Una de Varios a lo Canal Verde...:

Faig aquest post per donar un poc de vidilla a nes Blog i per tractar un tema amb es que vaig flipar quan ho vaig saber...

Video de sa despedida de n'Iñaki Gabilondo:
Efectivament, és vergonyós que un canal com CNN+ passi a ser un 24h de Gran Hermano...


Un altre video amb es que també vaig quedar bastant sorprés:

Wikileaks destapa un video on es veuen molt clarament els "Daños Colaterales":


I per finalitzar un poc de Canal Verde: un Documental molt interessant emitit ahir a La2:

Comprar, tirar, comprar. Pirámides de desperdicios

Canal verde: menjar qualsevol cosa...

Fa poc vaig sentir que actualment, els aliments del 3er Món son més sans que els que menjam noltros per aquí al 1er Món. AuIdò, per donar-li un poquet d'activitat a nes blog i sobretot a nes Canal Verde, aquí ho deix:




Bonus
Res a veure, però no sé per on era que vaig llegir que sa revista "El Jueves" s'havia autocensurat una vinyeta, era aquesta:

Integritat i compromís (i dos collons ben posats!)

El passat 7 de maig de 2008, el fotògraf i periodista Gervasio Sánchez va pujar a recollir un de tants premis, l'Ortega i Gasset que atorga el diari El País, davant l'assistència d'un concorregut públic, entre ells estaven també la vicepresidenta del govern, el president del Senat, diversos ministres, Esperanza Aguirre i l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, a més de tots els altres mitjans de premsa.
Doncs bé, sembla ser que no va de ser del gust de tan il·lustre públic el discurs de Gervasio Sánchez, quan aquest va pujar a recollir el premi, condemnant aquest discurs a l'ostracisme i oblit de tota la premsa.
Així que, com la gran majoria de mitjans no han volgut publicar-lo, algú ha creat aquest PowerPoint perquè ho llegeixin algunes persones més.
Quan ho llegiu, entendreu el perquè no han volgut donar-li publicitat.


Discurso de Gervasio Sánchez:

Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio “Ortega y Gasset” de Fotografía, convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.

Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.

No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto “Vidas Minadas”, al que pertenece la fotografía premiada, tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.

Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.

Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película “Cuentos de la luna pálida” de Kenji Mizoguchi.

Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de las minas y al desminado.

Es verdad que todos los gobiernos españoles, desde el inicio de la transición, encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero, permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.

Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabricamos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.

Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo, y que me avergüenzo de mis representantes políticos.

Pero como Martin Luther King, me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.

Més fotos de Gervasio Sánchez:

FISIOTERAPIA = MASAJE??

Aquí teniu un article una mica friki però és bastant sa neta sobre es pensaments errònis que poden tenir ses persones sobre es camp de sa Fisioteràpia. Com que voltros, cofradia, sou persones cultes sense prejuducis, esper que no caigueu amb aquest concepte erròni de lo que és sa Fisioterapia d'avui dia. S'article diu així:

A ti que cuando me preguntas que hago y te respondo FISIOTERAPIA y SIEMPRE me dices “Hazme masajes!!!”…..sabes qué? Te voy a hacer masajes en los anillos cartilaginosos de la tráquea, donde se produce el punto de igual presión, evitando el colapso prematuro de la vía aérea. Te voy a hacer masajes en el neumocito tipo II para que sintetices mas surfactante (dipalmitoil fosfatidilcolina) y eso ayude a evitar, junto con el nitrógeno, el colapso alveolar.

A ti que no dejas de encasillarme en el rol de masajista, a ti te voy invitar a que pasemos un hermoso fin de semana estudiando fisiología respiratoria aplicada a la ventilación mecánica, y no te olvides de traer la calculadora porque tenemos que sacar un par de cuentitas como Pafio2, resistencia de la vía aérea, compliance dinámica, compliance estática, y la fórmula para ver si tu cuerpito pudo compensar las acidosis metabólica que cogiste de tanto leer.

A ti que sigues insistiendo con que te haga masajes, te voy a nebulizar con un beta 2 agonista, a un flujo de 6 a 8 l/minuto para que predomine la sedimentación por gravedad de la droga y podamos obtener mayor efecto de la misma, y si no te enfadas, me voy a pasar un poquito de la dosis para ver si con suerte coges una buena arritmia por pérdida de la selectividad del fármaco y vas a pedirle que te haga masajes a San Pedro, si es que no te vas derechito a donde hace un poco mas de calor.

Claro, podríamos probar como vas con la oxigenoterapia, con una linda mascarita de venturi, de rendimiento fijo, para no errarle con la Fio2 elegida, no caben dudas de que te pondría un innecesario piquito naranja (Fio2 al 50%) para que te agarres una hermosa atelectasia por resorción, porque estaríamos disminuyendo el nivel de nitrógeno en el interior del alvéolo. Pero tú no te hagas problema, como sabemos lo que dice la evidencia, con un poquito de Terapia multimodal estarías bárbaro.

Pero no te preocupes si estas un poco acídotico e hipercapnico, podríamos probar con VNI, ventilación no invasiva (creo que una total face mask te vendría bien porque no te va a dejar hablar) por un horita, y si vemos que no mejoras, te intubamos, pero por otro lado (me refería a la traqueotomía, mal pensado).

Y a ti que piensas que en terapia “movemos las patitas”, te cuento que estamos movilizando al paciente con todo los beneficios que esto acarrea, porque por ejemplo el cartílago se nutre por imbibición y queremos generar roce a nivel de dos superficies articulares para obtener los juegos de presiones necesarios para nutrir al cartílago y así lograr que estos se afecten los menos posible.

Y ni hablar de la kinesiología neurológica, donde a través de métodos y conceptos como Bobath, la facilitación neuromuscular propioceptiva, Voijta, se logran avances impresionantes en personas con capacidades diferentes.

No me quería despedir sin antes decirte que si tienes alguna patología que requiera de nuestros masajes y o terapias manuales, no dudes en avisarme, somos los más capacitados (y los únicos legalmente autorizados para realizar dichas prácticas) para hacernos cargo, porque sabremos evaluarte, hacer nuestro diagnóstico Fisioterapéutico, y decidir entonces que técnica sería la más adecuada para ayudarte.

Espero esta humilde entrada humorística cambie la forma de pensar de aquellas personas que no conocen bien nuestra profesión, somos profesionales de la salud, y no quiero subestimes nuestras capacidades, porque estudiamos para tratar de mejorar la calidad de vida de las personas, siempre con el mismo objetivo, HACERLAS UN POQUITO MAS FELICES.

Salut!!!!

LA HISTORIA DE LAS COSAS

Sa mica de vídeo per a que reflexionem un poquet sobre nostre món.. si teniu 15 minutets no està mal gastar-los mirant es vídeo... avís q tb es un poc toston...

Res, que el món està xungo, però de moment encara ens queda es, ja famós, "un altre món es possible"

Bar Playa Eu Pas Puta

Sí, al·lots, sí, un des bars més mítics des municipi serverí, que acull sa clàssica xocolatada de Sant Joan, regentat per un tal Mauricio Caccianiga (jojo) i on hi ha currat sa cofrare Cris Cuadros, ho va passar putèrrim ahir capvespre per culpa d'un 'cap de fibló'. En Biel Capó, ex-Televisió Serverina, mos en fan cinc cèntims des des Diario de Mallorca... (posa Bar Punta Roja però tota sa vida ha estat Bar Playa)

Un tornado destroza un bar en el que había 80 personas en Costa de los Pinos

Los trozos de uralita quedaron clavados como flechas en un coche, pero no hubo heridos

Unas 80 personas que ayer disfrutaban de la tarde en la terraza del bar Punta Roja, en la Costa de los Pinos, se llevaron el susto de sus vidas. Una gran masa negra cubrió el cielo y la concurrencia tuvo el tiempo justo de refugiarse en el interior del local, de apenas 30 metros cuadrados, antes de que un tornado arrasara el exterior, destruyendo el tejado y haciendo volar mesas y sillas. Los trozos en que quedó deshecha la cubierta de uralita salieron despedidos y se clavaron como flechas en la chapa de un coche aparcado allí cerca. Con tal fuerza que un hombre no podía sacarlas. A pesar de la violencia del fenómeno, no se registraron heridos, aunque el local sufrió importantes daños materiales.
Testigos presenciales explicaron ayer que el fenómeno comenzó sobre las tres y media de la tarde de ayer, cuando en la terraza del bar Punta Roja, junto a la playa de Costa de los Pinos, se encontraban unas 80 personas.

Los clientes del local vieron cómo se aproximaba rápidamente una gran masa de nubes negras, y de repente descargó una fortísima lluvia. Todos corrieron al interior del local, que tiene una parte construida de unos 30 metros cuadrados, y cerraron las puertas. Fue entonces cuando alcanzó el lugar el tornado, que se llevó por delante la cubierta de uralita, arrancó de cuajo las vigas de madera del tejado y lanzó despedidas las sillas y las mesas que había en el exterior del local.
"Hemos pasado mucho miedo, lo recordaremos toda la vida", explicaba uno de los testigos poco después del fenómeno. El "cap de fibló" se dejó notar en el lugar durante apenas dos minutos, pero se debieron de hacer muy largos para las ochenta personas que permanecían hacinadas en el interior del local. Luego descargó en el lugar una fortísima tromba de agua por espacio de una media hora. En un pluviómetro instalado en Son Sard la compañía de agua de la localidad, se recogieron 46 litros de agua en 32 minutos.
En el incidente no se registraron heridos, porque todo el personal se refugió rápidamente en el interior del bar. Pero una vez finalizado el fenómeno, el gerente del local, Mauricio Caccianiga, descubrió que varios de los trozos en los que quedó deshecho el tejado de uralita habían quedado clavados en la chapa de su coche, como flechas. Los fragmentos habían impactado con tanta fuerza que un hombre no podía arrancarlos.
El fenómeno quedó localizado en un lugar muy concreto, por lo que no ocasionó daños en las casas de los alrededores. La intensa lluvia provocó inundaciones en las fincas agrícolas de la zona, mientras que la carretera de Cala Bona a Costa de los Pinos quedó interrumpida ya que quedó cubierta por los restos del porche del bar.

Ashes and snow - by Gregory Colbert

El retorno des canal verde?












Gregory Colbert, fotógrafo canadiense. Comenzó a trabajar en el campo cinematográfico en 1983 con diversos documentales y cortometrajes dedicados a temas sociales.

En abril de 1993 decidió desaparecer: renunció a su actividad cinematográfica y artística y en lo sucesivo se dedicó por entero, en el más absoluto silencio, a filmar y fotografiar la interacción entre el hombre y los animales (elefantes, cachalotes, manatíes, águilas, halcones, ibis, etc.) en el curso de 27 expediciones en India, Egipto, Burma, Tonga, Sri Lanka, Namibia, Kenia, la Antártida, las Azores y Borneo.

En 1992 expuso, por primera vez, su obra gráfica en el museo Elíseo de Lausana, Suiza, y en la Galería Parco de Tokio, Japón.

En el 2002 a sido el escogido para representar la primera muestra en Venecia con la exposición "Ashes and Snow" (Nieve y cenizas). Se trata de una exposición que junta naturaleza y arte que se organizará cada dos años por la BIAnimale Fundation ubicada en Suiza.

La propia estructura, totalmente desarmable, para trasladarla de ciudad en ciudad, nombrada “Museo Nomada”, de 14.000 metros de exposición está realizada en gran parte con materiales reutilizados y reciclados, como el bambu.

Las fotografías introducen al hombre en un mundo casi irreal de perfecta sintonía entre el humano con los animales con imágenes que transmiten serenidad y silencio intentando que el espectador oiga y vea el mundo de otra manera.

La exibicion en el “Museo Nomada“ consta de fotografías de Colbert y la película de una hora —también realizada por el canadiense— hacen referencia a los encuentros y experiencias descritos en las cartas recopiladas en un libro.

El filme es parte fundamental de la exposición que, al igual que las fotografías, NO UTILIZA recursos digitales, para modificarlas.

La obra de Colbert es una experiencia estética que plantea no sólo imágenes de belleza absoluta, también una reflexión sobre el papel del hombre y su relacion natural con la fauna y la flora...la naturaleza... que ha pasado al olvido cotidiano... como un componente más de la extraordinaria característica de nuestro planeta: la vida. DISFRUTALA

RECORRIDO DEL “MUSEO NOMADA”

2008 ZOCALO DE LA CIUDAD DE MEXICO 19 ENERO – 27 ABRIL


PRENSA:
“Ha nacido un nuevo maestro.” —Photo

“Las imágenes tienen menos poder por su belleza formal que por la forma en que envuelven en su atmósfera al que las contempla... Son simples ventanas a un mundo en el que el silencio y la paciencia gobiernan el tiempo.” —The New York Times

“Un viaje mágico y místico.” —Life magazine

“Una exposición extraordinaria.” —The Economist

“Distinto ... monumental en todos los sentidos.” —Condé Nast Traveler

“Las fotografías seducen por su fuerza y espiritualidad ... Eternas y exquisitamente oportunas.” —Newsday

“El aspecto más deslumbrante de las fotografías de Gregory Colbert ... es su aire de calma irreal. La serenidad es una constante en las fotografías en tono sepia.” —Smithsonian

“En estas fotografías ... los animales y las personas parecen moverse en una danza cósmica plagada de belleza rítmica y visual que sale del prosaico mundo de las clasificaciones, de "nosotros" y "ellos", hacia lo sublime.” —Camera Arts

“Tokyo es un espacio tan fantástico, que nosotros, los que vivimos aquí, perdemos gradualmente el sentido de que todavía vivimos el mundo natural. Sin embargo, cuando vamos al Nomadic Museum, se nos recuerdan aquellos calurosos momentos en los que el hombre debe haber vivido cuando estaba en pleno contacto con la naturaleza. El museo es un espacio en donde nos podemos reconectar con lo que verdaderamente somos.” —Asahi Shimbun Newspaper

“La exposición presenta una visión maravillosa que trasciende el tiempo y el lugar.” —Goethe

“Ashes and Snow es una expresión de las posibilidades poéticas que resultan de una relación armoniosa entre los animales y el hombre .” —Newsweek Japan


© Ashes and Snow™ Todas las fotografías © Gregory Colbert. Todos los derechos reservados.
Programa de educación
Si está interesado en contribuir al programa educacional junto con Ashes and Snow en próximas sedes de la exposición, póngase en contacto con nosotros.

Ashes and Snow
210 East 5th Street, 3rd Floor
Nueva York, Nueva York 10003
Tel: 212.253.9552
Fax: 212.253.0138
Dirección de correo electrónico: contact@ashesandsnow.com

Un parell de cosetes

Bones a tothom cofrares. Després de molts i molts dies sense publicar res de res,ha arribat s'hora de publicar un parell de cosetes tant d'interés general com humorístiques.

S'Àrtic se'n va a mamar de bon de veres

Com ja vos vaig comentar, s'Àrtic s'en va a cagar però a base de bé. Aquests dies hem pogut comprovar que s'ha cruïat on tros enorme de gel, tan enorme com tota sa provincia de Burgos, ahí es na!!!Pos bé, sobretot noltros els Illencs haurem de posar pies en polvorosa d'aquí a res sino volem quedar anegatssss

Censura a Google Maps

Com a bon geògraf i utilitzador de tots el mètodes i tècniques de visualitzador de mapes, utilitzo es Google Maps com molt de voltros. Però lo que a lo millor no sabeu és que sa llibertat de ses imatges de Google Maps està en entredit. Per què? Pos per que segons la Xina i EUA es veu perillada i compromesa sa situació d'instal·lacions i bases militars en una possible situació de conflicte. O sigui que d'aquí res començarem a veure taques negres com ja passa a ses imatges que dona s'ICC en indrets com Montjuïc.


Títols catxondos

Avui dematí, riguent amb un dibuix que tenim a sa pissarra de sa nostra cuina, he pensat que segurament en devia haver a balquena i m'he posar a cercar. Però què cercava? Supos que es des meu pis ja ho deuen saber però pes altres, lo que he cercat han estat noms de pelis pornos que fan referència a pelis reals. Alguns són reals, d'altres són conya però val la pena passar-se per sa direcció que vos deix més endavant. Aquí vos deix una selecció que hem fet amb sa penya des curro (dedicatoria especial para Edu):

Vino a por trabajo y le comieron lo de abajo

Tócamela Otra Vez, Sam

Vaya Pollon El De King-Kong!

Coñodisea En El Espacio

E.T. El Peneterrestre

El Sexo Sentido: Veo A Gente En Bolas

La Manolilla Del Capitán Corelli

Pollemon, La Película

Salvad La Polla De Ryan

Alicia en el país de las verguillas

Penetreitor

Don Cipote de la mancha

Ya Se Quien Te La Chupó El Último Verano

7 Pollas Para 7 Hermanas

Bailando Con Zorras

La Banana Mecánica

La Guarra De Las Galaxias

El Cid Porculeador


N'hi ha moltes més aquí

Bé al·lots, es per que hagiu perdut uns moments de sa vostar interessantíssima vida amb aquest post

Desde el curro con amor, Rufire

Noticies Vàries

Bones a tots cofrares. Com que de tant en quant trob necessàri destacar qualque noticia o qualque cosa que trob pes diaris, avui vos penjaré un parell de noticies que crec que no deixaran indiferent a ningu.

S'Àrtic se mos fon a marxes forsades (ADN)

Com tots sabeu, es canvi climàtic és una realitat. El que potser que no es sàpiga és quan es produirà. Pos d'aquí molt poc tindrem una prova contundent: a s'any 2020 s'Àrtic haurà desaparegut, segons publica sa NASA. Aquestes prediccions canvien cada any, ja que en 2005 es preveia aquest desatre per s'any 2100 i l'any passat per s'any 2040. I és que d'aquí poc podrem (haurem millor dit) d'estiuejar a s'Àrtic on aquest s'any s'han arribat a temperatures de 10-15 ºC i una màxima de 22, que ja té collons.

Però hem de pensar que sa gent s'està concienciant en sa lluita contra es canvi climàtic. O no? I és que lo més trist de tot és que quatre governs (Rússia, Canadà, Dinamarca i, com sempre, els Estats Units) ja s'estàn disputant tan ses riqueses que s'Àrtic donarà, un cop fos, des seu interior (gas i petroli) com des seu exterior (es fondrà es pas del Noroest que estalviarà ses grans rutes marítimes intercontinentals o pagar es pas des Canal de Panamà).

Així mos queda pensar, realment es vol evitar es canvi climàtic???

Un poc de Tecnologia (ja que en Nate m'ho exigeix)

Aquesta nova entrega de tecnologia es centrarà en dos productes des quals ja deveu haver sentit a parlar (o no): I-touch i procesadors Intel Core 2 Quad. En es primer cas, s'I-touch és s'evolució des popular Ipod que tothom coneix. Com a màximes evolucions amb es seu predecessor, a destacar sa seva pantalla tàctil, és a dir que s'elimina sa famosa "rodeta" per poder navegar amb es dits, sense necesitat de punter. A n'això se li ha d'afegir una nova pantalla de 3'5" polsades amb uns colors brutalment nítids i clars i conexió wi-fi, és a dir, connexió allà avon hi hagi línia. Vamos gairebé com s'I-phone, però sense sa possibilitat de ser telèfon. S'única pega es preu i sa capacitat: uns 289 € es de 8GB i uns 389€ es de 16GB.

En quant a nes nou processador d'Intel, domés dir que qui vulgui un ordenador potent de veritat (Cuadros es teu ho és i molt, però clar, jejejeje) i es pugui gastar un poc més que es pilli aquest "cor" de PC. Per fer una explicació bàsica, un ordenador, fins ara, duia processadors d'un nucli, es a dir, la velocitat de s'ordenador és s'especifica des seu processador. Ara, s'han posat de moda es processadors de doble nucli i tant Intel com AMD varen fer ses seves apostes: s'Intel Dual Core i s'AMD x2. Amb això sa velocitat quasi bé es duplica, es a dir que si abans sa velocitat era d'1 ara, amb aquests processadors es de quasi 2 (que no mos venguin sa moto per que no es dobla la velocitat de manera absoluta). Pos bé, Intel ha fet un pas més i ha arribat a nes 4 nuclis, per lo que la velocitat es quadriplica, gairbé. Res un puta bistiiiiiiiiii!!!!!


Un poc de cine: Bola de Drac

Ja està aquí, per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Moltes vegades haviem sentit que es faria una peli sobre BOLA DE DRAC, però podriem dir que eren "bulos" generat per quasi sa necessitat de veure es dibuixos que varen marcar s'infancia de quasi tots nosaltres. Pos bé, sa FOX ha dit que finaciarà sa peli que dirigiràJames Wong (director que sol fer pelis d'acció com El único). I no serà una "guarrada" de peli, en principi, com aquella versió xinesa que es va fer de baix pressupost (però que crec que ningú ha vist a excepció de, podria ser, en Tòfol?) sinò que sa FOX hi destinarà un pressupost de 100 milions de dòlars a produir-la. En quant a nes personatge que farà de Goku tot apunta cap a Jet Li o s'inigualable Jackie Chan, encara que es primer té més opcions. S'estrenarà, en un principi, en es 2010. De moment no se sap res més (FONT: diari Metro pàgina 26, secció OCI)

Bé, de moment aquí vos deix aquesta parrafada perque, sobretot es que currau, estudiau... o simplement tingueu temps per perdre, vos entretengueu 2 minuts de sa vostra llastimosa vida


Desde el curro con amor, Rufire

Penós...

Vos imaginau Barcelona incomunicada, sense aigua, llum, combustible, etc. Pues això és el q farà ara Israel amb GAZA!

L'exèrcit israelià es prepara per aïllar Gaza
L'ONU alerta que tallar el subministrament de llum i fuel als palestins viola les lleis interancionals

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha demanat a Israel que reconsideri a decisió de declarar Gaza com a 'territori enemic' i li ha recordat que tallar el subministrament d'electricitat o carburant a la població palestina, com pretén fer el govern israelià, seria violar les lleis internacionals. En aquest sentit, la secretària d'estat nord-americana, Condolezza Rice, també ha dit que cal garantir les necessitats humanitàries.

Israel ha declarat Gaza territori enemic perquè considera Hamàs una organització terrorista, com també fan els Estats Units. A Gaza hi viuen un milió i mig de palestins i el govern israelià també preveu restringir el trànsit entre aquest territori i Israel, prohibir les transferències de diners i reduir les visites als presos de Hamàs que estan en presos israelianes. De fet, l'exèrcit israelià ha començat avui mateix els plans per aïllar Gaza.

La iniciativa d'aïllar Gaza ha estat del ministre de Defensa, Ehud Barak, qui ha declarat que cada coet llançat pels grups palestins 'ens acosta a una acció militar a Gaza'. De totes maneres, el ministre ha matisat que abans d'arribar a aquest extrem cal estudiar altres possibilitats, com és el blocatge de la zona.

A més de les condemnes de l'ONU, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmmud Abbas, ha dit que la decisió d'Israel no farà res més que empitjorar les condicions de vida de milers de palestins. I el portaveu de Hamàs a Gaza, Fauzi Barhum, ho ha qualificat de declaració de guerra.

Manipulación del clima

Aquesta notícia que he trobat de casualitat m'ha deixat bastant flipat:

Científicos chinos amplían el área de lluvia artificial a un tercio del país

Las autoridades de China, país que provoca con frecuencia lluvia artificial para aliviar sequías, ayudar en la extinción de incendios o simplemente despejar el cielo de nubes, afirman que ya pueden generar este tipo de fenómeno meteorológico en un tercio de su territorio, según informó hoy la prensa estatal. [...]

Informació variada

Bé al·lots, ja torna a ser dilluns, però que hem de fer. Mirant-ho pes costat positiu ja queden menys dies per tornar a s'illa i deixar BCNMordorland, almenys a s'estiu. Per tal d'amanir una mica aquests dies vos faré un postillo tipo light de lo que passa pes món.

1- Xapapote a Eivissa

Supòs que ja ho haureu vist tot però bé. Pos resulta que fa uns dies que es buc "Don Pedro" va encallar aprop de s'illa d'Eivissa i va vessar fuel per sa seva costa. Fins ara ho tenien mig controlat però ara resulta que aquesta taca ha traspassat sa seguretat i està arribant a nes parc natural de Ses Salines. Si sa situació era xunga ara és gravíssima. Esperem que s'arregli aviat per que això és indignant.(Manty, manifestació ipsofacto!!!!!!)

2 - Esports

Es futbol és injust, i si no que li diguin al Barça i ara a Argentina. Avui vespre s'ha jugat sa final de sa Copa Amèrica 2007 i Brasil ha guanyat 3-0 a Argentina. Per lo que he llegit ha estat sa tònica de tot es torneig: Brasil ha deixat de jugar a "jogo bonito" i ha passat a "jogo efectivo". D'aquesta manera, es brasilers han ofegat sa qualitat d'Argentina, que no ha pogut fer res per evitar sa derrota, ni en ses més de 30 pilotes a pilota aturada que ha tengut (faltes, corners...) Tot s'ha de dir, a nen Messi li han anulat un gol amb es 2-0 a nes marcador per fora de joc, que sembla que no era i que possiblement hagués canviat s'història. Per acabar de rematar, han triat a nen "Ropinho" alias "bicicletes d'aturat" com millor jugador des torneig.

En quant a altres esports sa noticia curiosa ha estat a Roma. A sa Golden Gala, torneig d'atletisme i proves vàries, Salim Sdiri,un saltador francès va ser ferit per una "jabalina" mentre se preparava. Es colega que va llençar sa jabalina es diu Tero Pitkämäki i és finlandés. Sortosament, es "gabaché" no va sortit ferit greument però tot i així se li va clavar sa "jabalina" fins a 7 cm.

Aquest home es s'afectat

3- Cinema

Per acabar vull mencionar una peli que m'ha fet gràcia. No perque l'hagi vista ni perque vulgui fer una crítica. Avui mentre llegia es diari, he trobat un article sobre fills de famosos que protagonitzaran pelis. Pos bé, sa filla d'en John Travolta (tot un ca vell) protagonitzarà una pelicula que du per nom una referència directa a nes nostre blog: "Old Dogs". Crec que mereixia la pena mencionar-ho.

De moment això es tot. Rufirestone, Cans Vells.com, Barcelona

Desde el curro con amor, Rufire

una de indignació

Bones a tots, com anam? Fer un post sempre és un motiu d'alegria per mi, si no és d'alegria al manco és per reviindicar alguna cosa però fer akest post me provoca molta tristesa. Normalment ses meves publicacions són d'un caire de molt de caxondeo però akesta vegada m'he vist amb s'obligació de ferne un que no fa cap rialla ni una.

Pot ser a molta gent extranyi que ho publiqui jo perque sempre he tengut un contacte molt gran amb els animals, no tant com altra gent, però sempre n'he tengut. Mai m'ha tremolat sa ma quan he hagut de matar un colom o travar una cabra i sempre he estat partidari de que si un animal fa coses q emprenyen un toc ho arregla abans q el diàleg.

Akest link que hi ha més avall direcciona cap a un video on hi ha una petita mostra de la brutalitat humana. Vos avís que és molt fort i que a mi casi casi m'ha fet potar, ho dic perq si algú creu q ho pot suportar tot, akest video a lo millor li ve una mica enorme. Quan l'hageu vist només vos deman a veure si no ho podrien fer d'una altra manera per evitar una mica de patiment a akests animals. Weno, no la torraré pus i vos deix amb so video.

VIDEO

Canal verde i a von eres?

Bones cofrares! Ultimament escaseja es system de posts al canal verde, així que alla voy!! (m'ha vengut UG fer que els links s'obrin a una altra finestra, Caudi canvieu si pots)

Per començar un poquet de Greenpeace:
S'organització ha tret una campanya per aturar sa caça de ballenes, on convida a tothom a crear la seva propia campanya. Aquí podeu veure tots els videos que s'hi han enviat. N'han sortit qualcun de molt curios. Aquí en deix dos:





Per altra banda, uns apunts en relació a ses el·leccions municipals que ja s'acosten i els afers polítics de s'actual batle:
link
link2
link3

I per acabar i canvi de tema: Waking Life, pel·licula de dibuixos animats però feta sobre fotogrames reals. A estones se pot fer un poquet toston, però totalment recomenable ja que tracta temes interesants desde punts de vista ben curiosos. Aquí deix un trocet que he trobat relacionat amb es post, encara que a youtube en podeu trobar altres:



I per acabar d'acabar: YEEEEEEAAAAH...

UN POC DE GEOGRAFIA...NPFGM

Faig aquest post més que res dedicat pels cofrares geògrafs des blog (léase Monx i Fire) i altres possibles geògrafs (o no) que visitin es blog i puguin estar interessats pes tema.

Es tracta d'un article publicat a La Vanguardia titulat:Faltan nuevos geógrafos

Per cert, acab de trobar dues coses interessants:
1) pàgina web d'un gran geògraf mallorquí: Climent Picornell (recoman que hi pegueu un cop d'ull, hi ha articles molt systems sobre coses ben nostres i familiars)
2) el blog d'un friki geògraf

Llarga vida a sa geografia!

PD (un poc de canal verde - va per tu manti): Pide a los candidatos a las elecciones de tu Comunidad que su partido se sume a la necesaria [R]evolución Renovable

Ecologisme a matar...i un HITAZO!

Benvolguts cofrares,

temes varis que giren mes o menys entorn al mateix tema. Estructura per punts a lo Tofrito:

1)La Mallorca que ens fascina


Per això sa mica de votacions aquí no poden fer gaire mal.

2) Com consumir de manera més responsable i ètica?
Tipo guia per aconseguir-ho, jo encara no ho he llegit tot encara però tampoc pot fer gaire mal si qualcú hi està interessat (qui no ja ho sap, a otro tema)

Per cert avui és el Dia Mundial de l'aigua. Un altre tema preocupant més (i és q no guanyam per disgustos!)
Per això mateix aquí va es meu tercer punt i amb tota seguritat és mes system! (al menys en quant a festiu!!)

3) Tanta cosa seria acabarà a lo grande. Mireu quin puta hitazo!!!!
(si, si, és es nostre estimat Xavi Banyo!!! Tot un cofrare donant es callo!!quin festivalot!)

Tots al carrer!

Benvolguts cofrares,

avui és un dia de moviment social i de sortir al carrer a donar es callo (ja se q cap cofrare, per diferents motius, estarà donant es callo però bé hagués estat bé..). Destacaré les manifestacions sota els següents lemes:

1. "Prou destrucció, salvem Mallorca" (http://www.salvemmallorca.org/, GOB)

Hem d'acabar amb aquesta plaga de destrucció!es veu q molta gent no sap q som una illa i, per tant, tenim un territori molt limitat. Que en farem quan s'illa ja no agradi amb tanta construcció i autopistes. Mos les ficarem pes cul! Si volem aspirar a algo en futur molt proper (pensant en el negoci turístic, que es per lo q teoricament es fan la majoria de les obres) haurem d'oferir una cosa diferent i guapa i no més de lo mateix, amb grans complexos turístics com, per desgràcia, a gran part del litoral mediterrani. Recordem q, com ja mos va fer arribar en Lluc, aquest tema es de total actualitat ben a prop de ses nostres cases, concretament al Port Verd.

2. Contra la Guerra de l'Irac, amb el missatge 'Que les forces d'ocupació se'n vagin d'una vegada de l'Irac i que els estats que han destrossat el país paguin la reconstrucció.

Aquest tema, com ja sabeu tots, es una altra vergonya històrica que donaria per escriure molt i sobretot cagar-te en un parell de persons.
Una d'aquestes manifestacions arribarà davant del pentàgon.

Passem moments xungos q no sabem a on ens duran... així q esperem q aquests iniciatives tenguin l'èxit q es mereixen.


Cançoneta q és caga un poc en la política del seu propi país, d'uns grans com Audioslave:

PROU DESTRUCCIÓ, SALVEM MALLORCA

Dia 14 de febrer del 2004 milers de persones varen sortir al carrer sota el lema 'Qui estima Mallorca no la destrueix'. Demanavem als nostres governants un poc de mesura a l'hora de dur endavant projectes que podien suposar una transformació radical i irreversible del territori. Dissortadament no n'han tengut gens de mesura i durant aquesta legislatura que acaba s'ha produït un consum de territori mai no vist. Ara plantejam una nova oportunitat per tornar a demanar mesura, per fer sentir la nostra veu, reclamant un fre a la destrucció de la nostra illa. Serà el dissabte dia 17 de març, a les 18 h. a la plaça d'Espanya de Ciutat. Per aquest dia el GOB i la plataforma Salvem Mallorca convoquen una manifestació ciutadana amb un lema clar: Prou destrucció, Salvem Mallorca.

No es tracta de manifestar el nostre desacord amb un projecte concret, sinó contra un model de destrucció generalitzada que afecta tota la illa. Aquest model és ara més vigent que mai, com demostra la realitat de cada dia. Per això tornarem a sortir al carrer, per intentar evitar la destrossa del que queda.

A la vista d'aquesta convocatòria, la Plataforma Salvem Mallorca i el GOB fan arribar tres reflexions dirigides als nostres governants i a la societat:

QUÈ DEMANAM ALS GOVERNANTS?

Que no rebutgin aquesta mobilització generalitzada. Volem que prenguin nota de que a darrera d'aquesta mobilització no hi ha només el GOB, hi ha moltes persones que mai s'havien manifestat abans, persones que provenen de tots els àmbits i partits, que tenen la seva feina i família. Persones, en definitiva, que han decidit que ja n'hi havia prou i que ara dediquen hores i hores a treballar per a les plataformes. Es tracta d'un indicador claríssim de la situació insostenible a la qual ens veim abocats.

QUÈ DEMANAM A LA SOCIETAT?

Que sigui conscient de la importància de fer sentir la seva veu. És cert que s'ha perdut una part de les lluites, però no és menys cert que se'n van guanyant d'altres. En els darrers mesos hem vist caure alguns símbols de la impunitat i la prepotència. Els moviments de defensa del territori són més necessaris que mai, no sols per intentar aturar les agressions que ja coneixem, sinó perquè no se'n plantegin més encara. Els que formam "Salvem Mallorca" i el GOB en particular, hem de ser ben conscients del nostre paper com a força de dissuasió. Pensem per un moment en el que seria d'aquesta illa si no haguéssim fet sentir la nostra veu, si no haguéssim sortit al carrer com hem fet prou vegades. Per això, demanam a tota la gent que comparteix aquests criteris, que sumi esforços i surti amb nosaltres al carrer dia 17.

NO ÉS UN ACTE ELECTORALISTA

No es tracta d'una acte electoralista, no pretenem canviar cap govern ni cap ajuntament. El que pretenem és que, governi qui governi, ho faci amb seny i mesura, amb respecte per aquesta terra que dia a dia ens va quedant petita. Sense confondre progrés amb destrucció. Sense confondre doblers amb qualitat de vida. Volem uns governants que no pensin només en els quatre anys de confiança que se'ls ha atorgat, sinó també i sobre tot en les generacions futures.

El nostre paisatge i en conseqüència la nostra economia estan en perill. Hem de canviar el ritme si no volem pagar les conseqüències.

PROU DESTRUCCIÓ, SALVEM MALLORCA!

move against G8

Com molts de voltros ja sabreu els dies 7, 8 i 9 de juny tendrà lloc a Alemanya sa reunió dels representants de ses 8 potències econòmiques més importants des planeta, on es discutirà, en teoria, "sa justícia social, es medi ambient, s'energia, s'igualtat de gènere i sa pau". Vamos, una altra trobada dels que manegen ses titelles del món, dels que realment poden fer alguna cosa per canviar sa tendència autodestructiva amb que s'ha anat actuant en els darrers anys. És lògic pensar que cap d'aquests països mourà un puta dit ni deixarà de guanyar ni un cèntim de benefici per cap de ses causes que assenyalen com a punts de debat i es dedicaran a reforçar encara més els lligams de poder que els mantenen com a amos i senyors des sistema neoliberal. Tot això ha fet que els grups antiglobalització de tot el mon es mobilitzin i posin en marxa unes jornades de protesta contra aquestes reunions fraudulentes. Aquestes tendran lloc els dies 20, 21 i 22 d'Abril a sa ciutat Heiligendamm, a Alemanya. Alguns dels grups que hi tocaran seran Boikot, Che sudaka, Berri Txarrak, Banda Bassoti, Betagarri, deshechos, etc. i sa pàgina perque vos pogueu informar un poc des tema (està en alemany, però n'hi ha moltes altres en anglès o espanyol) és aquesta
Au, salut i consciència social

La vertadera història de la foto de l’any

Fa un temps se va comentar per aquí sa foto guanyadora des World Press Photo 2006, en que se veuen lo que “a priori” sembla un grupet de “pijos” libanesos (ses classes acomodades són, generalment, es cristians), tots “cools” passejant en un descapotable entre ses runes des suburbi de Dahiye, als afores de Beirut, com si sa guerra no anés amb ells.Aquest diumenge 25/02 ha sortit al dominical d’El País un petit reportatge comentant sa història de sa foto i com va ser presa, per pura casualitat, i com s’autor la va enviar a sa seva agència sense donar-li més importància. Sa foto és realment impactant, perquè mostra un gran contrast entre es joves, tot arreglats i amb es seu cotxasso, i es fons de destrucció i misèria que se veu, com si realment fossin dos móns diferents. Segons aquests joves, però, aquesta foto és una font de prejudicis en què se pot malinterpretar sa realitat: diuen que ells no són rics (el Líban, maldament ses diferents guerres que l’han assolat des dels anys ’60 sempre havia estat considerat es país més “occidentalitzat” de sa zona), que són des barri destruït, i que varen demanar prestat es cotxo per comprovar s’estat en què havia quedat es seu barri. Realment, tampoc fan cara d’estar gaire alegres. També se demanen –citant textualment– "por qué se escoge la foto de Platt, y no, por ejemplo, la foto del niño muerto siendo sacado de los escombros en Qana” [...] “¿Es que la foto del niño muerto muestra la realidad de la guerra y esto incomoda a los occidentales?”.


Aclaració: no estic defensant es tios aquests, no els conec, i no sé què varen fer ells, ni què hagués fet cap de noltros a sa seva situació. Simplement reproduesc lo que diu es reportatge. Cadascú que tregui ses seves pròpies conclusions (...si vol).

Només apuntar qualque reflexió final: com diu al final s’autor de sa foto “esta foto nos pide a los espectadores que revisemos nuestros estereotipos de las víctimas de la guerra”