Bones a tots!
Me torn a dirigir a vosaltres via suggeriment des Caudillo, per contar 4
coses de sa nostra recent arribada a Nova York.
Quan un s’ha de mudar a una nova ciutat, i si aquesta ciutat està a un
altre país, és impossible que un no se faci certes preguntes i, arran d’això,
construeixi certes expectatives sobre que putes s’hi trobarà. Aquest post anirà
sobre ses impressions que tenim quan fa tot just un mes que vivim aquí i com,
en alguns casos, sa realitat ha xocat contra s’expectativa. Com que fa relativament poc que ens mudat,
òbviament, ses meves observacions seran ultraesbiaxades. Amb es temps ho
intentarem corregir.
Es primer xoc que vàrem patir va ser es clima. És vera que hem patit una de
ses pitjors onades de fred en més de 100 anys amb temperatures de -15 graus, i
que, per tant, és un cas excepcional. Bé, idò a dia d’avui encara està nevat i
fa un puta fred que toma d’esquena. Sí, és molt guapo tot nevat i tal i qual i
pasqual però batuadeu. Quan surts de ca teva i es termòmetre marca -6 i bufa
una mica es vent te comences a qüestionar perquè putes has sortit de ca teva.
Això sí, sa calefacció aquí fa por! Entres dins una tenda i com no te llevis sa
jaqueta aviat comences a suar, i no estic exagerant. I lo de que tot està guapíssim
nevat...sí, un parell d’hores! Després tot acaba agafant un color marró-merda
que és de tot menos agradable a sa vista.
Es segon xoc, i sobretot quan vas cap es DownTown, és sa estranya
familiaritat que sents. No sé si és per culpa de ses 1000 i una pelis
ambientades però quan veus s’Estatua de sa Llibertat o s’Empire State Building
no t’impressionen gaire. Està bé veure-ho i és visita obligada, i val totalment
la pena anar-hi però tens sa sensació de que ja hi has estat. Una cosa vos
diré, sa verticalitat no deixa de ser flipant.
En tercer lloc, m’agradaria fer referència a sa mescla de races d’aquesta
ciutat. És conegut per tothom que això és un crisol multiracial. Arriba a ser
complicat trobar un americà d’origen europeu. Ara bé, asiàtics i sud-americans
això n’està ple. I sí que es vera que, com a turista, xerrant en castellà pots
tirar sense cap problema.
Lo següent, és complicat d’explicar. Sa imatge que jo tenia de Nova York
era d’una ciutat supermoderna, supertecnificada, i on tot semblaria nou. I una
merda! Tot és més vell que sa fam! Això sí, això dona un toc brutal i fa
aquesta ciutat molt més acollidora!
Per acabar volia fer referència al tema preus. Sortir a sopar o dinar pot
ser relativament barato: amb 10-15 dolars pots sopar si no beus alcohol. Es
tema beure és foc. I fer sa compra, sí, sí, anar a comprar per cuinar a ca teva
i tal, a més de ser un lio perquè sa varietat de productes te pot tenir pensant
20 minuts a veure quin pa vols comprar, és caríssim.
Bueno, això ha estat una primera aproximació, a veure si en faig alguna més!
Una abraçada a tots!
Entrades
