HA ARRIBAT S'ESTIU AL·LOTS

UUUUUUUUUUEEEEEEP!! al·lots, ja hi som...avui vespre nit de rock i ja comencen ses festes, berbenes i més. Ja fa cosa de dos mesos vaig fer un post de fotos d'estius passats. Avui, en vista de sa pardeleria, s'acabada d'examens i es bateguer de sol que fa per aquí, he decidit fer un post a n'honor a s'inici d'estiu. Tenint en compte que divendres que ve toca ROCK&PINA no podran faltar fotos d'aquest gran event mallorquí, més concretament, Pinero. I que no es guapo? QUINA XIDA!
Bé, mos veim avui vespre per sa barra i es que no hi siguin...LO VEO NEGRO o lo veo Pina!









ROCK&PINA, fent es paripé damunt s'escenari quant es galls ja cantaven!









Fans des Karronya esperant impacients es gran concert per donar-ho tot!









PASEN Y VEAN sa festa fashion d'Artà, enguany me pareix que si que m'hauré de cercar un bon "modelito".









I mes artà, que no falti es cubata amb sa ma, i es ulls den Ripoll i de per allà darrera en Chopo fent es monai!








Karronya a nes Bar nou, aquell dia que no feia calor i que no varem suar.






















i venga suar!



Bé genteta, ja m'he cansat, me pega son i me pareix que me n'anire a fer sesta que m'esperen tres dies molt llargs. Au mos veiiiiiim amb so beure amb sa ma!

MDMA

Seguint s'estela den Tofito en sa ja nostrada tradició de "sa mica de post NPFGM", vos deix amb un document musico-gràfic que mos remet en es proper cap de setmana de festa a matar. Recordau, al·lots, si heu de triar, triau bé!



[by http://patillades.blogspot.com]

Make It Faster

Degut a sa poca participació bloggera que hi ha ultimament, que segur q no està relacionada amb s'arribada de s'estiu, faré un postillo curtet. Primer de tot voldria deixar ses coses clares i dir que no és espectacular però m'ha agradat i s'han vist coses pitjors. Au idò, per voltros:




i ara que ve s'estiu i ses gateres màximes recordau q s'ha d'anar alerta amb es cotxe, es video és una mica fort...

akí vos deix un link d'un missatge de sa pobre alota akesta a sa senyora Paris Hilton, recordam tots q la varen tancar a sa pressó 23 dies per conduir gata i per no se sap kines raons la varen treure d'allà als 3 dies...

[link]

CULTURA "FORAST". CAPITULO 6.

Cuan grande es el deporte. Desde una Copa Mundial de fútbol a una entrañable sesión de petanca, el deporte es la actividad mas cautivadora de las que puede realizar el ser humano, superando, incluso, al sexo y a la alimentación (pues bien seguro, los niños en Somalia, juegan mas a fútbol que atiborrarse de comida).

A pesar del rechazo del Forast medio de sustituir un deporte televisado por otro practicado en primera persona, esto no excluye a nuestro querido colectivo de sabios conociemientos en la materia, así como una clara idolatría por ciertos deportistas que, tal vez, no sean valorados como es debido en otros ámbitos culturales. Es el Forast, pues, como en cualquier esfera social que le envuelve, un gran experto en lo deportivo, superando en ocasiones los conocimientos del propio deportista.

En esta nueva entrega mostraremos al Mundo que deportistas han calado en el sentimiento del deporte Forast.

Federico Martín Bahamontes. Deportista de estirpe Mesetaria, conocido como "El Águila de Toledo", destacó en el Mundo del ciclismo durante los años 1954 a 1965. Grandísimo escalador, Bahamontes se alzó con el Tour de Francia el año 1962 tras una espectacular subida al Puy-de-Dôme, donde aplastó a sus rivales con una histórica escapada, dejando al supuestamente invencible Jacques Anquetil sin posibilidad de título. Ganador del Gran Premio de Montaña del Tour en 6 ocasiones, récord que mantuvo hasta la llegada de Richard Virenque.

Ángel Nieto. El colectivo Forast conoce el nombre del auténtico Campeón Histórico del motociclismo Mundial y este es, Ángel Nieto. Hombre de familia humilde, nacido en Zamora y criado en Vallecas. Jamás un ciudadano Forast pronunciará su nombre en cualquier discusión sobre motociclismo, pues la supremacía absoluta de Ángel Nieto sobre cualquier piloto nacido o por nacer, es totalmente tácita. El es el más grande, él es 12 + 1 Campeonatos del Mundo, el hombre que dió a España un lugar en la Historia del motociclismo.

José Antonio Camacho. En un principio, la palabra Murcia, puede no significar nada para un ser normal, pero no así para el Forast medio, pues para éste significa José Antonio Camacho. Caballero Forast, estirpe madridista, este hombre se encuentra junto a la palabra "raza" en el diccionario de la Lengua Forast. Varonil, homófobo y racista hasta extremos insospechables, Camacho lo ha dado todo por España, desde su talento futbolístico, hasta su dignidad higiénica. Tesón, españolidad y bravura reconocidos en el Movimiento Forast.

Pedro Carrasco. Cuendo el danés Boerge Krogh subió al cuadrilátero, se encontró con un pújil que rozaba el peso mínimo para poder boxear como peso ligero. Krogh, convencido de sus posibilidades, quisó ridiculizar a Carrasco ante el gran público, pero hubó algo que Krogh no supo apreciar, la mirada confiada de Carrasco, la mirada de quien tenía un golpe mágico, legendario, deinitivo, eficaz y elegante: "El Molinillo". Situado entre los mejores 30 mejores boxeadores de la Historia, Carrasco se hizo con 3 títulos mundiales y 6 europeos, perdiendo solo 2 combates en su carrera deportiva.

"Paquito" Fernandez Ochoa. Hasta 1972, el hombre Forast entendía "Eslalon Especial" como una bebida combinada con una considerable carga de alcohol. Pero esto cambio, en Sapporo 1972, gracias a uno de los mas grandes y humildes esquiadores de la Historia. Nacido en Cercedilla, Sierra de Guadarrama, el destino lo convirtió en el único medallista de oro español en la Historia del Eslalon y la suya fue la primera medalla desde la conseguida en Amsterdam 1928 en unos JJOO por un español. Afable y cercano, es y será el mas grande sobre nieve.

Fernando Martín. Cruzar los conceptos España y NBA, dará a cualquier persona, muy probablemente, el resultado de Pau Gasol. No así para el Colectivo Forast, pues sin vacilar un segundo el resultado será Fernando Martín. Grandísimo pivot de 2´05 de altura, brilló en el Real Madrid, con un juego dominado por la fortaleza física y la precisión técnica. El "10" mas legendario de la selección española de baloncesto, puso rumbo a EEUU, para jugar en los Portland Trail Blazers durante la 1986-1987. Infortunado periplo, como infortunado el trágico accidente de tráfico que acabó con su vida en 1989.

MITES

Degut a sa mort den José Luís Cantero, pare de un innombrable, me veig amb s'obligació de fer un post recordant grans mites mundials que mos han deixat.

1.- Elvis Aaron Presley

Màkina donde los haya, akí el veim creant escola (parecido amb Ramoncín?)
vos deix un linkazo al video d'un temazo, JailHouseRock
Va morir no sé kin puta any però lo millor de tot és el mite de q encara està viu. També volia recordar akests concursos que sempren surten a ses pelis americanes d'imitadors den n'Elvis, vos imaginau sa pantomina que seria un Concurs cofrare d'imitadors de N'elvis?




2.- Nino Bravo

Es producte nacional també ha donat es seus mites, sobren ses presentacions per akest artista que feia tremolar ses parets amb sa seva potent veu. Linkazo a una espècie de videoclip d'una cançó que sempre està present a algun moment èpic d'alguna verbena a altes hores. També vos deix es link a un que el va voler imitar però va quedar molt enfora des seu esperit, de sa seva presència, des seu saber estar...
recordar que akest màkina de sa cançó espanyola morí en un accident de tràfic.





3.- James Dean

actor sobrevalorat en tota sa seva mesura que va morir mentres gravava sa seva tercera pel·lícula: "Gigante" en un accident de tràfic.En fi, no es sant de sa meva devoció però sempre ha estat considerat un mite des cinema. També va gravar "Rebelde sin causa" i no sé kina peli més. Ha arribat a akest estatus gràcies a ses dones, que podrien arribar a mitificar cagades de colom malalt (akest darrer link dedicat a Marga De Caudillo)





4.- Rocío Jurado

Ara fa poc va fer un any que va morir, aquesta deesa de sa cançó a dins s'àmbit femení de sa cultura forast (Edu, para cuando un análisis del papel de la mujer en la cultura forast?) va marcar tendència durant tota sa seva carrera. Va morí d'un cancer de pancrees avui per avui incurable i estava casada amb un ca vell des ruedo i tenia una filla que és una rata vella des ruedo del corazón. Vos deix akest linkazo a un video on al final també canta un ca vell de sa cançó que ara s'està posant de moda gràcies a una cançó que surt a una coneguda marca de beguda isotònica.


Conclusions:

Vos heu fixat que sa majoria de personatges mitificats varen tenir morts tràgiques o morts una mica inexplicables? vease es 4 anomenats més na Monroe, en Marley, en Morrison, Janis Joplin, Bon Scott, John Lenon, George Harrison, Che Guevara, el Capitan América, en Hendrix , Don José Monge, etc, que deu ser? sa manera de morir te mitifica? quan estas destinat a ser un mite sa teva mort es tràgica i està clar que no arribaràs a vell? Sa meva opinió és que ses morts tràgiques fan sobrevalorar sa majoria de personatges. Que en trobau?

Demàn perdó a Marco Llull perque pot ser akest post vulneri una mica sa seva secció personal ja que sa majoria de penya ilustrada cabria dins es Setmanari musical, per això no m'he volgut extendre molt i deman que ell faci un post més complet i elaborat sobre mites de sa música.

Salut a tots i Visca el Fary!

Murio el Fary. Nacio la leyenda.

Cofrares todos,


Probablemente estamos ante uno de los días mas tristes de la Historia de este país. Jose Luis Cantero, universalmente conocido como "El Fary", nos ha dejado a los 69 años de edad a causa de un cáncer de pulmón que le llevaba maltratando durante años.

Pilar y reflejo del alma, no solo de la cultura "Forast", si no de cualquier cultura que fuera capaz de percibir la honestidad, la nobleza y el corazón de este pequeño gran hombre.

Hijo del franquismo, "El Fary", fue durante muchos años taxista de profesión y conocido como El Farina de Las Ventas, condición que le hizo siempre estar al lado de los mas desfavorecidos y de las clases mas oprimidas por el poder establecido.

Magnánime sencillez han proporcionado a este hombre un carisma tan afable que ningún otro ser humano en la Historia Universal ha sido capaz de lograr. Pues, "El Fary" nunca pretendió, jamás, imponer nada a nadie, ni contradecir, ni desaprobar... "El Fary" solo pretendía alegrar los corazones y, ante lo que le disgustaba, nunca se enfadaba, solamente se lamentaba por no poder cambiar el rumbo de la sociedad y lloraba por las injusticias que tenía que sufrir la mayor parte de la población mundial.

Carente de humor este escrito, reconozco a "El Fary" como el personaje mas importante del siglo XX. Ayer, hoy y siempre, el mas grande de todos los grandes.

¡Viva "El Fary"!

José Luis Cantero. 1937-2007

Tornen es parecidos?

Quan feia temps que no se'n veia cap, arriba un parecido, potser discutible, però que a jo se m'assembla a qualque cofrare (salvant ses diferències, de sexe, per exemple)... també cap sa possibilitat que sigui efecte des porros i, en general, de sa meva ment bastant allunyada d'aquest món...
...au! basta de dir coionades, allà va.

Són imatges d'una peli titulada Las amargas lágrimas de Petra von Kant (1972), i s'actriu sembla ser una tal Margit Carstensen

Es Summercase s'acosta...

Good afternoon everybody!

Vist que es personal està poc posteàtic (seran ets examens? seran es primers sets des volley?), me decidesc a fer un postet des denominats "tipo light". També d'aquests que no saps realment com acabaran, i que deixes un poc a sa improvització i a sa sort.
Vull començar apuntant que ja queda menys d'un mes pes Summercase, on 4 o 5 cofrares (Xisco al final vens?) estaran allà donant-ho tot i aprofitant es rídicul d'haver de quedar es Juliol per aquí.
Sa intenció inicial d'aquest post, idò, és sa de penjar "via Goear" 4 o 5 temazos d'alguns grups que tendrem sa sort d'escoltar, i que potser encara no son prou coneguts tant que pes que hi venen com per sa resta de cofrares.
Va, nem per feina.

Es primer grupazo és Air, un duet francès que fa música "digali" experimental (quina ràbia aquest adjectiuuuu!), i que és tot un disfrut si vols escoltar algo tranqui, variat i ben fet. Aquesta canço n'és una prova. All I Need, des seu àlbum Moon Safari.



Seguim. Un altre gran grup que tendrem es plaer d'escoltar són es no gaire coneguts The Flaming Lips, en ocasions anomenats "Els Antònia Font d'Amèrica" (o era a s'enrevés?), un grup també de estils musicals diversos i de lletres sempre interessants. Sa cançó següent n'és un exemple. Aquí podeu trobar sa lletra sencera, però segurament sa frase que més destaca és sa següent: Do You Realize that everyone you know someday will die?. O sigui, ets conscient de que tothom a qui coneixes se morirà qualque dia?. Res, que rebossen optimisme. Amb tots voltros, Do you Realize, de s'àlbum Yoshimi battles the pink robots.



Tercer grupazo. En aquest cas, amb més transcendència mediàtica degut a s'impressionant èxit des seu anterior àlbum Funeral, considerat per molts modernillos (entre es es que m'incloc) es millor àlbum de s'any. Estic xerrant de Arcade Fire. Arriben a BCN amb un nou disc a ses mans, Neon Bible, i amb ganes de donar-ho tot a s'escenari. De ses noves, m'agraden moltes, però me qued amb aquesta, No cars go. Meam que vos pareix.



Va, que ja queda poc. Sa quarta fiera que comentaré és na PJ Harvey, a qui li correspondrà s'arquetípic paper de "Mujer rebelde y con morbo" des festival, molt agraït entre es suposats entesos des món de música. Apart de ses dues característiques abans mencionades, també fa bona música. Bones dosis de rock i espectacle assegurat a damunt s'escenari. Sa cançó que he triat se diu Big Exit, i la podreu trobar a s'àlbum Stories from the city, stories from the sea.



Crec que res més, gent, amb quatre cançons ja en deveu tenir prou. Esper que hi hagi qualcú que, a partir d'això, investigui un poquet més i escolti altres coses d'aquests artistes, que són totes ultrainteressants.

Besos a tots i visca el Barça!

Morday

akest post pretén que cadascú doni sa seva opinió via coment sobre sa darrera jornada de lliga i sa temporada en general del FC Barcelona.