Idò si.
Qui mos havia de dir que aquest al.lotet que veis a la dreta se convertiria en tot un caudi.
Sa Penya havia guanyat un altre cop sa lliga i ho anàrem a celebrar a un restaurant des Port de Sòller.
En Lliro sènior, ulls clucs, pareix que li diu "au Marquet seu i acaba-t ses natilles".
Desprès de dinar, es mateix dia, vàrem sortir a posar i aquest va ser es resultat.
Es caudi no ho dirà, l'hi estaria lleig. Tan mític com en Rufino (central de centrals, i pobre des davanter que havia de sufrir un marcatge seu) va ser en Toni Lliro, que duia es gol dins sa sanc, i raro era es partit que no marcàs.
Un altre central de pell era en Xisco Domenge, que té agafats a sa foto dos cans vellots d'avui: Rufire i Marc. A saber de què xerràren aquell dia...
Finalment, abans des dinar haviem jugat es darrer partit de lliga, a Na Capellera.
Arribàrem empatats a punts (o amb 1 punt de diferència) Ses Delícies i Ca'n Simó.
Mos jugàvem sa lliga i guanyàrem 0-3.
Un partit de contenció perfectament jugat a darrera amb sortides fulgurants i letals.
He anyorat es que ja no hi són. Un altre pic es record per ells tres.
Entrades
