13 de febrer del 2009

UdVarios


1.- Actrius no tan famoses

Anem a veure un parell d'actrius pivons que surten a pelis o series i que no se lis dona es bombo que se mereixen ni seràn deeses de sa setmana.


Aquí tenim a sa senyoreta Anna Paquin. Interpreta a na Pícara a X-Men. Per cert molt aviat X-Men 4. D'akesta saga també podem destacar na Rebecca Romijn al paper de Mystica i na Kelly Hu al

paper de Dama Mortal, aquesta darrera també la record de Hechicera a sa pelicula de el Rey Escorpion. Després passam a sa Serie de Dirty Sexy Money. On na Natalie Zea interpreta es paper de na Karen Darling. Weno per avui ja basta, en pròximes ocasions ja treurem a la palestra un parell més de xatis que mereixin tenir es seu moment de glòria a sa Old Dogs Web.




2.- Fake trailer

Després des grans posts de Fake trailers, per favor que facin Machete perque serà un puta peliculón brutal, a nem a treure un puta fake, però fake fake. Aquí vos ho deix...



3.-
Slumdog Millionaire

Per acabar treurem a la palestra una recomanació cinematogràfica. Se tracta de de un tio que sempre ha estat més pobre que una rata de clavegaram que se presenta a "50x15 ¿quien quiere ser millonario?" i va endevinant preguntes i sa policia l'empaparina perque tenen fortes sospites de que fa trampes. No he desvetllat res de sa peli perque això se diu en es minut 3. Vos deix es trailer i vos recoman que anigueu però ja a veurela perque val la pena.



Bonus ¿quien quiere ser millonario?

- Una pregunta vergonzosa
- Es primer que sen va endur sa tallada grossa
- Recopilatori respostes

Au penya! mos veim!


12 de febrer del 2009

Champions League

Empés per s'ona de posts que inunda es blog en aquests darrers dies me veig amb s'obligació de publicar un post que fa estona que tenc en ment. Aquesta temporada pareix que el barça s'ho ha menjar tot i voldria fer un ampli resum de lo que va ser es darrer títol continental que el Barça va aconseguir. Esper que vos dugui tan bons records com a mi.

1.- Vuitens de final

Mos havia tocat el Chelsea. Encara teniem es record de sa dolorosa eliminació de l'any passat on un desafortunat començament de partit va tenir com a consequència un 3-0 al marcador del partit de tornada amb resultat final de 4-2, resultat global de s'eliminatòria 5-4 per al Chelsea, Barça fora. Primer varem anar a Stanford, on es partit va començar 1-0 però varem aconseguir donar sa volta al marcador. Sa tornada va estar bé però el se va veure un Chelsea ultraconservador i resultat de 1-1 per un puta penalt que no era. Akí teniu un video curradet de s'eliminatòria.

2.- Quarts de final

Després de sa gloriosa eliminatòria del Chelsea mos va tocar un rival que a priori era molt asequible: el Benfica. S'anada se va jugar a Portugal i deprés de 20 ocasions de gol es partit va acabar 0-0. Sa premsa culé va fer una campanya de "passar pena" que va contagiar a tothom. Sa tornada al Camp Nou no va tenir més història que un penalt fallat per en Ronaldinho i resultat final de 2-0. Benfica pa' casa.


3.- Semifinals

Tocava el Milán. Equip pudrid de vells però sempre perillós que no agradava a ningú. Anada a San Siro i tornada a Bcn. S'anada va ser un partit disputadíssim on en Ronaldinho va humillar un parell de pics en Gatuso i un solitari gol den Ludovic al final va decidir partit i eliminatòria ja que es partit al Camp Nou va acabar amb un 0-0 al marcador i es cant a ses grades de "Si, Si, Si, nos vamos a París!"


4.- Final

Dies de nervis varen precedir sa finalèrrima de París. Ens hi esperava l'Arsenal després d'haver eliminat el Vilareal. Era una final complicada, com totes, però no la podiem perdre. Es temps me va passar molt aviat. No havia assimilat que sa cosa ja havia començat i ja havien expulsat es porter de l'arsenal i mos havien fet un gol. A partir d'akí un patiment que no va tenir nom. Fins que en Samuel va culminar una gran jugada triangulada per n'Iniesta i en Larson. Després el loco Belletti mos va aixecar a tots de sa cadira amb es gol més important de sa seva vida. Video (gallina de piel)
Entrega de trofeus




aquest any hem de tornar a guanyar sa puta xampions i tornar a estar a primera linia.

Visca el barça!

FAKE TRAILERS: Part II

Bueno, ara que revisava es blog, he vist els trailers que va penjar en Fires i me n'he enrecordat d'un parell que vaig veure de sa pel·lícula Grindhouse (que en realitat son dues pel·lícules: Planet Terror (Robert Rodríguez) i Death Proof (Quentin Tarantino)). Se veu que son 4 trailers adjunts a Grindhouse dirigits pes dos directors.

Bé, sin más dilaciones, os dejo con los videos:

Es primer de tots: MACHETE




I els altres tres, me sap greu però no els he trobat amb subtítuls: WEREWOLF WOMEN OF THE S.S.; DON'T; THANKSGIVING



Per lo vist sa de Machete ha tengut tant d'èxit que se comenta que faràn sa peli de veres. No vos ho dic des de fonts irrefutables tampoc... es lo que se comenta.

Meam que vos pareix!

Salut

Recomanació: seguiu els enllaços des final des videos, hi ha més trailers de s'estil: HELL'S WHORES, SCOURGE OF THE UNDEAD,...

BUENO, BONITO, BARATO: Lo estamos dando! Lo estamos regalando!!

Genteta... pla barato pes dia de sa Jason's comming back, viernes 13!

KING HORROR & BCN REGGAE TOWN BIRTHDAY BASH
Sala Mephisto

Es s'aniversari de sa página web BCN Reggae Town i se fa per Llacuna, davora Marina. 3 € entrada, de 00:00 a 06:00... que més se pot demanar? Alguns en música directa i d'altres pinxant... Com a pla un poc alternatiu a ne's típic cap de setmana.

En temps de crisi, optar per lo barato sempre és una bona opció!

Aquí vos ho deix... si a algú li fa ganes, comentau!

Salut!

Viña Rock 2009

YaaaaAaaAaaa estaaaaAaaaaAaaan aquíiiiiIiiiIiiiIiiiii!





Sa mica de lo de sempre, destacaria per "novedós" Chambao, Mago de Oz, LOS CHICHOS, Che Sudaka (avoneres). En resum, lo de sempre. En definitiva, DE PUTA MARE!

11 de febrer del 2009

Parecidos razonables

Segons en Naxo, un petat de sa facultat, hi ha un cert parescut conceptual entre aquestes tres fotos...té molt d'autoderribo però weno, s'havia de publicar...




perque vols enemics...

ACTUALITZACIÓ


no s'aturen de sortir parecidos razonables, després de que Mercy Me, arriba n'Andy McKee...

10 de febrer del 2009

aquellos maravillosos años 3

posats que es senyor Llull ha tirat d'arxiu me sent amb s'obligació de revisar s'extens album que madò Schultheis té pujat a sa xarxa:












Per acabar sa foto d'un gran estilete...


aquellos maravillosos años II

























Ivan Gabrich, Fires i festes, es cantant des Karronya, i señora de Llull (Mrs. Riera)

























aquellos maravillosos años

foto rescatada que no sé d'on la vaig treure:



fila de d'alt: Bàrbara Riera, Sandro Xurri, ?, Miquel Gomila, ?, Joan Servera "Pato", Marga Busquera, ?, Camilo Jacinto
fila d'abaix: Enric Vinyes, Sebastià des Molí,?,?, Thais Andreu, Cati Morey, Ana Gil, jo mateix (ja despuntava en temes de talla), Ramón Escoto (germà de archiconocida), Loko, ?, Xapi (es fill de na Maria Justa)

TEMA CAMISETES: SURESH




Ja les tenim aquí!!




Mos les envia mestre Kojon Sangluk, des districte de Pichai Dusit, Bangkok


Amb etiqueta que garantitza s'autenticitat i tot. Increïble.


Es darreres


I es davants



Tema qualitat, increïble, zero diferències amb una autèntica (al menys sa meva den Messi). Ja direu com ho hem de fer, podeu venir quan volgueu a cercar-les... Recordau:

setmanari....avoneres!

Amb mal de panxa i taps a ses orelles (picapedrers a sa finca, UG), mos hi tornam a posar. Me sap greu tot aquest temps sense setmanari, però vatuadeu, si es Guns n’Roses han estat 14 anys a treure es darrer disco, aquesta secció també se pot permetre un descans.


Res, ‘nem per feina; un poc de variat, presentacions, recordatori, qualque anècdota còmica i poca cosa més…Me resevaré material per propers setmanaris, meam si agafam ritme. 3, 2, 1…

The Felice Brothers



És un plaer presentar aquest grup a qui no el conegui. Només som a nes Febrer i ja tenc clar que serà es descobriment de s’any. Sense dubtes. Són de NYC i veureu que, no només sa veu, vos recorda molt a nes totpoderós Bob Dylan; de fet, jo crec que són uns Bob Dylan amb menys poesia i més Jack Daniel’s. Es cabrons han agafat sa màquina del temps i han posat es contador a finals dels ’60. S’han pegat uns mesos per allà, han xupat es sò i sa creativitat des moment, i han tornat per gravar aquest LP. Lo dit, jo he flipat molt.




The Little Willies




Un altre descobriment, també americà, que se mereix aparèixer a "The Old Dogs Page". Són un grup de bar, de fum i billar, amb un sò fantàstic i uns músics que se surten. Sa veu vos sonarà fijo, i sinó ho farà es su nom: Norah Jones. Se veu que sa nina s'ha montat un projecte paral·lel per no avorrir-se...i això és el que ha sortit. No només cal destacar-la a ella, de fet a mi es que m'ha enganxat de veres és el seu guitarrista. Li diuen Jim Campilongo i li treu un sò a sa Telecaster que no havia sentit mai. Crec que se pot dir que en Campilongo no toca sa guitarra, toca sa Telecaster.


Neil Young i Pearl Jam


Rockers i rockeres, seguidors de sa distorsió i ses grenyes, hem de tenir una cosa clara: es rock no morirà mai, i si ho fa, serà quan morin en Neil Young i els Rolling Stones. Dels Stones ja en xerraré en qualque moment, ara toca aquest que veis aquí davora. Ell és es rock, és es sò i és s'actitud. Qui no l'hagi escoltat mai, que li pegui un repàs a sa seva trajectòria, ja sigui en solitari, amb Crosby, Stills and Nash, amb Crazy Horse o, com en el video que vos mostraré, amb Pearl Jam.
Als anys '90 el van nomenar com "el padrino del Grunge",així que Eddie Vedder i companyia no van desaprofitar la ocasió i van gravar "Mirror Ball" amb es ca vellaro Young. Varen fer un parell de concerts en els que es va demostrar que, en quan a energia i força, en Young no tenia res que envejar a ses noves generacions de grenyuts.





The Rolling Stones i Aretha Franklin



Curiosa col·laboració, no? No sé que putes cercava quan ho vaig trobar per youtube, però me va agradar molt com quedava sa veu de sa cussa vella Franklin amb es rollo de Mr. Richards i cia.





Asfalto "Días de escuela"

Un poc de cachondeo sobre es rock español dels anys 80...NPFGM. Sa lletra no té desperdici





Dos temes, com sempre; un des disco nou de Guns n'Roses i s'altre d'un grupillo que comença.. Que ho disfruteu!





(caudillo, col·loca un poc es tema que, com sempre, ned fort)