15 de desembre del 2007

PRENSA NEWS-

Bones tardes, despues de unas semanitas estudiantiles ajetreadas, vuelvo con otra portada. El que no entienda algo.. que pregunte avidò-
mañana jugamos otro partidito, horario sin confirmar (y no porque telecinco y IB3 se peleen).

Aquí fuente de inspiración, nuestro equipo está muy motivado.
http://www.youtube.com/watch?v=Nbk3ZKdmP6E&feature=related Les pongo estos vidios a mis jugadores siguiendo la tónica del nuevo entrenador del betis que les pone "resistire" o algo así..
como dice en el minuto 1.39 "¡VAMOS CARAJO!"
http://www.youtube.com/watch?v=GdVUa0Ohj10
que veais que con buena actitud, se destrozan montañas! Las barbas de algunos no asustan..

Suerte y que cada uno haga lo que pueda!

13 de desembre del 2007

Uns dobles tennístics

Extra, extra!!! El Jueves ataca de nuevo!!!


Directe des de Bar Deportes (blog altament recomanable per tot friki esportiu), aquesta hilarant llista de dobles de tennis...

M'encanten en Djokovic, na Clijsters, en Federer, en Roddick, n'Stepanek... Casi tots!




Resultats de s'enquesta

Enquesta amb poca història sa de sa setmana passada, creia que hi hauria un poquet més de lluita... Pobret es nostro Cola Cao (11%), ha quedat en desús... Es Nesquik (61%) s'ha acabat imposant en es mercat...




I, de regal, sa cançó que (de moment) m'agrada més des nou disc de RadiUGd, House of Cards...

boomp3.com

12 de desembre del 2007

La mercè 2007

Dissabte passat en Del·len va passar les fotos de la seva càmara al meu ordinador i he robat les de les festes de la mercè. Aqui n'he penjades un parell...


Per riure

Bones Cofrares. Després de sa meva immersió publicitaria, tornem "por los fueros" normals. I es que APM és una font inesgotable de recursos catxondos, que demostren que "por la España" passegen una quantitat d'ineptes i de poca cultura gens menyspreable i que es poden fer versions inpensables de cançons molt conegudes. Bé, aquí ho teniu. A disfrutar

Quines grans versions:



Viva la cultura espanyola (por eso no somos reconocidos mundialmente por ningun invento excepto la fregona, el chupa-chups y el submarino)



Desde el curro con amor, Rufire

10 de desembre del 2007

Dependència o independència

Ja sé que a noltros mos afecta parcialment, i que és un debat molt gastat... però... Què vos pareixen aquestes reflexions? Tofito sobretot va per tu... Vull una rèplica com Déu mana...

Aquest és un article que fa publicar n'Alfons López Tena en es diari Público

DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA
Alfons López Tena · 15/10/2007 · Público

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética) no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).

El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.

Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho que ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.

Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Després de sa tormenta...

Hola hola hola!

Com ha anat es pont? Molta festa? Viatgets? Simplement xuming-time?
Jo bastant de lo darrer, encara que també algo de batín (obligat) i una minúscula part d'estudi...

Com que segurament lo únic que aquí interessa és sa part lúdica, m'he fic dins es banyat fent referència a lo que ha estat sa primera festeta des Half-Pont, sa super Fezta en motiu de s'aniversari de na Glòria...

Una vegada més es pis de Consell de Cent va ser un bon aparador per ses liades contínues de sa Cofradia, que va exercir d'animadora de s'event. Després de liar-la una bona estona per allà, es gruix des grup va anar a pegar (com almost sempre) a Les Enfants, on vàrem acabar de perdre sa dignitat, sa compostura i es saber estar...

Na Glòria ha obert un Àlbum Web amb totes ses fotos d'aquell vespre, (link: http://picasaweb.google.com/ninesconselldecent/FestaCumpleGlRia), des qual n'he tret un parell de mostres... Igualment vos recoman que el mireu sencer perquè n'hi ha moltes de bones (i moltes dignes de EPP & QDEX)

De sa mateixa manera, na Glòria (engrescada pes descobriment de tal eina...), amb sa inestimable col·laboració de na Jessica, ha creat un altre Àlbum, de nom Sortidetes Vàries(link: http://picasaweb.google.com/ninesconselldecent/SortidetesVRies), molt recomanable per sa qualitat de ses instàntanies... De visita obligada per tot cofrare, too...

Cara de què dolent....


Sentve una vegada més, en pose sensual...


Es regalo cofràdic, pilota firmada per tots...

S'altre esdeveniment clau nostro finde (quan dic des nostro me referesc en es Comando Combinado: Cuads, Pibito, Xavi i jo) va ser sa festassa que se va montar Divendres a Razzmatazz, amb es 2 Many Dj's com a estrelles convidades... Tot va començar amb un sopar a Borrell des comando (lo de combinado ve perquè feim combinats a totes hores, tant es vespre com es dematí [hamburguesa + frankfurt + fritas]), amb posterior anada PT cap a Razz... Una vegada allà, comença es surrealisme més estrambòtic.

  1. Un suposat director d'anuncis agafa en Cuads a sa cua de Razz i li fa un càsting per un anunci, en es qual mestre Màgico havia de demostrar ses seves habilitats jugant a Ping Pong. Es tio prometia 500 €. Llàstima des cubatas anteriors, que minvaren es seu saber estar davant sa càmera
  2. Un minut després de deixar a n'Scorsese, en Pibito se troba, tirats a s'acera, 4 billets de 20 € (4x20=80), fet que provoca s'alegria general i sa pirada cap a dedins a aprofitar-los...
  3. Soulwax dona un recitalot de s'electrònica, amb una cantant negra que ho dona tot i fa vibrar ets assistents que encara no anaven prou xumats...
  4. 2 Many DJ's no falla i se marca una sessió de 2 horetes (diria...), a sa que responem així com toca donant-ho tot fins en es final
  5. Amb es subidón de sa festa, es 80 € gastats i altres substàncies, arriba sa putada: Mos han robat sa jaqueta a tots menos en es puta Pibe!!! Mitja hora de paripé intentant recuperar-les i/o pescar-ne qualsevol altra i decepció final pes fracàs de s'operació, ja que només aconseguirem una jaqueta i un xaleco de tia ridículs...
Arribats en aquest punt, en Cuadros se'n va, indignat (i congelat perquè va amb màniga curta...), i comença una altra festa, que podeu denominar com volgueu: afterparty, darrer reducte, manicomi callejero, Paul Jaume and his guitar...

Sa cosa comença tal que així: en Banyo, en Pibe i un servidor, amb cap gana ni una d'anar a dormir (es Toniet havia declarat durant es sopar: "Avui no podem anar a dormir tipo les 6:30-8..."), vàrem estar trescant per sa zona Marina cercant qualque tipo de continuació de sa festa, fins que mos vàrem topar amb un cantautor urbà que duia des de les 00:30 (és a dir, feia 7 hores) tocant sa guitarra, cantant i xumant en es cap de cantó d'Almogàvers amb es carrer de s'Ovella Negra... Guiats per sa potència de veu i es galls des susodit, vàrem començar lo que va acabar sent un grupillo que marcaria una època, una comunitat que va néixer des no-res i que va acabar essent una família, uns elements que no tenien ni pressa ni son, i que varen aconseguir allargar sa festa fins passades les 12 des migdia...


Es grup, com podeu veure a sa foto, estava format per: noltros tres, dues vasques (una de ses quals va tastar sa carn banyolina...), dos cracks granaínos (un d'ells, músic, i s'altre, dissenyador d'imatges (i company de gira) de Los Planetas), 4 sabadellencs (crackots!), una mexicana (que va pirar prest), un allegado de 2n ordre a qui vàrem posar de nom Joao (se rumoreava que tenia Hepatitis C) i, per acabar, es crack des cracks, s'autèntic protagonista de sa festa: en Jaume, un català amb pintes de guiri a qui jo i es Pibe anomenàvem Pol/Paul Potts (per causes desconegudes), que (creim) feia versions d'Eskorbuto i que mos va donar un recital des saber estar i de s'aguante a base de cervesses (moltes) i carinyo des públic (encara més...). En es següents vídeos (estic posant en risc es nostro status social...) podreu observar s'estat de sa qüestió: només dir que vàrem acabar anant a ca nostra acompanyats des 2 granaínos (els hem promés que anirem a fer una visita, Pinero prepara't) i sa vasca, després d'haver passat 4 de ses hores més loques de sa nostra vida...


La Bamba, versió lliure...


S'autèntic hit des ¿vespre?, A pesar de tooooodo!



Es un crimen!

Illes dins un riu
Mucha policía, poca diversión!
Esquizofrenia! (Segona versió)
Enterrado vivo!
Una altra que ni idea que se diu...

Au idò, desde el curro con dolor!

Cinema i esports.

El cinema, amb els seus títols i les seves grans frases, es pot aplicar perfectament al món dels esportistes. I si no, aquí en teniu uns quants exemples que, esper, amb la vostra imaginació, pogueu ampliar en propers posts:

"¿Que he hecho para merecer tan poco respeto?". Frase clau de la pel·lícula el Padrino.

Ronaldinho al Camp Nou i a la premsa esportiva.


Pel·lícula "La delgada línea roja". Personalitzada pel davanter anglès del Liverpool Peter Crouch.



Pel·lícula "Los intocables de Elliot Aragoness". Vagi com vagi el València, el nostre estimat i senil seleccionador nacional sempre convoca a la meitat de la seva plantilla.


Però no tot és fútbol. I sinó preguntau-li al senyor Sete Gibernau, a qui, el aficionats (amb carinyo) sempre li espetaven aquesta altra frase clàssica del cinema: "Tocala otra vez Sam".
És el que te ser motorista i estar més temps pel terra que sobre la moto.



Pel·lícula "Billy Elliot". Si, aquella que anava d'un noi que volia ser ballarí, però que els seu pare es va empenyar en que es dediqués al món del futbol.Doncs be, a la realitat aquest fet també sa donat. Que no?. Mireu el cas de Robson da Sousa "Robinho ".


I per acabar, la pel·lícula "Traffic". Dirigida per l'incombustible Diego Armando Maradona, protagonitzada per tot el món del ciclisme, coodirigida per Gervasi Deferr i Adrian Mutu; i produïda per "Juanito Müheleg productions" (entre molts d'altres).


No volieu parecidos??





Tot un "crack" del cuer de la lliga, l'italià del Llevant
TOMY Tomassi.
















I...

... DON Vito Tofolone. El capo d'una de les cinc famílies de la mafia serverina.


Anuncis variats

Bones cofrares. Per amenitzar un poc aquest dilluns que es fa feixuc, avui vos duc uns continguts que no solen ser els que public normalment, però com que en Dellen s'ha quedat estancat a sa seva secció, pos jo agafo un poc es relleu a n'això de sa publicitat. No vos duc res que no s'hagi vist ja, però són anuncis que m'han impacat o que m'han resultat curiosos. Hi ha un poc de tot desde cotxes fins a consoles. Bé ja basta de "chachara" i "al lio"

1. Respsol YPF

És es meu nou de tots i segur que l'heu vist. És un anunci llarg (minut trenta segons) on s'exposa un poema de Rudyard Kipling anomenat "If..." traduit a n'es castellà com a "Si" i que més abaix vos deix:



SI

Si puedes mantener intacta tu firmeza
cuando todos vacilan a tu alrededor,
si cuando todos dudan, fías en tu valor
y al mismo tiempo sabes perdonar su flaqueza…

Si sabes esperar y a tu afán poner brida,
si siendo blanco de mentiras esgrimes la verdad
O siendo odiado, al odio no le das cabida
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad…

Si sueñas, pero el sueño no se vuelve tu rey,
si piensas y el pensar no mengua tus ardores,
si el triunfo y el desastre no te imponen su ley
y los tratas igual que a dos impostores….

Si puedes soportar que tu frase sincera
sea trampa de necios en boca de malvados,
o mirar hecha trizas tu dorada quimera
para tornar a forjarla con útiles mellados…

Si todas tus ganancias puestas en montón
las arriesgas osado en un golpe de azar
y las pierdes, y luego con bravo corazón
sin hablar de tus perdidas, vuelves a comenzar…

Si puedes mantener en la ruda pelea
alerta el pensamiento y el músculo tirante,
para emplearlo cuando en ti todo flaquea
menos la voluntad que te dice ¡adelante!…

Si entre la turba das a la virtud abrigo,
si no pueden herirte ni amigo ni enemigo,
si marchando con reyes del orgullo has triunfado,
si eres bueno con todos pero no demasiado…

Y si puedes llenar el preciso minuto
con sesenta segundos de un esfuerzo supremo
tuya es la tierra y todo lo que en ella habita,
y lo que es más: serás un hombre, hijo mío.

2. Sony Bravia

Un anunci més que clàssic. Es va rumoretjar que s'havia fet per ordenador però no, es va fer en un edifici en runes (a Glasgow) i es varen utilitzar 70.000 litres de pintura, això sí, no tòxica.




3. Honda Accord

Tota una meravella de sa coordinació....



4. Anunci A8

Aquest és una mica més vell però que segur que recordareu pes nom d'una malatia poc coneguda


5. PS2

Llevo una doble vida....



6. VW Jetta (o Bora)

Sa veritat és que l'he trobat per casualitat i ni m'enrecordava, però el vaig trobar curiós



7. Aquarius

Un anunci que, "el que más o el que menos", va cercar per veure si era veritat



8. X-box

Life is short, amb això es diu tot




I per acabar posaré una frase d'un personatge mitiquèrrim que sabia lo que era ser futbolista:

"Gasté una fortuna en coches, mujeres y alcohol... El resto lo despilfarré" George Best

Desde el curro con amor, Rufire

9 de desembre del 2007

i venga parecidos!

Bruno ha abierto la veda... parecido rebuscadisèrrim i molt friki:

..meta y ponga..

'PARECIDOS'
En esta racha de esplendor de vete tu a saber que.. la mente es capaz de muchas cosas.
Vemos que también se pelean por chutar un penalti..









levantan el puño igual, el mismo gesto.. :0



La "Bestia" BAPTISTA- TORTUGA NINJA