Bones a tots!
Seguint una
mica amb sa narració de ses nostres vivències beyond the sea, avui vos
explicaré com va ser es visionat des nostre primer partit de futbol americà,
que, òbviament, no podia ser altre que sa Super Bowl.
Esdeveniment esportiu superlatiu, que és un excés en sí mateix
i que transcendeix per tots es costats.
Si voleu tenis dades aquí i aquí teniu
dos enllaços a cada qual més freak. Milions d’euros en publicitat, entrades a
preus d’hipoteca, tothom pendent d’això...una espècie de final de champions
però a l’americana. Entrada dels equips al camp mega èpica (amb un cavall
inclòs i blackhacks sobrevolant s’estadi) , cantada d’himne de rigor (amb
traducció de sa lletra per a sords), patriotisme a balquena, expectació brutal
per s’actuació des half-time i per els anuncis publicitaris. En fi, tot una
brutor que fa parèixer que es partit en sí no té gaire importància.
 | ||
| Moment en que es Broncos entren al camp, precedits per na Xena. |
En qualsevol cas, els equips que jugaven eren es Seahawcks de
Seattle i es Broncos de Denver (s’equip favorit de’n Homer Simpson). Palliçota
des Seahawcks 43 – 8 i trofeu Lombardi cap a Seattle. Val a dir que es Broncos,
damunt es paper es millor equip de sa lliga en qüestions ofensives, no varen
fer ni un punt fins es tercer quart, quan ja estava casi tot es peix venut i
només quedava mitja dotzena de gerrets per fer un poc d’escabetxo. Una altre
punt important és que es Sehawcks eren, en teoria sa millor defensa però del
seu atac no se’n xerrava gaire. Coses que passen. [Hihlights] Es primer punt té delicte...
Vàrem tenir sa sort de poder veure es partit a un
pis d’una amiga d’una amiga petat de gent. Hi havia molts d’europeus i asiàtics
però sobretot americans. Això és un punt si te vols enterar una mica de lo que
passa al terreny de joc i no saps ni una puta regla. Afortunadament alguns
americans, a més de ser molt simpàtics i tenir s’oportunitat de xerrar amb ells
de temes variats, varen tenir sa paciència d’explicar-nos de que anava es tema.
Els europeus i asiàtics eren allà per jalar i beure i bueno...sempre hem estat
més de futbol...
Sa festa en sí era molt USA: aletes de pollastre coents,
dips variats, patatilles, frankfurts,
macarrons (?)...vamos, tot molt light, i birra que no en falti.
En quant a tot lo que va enrevoltar sa Super Bowl
val la pena fer un parell de comentaris. Es primer és sobre sa possibilitat de
que s’aplacés es partit. Es parte des temps pronosticava tempesta de neu per
diumenge però al final se va jugar entre 0 i 5 graus. Si no ho vaig llegir
malament es Broncos no havien guanyat partit a temperatura negativa durant tota
sa temporada. Al final sa neu va venir
ahir i ara tot això està nevadèrrim, per variar.
En segon lloc val la pena que mireu s’actuació den
Bruno Mars i es RHCP des descans, amb moment ultrapatriòtic inclòs.
I per acabar no puc deixar de comentar sa polèmica
sorgida per un anunci de Coca Cola. Jo no ni el
vaig veure i crec que ningú des que érem a aquell pis li va donar cap
importància. S’anunci és aquest. És sa cançó de America the Beautiful, molt
utilitzada en actes oficials i esportius tot i que no és s’himne oficial,
cantanda en varis idiomes mostrant gent de tot color en activitats half
quotidianes. Ja està. Un intent d’aprofitar es sentiment patriòtic i sa
multiculturalitat des país. Idò no va ser molt benvingut per sectors de sa
ciutadania. Basta que poseu boycott coke america the beautiful al google i
trobareu perles des tipo “gràcies per
espenyar s’himne, no tornaré a beure Cocacola pus mai” o “Cocacola és sa beguda
oficial dels il·legals que travessen sa frontera” En fi...
Au idò, arreveure!
Entrades
