3 de març del 2007

Setmana crucial de glòria o tristor.

Hola a tots personajillos varios!.

Entrem dins d’una setmana crucial. Èpica, somni, nervis, desesperació, esperança, desolació, alegria, tristor i un llarg etc. d’emocions varies ens envairan durant els pròxims 7 dies als que, el nostre estimat club, es juga bona part de la temporada.
És ara quan el barça ha de demostrar ser el barça, quan ha de pegar un cop de puny sobre la taula i imposar el seu talent futbolístic per així demostrar la veritat, es a dir, que som el millor equip del mon!.
Ha arribat el moment de lluitar cada pilota, de córrer fins a la extenuació, d’afinar la punteria i, en definitiva, de meravellar al mon i acabar amb les aspiracions morals del equips aspirants a destronar l’hegemonia futbolística que encara ostenta el nostre equip.
I és que, al·lots, s’ha d’acabar la travessia pel mar de dubtes pel qual vagàvem sense rumb. És l’hora de retornar al camí dels triomfs pel que estem acostumats a passejar i del qual els nostres jugadors n’eren els nostres guies. És hora de guanyar i destrossar les il·lusions de sevillistes, anglesos i, sobretot, capitalins. És hora de cridar més fort que mai, VISCA EL BARÇA!!!.
Però la fortuna és una deessa capritxosa que pot fer girar la moneda al seu gust. Aquesta setmana també pot ser catastròfica i convertir-se en el precipitat inici de la fi d’un cicle gloriós. I si passa això?. Doncs aquí és on entrem nosaltres, on hem de demostrar la nostra fidelitat mitjançant l’aportació del nostre incondicional suport. És aquí on, orgullosos, hem de dir: gràcies barça. Gràcies per aquests anys meravellosos, i aplaudir i ovacionar als jugadors que han fet possible el retorn del nostre equip a lloc on li corresponia.
No obstant, aquesta és una possibilitat que, si be s’ha de tenir en compte, no vull haver de contemplar. Després d’aquests set dies, ja parlarem.
Salut, ànims i Força barça!!!

2 de març del 2007

Next Ronaldinho

Així titulen a Youtube a aquest al·lotet, recent fitxatge del F.C. Barcelona. Sa raó, aquestes declaracions des nostro presi, Jan Laporta: "Dentro de cinco años tú serás el nuevo Ronaldinho".
Amb tots voltros, Muhammet Demirci, àlies Muha. 12 anyets i subiendo. Aquí el teniu.

1 de març del 2007

Una de Varios

Ja està akí sa darrera entrega de sa colecció Una de Varios. Avui per variar la farem per punts així no vos embullareu

1.- FC Barcelona

ahir vespre el barça va culminar una gran remontada copera. En Frank va apostar per un canvi de sistema, procediment inèdit en l'era Laporta, i va sorprendre al saragosa i lis varem donar per s'anus. Volia fer un parell de comentaris sobre akest partit a veure que en trobau:

a.-) Gran aposta sa de sortir sense un davanter fixe que desconcertar sa defensa rival i
permeté obrir espais que deixaren lloc a s'entrada a dins s'area des migcampistes
b.-) Gran partit de Thuram. Comença a ser es que era. No va fer ni un puta fallo en defensa i va treure cada pilota jugantla, sense rifarne cap.
c.-) No entenc com el saragossa no va acabar es partit en 8 jugadors. Com és possible que
que un ekip se passi donant tronc tot es puta partit i només se li expulsi un puta
jugador de merda i per nedada de s'arbit? és oiós veure com a cada partit donen estopa
a tope a en Ronie i en Messi i mai passa res, fa puta oi de veres gent. Indignant però
que se fotin es putes "maños"
d.-) També s'ha de destacar es partit den Xavi i n'Andrés,
dos jugadors que mai fan renou però sense cap dubte són la polla envinagrada jugant a futbol.

Weno, es primer partit de ses 4 finals que teniem per davant s'ha superat. Encara en falten 3, sa primera akest cap de setmana a Sevilla.

2.- + Futbol

A dins akest punt volia comentar sa llastima que fa que a vegades sa festa des futbol s'embruti per un parell de desgraciats. Ahir a s'estadi Manuel Ruiz de Lopera varen agredir en Juande Ramos i se va suspendre es partit. N'hi ha que donen sa culpa als presidents , que sense cap dubte ni un akests dos no se mereixen ni es més mínim respecte, i n'hi ha, com jo, que pensam que cadascú és responsable des seus actes. No se, lo que és segur és que el partit se va suspendre i gent que no tenia res a veure amb s'agressió no el va poder veure. A meam que passa... Ah! també vos vull recordar que en Del Nido és el fill de puta que va dir que en Ronie jugaria de reserva en el Sevilla i que en Frank seria entrenador del Sevilla B, lamentable...

A dins akest punt també hi volia posar una nota d'humor com a contrapartida, amb tots voltros el Pisha... , kin joc que dona akest home joder...

3.- Una mica de www.yonkis.com


sempre està bé fer una volteta per akesta pàgina, hi he trobat 3 cosetes que potser vos molin:

a.- system de fondos d'escrptori
b.- un manual per es que nedin en akest tema que s'uneix als que ja vaig publicar
anteriorment.
c.- system de video, no el deixeu de mirar gent...

4.- Una mica de www.goear.com

Avui vos deix amb un temazo i punt...





Au idò penya! Salut i feina per ses dones!

Activitats pes cap de setmana

Com deia Garcilaso de la Vega: "Perro viejo prevenido vale por dos".

Aquestes són un parell d'activitats que se preveuen pes cap de setmana. En teoria havia de ser es "Barcelona Batin Weekend" però no en fa aspecte.

Divendres:
Ahir, i després de molt de temps me va cridar mestre Lomas per comunicar-me que ja no curra a Razz i que ara està disponible per els caps de setmana. Demà és es seu aniversari i mos proposa com a "sparrings" d'una marxa pes centro i que podria acabar bé (ses vegades que he sortit amb ell s'han estirat molt i he acabat per festes clandestines)

Dissabte:
Damunt les 19:00 començarà sa Batin Jam Session a Viladomat 214. Podria ser un gran èxit si contam amb sa col·laboració de tots els confrares músics i de músics d'altres cofradies (R de Rodett, ...). Esper que mestre Palerm, mestre Nato llull, mestre Gabri, mestre Kane, mestre Gaspar, senyora Merche, i altres estem allà donan-t'ho tot. Si es vespre comença així, ja me diràs com pot acabar...

Diumenge:
He agafat sa pista de 17.00 a 19:00 (2 hores). Segurament de 17:00 a 18:00 se jugarà es partit Gerrets vs Cocos i he agafat s'altre hora per fer un amistosillo entre confrares perquè així tots tenguem sa possibilitat de jugar una estoneta. De no jugar-se es partit contra Cocos, podriem fer un triangular amb Buidets, Gerrets i Rodetts.

PROU DESTRUCCIÓ, SALVEM MALLORCA





Dia 14 de febrer del 2004 milers de persones varen sortir al carrer sota el lema 'Qui estima Mallorca no la destrueix'. Demanavem als nostres governants un poc de mesura a l'hora de dur endavant projectes que podien suposar una transformació radical i irreversible del territori. Dissortadament no n'han tengut gens de mesura i durant aquesta legislatura que acaba s'ha produït un consum de territori mai no vist. Ara plantejam una nova oportunitat per tornar a demanar mesura, per fer sentir la nostra veu, reclamant un fre a la destrucció de la nostra illa. Serà el dissabte dia 17 de març, a les 18 h. a la plaça d'Espanya de Ciutat. Per aquest dia el GOB i la plataforma Salvem Mallorca convoquen una manifestació ciutadana amb un lema clar: Prou destrucció, Salvem Mallorca.

No es tracta de manifestar el nostre desacord amb un projecte concret, sinó contra un model de destrucció generalitzada que afecta tota la illa. Aquest model és ara més vigent que mai, com demostra la realitat de cada dia. Per això tornarem a sortir al carrer, per intentar evitar la destrossa del que queda.

A la vista d'aquesta convocatòria, la Plataforma Salvem Mallorca i el GOB fan arribar tres reflexions dirigides als nostres governants i a la societat:

QUÈ DEMANAM ALS GOVERNANTS?

Que no rebutgin aquesta mobilització generalitzada. Volem que prenguin nota de que a darrera d'aquesta mobilització no hi ha només el GOB, hi ha moltes persones que mai s'havien manifestat abans, persones que provenen de tots els àmbits i partits, que tenen la seva feina i família. Persones, en definitiva, que han decidit que ja n'hi havia prou i que ara dediquen hores i hores a treballar per a les plataformes. Es tracta d'un indicador claríssim de la situació insostenible a la qual ens veim abocats.

QUÈ DEMANAM A LA SOCIETAT?

Que sigui conscient de la importància de fer sentir la seva veu. És cert que s'ha perdut una part de les lluites, però no és menys cert que se'n van guanyant d'altres. En els darrers mesos hem vist caure alguns símbols de la impunitat i la prepotència. Els moviments de defensa del territori són més necessaris que mai, no sols per intentar aturar les agressions que ja coneixem, sinó perquè no se'n plantegin més encara. Els que formam "Salvem Mallorca" i el GOB en particular, hem de ser ben conscients del nostre paper com a força de dissuasió. Pensem per un moment en el que seria d'aquesta illa si no haguéssim fet sentir la nostra veu, si no haguéssim sortit al carrer com hem fet prou vegades. Per això, demanam a tota la gent que comparteix aquests criteris, que sumi esforços i surti amb nosaltres al carrer dia 17.

NO ÉS UN ACTE ELECTORALISTA

No es tracta d'una acte electoralista, no pretenem canviar cap govern ni cap ajuntament. El que pretenem és que, governi qui governi, ho faci amb seny i mesura, amb respecte per aquesta terra que dia a dia ens va quedant petita. Sense confondre progrés amb destrucció. Sense confondre doblers amb qualitat de vida. Volem uns governants que no pensin només en els quatre anys de confiança que se'ls ha atorgat, sinó també i sobre tot en les generacions futures.

El nostre paisatge i en conseqüència la nostra economia estan en perill. Hem de canviar el ritme si no volem pagar les conseqüències.

PROU DESTRUCCIÓ, SALVEM MALLORCA!

Alé Barcelona alé alé!

Bon i barcelonista dia,

després des recital des saber estar d'ahir (el Saragossa se posiciona com es tercer equip que me fa més ràbia, després de Madrid i València), toca postillo commentant sa situació:
  1. Olé Rijkaard tus cojones. Trencant amb totes ses previsions i es continuismes. Tres defenses i 5 cracks des toc de pilota.
  2. Olé Messi. Aquest al·lot arribarà molt, molt enfora. Ho fa tan fàcil que un se demana perquè no tots són capaços de fer-ho. Si ses lesions el respecten i segueix sa seva progressió tenim es millor jugador del món en 2 o 3 anys.
  3. Olé Iniesta, Xavi i Deco. Tres cracks purs. Es millor centre des camp del món. Plas, plas, plas.
  4. Olé ca vell Thuram. Saber estar en tot moment, atent al tall, i apel·lant a sa lentilla per evitar sa targeta den Deco.
Després de lo d'ahir, tot es pessimisme que molts duien davant es partit amb el Liverpool (eh mestre Neta i Kempes) s'ha vengut abaix. Ara per ara tothom creu que és possible remontar a Anfield. Està clar que serà molt més complicat i que podem perdre fàcilment, però lo d'ahir mos va demostrar que amb aquest equipo podem guanyar on sigui.

Per acabar una coseta més. Resulta que es sempre actius gresqueros han decidit montar un sistema de projeccions de cara a veure es partit del Liverpool en massa. Es tema està en montar un projector a sa uni, posar-hi un sistema de barra amb catenària (per contribuir a s'estat etílic general) i aplegar tota sa gent possible per fer renou i donar suport en es nostro estimat equip. Sa cosa, com podeu veure en aquest cartell publicitari Made by Propaganda, és dimarts dia 6 de Març, i es lloc és es Campus Nord. Potser no podria fer gaire mal juntar-mos tots i anar en massa aquí dalt, perquè sa cosa promet. Sempre cau bé celebrar una victòria del Barça essent 50 que essent 10, i a més així tota sa cofradia podria estar unida per afrontar aquest partit clau (ja que a sa seu des G6 no hi cabem tots...).
Què en trobau? Pot ser un canvi d'hàbit que no pot fer gaire mal, no?
Ja xerrarem de com mos ho montam...
De totes maneres, Visca el Barça!

28 de febrer del 2007

crónica criolla

penya!!! mecaondell kuan de temps!!! la concha de tu madree!!!! tomátela!!

aqui es ca vell extraviat se està pegant un viatget molt guapo...bueno en realitat estic tot lo dia jugant a futbol amb nins de deu anys que esnifen pegamento, es broma, no estic tan integrat.
Abans de passar a descriure un poc els aspectes tècnics de aquest gran pais vull compartir sa meva darrera anècdota, q alomillor vos pareix una parida pero b... :Lo des nins que jo calific com "raterinhos" (ciudad de dios) si q existeix, es mes, se dona a nes mateixos carrers a von passen es BMWs. Per exemple: s'altre dia esteia fent unes birres per un bareto un poc cheto (pijo), eren devers les 3 o les 4 i me va venir un nin de 7 o 8 anys a demanar-me un virome (boli), sa shati (amb sa q me duc fatal) q anava amb jo li va deixar, i es pibe li va dibuixar un altre cero a un billet de 10 pesos...es de lo mes impactant q he vist...no se xq...pro b....bueno es tema: aqui amb euros ets es puta kefe, vull dir una coca-cola posem q val 1€ alla, aqui val 1 peso, pero es canvi es 1€ = 4 pesos, o sigui q m'estic atiborrant a menjar asado i sortir de marxa, aquestes son ses dues coses mes sistem d'aquest pais. Es baretos tanquen a les tantes, ses discos a les 9...cada dia hi ha marxa si fa sol o si plou (ha kdat rimat)pa pa pa... per lo q respecta a sa carn...impresssssssionant, a Spain no menjam carn, menjam plàstic car. Sa veritat es q Argentina podria ser una potència mundial pro es politics q tenen i es mercat global el rebaixen a s'altura des betún, això es un tema molt llarg....
Buenos Aires enamora i ses shatis..també,,,(sistema de comes suspensives) tant q estic pensant en tornar tipo setembre o algo aixi...es por eso q mhe de posar a currar quan arribi a BCN. Per lo general sa penya es molt oberta, massa a vegades, no turen de xerrar, pareix q van spitosos tot lo dia...a nes espanyols mos denominen gallegos per x, i tenen una concepció molt acertada del "españolito tipo"...
tema shati: fatal, menos mal des germa, amb es q me duc de puta mare...ja vos contare...
bueno mhe de pirar xq no puc tenir sordenador molt de temps, no vos he contat casi res, pro ja fare unes crónicas criollas II....
aquí vos deix un parell de conceptes traduïts:
boludo (tonto, beneit, tío, man...), pelotudo (gilipolles), pucho (pitillo), pitada (calada), colectivo (bus), mina (shati), horto (cul), en la loma del horto (a prende pes cul d'enfora), cabeza (quillo tipo nen), levantar (lligar), coger (follar), pollera (falda), departamento (pis), piso (enterra), tano (italià), gallego (espanyol), la cana (policia i presó), concha (conyo), cheto (pijo), remera (camiseta)...
i sa millor:
perro viejo: aquel que la mete y no deja q los demás la metan (aquesta me la varen dir un dia de sortida i me vaig xapar a matar)

bueno penya mhe de pirar cagondell proximament fare una nova entrega un poc mes ben detallada...

vos penjaria una canço dun grup q se diu "la bersuit", pero es puta goear esta deshabilitat...

una abraçada criolla a tothom!! (batins exclosos)

move against G8



Com molts de voltros ja sabreu els dies 7, 8 i 9 de juny tendrà lloc a Alemanya sa reunió dels representants de ses 8 potències econòmiques més importants des planeta, on es discutirà, en teoria, "sa justícia social, es medi ambient, s'energia, s'igualtat de gènere i sa pau". Vamos, una altra trobada dels que manegen ses titelles del món, dels que realment poden fer alguna cosa per canviar sa tendència autodestructiva amb que s'ha anat actuant en els darrers anys. És lògic pensar que cap d'aquests països mourà un puta dit ni deixarà de guanyar ni un cèntim de benefici per cap de ses causes que assenyalen com a punts de debat i es dedicaran a reforçar encara més els lligams de poder que els mantenen com a amos i senyors des sistema neoliberal. Tot això ha fet que els grups antiglobalització de tot el mon es mobilitzin i posin en marxa unes jornades de protesta contra aquestes reunions fraudulentes. Aquestes tendran lloc els dies 20, 21 i 22 d'Abril a sa ciutat Heiligendamm, a Alemanya. Alguns dels grups que hi tocaran seran Boikot, Che sudaka, Berri Txarrak, Banda Bassoti, Betagarri, deshechos, etc. i sa pàgina perque vos pogueu informar un poc des tema (està en alemany, però n'hi ha moltes altres en anglès o espanyol) és aquesta
Au, salut i consciència social

I es festival aquí darrera...

Després de reveure un des mítics vídeos des ministre (cada vegada me xap més es cul quan el veig) amb sa seva famosa frase xerrant de ses tapes i es pintxos d'Euskadi, m'he decidit a fer un altre post xerrant des festivals d'aquest estiu.

1. Summercase

De moment es que millor pinta, amb grups tan coneguts i variats com Air [Sexy Boy], Arcade Fire [Rebellion (lies) (live at Coachella)], The Chemical Brothers [Hey Boy Hey Girl], Kaiser Chiefs [I predict a riot], OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark) [Enola Gay], PJ Harvey [This mess we're in, feat. Thom Yorke], Jarvis Cocker (ex-cantant de Pulp) [Common people], LCD Soundsystem [Daft Punk is playing at my house], !!! (pronunciats Chk, chk, chk) [Hello? Is this thing on?] i un llarg etcètera. A més, s'acaben de confirmar dos grupazos més, Blocparty [Banquet] i Scissor Sisters [Take your mama out], que no poden fer gaire mal.


Avantatges:
  • Es lloc. Se fa a Barna, concretament en es Fòrum.
  • Es preu. Fins dia 15 d'Abril s'entrada per dos dies val 85 €. A més, tot lo que t'estalvies en viatges, allotjament, menjar, etc, etc...
  • De moment, es grups. Me morc de ganes de veure Air, Arcade Fire i PJ Harvey, i Chemical, Blocparty, Kaiser Chiefs i LCD no poden fer gens de mal.
Inconvenients.
  • Sa durada. Només dos dies de concert.
  • Perd sa màgia d'un festival, perquè sa penya se'n va por tiempos cadascú a ca seva.


2. FIB

Encara amb pocs grups confirmats, és es festival més conegut de ses nostres terres i és que, abans de que aparegués es Summercase, millors grups duia. Meam com reaccionen enguany en es cartelón des Summercase. De moment, com a caps de cartell té a grups com Muse [Plug in Baby], Arctic Monkeys [When the sun goes down] i es mítics Iggy Pop & The Stooges [Lust for life]. A més, hi podem trobar altres bons grups com The Human League [Don't you want me], Mando Diao [The Band], The Hives [Hate to say I told you so] i ets anteriorment mencionats !!!, o es mític DJ Armand Van Helden [You don't know me, ballada per tots noltros mil milions de vegades a S'estil]. A més, es típics rumors des món internetero (fòrums, blogs, pàgines especialitzades...) apunten que ets organitzadors van a per es següents elements: Radiohead (oh my god) [Karma Police, live at Glastonbury], Björk [It's all so quiet] i Coldplay [In my place]. Com vos podeu imaginar, si duen com a mínim dos d'aquests tres s'estadi s'enfonsa i jo me compr s'entrada demà.

Avantatges:
  • Sa duració. Comença dijous i acaba diumenge (crec que han tret sa festa a sa platja de dilluns).
  • Sa magnitud. 4 escenaris, música fins tard amb DJ's, molt d'anys d'experiència...
  • Es rollo: Sa penya queda a dormir allà, tema càmpings, es concerts comencen prest i pots anar-hi tipo tranquis...
Inconvenients:
  • Es preu. Fins dia 30 d'Abril s'abonament de 4 dies val 160 €, mentre que es de 3 en costa 145.
  • Es lloc. Apart de que s'ha d'anar fins a Benicàssim, es tema càmping pot fer qualque mal, perquè sa calor per aquestes dates és fina, i dormir se complica (bàsicament perquè quan te'n vas a dormir ja ha sortit es sol).
Au idò, ses opcions estan exposades. Tots dos festivals pinten molt bé, i a més com a bon currante estival (autoderribo) es tema anar-hi m'afavoreix. S'ha de pensar sèriament que s'ha de fer, jo veig es Summercase com a casi segur. Com ho veis, modernillos cool?

27 de febrer del 2007

SISTEMES DE CARNAVALS BANYOLINS

Hola monais de fira del ram!

Aquí una nova entrega de s'aventura des darrer cap de setmana per terres banyolines, després des superpost de na Roseta.
Sa cosa comença amb un bon cabrit en es caliu per sa possessió de Son Cabra. Per arribar-hi part de s'expedició se va perdre pes camí, però després de ses bones indicacions des senyor Xeve varen arribar a bon port. Just després de sopar mos disposam a alcoholitzar-mos per començar amb bon peu.

Aquí sa comparsa femenina a lo "guiri setentera", mos faltava es mapa i es siscents de lloguer però no varem tardar en trobar alternatives. De fet, sa Nebot i jo mos varem estimar mes anar en pla rústic i optar pes burru català i un poc més tard anar de carrossa amb uns amiguets romans que mos varem trobar per allà...





Amb tots voltros sa guarda de xapucers varis de
s'ajuntament de Banyoles, només els hi faltava es
camión de sa brigada que els

havia deixat tirats per sa carretera després d'una feineta per s'Eden (prostíbul banyolí). Sa butza cervessera den Xavi no és part des disfraç encara que ho pareixi...

Una emergència va obligar sa fuita por tiempos de dos dels operaris per arreglar una farola enmig de sa rua. Autoderribo den Company cervessa en mà que li venia enorme i en Manti va haver de fer tota sa feina.


Aquí se demostra es sistema de feina de qualsevol brigada: un fa feina i els altres miren... Un poc de terra no pot fer gaire mal...




Després de sa passejadeta amb sa rua finalment varem arribar al sistema de festa carnavalística situada en es parking de devora can Xavi. Allà mos varem trobar personatgillos varios i fins i tot gent de per sa pobla...jijiji.






Company fent derribos









CONTINUARÀ...

Psicodelia 1969

Esto es un proyecto audiovisual que tiene ¡38 años!

una de varios

ja és aki sa darrera entrega de sa saga Una de Varios, com sempre, l'estructuraré per punts:

1.-Blog des Cans Vells

aquest primer punt el vull dedicar a tothom. Crec que amb so pas des temps sa qualitat des posts ha augmentat notablement i això és bo. Tots tractam temàtiques diferents i cada vegada aconseguim dotarles d'un nivell estètic i una qualitat textual més elevades. Alguns posts són més superficials tipo és meus i n'hi ha d'altres molt més profunds com es darrer q ha fet es Pinero. També hi ha una corrent més improvisadora com sa de N'Ori i n'hi ha un altre on se nota una linia editorial ja consolidada com sa den Nate. Tot això està molt bé i me mola moltíssim, de veres!. Llàstima que hi hagi penya que no publiqui tant com voldriem: en monxo va a llampegades, en Lluc va tenir un bon inici però pareix q s'ha frenat, i després també hi ha subjectes que encara no han publicat res: Pelem, Antrax i Fregapenes. Desde akí els anim a fer acte de presència ja que segur que ses seves aportacions enriquiran el Blog fijo. Per acabar akest punt vull dir que no publicaré res més a part de sa meva ja habitual secció Una de Varios per aconseguir consolidar una linia ascendent en sa qualitat des meus posts i supòs que Setmanari Musical (by Marco LLull) tendrà sa continuitat esperada. Ah! i animar a ses xatis a que escriguis més Entrades!!!!!

2.- Barça

No evaluaré sa darrera jornada de lliga perq en Nate ja diu tot el s'ha de dir akí. Me centraré en un article i varies sensacions q he tengut en els darrer anys. Resulta que en els darrers temps sa prensa i s'entorn blaugrana notam com s'ombra den Cruyff s'allarga massa. M'explic, no questionaré en cap moment el q Johan va donar al Barça com a jugador i entrenador, però voldria saber que en trobau de que estigui vinculat a sa junta directiva actual, si creis q lo que ell diu va a missa o si per el contrari només són especulacions de sa premsa. No se, és un tema complicat...

3.- Dois varis

a.-) com a bons mallorkins, a ki no li agraden els caragols?
b.-) homes = sufridors
c.-) drogues a televisió espanyola?

4.- un poc de GoEar N.P.F.G.M.


deixaré penjats dos temes de diferents cuses velles que mos varen fer ballar a tots en els nostres temps de joventut i de "niñez"...







5.- System de foto



weno gente, fins a sa pròxima entrega! salut i feina i un bon forat per posarhi s'eina!!

setmanari musical: Videoclips

No podem negar que els videoclips han marcat a varies generacions de melòmans; es fet de convertir sa música en imatges ha permès expressar amb més claretat ses idees des grup o transmetre a nes personal sa imatge i sa posse en directe. Altres vegades s’ha deixat en mans de vertaders artístes des celuloide per crear petites obres d’art, tot i que s’èxit no està sempre assegurat . Hi ha videoclips de tota classe, alguns més ben aconseguits visualment, alguns en tò d’humor i d’altres cutres a matar, però mai solen deixar indiferent

Per acabar dos temazos...



MADE IN USA

Des de fa una temporadeta (i encara més des de que hi ha mestre Bush pululant), s'ha posat molt de moda criticar tot lo relacionat amb sa cultura americana, tractant-la bàsicament de banal, consumista, artificial, poc ètica, imperialista, globalitzadora, etc, etc.
A sa mínima que ensumam un flaire d'americanisme a qualsevol cosa, ja tenim motiu per desacreditar sa cosa en qüestió i a treure-li tot possible valor o interès. És una moda, una manera de veure ses coses que s'ha anat imposant entre ses ideologies "digali" progressistes des vell continent. No criticaré aquesta visió anti-americana, simplement la veig com una reacció contra es país que té pràcticament tot es poder polític i econòmic i que, òbviament, aprofita aquesta posició per consolidar es seus privilegis i expandir es seu poder.
Així i tot, no podem negar que, per molt que critiquem sa cultura USA, mos hem de considerar gairebé nebots del tio Sam, perquè sa seva influència a ses nostres vides ha estat i segueix essent importantíssima. Pensau, per exemple, en es cine, sa música, es fast food, tots ets invents originàriament emprats pes Pentagon i que acaben arribant a ses nostres vides (Internet, mòbil, GPS, PC's), i mil etcéteres.
A més, tampoc podem negar que lo americà atreu, són únics creant espectacle, montant shows; tenen un domini de s'estètica que és capaç de fascinar a qualsevol. Sa reflexió que possiblement s'ha de fer és que si és ètic es trasllat d'aquest espectacle a s'àmbit de sa política, on sa gent decideix més a qui vol votar a partir de lo que li arriba visualment (11-S, macrocampanyes electorals, popularització de s'enemic) que per lo que pugui arribar a pensar de manera individual.
Passant de tot això, aquí vos deix amb dues perles que mostren amb claredat es poder mediàtic i sa capacitat de crear espectacle des món yanki.
  1. Montatge de s'escena de Pulp Fiction on en Jules (Samuel L. Jackson) lis demana explicacions en es niñatos del metro que intenten timar en es kapo Marcelus Wallace.
  2. Vídeo de culte entre es fans de s'NBA on se pot veure a mestre Tracy McGrady donant una lliçó de basket (o com ficar 13 punts en 33 segons...)
  3. Complicat acabar aquest post amb una cançó que no sigui aquesta.

26 de febrer del 2007

Torna el Barça!

Ja que ningú comenta res d'ahir, m'he decidit per moure fils i fer un postet, perquè es tema barça quan va malament dona per molt d'escrits però quan funciona ningú s'anima.
Pues si gent, ahir partidarro i tancament de boques general. Curiosament es partit d'ahir va coincidir amb la tornada de Eto'o a l'onze inicial. Quina llàstima q no tornes contra el Liverpool. Q bé la gacela, abans de que toqués sa pilota ja es va notar q tot seria diferent. Només de veure'l corre d'un lloc a s'altre ja pareixia un altre equip (tornava a pareixer el nostre estimat barça de fa uns mesos), com presionava fent de primer defensa i sa mobilitat i agilitat q donava a sa davantera. En definitiva va tornar ell i va tornar s'equip q tots volem. Abraçades amb tothom, dedicacions de gol i bon rollo total, al menys de portes a fora, especialment amb en Rijkaard i en Ronie (de totes maneres no crec q siguin tan falsos).
El tema den Ronaldinho també mereix un comentari. Quin crackot! Va donar un recital de saber estar, quin puta partidarro. Pareixia q ballava amb la pilota, quins moviments, quins driblings, quines assistències. Vos deix amb un "petit" exemple (ay si arriba a entrar).


Tema apart lo de si està gordo o no. Així s'acaben ses especulacions! quin derribo a sa premsa!

Tampoc mos hem d'oblidar des gran partit q varen fer la resta, destacant sobretot un Iniesta impressionant (ja pareix un veterà), Xavi, Thuram, etc.
Bueno hi ha esperança, a veure com marxa tot lo q ve ara (Saragossa, Sevilla, Liverpool, Madrid,...)
FORÇA BARÇA!

Carnestoltes a Banyoles

Com bé a dit el Marc, dissabte es va celebrar el Carnestoltes a Banyoles. Havia plogut el dissabte anterior i el van aplaçar, i amb tot això que el salvado ryan i jo mateixa ens vam poder unir a la festa gràcies a un finde tipo 'ryanair'. Em vaig dedicar a fer unes quantes fotos que clarament han de ser compartides amb tots vosaltres.

La nit va començar amb una run que partia des de la plaça de l'ajuntament, amb 6 carrosses molt currades i altres petites carrossetes o carros que la gent del poble es va currar. Tot aquesta gent va acabar al pàrquing on es celebraba la festa, am un DJ i una barraca (o en mallorquí, una barra). La carrosseta que va causar més sensació per les integrants de 'ses ses' Marga i Nebot va ser el burro català que uns nois vestits de San Fermines portaven.

Els sant fermines i el burro acompanyant a la guiri Marga a fer un passeig per Banyoles...Sa Nebot i el burro, ja es veu lo fàcil que pot arribar a ser entretenir una guiri per Banyoles...

Com veieu, el temazo d'aquestes nines era el de guiris dels 60. Tant sa Xineta (foto de sota) com na Marga, sa Nebot, s'altra Marga i na Bel (per cert nines, no tinc cap foto vostra!!! és indignant!!!) portaven aquestes disfresses amb molta classe.
Per altre banda, els nois que van arribar de Barna anaven vestits de 'obreros derribistas':

En Marc mantenint la seva línia, i el company darrera també seguint amb lo seu...

Els obreros a per feina... Es pot veure com el Xavi està massa ocupat per la foto ja que ha d'anar a fer un derribo... Veieu un infiltrat? En tofito vestit de sherif.

Finalment, es veuen el dos obreros que faltaven. Un Manti més aviat blavós acompanyat d'un Frega ferit de per tot degut al fet que fa poc va voler imitar en Superman i baixar escales volant. L'intrús d'aquesta foto sóc jo fent l'indio com és habitual...

I aquí us poso el rei de la festa, l'únic integrant de la cofradia des cans vells de Banyoles, amb la seva disfressa elitista. Si si, encara que no es vegi molt bé, el Xavi és la Mònica Seles, i porta un ganivet a l'espatlla dreta i tenia una raqueta a principis de la nit... Llàstima que es perdés pel camí...

Ara us deixo que rigueu un poc amb les fotos. Només vull afegir que és una pena que el gran ca vell Marco es vegués afectat per una grip que el va discapacitar deixant-lo per batinista tot el cap de setmana i impedint la seva presència al gran Carnestoltes de Banyoles. Espero que ja t'hagis millorat!!

La vertadera història de la foto de l’any

Fa un temps se va comentar per aquí sa foto guanyadora des World Press Photo 2006, en que se veuen lo que “a priori” sembla un grupet de “pijos” libanesos (ses classes acomodades són, generalment, es cristians), tots “cools” passejant en un descapotable entre ses runes des suburbi de Dahiye, als afores de Beirut, com si sa guerra no anés amb ells.Aquest diumenge 25/02 ha sortit al dominical d’El País un petit reportatge comentant sa història de sa foto i com va ser presa, per pura casualitat, i com s’autor la va enviar a sa seva agència sense donar-li més importància. Sa foto és realment impactant, perquè mostra un gran contrast entre es joves, tot arreglats i amb es seu cotxasso, i es fons de destrucció i misèria que se veu, com si realment fossin dos móns diferents. Segons aquests joves, però, aquesta foto és una font de prejudicis en què se pot malinterpretar sa realitat: diuen que ells no són rics (el Líban, maldament ses diferents guerres que l’han assolat des dels anys ’60 sempre havia estat considerat es país més “occidentalitzat” de sa zona), que són des barri destruït, i que varen demanar prestat es cotxo per comprovar s’estat en què havia quedat es seu barri. Realment, tampoc fan cara d’estar gaire alegres. També se demanen –citant textualment– "por qué se escoge la foto de Platt, y no, por ejemplo, la foto del niño muerto siendo sacado de los escombros en Qana” [...] “¿Es que la foto del niño muerto muestra la realidad de la guerra y esto incomoda a los occidentales?”.


Aclaració: no estic defensant es tios aquests, no els conec, i no sé què varen fer ells, ni què hagués fet cap de noltros a sa seva situació. Simplement reproduesc lo que diu es reportatge. Cadascú que tregui ses seves pròpies conclusions (...si vol).

Només apuntar qualque reflexió final: com diu al final s’autor de sa foto “esta foto nos pide a los espectadores que revisemos nuestros estereotipos de las víctimas de la guerra”

Cicle de Cinema "Dígali" Clàssic (jornada del soci)


Per celebrar sa jornada del soci se proposa que cada un dels socis assistens dugui una pel·lícula (per celebrar-ho i per arreglar sa poca previsió de sa gerència de sa sala a qui els aconteixements projectuals arquitectònics i ses seves sobredosis de nocturnidad el superen)

Sa pel·lícula a visionar serà seleccionada entre totes ses aportades, i si a nes caudillo no li agrada que se foti. Sempre podem veure sa meva comunió i enriurer-mos des meu careto, des den feme, des den Marco Llull i des d'un Sandro amb 3 anys (és broma, aquest document gràfic autoderríbic no sortirà a sa llum a no ser per motius alcoholics)



Confirmau assistència via comment per tenir coneixença de sa quantitat de ganchitos, palomitas i pepsi boom que he de comprar.



Fins avui vespre a les 21:30 a "la Seu" (Viladomat 214 = la catedral?)

Resultats de s'enquesta

Bones a tots,

després d'un parèntesi bloggeraci a causa de sa partida por tiempos d'un amplíssim (14 persones) sector de sa cofradia cap a Banyoles (avui o demà se farà un post explicatiu amb imatges de tot tipus...), i veient que es pocs que quedaven pel món no han dinamitzat es Blog, he d'estrenar sa setmana amb es resultats de s'enquesta de sa setmana passada. Enquesta en principi simple però amb resultats si més no interessants... Victòria ajustadíssima des fumadors i compradors habituals (26%) front a sa penya que en fumava però que els ha deixat (24%). Realment me deman qui deuen ser aquestes 9 persones, perquè no me surten es comptes...:) En tercera posició se col·loca sa penya asèptica, que no ha tengut sa necessitat de fumar-ne mai (13%).
En breu (avui dematí o capvespre) una nova entrega de s'enquesta de sa setmana, en forma d'estudi sociològic...