Werchter 2009: Primeres imatges

Au, vos deix aquí quatre fotillos des festival celebrat aquest cap de setmana passat; meam si més endavant tenc temps de fer una crònica més "musical"... Es Facebook de na Jessica (al·lota de n'Artur) en va ple!

Es Bar on mos podies trobar cada migdia, s'únic lloc on posaven birres i no aigua amb gas!

Tàctica futurista per entrar alcohol dur en es recinte. D.O. Giuseppe

Enguany donaven bosses i tot, perquè se podien recollir botelles (Recordau: 20 tassons = 1 birra)

Es paperins de 2ManyDJ's (i sa seva actuació) de lo milloret. Ojo a ses lletugues, com flipen...

Sempre és bò apel·lar en es clàssics

Just després des concertarro de The Mars Volta i des diluvi universal

Gran camiseta que il·lustrava es viatge (Ses Minidiosas i s'expressió "Facial")

Sa foto de grup post-Metallica, com veis encara teníem forces per fer es capullo

I finalment, sa foto de "The Whole Group" a un Pub de Leuven on vàrem fer ses darreres (Delirium Tremens!)

Una sèrie de fotos que va començar amb foto grupal i on sa fotògrafa s'anava unint en es grup. Haguéssim pogut seguir fins a s'infinit però vàrem trobar que amb cinc mos bastava....

Setmanari Musical

Es senyor Kutiman

Fa una setmana vaig conèixer aquest crack a nes blog d'en Dario Manrique (El País) i vaig quedar flipat. Enganxaré directament part des seu post i uns quans vídeos seus perque vegeu del que és capaça aquest fiera. Com he dit, jo encara ho estic flipant...

"Kutiman, de nombre real Ophir Kutiel, es un tipo curioso. Este músico veinteañero israelí no toca en sus vídeos ni un sólo instrumento, pero "hace" unos temas potentísimos. Es como el Grandmaster Flash y sus Wheels of Steel del siglo XXI. Es decir, en lugar de tomar muestras de sonido y manipularlas y ensamblarlas, lo que hace Kutiman es eso mismo pero con vídeos del YouTube, con lo que el chico tiene mérito también como montador de vídeo, no sólo de audio."





Aquí vos deix s'enllaç per anar directament al seu espai a youtube


Smells like teen spirit...covers!

Escoltant Radio 3 (http://www.rtve.es/radio/radio3) vaig tenir es plaer d'escoltar un parell de versions seguides des hit més popular de Nirvana. Aquí vos deix unes quantes mostrs, algunes d'elles molt interessants.

Versió electrònica


Versió molt personal d'en Ricard Formatge


Versió només amb veus


Versió en clau de Jazz


Versió de Patti Smith



Dead Weather & Chesterfield Kings

Després dels grans White Stripes i els genialíssim Raconteurs, torna en Jack White. No conec a molta gent tant activament creativa a nes mon des rock actualment. Canta, toca sa guitarra, ara sa bateria, compositivament no s'atura mai...és una fiera. Només me falta veurer-lo en directe, ja arribarà es moment. Es Chesterfield Kings són uns veteraníssims que tornen a escena amb aquest hitarro ultra-stoniano i, per tant, ultra-rockero. It's only rock'n'roll...but i like it!!!






I per acabar un tema tranquilet que forma part de sa darrera aventura des senyor Robert Plant (amb na Alison Krauss). Un molt bon LP (i molt galardonat, per cert).