Illa illa illa, Juanito maravilla!

Fa un coió i mig que no escric per aquí, però trobava que aquest assunto tenia potser més 'potencial polèmic' a cansvells que no a rodett (a on tots som del Barça i crec que no hi hauria discrepància ninguna).

S'altre dia me va pegar per informarme de què coions era això de s'"espíritu de Juanito", i m'he topat amb algo així com un decàleg de lo que es rodetts solem anomenar es "chip mandrilo":


Juanito tenía un listado, que según él, eran los 10 pasos a seguir para conseguir la remontada de un marcador.

1.En el autocar de vuelta, quince días antes -así se jugaba la Copa de Europa-, ya había que ir hablando de machacar al contrario.
2.Durante la semana, recordar que se va a lograr. Camacho lo escribía en la pizarra cada día.
3.intimidar al rival en el mismo túnel a través de miradas penetrantes y gestos desafiantes.
4.En el sorteo con el árbitro, pedir el saque inicial. El rival no debe "tocarla" ni al principio.
5.La primera jugada tiene que acabar en la línea de fondo o arrancar un grito desde la gradas.
6.Hacer la primera falta del partido. Si es dura e intimida al contrario, mejor.
7.Hacer el primer disparo. No importa que vaya fuera si hace ruido cuando choca con la valla publicitaria.
8.Acortar el descanso y volver al campo antes de que lo diga el árbitro. Siempre metiendo prisas.
9.trazar una línea imaginaria en campo propio y procurar que de ahí no pase el rival.
10.Actuar al máximo de revoluciones y que el público lo note para que se contagie.


En fi: un loco perillós de dubtós fair-play. Ara entenc per què encara a dia d'avui segueix essent un estandarte des madridisme. Se'ls hi veu es plumero.

Un dels seus actes més famosos va ser un pisotón a n'en Matthaus que deixa a n'en ridícul a nes Pepe més anat de sa olla:



Ojo amb es gif, que té miga. Tot un exemple de fair-play:
1. Sa filosofia és clara: "En Matthaus es bò. Mos està fotent. El matam i punto."
2. Ojo en Chendo de fondo, que quan veu es percal simula de forma patèteca haver-se lesionat, per així desviar s'atenció de s'assunto.

Podrieu pensar que això es tot, PERÒ NO! Aquí està sa seqüència completa de sa matança:




Aqui s'aprecia, a més a més de lo que ja resultava evident a nes Gif:
1. Que sa falta ni tan sols la fa en Juanito.
2. Que a n'en Milla Sanchís (gràcies Bua!) tampoc li pareix massa malament s'idea de pegar-li quatre cosses a n'en Matthaus i s'apunta a sa festa.

...i per acabar amb tanta ranciedad:
Como muestra de su arrepentimiento, el malagueño quiso posteriormente obsequiar al germano con un capote y un estoque de torero (!!! diosss... ). Pese a su gesto, la UEFA inhabilitó al jugador por cinco años sin poder pisar un campo de fútbol en una competición internacional. Esto provocó que el Madrid estuviera interesado en venderlo y el Málaga fue el equipo que lo acogió.

Vamos, que va acabar sa carrera deportiva por todo lo alto, com altres figures merengues...




Esper que hagi contribuit a aclarir què és lo que realment s'amaga darrere aquestes ràncies paraules tan utilitzades a s'entorn madridista, com son "casta", "pundonor" ò "épica".

Au, salut!

P.D.: el Barça també tenia 'marrulleros' com en 'pisotones'-Stoichkov, lo qual mai defensaré. Però aquest post no és pro-barcelonista sino purament anti-madridista. És una denúncia a ses seves malas artes en materia deportiva i extra-deportiva.

Imatges des Tsunami

Impressionants imatges descobertes per mestre Sentve que relaten sa catàstrofe esdevinguda fa ja 5 (!) anys a ses costes de Tailàndia. Tocauen.




I ja que estam inmersos (ehem) en qüestions asiàtiques, vos deix un vídeo prou divertit protagonitzat per dos crackots des cant. En concret, estan interpretant lo que se coneix com a cants tuvans.