1. Estrelles consagrades
Kings of Leon
Un des pocs que repeteixen de l'any passat (diria que junt amb Kaiser Chiefs i 2Many Dj's), per jo una bendició perquè l'any passat estàvem famèlics i vàrem anar a clavar-mos uns X-wurst a ses afores des recinte i només les vaig poder escoltar es 10 minuts finals. Consolidats ja com un des grans grups de s'indie actual, en part gràcies a un darrer disc més 'fàcil d'escoltar' que ets anteriors (no en và quan anàrem a Anglaterra aquest Nadal sonava a qualsevol pub cutre-salsitxero), tornen aquesta vegada com a Highliners totals de Dissabte, desbancant a gent com Franz Ferdinand o Nick Cave. Per jo són un gruparro amb totes ses lletres, un des TOP3 fàcil des festival, amb hitarros per vendre ja des des seu primer (i desconegut) disc Youth & Young Manhood, amb un rollo tope setentero que mola mazo. Però no serà d'aquest disc sa cançó que estrenarà es post, perquè penjaré (recomanació Artur) sa primera cançó que se varen tocar l'any passat a terres belgues, amb intro mítica (Lacrimosa de Mozart). Es segon serà un tema des seu darrer disc, d'aquests que pràcticament tothom ja coneix. Per cert, unes pistes sobre es possible setlist que se marcaran, aquí va un de dia 22 de Juny a Manchester.
Crawl (Rock Werchter, 2008)
Franz Ferdinand
Tipo light tipo les 6 toquen aquests 'desconegudillos', que enguany a més estrenen disc. No ha tengut massa ressó (òbviament perquè no arriba en es nivell des dos primers ni de broma), però no negaré que té un parell de cançons prou canyeres com per tenir-les en compte. No importa dir, però, que tots esperam que tirin de primer disc a matar; si ho fan es concert pot ser molt èpic. Jo els he vist dues vegades, una a s'Olímpic de Badalona i s'altra en es FIB 2007 i ambdues varen ser ENORMES, així que no esper menos, encara que sigui a les 6 PM. Vos deix amb un temazo de sa seva primera època i es tema que més mola des darrer disc (àudio half-mordor).
What she came for (Live at Green fest, Belgrade, 2008)
Nick Cave & the Bad Seeds
Mestre Nick Cave repeteix Werchter però aquesta vegada amb es seu grup "digali" oficial, ja que l'any passat va venir amb Grinderman (noltros no el vérem, miràvem es genials Racounteurs). És un des cantautors més respetats des rock americà però jo mai li he acabat de pegar-li una repassada així com toca. Diria que mestre Tommy n'és un gran fan, així que confiarem en ell (a més coincideix amb na Katy Perris i UG), per lo que se diu es seus directes no tenen desperdici. Vos deix una de ses poques cançons que conec de mestre Nicky, i que mola mazo.
Nature Boy (Music Video)
2. Grups emergents
Yeah Yeah Yeahs
Un des pocs grups que tocaran a sa carpa que vull veure sí o sí, en detriment des cans vellots Limp Bizkit. Es darrer disc que s'han marcat (It's Blitz!) per jo és un discarro, i si li afegim es discs anteriors (Fever to Tell o Show your bones) no tenc cap dubte de què se marcaran un concertarro de puta mare allà a 40º a s'ombra... Aquí vos deix es vídeoclip seu hit més conegut i un cañonazo des seu darrer disc.
Gold Lion (Music video)
Rodrigo y Gabriela
Descoberts arrel d'una referència des gurú musical des blog mestre Marco Llull (avoneres!!) en es seu Setmanari Musical, són un altre des grups que prometen concertarro. Parella mexicana que va començar amb es heavy-metal (d'aquí ses seves ja mítiques versions de "Stairway to heaven" o "One") però que han acabat essent uns virtuosos de sa guitarra acústica. Ses seves pròpies cançons tiren molt de ses seves arrels mexicanes, sempre amb un ritme rapídissim i acostant-se sempre en es rock. Aquí teniu una mostra prou interessant.
3. Segones espases
Limp Bizkit
Què dir d'aquest megamític grup rapcoreta apart de que estan més acabats que en Machín? Pues sa veritat és que poca cosa, es Roddis tenen claríssim que hi aniran de cap, a veure'ls. No negaré que van tenir una època bastant exitosa, col·locant qualque temazo a sa banda sonora de Mission Impossible 2 i amb discs prou interessants (com aquest) però de cop desaparegueren des mainstream (concert frustrat a Madrid, lios varis amb n Britney Spears) i no han tornat a ser lo que eren. Enguany es Werchter lis dona una altra oportunitat, en tornar informarem de quin ha estat es resultat. Vos deix amb una versionarra que se varen marcar d'una fiera com en George Michael, aprofitant que ahir era es Gay Pride.
Faith (Music Video)
Katy Perry
Dubtava entre Mogwai i aquesta fiera però per m'he tirat directament a lo comercial, perquè enganar-mos... Una de ses noves "perrangues" que han sortit darrerament a sa llum, amb sa salvedat de què aquesta bona nina se veu que ses cançons les fa ella. Va arribar a ser 'Deesa de sa setmana' fa unes setmanes, com a algo bò més que té. No me l'imagin allà a sa carpa marcant-se aquests hits tan sobreproduïts, però bueno, si qualcú s'anima a anar a veure-la ja informarà. Acab es post amb es seu tema estrella.
Au idò fieres, fins aquí es repàs des tercer dia de Werchter, demà toca xerrar des dia Rockero, amb coses tan interessants com NIN, Metallica o The Mars Volta... Grgrgrgrgrgr!!!!!
Entrades
