16:00 Angels den Tomeu Vs Buidadotes
Els buidets a seguir sa ratxa per confirmar que aquesta és sa seva competició
18:00 Gerrets Vs Roca 29
Roc 29, ja classificat, intentarà acabar sa lligueta imbatut.
Entrades
Fa 2 anys
5 de maig del 2007
4 de maig del 2007
setmanari musical: Pink Floyd
Oh, oh, siiii, ahhhhhhhh, que me coorroooooooooooooooooooo!!!!! Al·lots avui vos present i faig un petit homenatge a una de ses poques bandes que té es privilegi d’haver aconseguit que sa meva ment arribi a s’orgasme, a un nivell quasi místic de plaer en forma de notes musicals. Vos estic xerrant de Pink Floyd, grup mític entre els mítics i que recoman a sa poca gent que m’imagin que no els coneix. Aquí va una petita biografia des grup i qualque comentari sobre els seus LP’s:
Es grup s’inicia a nes camp de sa música amb sa formació clàssica des grup de rock des moments; Roger Waters com a baixista, , Syd Barret a sa veu i guitarra, Nick Mason a sa bateria i Richard Whrigt a ses tecles (s’entrada de David Gilmour a nes grup seria més endevant). Cada un d’ells venia de formar part d’algun projecte musical previ sense massa ressò en aquells anys (The Mottoes, Joker’s Wild, Hollering Blues…). Acaben ajuntant-se tots mitjançant s’Universitat o els instituts de música contemporània a 1964 i amb es nom de Blues Anonymous. És a 1965 quan decideixen canviar de nom i fer un homenatge als seus dos músics blues preferits, Pink Anderson i Floyd Council…efectivament, PINK FLOYD.
Es primer any com a banda no fou del tot propici però a partir de 1966 ses coses varen anar rodades; varen passejar es seu repertori psicodèlic per gran part de Gran Bretanya. Ja a 1967 aconsegueixen un contracte discogràfic amb EMI mitjançant el qual publiquen Arnold Layne i més tard Emily Plays, ambdós de gran èxit tant en els primers anys com en es futur de sa banda. Aquests dos primers singles precedeixen a nes primer llarga duració des grup “The Piper at the gates of Dawn”(1967). Va ser molt ben rebut pes públic i sa crítica gràcies al seu so tan psicodèlic com novedós a dins s’escena britànica.
Tot anava més o menys be menys sa sumissió de Syd Barret cap a s’LSD, aquesta droga que tan de be i tan de mal ha fet a sa música. S’estat mental des cantant arriba a ser degradant, fet que obliga a nes seu internament a un centre psiquiàtric (seria es manolo kabezabolo de s’Anglaterra dels anys 60). A partir d’aquí ses riendes les agafa Roger Waters, encarregat de dur a terme sa publicació des segon disc de sa banda “A saucerful of secrets” (1968), que musicalment seguia sa mateixa línia de s’anterior (encara amb lletres i/o cançons de Syd Barret). En aquest disc David Gilmour ja és membre oficial de sa banda (amb els anys s’aniria convertint en es colíder de sa banda juntament amb Roger Waters i seria s’autèntic culpable des so de pink floyd, no de sa composició).
1969 és s’any de “Ummagumma”, un projecte musical més que un disc en sí; en aquest es van alternant peces instrumentals (cada membre va composar alguna peça) amb sons d’animals i músiques apocalíptiques gràcies a nes piano de Richard Wright. Com es material nou no era molt extens aprofiten per treure també un directe on es reflexaven ses seves actuacions a locals tan mítics com es Marquee. Un any després apareix “Atom Heart Mother”, un dels pitjors enregistraments discogràfics de sa banda amb poca il·lusió creativa i amb més d’una mancança tècnica.
Passada més o menys una èpoc dolenta editen “Meddle” (1971); es tipo de treball a dins s’estudi canvia i es deixa de banda sa metodologia sistemàtica per deixar lloc a s’imaginació i a s’improvització, coses molt bones artísticament però un desastre financerament (ja no patien per ses peles). Es disco és considerablement millor a s’anterior i en ell trobam una de ses peces més completes i genials de Pink Floyd; Echoes, un tema d’uns 16 minuts molt elaborat estructuralment i tècnicament (d’orgasme!).
Poc a poc es Floyd s’acosten a sa seva època daurada i a 1972 inicien sa composició d’una de ses més extraordinàries obres musicals que ha donat sa música (recomanada prèviament a nes Setmanari Musical), The Dark Side of the Moon. Això seria a 1973. Un any abans editen “Obscured by Clouds”, una espècie de banda sonora per no se quin conyo de projecte audiovisual. Es nivell artístic segueix ben amunt i a 1973 arriba lo que abans he citat. "The dark side of the moon" està entre els 10 discos més venuts de s’història juntament amb es “Thriller” de Michael Jackson o es “Back in Black” d’AC/DC. Sa popularitat des grup arriba a nivells alts a dins es panorama musical. Sa temàtica global de s’obra ha estat definida com “ses presions de sa vida diaria que porten a sa locura”. Sa banda passa tot s’any de gira fins que a s’Octubre s’endinsen a dins es projecte més arriscat fins es moment (sa frikada d’akesta edició des setmanari): fer un disc utilitzant només instruments no musicals que se poden trobar a una casa (¡) amb es nom de “Household Objects Project”. Es projecte no s’acabaria tirant endavant tot i ses hores que se li van dedicar.
1974 fou un any de vacances, un any sabàtic que es van poder permetre gràcies a ses múltiples vendes de s’anterior disc. Ja a 1975 arriba una altra de ses tres obres claus de Pink Floyd…”Wish you were here”, dedicat en part a sa figura de Syd Barret (Shine on you crazy diamond i Wish you were here xerren d’ell) i que fou més musical que es predecesor. També fou un èxit de vendes arreu del món, cosa que no evità es cansament des grup a nivell físic i mental a dins un mon, es de sa fama, que anava consumint poc a poc a cada un dels membres. També és es moment que ses diferències musicals entre David Gilmour i Roger Waters comencen a apareixer.
A 1976 apareix "Animals", tres temes dels quals estan inspirats en es conte de George Orwell, i els altres eren cares B de s’anterior disc. No sé que conyo opina sa crítica d’aquest disco, a mi particularment m’agrada molt i pens que és s’arrodoniment perfecte d’una trilogia per enmarcar.
A 1979 arriba sa darrera de ses obres claus de sa banda; “The Wall”, una obra mestra compositivament, de la qual se’n faria una pel·lícula (amb es panoli den Bob Geldof per enmig…). Ses vendes tornen a ser estratosfèriques però sa banda se fragmenta cada cop més amb s’edició de varis LP’s dels membres des grup en solitari (Gilmour i Wright).
A partir d’aquí, com dic, es grup queda desmembrat amb en Roger Waters per una banda i els altres seguint amb es nom de Pink Floyd. Perdonau que no sigui tan específic amb ses dades des grup a partir d’ara però ja és una època que no m’interessa i, a més, això està quedant més llarg que s’infància de na Heidi.
Res, es grup ja sense Waters treu a sa venda The Final Cut (1983), A momentary lapse of reason (1987), Division Bell (1994) i Pulse (1996).
Es dos discos recomanats d'aquesta edició segueixen sa mateixa línia de s'anterior: per una banda virtuosisme per un tubo (Chick Corea) i per una altra es rock sense contemplacions de The Who:
-CHICK COREA "The ultimate adventure" 2006
-THE WHO "Who's next" 1971
I es dos temazos viñarockeros:
-Mano Negra "love and hate"
-Rosendo "crucifixión"
Salut i melomania!
FOTOS VÀRIES
Monais i monees, fent es paripé per ca nostra ahir vespre amb el senyor canoves (cloc cloooc), se va pensar que un post sobre fotos de l'any tiruriru i de festes, entre d'altres, NPFGM.
Per això mateix i per estrenar-me d'una puta vegada, ja que es tema videos me ve UG, he decidit agafar 4 fotos de ses bones i penjar-les per aqui! Això serà sa meva funció a partir d'ara a nes blog, a part de mantenir converses tipo xat i fer comments a matar.
Aniré agafant fotos de dies claus, sa meva càmera sempre està disposada a fer feina, i les penjaré.
PASEN Y VEAN SA PRIMERA... recordant sa celebracio de sa lliga i alhora es cumple de na margalideta i en marco. Després d'una sopada per POLLOS LLULL partim cap a canaletes i trobam personatges varis, aquí en queda reflectit un.
Aquest mateix vespre "el hombre del tiempo" va pensar agafar una cadira per si un cas començava una calabruixada tipo MORDOR!
I els altres fent es monai...tipo forces especials.
Passant a un altre dia, des molts que hem trobat i que trobarem a Barcelona, veim en Cuadros per Plataforma, com sempre MAKING FRIENDS, tot un espectacle. Ara que m'hi fix amb un poc de bigoti i sa mica més moreno s'assemblen i tot. QUIN RIDICUL!
D'altres membres de sa cofradia enlloc de dedicar-se a fer amics varis s'estimen més ensatar una pinya...
AU SANSÓ ENSATA UNA PINYA!!!
Tenint en compte que sa telecogresca arriba no està del tot malament recordar sa de l'any passat. Amb ses cares que ho diuen tot, tassó a ma i braços estirats...no se sap perquè, arriba lo que seria un altre any més sa VALENTA TELECOGRESCA!
I d'aquesta que?
Farmatelecofarra de l'any passat, se veu que en Cuadros i en Xisco ho varen voler fer públic aquest dia però en Kompany se va resignar i s'ho montava tot sol després d'un atac de gelosia.
Tipo la musiqueta fent es paripé, un que dorm i es altres tipo cantant una nana o millor dit, una cosa que saben fer molt bé, monaiejar! I en Fire de per darrera intentant fer veure que és un jove serio.
Ja per finalitzar sa meva primera entrega fotogràfica volia deixar un record den Manti intentant treure ses seves venes artístiques. Aniversari den Marco i na Marga de l'any passat, tothom per dins es meu quarto...lo que fa que cada un se desfassi a sa seva manera! Manti t'hi senties be?
PASEN Y VEAN EN MANTI FENT DE QUI SAP QUE!
au idò al·lots vos deix aquests recordatoris, a sa pròxima preparau-vos qui no hagi sortit!
Venga...
Per això mateix i per estrenar-me d'una puta vegada, ja que es tema videos me ve UG, he decidit agafar 4 fotos de ses bones i penjar-les per aqui! Això serà sa meva funció a partir d'ara a nes blog, a part de mantenir converses tipo xat i fer comments a matar.
Aniré agafant fotos de dies claus, sa meva càmera sempre està disposada a fer feina, i les penjaré.
PASEN Y VEAN SA PRIMERA... recordant sa celebracio de sa lliga i alhora es cumple de na margalideta i en marco. Després d'una sopada per POLLOS LLULL partim cap a canaletes i trobam personatges varis, aquí en queda reflectit un.
Aquest mateix vespre "el hombre del tiempo" va pensar agafar una cadira per si un cas començava una calabruixada tipo MORDOR!
I els altres fent es monai...tipo forces especials.
Passant a un altre dia, des molts que hem trobat i que trobarem a Barcelona, veim en Cuadros per Plataforma, com sempre MAKING FRIENDS, tot un espectacle. Ara que m'hi fix amb un poc de bigoti i sa mica més moreno s'assemblen i tot. QUIN RIDICUL!
D'altres membres de sa cofradia enlloc de dedicar-se a fer amics varis s'estimen més ensatar una pinya...
AU SANSÓ ENSATA UNA PINYA!!!
Tenint en compte que sa telecogresca arriba no està del tot malament recordar sa de l'any passat. Amb ses cares que ho diuen tot, tassó a ma i braços estirats...no se sap perquè, arriba lo que seria un altre any més sa VALENTA TELECOGRESCA!
I d'aquesta que?
Farmatelecofarra de l'any passat, se veu que en Cuadros i en Xisco ho varen voler fer públic aquest dia però en Kompany se va resignar i s'ho montava tot sol després d'un atac de gelosia.
Tipo la musiqueta fent es paripé, un que dorm i es altres tipo cantant una nana o millor dit, una cosa que saben fer molt bé, monaiejar! I en Fire de per darrera intentant fer veure que és un jove serio.
Ja per finalitzar sa meva primera entrega fotogràfica volia deixar un record den Manti intentant treure ses seves venes artístiques. Aniversari den Marco i na Marga de l'any passat, tothom per dins es meu quarto...lo que fa que cada un se desfassi a sa seva manera! Manti t'hi senties be?
PASEN Y VEAN EN MANTI FENT DE QUI SAP QUE!
au idò al·lots vos deix aquests recordatoris, a sa pròxima preparau-vos qui no hagi sortit!
Venga...
3 de maig del 2007
Una afición. Una selección.
Aquí van dos vídeos que me enseño Sr. Cuadros no hace mucho y considero necesario que sean vistos por la Cofradía... Ahora he comprendindo por que La Furia no ganará una mierda en la puta vida... Bueno, si, la Eurocopa del 64 contra la URSS, con un enorme Luis Suárez. Pero para ganar la Copa del Mundo, no basta con Suárez...
2 de maig del 2007
KATIUSKAS
Es mi intención y intenciono, fer una croniquilla, un poc subjectiva, des gran espectacle viscut part de sa cofradia akest finde. Podia haver fet un comment a s'esplèndit post des caudillo pero...q sé jo...!
Sense dubte es divendres va ser un gran dia, just arribar en juli ja havia montat una civilització (sentve dixit) lo cual va propiciar en jo un estat d'ànim bastant òptim, mai mha agradat montar coses i no entenc com hi pot haver gent q li agradi. Pero es meu procés d'angustia compulsiva no anava a quedar impune durant molt de temps. Si, divendres va ser un sistem, tot lo esperat: cegos, concerts, famelletes rondant es camp visual (deesas q se rebaixaven a s'altura des betun quan lis veias ses cames)...70 euros ben pagats.
Sa pua comença es dematí de dissabte, just despertar-me sent es rugido y el enfado de mordor desde la lejanía, surt de sa tenda i just puc contemplar aigua, aigua i un parell de cares conegudes resguardant-se. Ses pitjors sensacions s'apoderen de jo i n'angustia (companyera vital de sa meva persona). Record sa catastrofe de Biescas i m'imagin 80 000 hippies, punks i heavies sepultant es meu coset indefens, bueno es una mort original, me ked amb sa idea de sa mort original i escric un sms a tots es meus familiars de despedida, just en akest moment, quan sa situació es crítica sent a nen maki pronunciant sa frase de sany "la vols de pa bimbo o pa mallorki?" , me xap es cul i surt de sa tenda. Moments mes tard torn a veure com sa depressio sapodera de jo, pero pitjor es es fang q sesten per es meu cos cual cáncer raudo. I aki arriba es moment en juli mos duur unes KATIUSKAS. No es just per sa paraula, q m'enamora, es q ses Katiuskas son es millor invent de sa humanitat, una vegada tenc ses Katis posades es problemes desapareixen; no hi ha fam en el món, es canvi climàtic es una xorrada, es tercer món es un invent des q no duen Katiuskas...
Tot pinta bé, pero no tura de ploure, en pishota (personatge creat per algú "por y para" es festivals) molla una altra gran frase davall des diluvi " me gusta el acuaaaaaaa" pero claro segurament es degut a q akest gran person junt amb es seu cousin son es únics capaços de resoldre sa equació: 10grams+2dies=x (x= npfgm).
Pineros, sentves,ses ses, mantix i llenguatges corporals, caudis, natos,nates,julis cofrares i més cofrares fan de sa meva vida un plaer orgàsmic...mos piram cap es concerts amb es diluvi mordòric de fondo, pero tenim Katiuskas. Es G5 no token, pero a nes seu lloc ho fan es G4 (gallis 4) q donen un recital amb es seus hits: "va al·lots nem d'akí", "va, va por tiempos" i s'imne generacional "brrbrbrffffrrrffggg". gran concert. Després cap a sa carpa; delincuentes, mereixen morir amb tortura xina, bebe: mereix morir amb tortura de sa gota. Hippies y punks q en comptes de mostrar-me una visió alternativa just me mostren conflictes paterns q mai solucionaran. Bueno basta de derribos.
70 euros ben pagats
una abraçada a tots es cofrares, lerdo t keremos, q grande eres rosendo y lo unico seguro en la vida es el sufrimiento.
Sense dubte es divendres va ser un gran dia, just arribar en juli ja havia montat una civilització (sentve dixit) lo cual va propiciar en jo un estat d'ànim bastant òptim, mai mha agradat montar coses i no entenc com hi pot haver gent q li agradi. Pero es meu procés d'angustia compulsiva no anava a quedar impune durant molt de temps. Si, divendres va ser un sistem, tot lo esperat: cegos, concerts, famelletes rondant es camp visual (deesas q se rebaixaven a s'altura des betun quan lis veias ses cames)...70 euros ben pagats.
Sa pua comença es dematí de dissabte, just despertar-me sent es rugido y el enfado de mordor desde la lejanía, surt de sa tenda i just puc contemplar aigua, aigua i un parell de cares conegudes resguardant-se. Ses pitjors sensacions s'apoderen de jo i n'angustia (companyera vital de sa meva persona). Record sa catastrofe de Biescas i m'imagin 80 000 hippies, punks i heavies sepultant es meu coset indefens, bueno es una mort original, me ked amb sa idea de sa mort original i escric un sms a tots es meus familiars de despedida, just en akest moment, quan sa situació es crítica sent a nen maki pronunciant sa frase de sany "la vols de pa bimbo o pa mallorki?" , me xap es cul i surt de sa tenda. Moments mes tard torn a veure com sa depressio sapodera de jo, pero pitjor es es fang q sesten per es meu cos cual cáncer raudo. I aki arriba es moment en juli mos duur unes KATIUSKAS. No es just per sa paraula, q m'enamora, es q ses Katiuskas son es millor invent de sa humanitat, una vegada tenc ses Katis posades es problemes desapareixen; no hi ha fam en el món, es canvi climàtic es una xorrada, es tercer món es un invent des q no duen Katiuskas...
Tot pinta bé, pero no tura de ploure, en pishota (personatge creat per algú "por y para" es festivals) molla una altra gran frase davall des diluvi " me gusta el acuaaaaaaa" pero claro segurament es degut a q akest gran person junt amb es seu cousin son es únics capaços de resoldre sa equació: 10grams+2dies=x (x= npfgm).
Pineros, sentves,ses ses, mantix i llenguatges corporals, caudis, natos,nates,julis cofrares i més cofrares fan de sa meva vida un plaer orgàsmic...mos piram cap es concerts amb es diluvi mordòric de fondo, pero tenim Katiuskas. Es G5 no token, pero a nes seu lloc ho fan es G4 (gallis 4) q donen un recital amb es seus hits: "va al·lots nem d'akí", "va, va por tiempos" i s'imne generacional "brrbrbrffffrrrffggg". gran concert. Després cap a sa carpa; delincuentes, mereixen morir amb tortura xina, bebe: mereix morir amb tortura de sa gota. Hippies y punks q en comptes de mostrar-me una visió alternativa just me mostren conflictes paterns q mai solucionaran. Bueno basta de derribos.
70 euros ben pagats
una abraçada a tots es cofrares, lerdo t keremos, q grande eres rosendo y lo unico seguro en la vida es el sufrimiento.
Resultats de s'enquesta... (...i algo més)
Bones a tots,
després d'un cap de setmana inmens en tots en sentits, arriba es moment de tornar a fermar s'ase, abraçar amb forces s'estimada rutina, reflexionar sobre es moments passats i ets actes realitzats, intentar recordar ses anècdotes més sucoses...
En definitiva, hora de tornar a donar vida a un oblidadet Blog.
Començarem tipo light, amb un postillo que comentarà es resultats de s'enquesta de sa setmana, alhora que farà un breu resumillo de lo que ha estat (i lo que ha representat) es Viña Rock 2007.
Venga, per feina...
Divendres
Per començar, s'ha de dir que es grup a qui teníem més ganes de veure va ser en Manu Chao (23%), i ja vos puc afirmar que no mos va decebre lo més mínim. Festota de principi a fi, canvi de ritme frenètics, cofrares a sa primera fila rebent i donant cops, botant, cantant... Va ser un concertarro (veure vídeo), que mos va deixar a tots petats i amb es xubasqueros recent comprats destrossats...Per agafar forces, molts cofrares vàrem anar a descansar a sa gespa escoltant en Rosendo (4%) desde la lejanía, mentre que altres varen estar mirant-lo de més aprop. Tots en vàrem quedar molt satisfets. Per cert, abans den Manu i en Rosendo hi va haver concerts de na Bebe (3%) i des gruparro Medina Azahara, que mos varen enamorar a tots amb es seu hit Necesito Respirar. Després den Rosendo es meus records se dilueixen, qualcú me podria refrescar sa memòria? Només record acabar de festa per ses carpes amb es primer G-4 des cap de setmana, en aquest cas també conegut com s'M-Clan, que integràvem O'Rei Pinero, Camping Gaspi, Xavi Banyo i jo. Tipo les 9:30 mos colgàvem.
Dissabte
Lo més divertit de tot plegat va ser que, sobre les 10 des dematí (és a dir, mitja horeta després des moment de cuelgue) va començar a ploure P.T., amb lo que 4 tendes a l'atzar varen començar a omplir-se d'aigua. Com no, sa meva en va ser una (no explicaré perquè estava jo en aquella tenda), i sobre les 10:30 ja tenia tot es cos i sac banyats, amb lo que (jo i molts altres damnificats) vàrem optar per sortir i aguantar es temporal davall ses carpes montades pes gran Juli... Aquell dia se presentava complicat, però gràcies en es saber estar de mestre Palerm qui, guitarra amb mà, mos animava es dematí, vàrem poder surar es tema i vàrem estar animats fins tipo es migdia, a pesar des diluvi que teníem davant es nostros ulls. Una vegada arribada s'hora de dinar, sa penya se va començar a indignar i se varen començar a establir partides P.T. cap a dinar... Uns a Castelló a comprar Katiuskas, es gruix majoritari per Benicàssim, ets altres dins es cotxo.... Tot era bastant mordòric, però sa frase més repetida era: "Jo crec que ja no ha de ploure més...". Pobres il·lusos... Altres frases que sortien de tant en tant eren expressions com: "Mordoooooooooooooor!" i "Mos ve UGíssim...". Se commenta que alguns herois varen intentar anar a veure La Troba Kung-Fú, (7%) però sa gran majoria de noltros va optar per anar a ses tendes, uns a començar a beure, i ets altres a intentar dormir lo que no havien pogut dormir es dematí. Jo vaig ser des segons, i me vaig perdre varis grups (Canteca de Macao, Frank T, Ari, Mago de Oz, (1%) Kaótiko (1%)...) i, sobretot, un altre diluvi encara superior en es des dematí (amb apagón inclós, veure vídeo)i que va fer que quatre prohomes (sa identitat des quals encara s'investiga) decidissin agafar estopins i partir P.T. a fer una paella a Sitges i posterior visita cultural a sa muntanya màgica del Tibidabo. Jo me vaig aixecar tipo les 12 i vaig rebre amb consternació sa negativa des quatre membres de tan selecte grupúscul a cedir-me ses seves Katiuskas que probablement ja no necessitarien sa resta de ses seves vides. Així, amb sandàlies i a lo loco, vaig partir amb alguns cofrares cap en es recinte de concerts a veure si encara suràvem es tema i aconseguíem veure algun concert en condicions. Es dos escenaris principals estaven tancats i no ho suraven, així que vàrem haver d'optar per anar a veure en Tote King, hiphopero niki que mos va fer passar s'estona observant ses pintes i ses rimes (Mentira! coge tus cosas y te piras...!). Després d'això, partides P.T. again cap a ses carpes de defora, cubalitros varis, més coses que no record (contau-ho voltros via comments, que M.V.E.!). Ah, sí! Me'n record com si fos ara des supercareto des per tots estimats Mantekilio, que anava com ses fucking cabres! Manti, es teu festival de gestos i carusses va ser un des momentazos de cap de setmana! Sé que es Pinero i en Banyo varen ser es darrers en anar a dormir aquest dia, després d'haver tastat una substància "digali" mordòrica. Com a dades extres, esmentar sa mediaticitat de grans persons com en Climent, en Gorfes i en Rocamassissa, 3 santjoaners que ho varen donar tot i que varen animar sa nit des dissabte a mestre Pibito Sureda, que ha quedat nombrat com es gran deixeble des grans Déus de s'Olimp gramístic PINERO i PIXOTA. Capítol apart mereix aquest dúo de tocats per ses musses de sa genialitat, només comentarem que sa frase més acertada sobre en Pixota va ser, com no, de mestre Sentve, que va mollar: "En Pixota ha vengut en es Viña tipo Spa". Qui ho entengui, que rigui. Bé, canviam de dia, que això s'està fent més llarg que sa Corema.
Diumenge
Sa cosa pareixia que millorava, i tot semblava indicar que es quatre herois de dissabte vespre se n'havien duit sa tormenta cap a zones més nòrdiques. Tots teníem sa sensació de que diumenge seria es dia clau. Feia soleiet, te podies fer un porret assegut tranquilament, es peus no estaven dins un bassiot constantment, es sistema de dics de contenció den Juli havia funcionat (suposadament)... Tot anava com sa fucking seda.
Per començar bé es dia, uns s'hi varen posar i varen dinar de barbacoa a davall sa carpa. Altres varen decidir tornar a efectuar sa ruta poble, amb menú i cagades en es lavabo obligatòries. Entre aquests, un altre G-4 (he obviat es G-4 des dissabte vespre per massa fàcil) va visitar sa platgeta de Benicàssim (amb banyito a matar de mestre Sentve) i se va marcar una parrillada de peix, que va donar forces en es seus integrants per afrontar sa llarga jornada de concerts.
Sa gent que va anar més per feina va poder anar de més prestet en es concerts, i crec que qualcún que altre cofrare va gaudir de sa música d'Obrint Pas (4%, amb molt bones crítiques), Siniestro Total, The Locos... Jo no vaig arribar a sa zona fins tipo les 20:30-21:00, moment en que estava actuant es sempre festiu Macaco (7%). Després des monai, va ser hora des batasunos Soziedad Alkohólika (4%), que ho varen donar a tot però que a mi personalment no me diuen res. Després me sona que vàrem anar a sopar o algo (Cus-cus?) i juraria que després anàrem a fer cubis per sa zona tendes, ja que no volíem nedar i que mos sobrés alcohol. Un poc més etilitzats, mos vàrem clavar una bona ració de Reincidentes (7%), que juntament amb qualcún que altre cubalitro (o cervelitro, o calimotxitro) varen ajudar a animar es personal.
Acabats Reinci, va començar lo que jo definiria com es període màgic des Viña Rock 2007. Període que va començar quan, no se sap com, vàrem decidir anar en massa a una carpa amb barra que se trobava a sa mateixa altura que es concert d'Ojos de Brujo (9%). Allà vàrem aconseguir establir una zona de derribos perfectament delimitada i una atmòsfera òptima per a que tots es cofrares mos sentíssim satisfets, contents, animats, amb ganes de ballar, beure, fumar, riure, plorar de riure, trajear, cantar, abraçar, observar, clickar, llepar... i més verbs que censurarem... Alguns han dit que es concert d'Ojos no els hi va molar massa, però a mi sí que em va agradar a pesar de que estéssim tan lluny. És obvi, però, que sa música en aquell moment tenia un paper secundari, ja que sa importància la tenien es petits detalls. En deixaré alguns com a breu resum, esperant que es principals implicats en cada un d'ells els repassin en profunditat:
després d'un cap de setmana inmens en tots en sentits, arriba es moment de tornar a fermar s'ase, abraçar amb forces s'estimada rutina, reflexionar sobre es moments passats i ets actes realitzats, intentar recordar ses anècdotes més sucoses...
En definitiva, hora de tornar a donar vida a un oblidadet Blog.
Començarem tipo light, amb un postillo que comentarà es resultats de s'enquesta de sa setmana, alhora que farà un breu resumillo de lo que ha estat (i lo que ha representat) es Viña Rock 2007.
Venga, per feina...
Divendres
Per començar, s'ha de dir que es grup a qui teníem més ganes de veure va ser en Manu Chao (23%), i ja vos puc afirmar que no mos va decebre lo més mínim. Festota de principi a fi, canvi de ritme frenètics, cofrares a sa primera fila rebent i donant cops, botant, cantant... Va ser un concertarro (veure vídeo), que mos va deixar a tots petats i amb es xubasqueros recent comprats destrossats...Per agafar forces, molts cofrares vàrem anar a descansar a sa gespa escoltant en Rosendo (4%) desde la lejanía, mentre que altres varen estar mirant-lo de més aprop. Tots en vàrem quedar molt satisfets. Per cert, abans den Manu i en Rosendo hi va haver concerts de na Bebe (3%) i des gruparro Medina Azahara, que mos varen enamorar a tots amb es seu hit Necesito Respirar. Després den Rosendo es meus records se dilueixen, qualcú me podria refrescar sa memòria? Només record acabar de festa per ses carpes amb es primer G-4 des cap de setmana, en aquest cas també conegut com s'M-Clan, que integràvem O'Rei Pinero, Camping Gaspi, Xavi Banyo i jo. Tipo les 9:30 mos colgàvem.
Dissabte
Lo més divertit de tot plegat va ser que, sobre les 10 des dematí (és a dir, mitja horeta després des moment de cuelgue) va començar a ploure P.T., amb lo que 4 tendes a l'atzar varen començar a omplir-se d'aigua. Com no, sa meva en va ser una (no explicaré perquè estava jo en aquella tenda), i sobre les 10:30 ja tenia tot es cos i sac banyats, amb lo que (jo i molts altres damnificats) vàrem optar per sortir i aguantar es temporal davall ses carpes montades pes gran Juli... Aquell dia se presentava complicat, però gràcies en es saber estar de mestre Palerm qui, guitarra amb mà, mos animava es dematí, vàrem poder surar es tema i vàrem estar animats fins tipo es migdia, a pesar des diluvi que teníem davant es nostros ulls. Una vegada arribada s'hora de dinar, sa penya se va començar a indignar i se varen començar a establir partides P.T. cap a dinar... Uns a Castelló a comprar Katiuskas, es gruix majoritari per Benicàssim, ets altres dins es cotxo.... Tot era bastant mordòric, però sa frase més repetida era: "Jo crec que ja no ha de ploure més...". Pobres il·lusos... Altres frases que sortien de tant en tant eren expressions com: "Mordoooooooooooooor!" i "Mos ve UGíssim...". Se commenta que alguns herois varen intentar anar a veure La Troba Kung-Fú, (7%) però sa gran majoria de noltros va optar per anar a ses tendes, uns a començar a beure, i ets altres a intentar dormir lo que no havien pogut dormir es dematí. Jo vaig ser des segons, i me vaig perdre varis grups (Canteca de Macao, Frank T, Ari, Mago de Oz, (1%) Kaótiko (1%)...) i, sobretot, un altre diluvi encara superior en es des dematí (amb apagón inclós, veure vídeo)i que va fer que quatre prohomes (sa identitat des quals encara s'investiga) decidissin agafar estopins i partir P.T. a fer una paella a Sitges i posterior visita cultural a sa muntanya màgica del Tibidabo. Jo me vaig aixecar tipo les 12 i vaig rebre amb consternació sa negativa des quatre membres de tan selecte grupúscul a cedir-me ses seves Katiuskas que probablement ja no necessitarien sa resta de ses seves vides. Així, amb sandàlies i a lo loco, vaig partir amb alguns cofrares cap en es recinte de concerts a veure si encara suràvem es tema i aconseguíem veure algun concert en condicions. Es dos escenaris principals estaven tancats i no ho suraven, així que vàrem haver d'optar per anar a veure en Tote King, hiphopero niki que mos va fer passar s'estona observant ses pintes i ses rimes (Mentira! coge tus cosas y te piras...!). Després d'això, partides P.T. again cap a ses carpes de defora, cubalitros varis, més coses que no record (contau-ho voltros via comments, que M.V.E.!). Ah, sí! Me'n record com si fos ara des supercareto des per tots estimats Mantekilio, que anava com ses fucking cabres! Manti, es teu festival de gestos i carusses va ser un des momentazos de cap de setmana! Sé que es Pinero i en Banyo varen ser es darrers en anar a dormir aquest dia, després d'haver tastat una substància "digali" mordòrica. Com a dades extres, esmentar sa mediaticitat de grans persons com en Climent, en Gorfes i en Rocamassissa, 3 santjoaners que ho varen donar tot i que varen animar sa nit des dissabte a mestre Pibito Sureda, que ha quedat nombrat com es gran deixeble des grans Déus de s'Olimp gramístic PINERO i PIXOTA. Capítol apart mereix aquest dúo de tocats per ses musses de sa genialitat, només comentarem que sa frase més acertada sobre en Pixota va ser, com no, de mestre Sentve, que va mollar: "En Pixota ha vengut en es Viña tipo Spa". Qui ho entengui, que rigui. Bé, canviam de dia, que això s'està fent més llarg que sa Corema.
Diumenge
Sa cosa pareixia que millorava, i tot semblava indicar que es quatre herois de dissabte vespre se n'havien duit sa tormenta cap a zones més nòrdiques. Tots teníem sa sensació de que diumenge seria es dia clau. Feia soleiet, te podies fer un porret assegut tranquilament, es peus no estaven dins un bassiot constantment, es sistema de dics de contenció den Juli havia funcionat (suposadament)... Tot anava com sa fucking seda.
Per començar bé es dia, uns s'hi varen posar i varen dinar de barbacoa a davall sa carpa. Altres varen decidir tornar a efectuar sa ruta poble, amb menú i cagades en es lavabo obligatòries. Entre aquests, un altre G-4 (he obviat es G-4 des dissabte vespre per massa fàcil) va visitar sa platgeta de Benicàssim (amb banyito a matar de mestre Sentve) i se va marcar una parrillada de peix, que va donar forces en es seus integrants per afrontar sa llarga jornada de concerts.
Sa gent que va anar més per feina va poder anar de més prestet en es concerts, i crec que qualcún que altre cofrare va gaudir de sa música d'Obrint Pas (4%, amb molt bones crítiques), Siniestro Total, The Locos... Jo no vaig arribar a sa zona fins tipo les 20:30-21:00, moment en que estava actuant es sempre festiu Macaco (7%). Després des monai, va ser hora des batasunos Soziedad Alkohólika (4%), que ho varen donar a tot però que a mi personalment no me diuen res. Després me sona que vàrem anar a sopar o algo (Cus-cus?) i juraria que després anàrem a fer cubis per sa zona tendes, ja que no volíem nedar i que mos sobrés alcohol. Un poc més etilitzats, mos vàrem clavar una bona ració de Reincidentes (7%), que juntament amb qualcún que altre cubalitro (o cervelitro, o calimotxitro) varen ajudar a animar es personal.
Acabats Reinci, va començar lo que jo definiria com es període màgic des Viña Rock 2007. Període que va començar quan, no se sap com, vàrem decidir anar en massa a una carpa amb barra que se trobava a sa mateixa altura que es concert d'Ojos de Brujo (9%). Allà vàrem aconseguir establir una zona de derribos perfectament delimitada i una atmòsfera òptima per a que tots es cofrares mos sentíssim satisfets, contents, animats, amb ganes de ballar, beure, fumar, riure, plorar de riure, trajear, cantar, abraçar, observar, clickar, llepar... i més verbs que censurarem... Alguns han dit que es concert d'Ojos no els hi va molar massa, però a mi sí que em va agradar a pesar de que estéssim tan lluny. És obvi, però, que sa música en aquell moment tenia un paper secundari, ja que sa importància la tenien es petits detalls. En deixaré alguns com a breu resum, esperant que es principals implicats en cada un d'ells els repassin en profunditat:
- S'entradota tipo a matar den Sentve a una nineta que tenia unes ganes de tirar-se'l que no podia més. Llepada a sa purpurina pectoral, neteja de sa grava d'enterra de cara a futures mamades....increible....
- Sa sobada amb posició Loto des gresker Uli, amb xapadota posterior de mestre Nato i jo, que no podíem aguantar veure aquell balanceig tan perfectament executat. Lerdo: "No derribéis!"
- Sa competició de penis entre es representant cofrare (Pinero) i es representant messetari (Lerdo). Lamentablement, s'ha de dir que mestre Pina se va arrufar (i es Pineró també) i en Lerdo va guanyar per golejada. També interessant sa competi de pits cofrares [by Lerdo]. Òbviament, Xineta wins.
- En Pinero en sí mateix. Un espectacle en viu, un goig de veure. Jo li feia visites cada cinc minuts perquè era una vivència metafísica assegurada. Pinero te queremos, coño!
Podria seguir fins a s'extenuació, però no acabaria mai aquest fucking post! Commentaré que després d'Ojos tocaren Pata Negra (2%), uns crackots de mucho cuidado, i Skalariak, que mos feren ballar de valent amb es seu estil 100% ska. Mentre tocava aquest darrer grup, en Santvi i jo vàrem fer una ultrapartida portiempos a menjar algo, ja que teníem s'estòmac necessitat de sòlid. Un cop a ses carpes, vàrem fer gala des nostro estil tipo Estrucadora i mos vàrem clar 2 plats d'Arròs Basmati, 5 Pinxos i un tassó de Gaspatxo asseguts en terra i escoltant Boikot (4%), que per lo poc que vaig sentir me varen molar molt. Una vegada assolits es nostros objectius culinaris, vàrem intentar tornar a trobar-nos amb sa manada, però quina fou sa nostra sorpresa quan vérem que sa cofradia havia fet una partida P.T. quien xabe onde... Després d'estar una bona estona cercant-los, vàrem decidir (tots cegats) que havíem d'entrar a matar a veure Los Delinqüentes, que acabaven de començar... Dit i fet, vàrem començar a empènyer a matar i mos vàrem col·locar a ses tres primeres files des conciertillo. Va ser un gran concert, ja que sa penya, conscient de que era es darrer, ho donava tot i no aturava de ballar i botar. 
Un des moments estelars des concert va ser s'aparició de s'integrant físicament menys agraciat de La Excepción, que va provocar noves xapades de cul per sa nostra part. I no, no li diven El Cojo, es seu nom oficial és El Langui.[veure vídeo] Un altre momentazo des concert va ser quan es cantant des Delin (el Ratón, crec) se va llançar en es públic i, casualment, allà estàvem noltros dos per aupar-lo, tocar-lo i idolatrar-lo... Momentazo! Una vegada acabats es concerts, vàrem decidir emplear sa tàctica del amigo borracho per poder sortir amb una certa celeritat de s'embús que s'havia format a davant s'escenari: jo estava penjat de sa cintura den Santvi i anava proferint crits guturals (tipo Manti) cada cert temps, mentre ell anava dient: "Cuidao que está fatal!" en es personal, amb lo que aconseguíem que sa gent s'anés apartant cametes ajudeu-me i tenguéssim una autopista per sortir d'allà lo més aviat possible. S'atzar va voler que, en es final des nostro recorregut, mos topéssim de nou amb es nucli més ampli de sa cofradia, amb una ostiota per part meva, que no vaig poder controlar sa inèrcia a causa de sa posició que tenia i vaig pegar de morros p'enterra. Ufff m'estic cansant d'escriure (i voltros de llegir, no?), així que només dir que es diumenge va acabar (una vegada més) per ses carpes exteriors, amb ses partides P.T. habituals de mestre Manti, i amb en XaviBanyo i en Sureda com a recordmans mundials des vespre. Ah! Una darrera anècdota! 6 AM: Pixota: "Batualmon, ara tenc 2 hores mortes fins a les 8 que tenc es bus. Llorenç, hem d'anar a pillar unes rules pes viatge?"
Dilluns
Dematí de soleiet, amb lo que ses tendes se convertiren en saunes i obligaren a sa majoria de cofrares (excepte en Xavi B., que ho aguanta tot) a sortir prestet a s'aire lliure. Sa gent a sa que li agrada anar més per feina va anar recollint lo mínim (molts de trastos varen quedar per Benicàssim: tendes, carpes, sacs, sabates, pa malloquí i pa bimbo, fruita, nocilla, camisetes, estorins, bosses amb buidades...) i partint P.T. cap a sa Ciutat Comtal. Es més vagos vàrem estar fins a les 3 fent es perro per allà, però en es final vàrem recollir lo que podíem i tb vàrem partir. Poc hi ha que explicar d'aquest dia des despedides i tornades, només comentarem que ses Ses varen aplicar s'antigallinisme més extrem i encara varen acabar per sa Feria d'Abril de BCN, mentre que, per exemple, mestre Pinero va perdre una cosa més (en aquest cas, s'avió de tornada a Granada) i va haver d'esperar fins a altes hores des vespre per poder agafar un tren que el dugués his way back home. Imaginar-se s'estampa de mestre Pina arribant a ca seva ja és de per sí increïble.
En resum
M'he deixat molts moments en el tintero, possiblement podria haver acompanyat es post amb fotos i/o vídeos, però crec que es sentiment genèric de lo que ha estat es Viña Rock queda plasmat en aquestes línies. Esper i confii en que molts de voltros faci lo mateix, i aporti es seu granet d'arena a que es Blog se converteixi en una excel·lent crònica de lo que han estat aquests dies. Jo m'ho he passat de puta mare. Un beso a tots es que ho heu fet possible, greskeros, santjoaners, camells, artistes, persons varis, Zeus, batle de Villarobledo i, en especial i per damunt de tot, a tots voltros, companys de cofradia....Gràcies per tot! Visca es Cans Vells!
PD: M'he oblidat de dir-vos que es G-5 (9%) se va cagar veient s'aigua que feia dissabte i va partir P.T. cap a cases, i no els vàrem poder veure. Se commenta que un altre gruparro, és G-4 (sa G ve de termes diferents), va emular a en Kiko Veneno i companyia i tampoc vàrem poder gaudir de sa seva presència a partir de dissabte. Esperam que tant es 5 com es 4 s'hagin recuperat adequadament i tornin a estar a punt per donar-ho tot en condicions meteorològiques més adients...
Un des moments estelars des concert va ser s'aparició de s'integrant físicament menys agraciat de La Excepción, que va provocar noves xapades de cul per sa nostra part. I no, no li diven El Cojo, es seu nom oficial és El Langui.[veure vídeo] Un altre momentazo des concert va ser quan es cantant des Delin (el Ratón, crec) se va llançar en es públic i, casualment, allà estàvem noltros dos per aupar-lo, tocar-lo i idolatrar-lo... Momentazo! Una vegada acabats es concerts, vàrem decidir emplear sa tàctica del amigo borracho per poder sortir amb una certa celeritat de s'embús que s'havia format a davant s'escenari: jo estava penjat de sa cintura den Santvi i anava proferint crits guturals (tipo Manti) cada cert temps, mentre ell anava dient: "Cuidao que está fatal!" en es personal, amb lo que aconseguíem que sa gent s'anés apartant cametes ajudeu-me i tenguéssim una autopista per sortir d'allà lo més aviat possible. S'atzar va voler que, en es final des nostro recorregut, mos topéssim de nou amb es nucli més ampli de sa cofradia, amb una ostiota per part meva, que no vaig poder controlar sa inèrcia a causa de sa posició que tenia i vaig pegar de morros p'enterra. Ufff m'estic cansant d'escriure (i voltros de llegir, no?), així que només dir que es diumenge va acabar (una vegada més) per ses carpes exteriors, amb ses partides P.T. habituals de mestre Manti, i amb en XaviBanyo i en Sureda com a recordmans mundials des vespre. Ah! Una darrera anècdota! 6 AM: Pixota: "Batualmon, ara tenc 2 hores mortes fins a les 8 que tenc es bus. Llorenç, hem d'anar a pillar unes rules pes viatge?"Dilluns
Dematí de soleiet, amb lo que ses tendes se convertiren en saunes i obligaren a sa majoria de cofrares (excepte en Xavi B., que ho aguanta tot) a sortir prestet a s'aire lliure. Sa gent a sa que li agrada anar més per feina va anar recollint lo mínim (molts de trastos varen quedar per Benicàssim: tendes, carpes, sacs, sabates, pa malloquí i pa bimbo, fruita, nocilla, camisetes, estorins, bosses amb buidades...) i partint P.T. cap a sa Ciutat Comtal. Es més vagos vàrem estar fins a les 3 fent es perro per allà, però en es final vàrem recollir lo que podíem i tb vàrem partir. Poc hi ha que explicar d'aquest dia des despedides i tornades, només comentarem que ses Ses varen aplicar s'antigallinisme més extrem i encara varen acabar per sa Feria d'Abril de BCN, mentre que, per exemple, mestre Pinero va perdre una cosa més (en aquest cas, s'avió de tornada a Granada) i va haver d'esperar fins a altes hores des vespre per poder agafar un tren que el dugués his way back home. Imaginar-se s'estampa de mestre Pina arribant a ca seva ja és de per sí increïble.
En resum
M'he deixat molts moments en el tintero, possiblement podria haver acompanyat es post amb fotos i/o vídeos, però crec que es sentiment genèric de lo que ha estat es Viña Rock queda plasmat en aquestes línies. Esper i confii en que molts de voltros faci lo mateix, i aporti es seu granet d'arena a que es Blog se converteixi en una excel·lent crònica de lo que han estat aquests dies. Jo m'ho he passat de puta mare. Un beso a tots es que ho heu fet possible, greskeros, santjoaners, camells, artistes, persons varis, Zeus, batle de Villarobledo i, en especial i per damunt de tot, a tots voltros, companys de cofradia....Gràcies per tot! Visca es Cans Vells!
PD: M'he oblidat de dir-vos que es G-5 (9%) se va cagar veient s'aigua que feia dissabte i va partir P.T. cap a cases, i no els vàrem poder veure. Se commenta que un altre gruparro, és G-4 (sa G ve de termes diferents), va emular a en Kiko Veneno i companyia i tampoc vàrem poder gaudir de sa seva presència a partir de dissabte. Esperam que tant es 5 com es 4 s'hagin recuperat adequadament i tornin a estar a punt per donar-ho tot en condicions meteorològiques més adients...
1 de maig del 2007
Diccionario del nuevo orden mundial
Bones a tots!!
En principi es primer post que havia de penjar no era d'aquest temari, però he decidit començar a participar (fent algo més que llegir i fer qualque comentari) amb un post que me pareix bastant interesant, irònic i que mos hauria de pensar un poc a tots.
Esper que vos agradi i si voleu llegir més sobre tot això de "ses putadetes" que lis feim a nes "sudakas" entrau a http://ar.geocities.com/veaylea2002/index.htm
He fet un copia pega d'aquesta pàgina publicada per varis escriptors sudakas que està bastant bé, sobretot per possar-nos un poc al dia de lo que passa i per què, a nes nostros veïns.
També hi surten futbolistes, músics i demés, ho dic més que rés per motivar a nes personal.
Au idò!!
--------------------------------------------------------------------------------
( Imprescindible en la cartera de la dama y el bolsillo del caballero)
apartheid. Sistema original de África del Sur, destinado a evitar que los negros invadan su propio país. El Nuevo Orden lo aplica, democráticamente, contra todos los pobres del mundo, sea cual fuera su color.
bandera. Contiene tantas estrellas que ya no queda lugar para las barras, Japón y Alemania estudian diseños alternativos.
comercio, libertad de. Droga estupefaciente prohibida en los países ricos, que los países ricos venden a los países pobres.
consumo, sociedad de. Prodigioso envase lleno de nada. Invención de alto valor científico, que permite suprimir las necesidades reales, mediante la oportuna imposición de necesidades artificiales. Sin embargo, la Sociedad de Consumo genera cierta resistencia en las regiones más atrasadas. (Declaración de don Pampero Conde, nativo de Cardona, Uruguay: «Para qué quiero frío, si no tengo sobretodo».)
costos, cálculo de. Se estima en 40 millones de dólares el costo mínimo de una campaña electoral para presidente de los Estados Unidos. En los países del Sur, el costo de fabricación de un presidente resulta considerablemente más reducido, debido a la ausencia de impuestos y al bajo precio de la mano de obra.
creación. Delito cada vez menos frecuente.
cultura universal. Televisión.
desarrollo. En las sierras de Guatemala: No se necesita matar a todos. Desde 1982, nosotros dimos desarrollo al 70% de la población, mientras matamos al 30% (General Héctor Alejandro Gramajo, ex ministro de Defensa de Guatemala, recientemente graduado en el curso de Relaciones Internacionales de la Universidad de Harvard. Publicado en Harvard International Review, edición de primavera de 1991).
deuda externa. Compromiso que cada latinoamericano contrae al nacer, por la módica suma de 2 000 dólares, para financiar el garrote con el que será golpeado.
dinero, libertad del. Dícese del rey Herodes suelto en una fiesta infantil.
gobierno. En el Sur, institución especializada en la difusión de la pobreza, que periódicamente se reúne con sus pares para festejar los resultados de sus actos. La última Conferencia Regional sobre la Pobreza, que congregó en Ecuador a los gobiernos de América Latina, reveló que se ha logrado condenar a la pobreza a un 62,3 por ciento de la población latinoamericana. La Conferencia celebró la eficacia del nuevo Método Integrado de Medición de la Pobreza (MIMP).
guerra. Castigo que se aplica a los países del Sur cuando pretenden elevar los precios de sus productos de exportación. El más reciente escarmiento fue exitosamente practicado contra Irak. Para corregir la cotización del petróleo fue necesario producir 150 mil daños colaterales, vulgarmente llamados víctimas humanas, a principios de 1991.
guerra fría. Ya era. Se necesitan nuevos enemigos. Interesados dirigirse al Pentágono, Washington DC, o a la comisaría de su barrio.
historia. El 12 de octubre de 1992 el Nuevo Orden Mundial cumplió 500 años.
ideologías, muerte de las. Expresión que comprueba la definitiva extinción de las ideas molestas y de las ideas en general.
impunidad. Recompensa que se otorga al terrorismo, cuando es de Estado.
intercambio. Mecanismo que permite a los países pobres pagar cuando compran y cuando venden también. Una computadora cuesta, hoy día, tres veces más café y cuatro veces más cacao que hace cinco años (Banco Mundial, cifras de 1991.)
life, american way of. Modo de vida típico de los Estados Unidos, donde se practica poco.
mercado. Lugar donde se fija el precio de la gente y otras mercancías.
mundo. Lugar peligroso «A pesar de la desaparición de la amenaza soviética, el mundo continua siendo un lugar peligroso.» (George Bush, mensaje anual al Congreso, 1991.)
mundo, mapa del. Un mar de dos orillas. Al Norte, pocos con mucho. Al Sur, muchos con poco. El Este que ha logrado dejar de ser Este, quiere ser Norte, pero a la entrada del Paraíso un cartel dice: Completo.
naturaleza. Los arqueólogos han localizado ciertos vestigios.
orden. El mundo gasta seis veces más fondos públicos en investigación militar que en investigación médica. (Organización Mundial de la Salud, datos de 1991.)
poder. Relación del Norte con el Sur. Dícese también de la actividad que en el Sur ejerce la gente del Sur que vive y gasta y piensa como si fuera del Norte.
riqueza. Según los ricos, no produce la felicidad. Según los pobres, produce algo bastante parecido. Pero los estadistas indican que los ricos son ricos porque son pocos, y las fuerzas armadas y la policía se ocupan de aclarar cualquier posible confusión al respecto.
veneno. Sustancia que actualmente predomina en el aire, el agua, la tierra y el alma.
Aclaración: no está completo, faltan las definiciones de : tortugas ninja, pobreza, privatización y televisión.
En principi es primer post que havia de penjar no era d'aquest temari, però he decidit començar a participar (fent algo més que llegir i fer qualque comentari) amb un post que me pareix bastant interesant, irònic i que mos hauria de pensar un poc a tots.
Esper que vos agradi i si voleu llegir més sobre tot això de "ses putadetes" que lis feim a nes "sudakas" entrau a http://ar.geocities.com/veaylea2002/index.htm
He fet un copia pega d'aquesta pàgina publicada per varis escriptors sudakas que està bastant bé, sobretot per possar-nos un poc al dia de lo que passa i per què, a nes nostros veïns.
També hi surten futbolistes, músics i demés, ho dic més que rés per motivar a nes personal.
Au idò!!
Diccionario del Nuevo Orden Mundial
--------------------------------------------------------------------------------
( Imprescindible en la cartera de la dama y el bolsillo del caballero)
apartheid. Sistema original de África del Sur, destinado a evitar que los negros invadan su propio país. El Nuevo Orden lo aplica, democráticamente, contra todos los pobres del mundo, sea cual fuera su color.
bandera. Contiene tantas estrellas que ya no queda lugar para las barras, Japón y Alemania estudian diseños alternativos.
comercio, libertad de. Droga estupefaciente prohibida en los países ricos, que los países ricos venden a los países pobres.
consumo, sociedad de. Prodigioso envase lleno de nada. Invención de alto valor científico, que permite suprimir las necesidades reales, mediante la oportuna imposición de necesidades artificiales. Sin embargo, la Sociedad de Consumo genera cierta resistencia en las regiones más atrasadas. (Declaración de don Pampero Conde, nativo de Cardona, Uruguay: «Para qué quiero frío, si no tengo sobretodo».)
costos, cálculo de. Se estima en 40 millones de dólares el costo mínimo de una campaña electoral para presidente de los Estados Unidos. En los países del Sur, el costo de fabricación de un presidente resulta considerablemente más reducido, debido a la ausencia de impuestos y al bajo precio de la mano de obra.
creación. Delito cada vez menos frecuente.
cultura universal. Televisión.
desarrollo. En las sierras de Guatemala: No se necesita matar a todos. Desde 1982, nosotros dimos desarrollo al 70% de la población, mientras matamos al 30% (General Héctor Alejandro Gramajo, ex ministro de Defensa de Guatemala, recientemente graduado en el curso de Relaciones Internacionales de la Universidad de Harvard. Publicado en Harvard International Review, edición de primavera de 1991).
deuda externa. Compromiso que cada latinoamericano contrae al nacer, por la módica suma de 2 000 dólares, para financiar el garrote con el que será golpeado.
dinero, libertad del. Dícese del rey Herodes suelto en una fiesta infantil.
gobierno. En el Sur, institución especializada en la difusión de la pobreza, que periódicamente se reúne con sus pares para festejar los resultados de sus actos. La última Conferencia Regional sobre la Pobreza, que congregó en Ecuador a los gobiernos de América Latina, reveló que se ha logrado condenar a la pobreza a un 62,3 por ciento de la población latinoamericana. La Conferencia celebró la eficacia del nuevo Método Integrado de Medición de la Pobreza (MIMP).
guerra. Castigo que se aplica a los países del Sur cuando pretenden elevar los precios de sus productos de exportación. El más reciente escarmiento fue exitosamente practicado contra Irak. Para corregir la cotización del petróleo fue necesario producir 150 mil daños colaterales, vulgarmente llamados víctimas humanas, a principios de 1991.
guerra fría. Ya era. Se necesitan nuevos enemigos. Interesados dirigirse al Pentágono, Washington DC, o a la comisaría de su barrio.
historia. El 12 de octubre de 1992 el Nuevo Orden Mundial cumplió 500 años.
ideologías, muerte de las. Expresión que comprueba la definitiva extinción de las ideas molestas y de las ideas en general.
impunidad. Recompensa que se otorga al terrorismo, cuando es de Estado.
intercambio. Mecanismo que permite a los países pobres pagar cuando compran y cuando venden también. Una computadora cuesta, hoy día, tres veces más café y cuatro veces más cacao que hace cinco años (Banco Mundial, cifras de 1991.)
life, american way of. Modo de vida típico de los Estados Unidos, donde se practica poco.
mercado. Lugar donde se fija el precio de la gente y otras mercancías.
mundo. Lugar peligroso «A pesar de la desaparición de la amenaza soviética, el mundo continua siendo un lugar peligroso.» (George Bush, mensaje anual al Congreso, 1991.)
mundo, mapa del. Un mar de dos orillas. Al Norte, pocos con mucho. Al Sur, muchos con poco. El Este que ha logrado dejar de ser Este, quiere ser Norte, pero a la entrada del Paraíso un cartel dice: Completo.
naturaleza. Los arqueólogos han localizado ciertos vestigios.
orden. El mundo gasta seis veces más fondos públicos en investigación militar que en investigación médica. (Organización Mundial de la Salud, datos de 1991.)
poder. Relación del Norte con el Sur. Dícese también de la actividad que en el Sur ejerce la gente del Sur que vive y gasta y piensa como si fuera del Norte.
riqueza. Según los ricos, no produce la felicidad. Según los pobres, produce algo bastante parecido. Pero los estadistas indican que los ricos son ricos porque son pocos, y las fuerzas armadas y la policía se ocupan de aclarar cualquier posible confusión al respecto.
veneno. Sustancia que actualmente predomina en el aire, el agua, la tierra y el alma.
Aclaración: no está completo, faltan las definiciones de : tortugas ninja, pobreza, privatización y televisión.
29 d’abril del 2007
Defensant TV3
Un poc més de recolzament npfgm
Fem sentir la nostra veu a Europa contra la vulneració dels nostres drets fonamentals d’expressió i informació. Allò que fa uns dies era una amenaça, es converteix altra vegada en un atac descarat. El Govern valencià decideix tancar el repetidor de la Carrasqueta (Alacantí) emparant-se en una decisió judicial. Ja sigui una mesura de pressió en la negociació per la reciprocitat com una decisió en ferm, cal que alcem la nostra veu a Europa per reclamar l’actuació, atenció i vigilància davant de la negació de drets fonamentals com és el d’informació i expressió i a la pluralitat informativa, o el dret a l’accés a la cultura i la pròpia llengua.
PD: tornat de mordor
Fem sentir la nostra veu a Europa contra la vulneració dels nostres drets fonamentals d’expressió i informació. Allò que fa uns dies era una amenaça, es converteix altra vegada en un atac descarat. El Govern valencià decideix tancar el repetidor de la Carrasqueta (Alacantí) emparant-se en una decisió judicial. Ja sigui una mesura de pressió en la negociació per la reciprocitat com una decisió en ferm, cal que alcem la nostra veu a Europa per reclamar l’actuació, atenció i vigilància davant de la negació de drets fonamentals com és el d’informació i expressió i a la pluralitat informativa, o el dret a l’accés a la cultura i la pròpia llengua.
PD: tornat de mordor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
