na Lida & Cia. ;-P). Com sempre, jo posaré es pis, sa música, es tassons, ses patatilles, es bimbo amb fográs tallat a triangles, es ganxitos i es gel. Que cadascú dugui lo que xumarà. (exemple: beus wisky, idò dus wisky. Fàcil). Començam tipo les 23, així que veniu sopats.

Au idò, aquí vos deix sa meva direcció (ojo amb es número de porta, abaix tenim un local de dones que fumen. Latinas de cul gros, per si algú està interessat).

Josep Tarradellas, 56, 2-1


Venga, apuntau-vos a sa clàssica llista.


Salut!

P.D: es meu company de pis és Dj, vos deix es link des seu myspace. Això serà lo que sonarà dissabte:

http://www.myspace.com/hal9000dj

un melocotonazo de miedo

Es meu cosí m'ha passat aquesta joia i necessitava compartir-la...

Una joia per eurovisión

Ja sé que fa molt que no penjava res a n'es blog però he estat mig retirat (per no dir retirat del tot) de tot lo que envolta aquest món. Però es que, aquest video no podia deixar de penjar-lo perquè es que he rigut tant. És una demostració més de lo perillós que és youtube. De fet, sa següent cançó va ser presentada per eurovisión 2010, però ha estat desqualificada per llenguatge diguem-li obscè. Aquí vos ho deix, amb títol IRENE:



Per cert, es tipo no podia ser d'una altra banda que d'Olot, (conegut des meu cunyat que assegura que en directe et mors de riure) es video està grabat a Barna (crec que a nes parc de sa Ciutedella) i té, ni més ni menys, + de 500.000 reproduccions. També assenyalar que té un altre hit per s'estil

SHERLOCK HOLMES

Canviant radicalment de tema i reprenguent una antiga costum, vaig anar a nes cine i vaig veure aquesta nova versió des clàssic Sir Arthur Conan Doyle. Aquesta versió, mos lleva des cap tota aquella odiosa visió d'un super bo Sherlock Holmes i un amigable i panxut Watson. Aquí sa mos reflexa un món molt més lleig i perquè no dir-ho més entretingut i emociant. Sense deixar de banda ses (a vegades exagerades) dots investigadores de Mr. Holmes i ses sempre convenients puntualitzacions des senyor Watson, aquesta peli mos ensenya un Londres podrit fins a sa medula per una banda (pobresa, joc, beure...), i sa petulància més excessiva per s'altra. Algunes escenes són emotives (sobretot si ho has vist en directe) com es London Brigde en construcció, d'altres ens faran riure, lo que dona un toc d'equilibri entre escena i escena d'acció que no són de lo més excessives, i algunes ens sorprendran per la seva originalitat (o per no haver prestat la suficient atenció)

En resum, un Blockbuster que per passar una bona estona és ideal.

Lo millor: fer-li una neteja de cara a nes clàssic, sense perdre definitivament s'essència original

Lo pitjor: esperar durant tota sa peli es moment que Sherlock Holmes digues sa seva frase més famosa i no la digues. Tampoc es final és vertaderament genial, però desentranya alguns misteris


Au idò, des de la ciutat de les flors, Rufire

Flute Box

Val molt la pena! Són 18 minuts però miraro es disfrutar! Si teniu pressa o passau de menjar-vos es 18 min, ficau-ho a partir des 7 o 8. Són cansvells de sa música i sobretot des Drum&Bass.

Setmanari musical: compositors & solistes (vol. 1)

Rickie Lee Jones















Vos present a una cussa vella que val moltíssim la pena. Fa anys que canta i composa, fet que, sumat a sa seva afició a aixecar es colze, fa que la seva discografia sigui variada i a vegades irregular. Aquí vos deix un tema des seu primer disc (ojo amb sa bateria, a càrrec des grandíssim Steve Gadd) i un altre de la seva darrera publicació (Balm in Gilead).





Quique González

Gran lletrista i, sobretot a nes seu darrer disc, gran músic i compositor. Lo que havia fet fins ara no m'acabava d'agradar del tot, sempre trobava que faltava o fallava alguna cosa (amb excepcions com sa cançó des video), però vos assegur que sa darrera publicació ("Daiquiri Blues") està a un nivell extraordinari; no només estic xerrant de grans temes, sinó d'una magnífica producció (s'ha gravat a Nashville, Tennesse). Video i dues mostres de Daiquiri Blues:

Stephen Fretwell

Segur que vos sorpren aquest; grandíssimes cançons, una gran veu i un sò que enganxa. De lo que he escoltat me qued amb s'LP "Man on the roof" (2007). Vos deix tres temes que mostren prou be lo que he explicat. Ojo!

Varis

Una de Coros

Després d'un cap de setmana molt enriquidor per terres mallorquines on no vaig veure en Bua per mitg (ses males llengües diven que estava a ca seva sins una càmara d'oxigen ja que ara vol respirar aire megapur 24 hores, altres llengües diuen que ho ha abandonat tot i s'ha mudat al monestir de Lluc) podem començar sa setmana amb uns videos de musiqueta ( Setmanari Musical Rest in Peace) Són cançons conegudes per tots per en verssió des capellà. Vos en deix un parell, de totes maneres es youtube n'està plenèrrim.







i per acabar un video entranyable

Megajits

Bones a tots! trobant per youtube autèntic material des 90's que he trobat que s'havia de publicar

1.- Qui no va troar que era es millor jit de s'història?

2.- No hagas el Indio..

3.- Mitiquèrrim anunci

4.- Anunci de Pepsi

5.- Música anunci

6.- Mai trobarem algo que s'ajusti tant a s'expressió "flor d'un dia"

7.-Anuncis de begudes que no varen acabar de triomfar

8.- Brutal recopilació de lo millor que varen donar de si es nostres estimats 90.

Parado Magnètic

Després d'emocionar-mos amb "Vaig Fort", després de fer-mos patir a "Sa Comunitat den Panereta" i després d'encoratjar-mos a lluitar per sa terra a "300. La reconquesta de Mallorca"... arriba un document inèdit: es making of de :

"Parado Magnetic" Folklorica

Sobren es termes...

Michael Jackson Medley

BRU-TAL!

Imatges des Tsunami

Impressionants imatges descobertes per mestre Sentve que relaten sa catàstrofe esdevinguda fa ja 5 (!) anys a ses costes de Tailàndia. Tocauen.




I ja que estam inmersos (ehem) en qüestions asiàtiques, vos deix un vídeo prou divertit protagonitzat per dos crackots des cant. En concret, estan interpretant lo que se coneix com a cants tuvans.

Rock Werchter 2009: Dissabte

Au idò, amb dos dies de retràs reprenc aquesta sèrie de posts dedicats en es Rock Werchter que comença en pràcticament 72 hores. Avui és es torn des Dissabte, dia complet on els hi hagi, ja que sa cosa comença a les 12:15 i acaba a la 1:30 amb 2Many. I OJO perquè donen tormentota. M'hi pos!


1. Estrelles consagrades

Kings of Leon

Un des pocs que repeteixen de l'any passat (diria que junt amb Kaiser Chiefs i 2Many Dj's), per jo una bendició perquè l'any passat estàvem famèlics i vàrem anar a clavar-mos uns X-wurst a ses afores des recinte i només les vaig poder escoltar es 10 minuts finals. Consolidats ja com un des grans grups de s'indie actual, en part gràcies a un darrer disc més 'fàcil d'escoltar' que ets anteriors (no en và quan anàrem a Anglaterra aquest Nadal sonava a qualsevol pub cutre-salsitxero), tornen aquesta vegada com a Highliners totals de Dissabte, desbancant a gent com Franz Ferdinand o Nick Cave. Per jo són un gruparro amb totes ses lletres, un des TOP3 fàcil des festival, amb hitarros per vendre ja des des seu primer (i desconegut) disc Youth & Young Manhood, amb un rollo tope setentero que mola mazo. Però no serà d'aquest disc sa cançó que estrenarà es post, perquè penjaré (recomanació Artur) sa primera cançó que se varen tocar l'any passat a terres belgues, amb intro mítica (Lacrimosa de Mozart). Es segon serà un tema des seu darrer disc, d'aquests que pràcticament tothom ja coneix. Per cert, unes pistes sobre es possible setlist que se marcaran, aquí va un de dia 22 de Juny a Manchester.

Crawl (Rock Werchter, 2008)

Franz Ferdinand

Tipo light tipo les 6 toquen aquests 'desconegudillos', que enguany a més estrenen disc. No ha tengut massa ressó (òbviament perquè no arriba en es nivell des dos primers ni de broma), però no negaré que té un parell de cançons prou canyeres com per tenir-les en compte. No importa dir, però, que tots esperam que tirin de primer disc a matar; si ho fan es concert pot ser molt èpic. Jo els he vist dues vegades, una a s'Olímpic de Badalona i s'altra en es FIB 2007 i ambdues varen ser ENORMES, així que no esper menos, encara que sigui a les 6 PM. Vos deix amb un temazo de sa seva primera època i es tema que més mola des darrer disc (àudio half-mordor).

What she came for (Live at Green fest, Belgrade, 2008)

Nick Cave & the Bad Seeds

Mestre Nick Cave repeteix Werchter però aquesta vegada amb es seu grup "digali" oficial, ja que l'any passat va venir amb Grinderman (noltros no el vérem, miràvem es genials Racounteurs). És un des cantautors més respetats des rock americà però jo mai li he acabat de pegar-li una repassada així com toca. Diria que mestre Tommy n'és un gran fan, així que confiarem en ell (a més coincideix amb na Katy Perris i UG), per lo que se diu es seus directes no tenen desperdici. Vos deix una de ses poques cançons que conec de mestre Nicky, i que mola mazo.

Nature Boy (Music Video)

2. Grups emergents

Yeah Yeah Yeahs

Un des pocs grups que tocaran a sa carpa que vull veure sí o sí, en detriment des cans vellots Limp Bizkit. Es darrer disc que s'han marcat (It's Blitz!) per jo és un discarro, i si li afegim es discs anteriors (Fever to Tell o Show your bones) no tenc cap dubte de què se marcaran un concertarro de puta mare allà a 40º a s'ombra... Aquí vos deix es vídeoclip seu hit més conegut i un cañonazo des seu darrer disc.

Gold Lion (Music video)

Rodrigo y Gabriela

Descoberts arrel d'una referència des gurú musical des blog mestre Marco Llull (avoneres!!) en es seu Setmanari Musical, són un altre des grups que prometen concertarro. Parella mexicana que va començar amb es heavy-metal (d'aquí ses seves ja mítiques versions de "Stairway to heaven" o "One") però que han acabat essent uns virtuosos de sa guitarra acústica. Ses seves pròpies cançons tiren molt de ses seves arrels mexicanes, sempre amb un ritme rapídissim i acostant-se sempre en es rock. Aquí teniu una mostra prou interessant.

3. Segones espases

Limp Bizkit

Què dir d'aquest megamític grup rapcoreta apart de que estan més acabats que en Machín? Pues sa veritat és que poca cosa, es Roddis tenen claríssim que hi aniran de cap, a veure'ls. No negaré que van tenir una època bastant exitosa, col·locant qualque temazo a sa banda sonora de Mission Impossible 2 i amb discs prou interessants (com aquest) però de cop desaparegueren des mainstream (concert frustrat a Madrid, lios varis amb n Britney Spears) i no han tornat a ser lo que eren. Enguany es Werchter lis dona una altra oportunitat, en tornar informarem de quin ha estat es resultat. Vos deix amb una versionarra que se varen marcar d'una fiera com en George Michael, aprofitant que ahir era es Gay Pride.

Faith (Music Video)

Katy Perry

Dubtava entre Mogwai i aquesta fiera però per m'he tirat directament a lo comercial, perquè enganar-mos... Una de ses noves "perrangues" que han sortit darrerament a sa llum, amb sa salvedat de què aquesta bona nina se veu que ses cançons les fa ella. Va arribar a ser 'Deesa de sa setmana' fa unes setmanes, com a algo bò més que té. No me l'imagin allà a sa carpa marcant-se aquests hits tan sobreproduïts, però bueno, si qualcú s'anima a anar a veure-la ja informarà. Acab es post amb es seu tema estrella.

Au idò fieres, fins aquí es repàs des tercer dia de Werchter, demà toca xerrar des dia Rockero, amb coses tan interessants com NIN, Metallica o The Mars Volta... Grgrgrgrgrgr!!!!!

Rock Werchter 2009: Divendres

Amb els ànims baixos i afectat per sa desaparició de sa persona que ho va canviar tot en es món de sa música (We love you Michael), aquí va es meu "resum" de sa segona jornada des Rock Werchter 2009, que se celebrarà Divendres dia 3 de Juliol.


1. Estrelles consagrades

Coldplay

Facilmanti és bombazo des dia, ja els he vist tres vegades però no me cansaré de fer-ho una vegada i una altra. A més, tenc ganes de saber què tal responen incrustats dins un festival d'aquesta magnitud, on ells no són es grans protagonistes de s'acte. Després d'un darrer disc correcte però (segons sa meva opinió) un poc lluny des dos (fins i tot des tres) primers, s'han consolidat com sa gran banda mediàtica mundial des moment (desbancant fins i tot a U2). Esperem, idò, que tirin bastant des seus primers hits perquè són es que mos emocionen; per sort o per desgràcia sa cançó que posaré ara l'hem sentida un poc massa ja aquest any. Això sí, es vídeo val la pena... S'altra cançoneta és una 'raresa' des grup inclosa en es seu darrer EP, Prospekt's March. Si la fan serà DIOS.

Viva la Vida (Viva la Vida Tour, 2008)

The Killers

Es grup 'revelació' (?) de s'any, per molts ha estat un descobriment i per molts altres (entre es que m'incloc) una trista decepció. O sigui, als que mos molaven es Killos per hits incontestables com When You Were Young o Mr. Brightside i ja vàrem començar a estar un poc escamats amb Somebody Told Me (que al cap i a la fi segueix essent una bona cançó), lo d'enguany ja ha estat massa. Entre es bombardeig massiu en es mitjans (manda Killers al 7777), es (per jo) cansiníssim hit Human i ses idees de mestre Brandon Flowers (mormó i república) han acabat amb tota sa possible reputació que tenien en es món indie. Així i tot, estaré allà per escoltar lo que mos puguin presentar des primers dos discs, que tenen moltes cançons aprofitables. Però es vídeo que adjuntaré no serà de cap de ses seves cançons, sinó d'una versió den Morrissey (recomanada per sa meva amiga indie-brit Diana) molt molona. Sa cançó goeariana és un clàssic seu, però segur que molts no sabeu d'on sortia.

Why don't you find out for yourself (Morrissey cover)

Bloc Party

Grup esclau des seu impressionant primer disc, es den Kele Okereke (atenció en es nom) han continuat sa seva trajectòria amb dos discs menors que els han fet passar un poc a segon pla en es món de s'indie-rock. No obstant, sa seva darrera actuació en es Primavera Sound (sorpresón) va ser molt ben rebuda, així que confiam en un concert mogut i contundent que no deixi un clàssic des primer disc sense tocar. Un d'aquests clàssics serà es vídeo que penjaré, mentre que sa segona cançó serà una novetat que acaba de sortir a sa llum, meam que en trobau (¬¬).

Banquet (Live at Rock Werchter, 2007)

2. Grups emergents

Elbow

Per jo un des grups a qui més ganes els hi tenc, només els hi he sentit un disc, però quin disc! The Seldom Seen Kid és un des treballs més celebrats des passat any, combina es rock i es folk amb tints lírics i demostra que no importa fer coses excesivament elaborades per convèncer. Per jo tenen cinc o sis temazos indiscutibles, però vos deix amb es que crec que pot ser un dets himnes des festival. Si no ho creis, al loro com reacciona sa penya de Glastonbury.

One Day Like This (Live at Glastonbury, 2008)

Amy McDonald

Si l'any passat es Werchter mos oferia un bona ració de cantautores rockeres amb na Kate Nash i na KT Tunstall, enguany és es torn de n'Amy MacDonald, que s'ha donat a conèixer mundialment amb es seu disc This is the life. Pes meu gust, es disc és una mica massa monòton (es singles me sonen tots iguals), però no negaré que ses cançons enganxen i pot ser un concert interessant tipo les quatre menos quart des capvespre. Vos deix amb es seu hit més conegut, que dóna nom en es disc.




3. Segones espases

Jason Mraz

Cantautorillo amb una trajectòria prou llarga i no massa coneguda, es seu darrer disc i sobretot es seu èxit 'I'm yours' li han donat un reconeixement que fins ara no tenia. Diria que se va passar per Catalunya fa uns mesets a fer un concertillo i promocionar es seu disc. Veurem què tal se'n desfà a un festival de rock com es Werchter. Sa cançó que vos deix comença amb un rollo molt Norah Jones a Somewhere Over The Rainbow / What a wonderful world

White Lies

Grup de nova creació des que conec més bé poc però que s'ha estrenat amb un disc molt canyero i amb un parell de cançons amb pintes de temazo. Recorden una mica a Editors, i segurament seran es primers que veurem pes volts de les dues des capvespre de Divendres a Leuven. Vos deix amb sa meva cançó preferida des disc: Death.

Aquí s'acaba es segon dia de Werchter, podria haver ficat a altres artistes M. Ward, Lady Gago o The Streets, però no pot ser tot. Demà (si no hi ha molta ressaca) seguirem amb es Dissabte, amb coses tan xules com Kings of Leon, Franz Ferdinand, Nick Cave, Yeah Yeah Yeahs...

GRÀCIES, MICHAEL JACKSON

Rock Werchter 2009: Dijous

Al·lots, no se si hi pensau però..... QUEDA UNA SETMANA PES WERCHTER!!!!

I aprofitant que avui som Dijous i que Dijous que ve ja estarem allà ballant i donant-ho tot, crec que un postillo diari per resumir lo bò i millor de lo que veurem sa setmana que ve NPFGM. Així pues, començ avui amb es highlights de dia 2.


1. Estrelles consagrades

Oasis

Sens dubte es grup estrella de Dijous, no necessita cap tipus de presentacions. Després de passar una travessa en es desert de quatre o cinc anys (essent generosos), l'any passat tornaren amb un disc més que disfrutable i tornen a estar 'en el candelabro'. Per moltes històries xungues i per molts de discs prescindibles que s'hagin marcat, tots sabem que només que tirin un poc de repertori (que ho faran) es des germans Gallagher pot ser uns des concerts des festival. Com a mostra, dos botons. Es primer es un des seus grans hits (per jo sa seva millor cançó) i es segon és una de ses cançons des darrer disc 'Dig out your soul'.

Don't look back in anger (Live in Wembley, 2000)

The Prodigy

Seguim xerrant d'anglesos però aquesta vegada canviam radicalment de registre, i mos tiram a s'electrònica. Possiblement The Prodigy sigui, des trident de macrogrups de s'electrònica des noranta, es que hagi envellit millor, en comparació amb The Chemical Brothers (per massa vists) i Fatboy Slim (per desaparegut en combat). Es concerts de The Prodigy (o això diven) asseguren canya a matar, i això és lo que esperam que sigui es 'cierre' de Dijous. Vos deix, probablement, amb es seus dos grans èxits, un d'ells a més amb un des vídeos més mítics de sa passada dècada, amb un final com a mínim sorprenent.

Smack my bitch up (Uncensored version)

Placebo

Un altre gruparro per donar es primer dia de competició, es den Brian Molko (qui no va pensar en els seus inicis que era una cantant?) alternen grans concerts amb truños considerables. Esperem que aquesta vegada donin sa de cal, després de decepcionar a pràcticament tothom en es FIB 2006. Hits no els hi falten. Se presenten en es Werchter amb un nou disc acceptable (Battle for the sun), però que no té res a fer en comparació amb antics treballs des grup britànic com 'Sleeping with ghosts' o 'Without you I'm nothing'. De totes maneres, penjaré sa cançó que dona nom en es nou disc, que té es seu rollo, juntament amb un vídeos d'un des seus grans hits en directe a Radio 3 (sa qualitat d'àudio no és meravellosa però val la pena veure en Molko tan jovenet/a).

You don't care about us (Live at Radio 3, 1998)

2. Grups emergents

Pendulum

Una de ses sensacions d'aquests mesos de descobriment de grups werchterians, es seu darrer disc (In Silico)és una col·leció de trallazos que sense cap dubte ballarem a sa estreta i humida carpa des festival. Com a mostra, aquest hitazo que comença amb aires èpics i acaba amb una masterclass de drum'n'bass.

Fleet Foxes

Un altre grup desconegut fins fa pràcticament dos dies (o sis mesos, per ésser més exactes) i que ara tot modernillo coneix i adora. Comparats de manera immediata amb es Beach Boys (amb tints hivernals, se sol afegir) per sa seva música coral, es seu disc homònim va ser un des més destacats de s'any 2008. Vos deix amb un exemple d'aquesta música multivocal i melancòlica, en aquest cas no tiraré de tòpic i no posaré es seu megahit White Winter Hymnal.





3. Segones espases

Eagles of Death Metal

Contràriament a lo que suggereix es nom des grup, pocs berridos i molta guitarra garagera ofereixen aquests americans d'escassa popularitat però molt bona música. Només dir que es seu bateria (ara ja només toca amb ells en directe) va fundar posteriorment Queens of the Stone Age. Tenen tres discs molt recomanables, i si bé no són coneguts pes gran públic, segur que aquest vídeo que ve a continuació vos sóna. Idò sí, sa cançó es seva! (aquí en millor qualitat) Enguany obrin es Werchter i allà estarem per donar-lis sa benvinguda.

Don't Speak (I Came To Make a Bang) - Nike Add (by Guy Ritchie)

Lily Allen

Acabaré es post amb aquest hype des 2007, que s'aprofità des fenomen MySpace per donar-se a conèixer mundialment gràcies a una hitazo en tota regla i unes actuacions xumaires i polèmiques (vs. Elton John). Es seu segon disc no ha tengut tant de ressò, així que mos quedarem amb es seu tema estrella.

Au idò, això és tot per avui, demà tornaré amb nous grupets (res, Coldplay, Killers, Elbow, Bloc Party...:P).

Cola Cao de mis amores!

Gran concert de Vetusta Morla ahir a l'Hospitalet, amenitzat per un atac de focalitzat en es nostro grupet. Tant en Marco Llull com jo mateix, però sobretot na Marga, vàrem ser víctimes d'uns esquitxos que mos varen afectar boca, nas i ulls una bona estona. Vos deix s'entrada de sa Viquipèdia que xerra de s'Aerosol de Pimienta, per entendre un poc més es fenomen... Frases interessants:
"Causa el inmediato cierre de los ojos, dificultad de respiración, picor de nariz y tos. La duración de sus efectos dependen de la fuerza del aerosol pero el efecto completo medio dura alrededor de 30 a 45 minutos"
"grandes cantidades de agua tienen poco o ningún efecto"
"se pueden utilizar leche o detergentes para disminuir sus efectos y lavarlo"
"Las víctimas deberían ser animadas a parpadear vigorosamente para soltar lágrimas, que ayudará a eliminar las sustancias irritantes de los ojos"
"un ventilador podría proporcionar algún alivio"
"En España el spray de pimienta aprobado hecho de un 5% de CS está disponible para cualquier persona mayor de 18 años"

I ara, dos reptes que ahir varen quedar en suspens (sobretot amb sa paquetilla de na Cris), i que avui dematí m'he encarregat d'investigar:


S'anunci den Rafa Nadal i Cola Cao amb música de Melendi!


Fins a 15 persones me negaren ahir que existís aquest anunci. Venga tothom a aprendre's sa lletra!




Es (presumpte) segon disc de Vetusta Morla


Mmmmm avonera?

Wikipedia Vetusta Morla
Discografia oficial de Vetusta Morla
Àlbums de Vetusta Morla - rateyourmusic.com

Un poc de llit...

Després d'un post d'acció, sempre cau bé una mica de tranquil·litat. Aquesta cançó la transmet i es videoclip que s'han marcat no mereix que l'ignorin. Trobava que mereixia sortir des youtube directe i perquè no, actualitzar es bloguet.

Au idò, la deix caure... Oren Lavie amb "Her morning elegance"





El trobareu a:
http://www.myspace.com/orenlavie


Salut!!