Werchter 2009: Primeres imatges

Au, vos deix aquí quatre fotillos des festival celebrat aquest cap de setmana passat; meam si més endavant tenc temps de fer una crònica més "musical"... Es Facebook de na Jessica (al·lota de n'Artur) en va ple!

Es Bar on mos podies trobar cada migdia, s'únic lloc on posaven birres i no aigua amb gas!

Tàctica futurista per entrar alcohol dur en es recinte. D.O. Giuseppe

Enguany donaven bosses i tot, perquè se podien recollir botelles (Recordau: 20 tassons = 1 birra)

Es paperins de 2ManyDJ's (i sa seva actuació) de lo milloret. Ojo a ses lletugues, com flipen...

Sempre és bò apel·lar en es clàssics

Just després des concertarro de The Mars Volta i des diluvi universal

Gran camiseta que il·lustrava es viatge (Ses Minidiosas i s'expressió "Facial")

Sa foto de grup post-Metallica, com veis encara teníem forces per fer es capullo

I finalment, sa foto de "The Whole Group" a un Pub de Leuven on vàrem fer ses darreres (Delirium Tremens!)

Una sèrie de fotos que va començar amb foto grupal i on sa fotògrafa s'anava unint en es grup. Haguéssim pogut seguir fins a s'infinit però vàrem trobar que amb cinc mos bastava....

Rock Werchter 2009: Dissabte

Au idò, amb dos dies de retràs reprenc aquesta sèrie de posts dedicats en es Rock Werchter que comença en pràcticament 72 hores. Avui és es torn des Dissabte, dia complet on els hi hagi, ja que sa cosa comença a les 12:15 i acaba a la 1:30 amb 2Many. I OJO perquè donen tormentota. M'hi pos!


1. Estrelles consagrades

Kings of Leon

Un des pocs que repeteixen de l'any passat (diria que junt amb Kaiser Chiefs i 2Many Dj's), per jo una bendició perquè l'any passat estàvem famèlics i vàrem anar a clavar-mos uns X-wurst a ses afores des recinte i només les vaig poder escoltar es 10 minuts finals. Consolidats ja com un des grans grups de s'indie actual, en part gràcies a un darrer disc més 'fàcil d'escoltar' que ets anteriors (no en và quan anàrem a Anglaterra aquest Nadal sonava a qualsevol pub cutre-salsitxero), tornen aquesta vegada com a Highliners totals de Dissabte, desbancant a gent com Franz Ferdinand o Nick Cave. Per jo són un gruparro amb totes ses lletres, un des TOP3 fàcil des festival, amb hitarros per vendre ja des des seu primer (i desconegut) disc Youth & Young Manhood, amb un rollo tope setentero que mola mazo. Però no serà d'aquest disc sa cançó que estrenarà es post, perquè penjaré (recomanació Artur) sa primera cançó que se varen tocar l'any passat a terres belgues, amb intro mítica (Lacrimosa de Mozart). Es segon serà un tema des seu darrer disc, d'aquests que pràcticament tothom ja coneix. Per cert, unes pistes sobre es possible setlist que se marcaran, aquí va un de dia 22 de Juny a Manchester.

Crawl (Rock Werchter, 2008)

Franz Ferdinand

Tipo light tipo les 6 toquen aquests 'desconegudillos', que enguany a més estrenen disc. No ha tengut massa ressó (òbviament perquè no arriba en es nivell des dos primers ni de broma), però no negaré que té un parell de cançons prou canyeres com per tenir-les en compte. No importa dir, però, que tots esperam que tirin de primer disc a matar; si ho fan es concert pot ser molt èpic. Jo els he vist dues vegades, una a s'Olímpic de Badalona i s'altra en es FIB 2007 i ambdues varen ser ENORMES, així que no esper menos, encara que sigui a les 6 PM. Vos deix amb un temazo de sa seva primera època i es tema que més mola des darrer disc (àudio half-mordor).

What she came for (Live at Green fest, Belgrade, 2008)

Nick Cave & the Bad Seeds

Mestre Nick Cave repeteix Werchter però aquesta vegada amb es seu grup "digali" oficial, ja que l'any passat va venir amb Grinderman (noltros no el vérem, miràvem es genials Racounteurs). És un des cantautors més respetats des rock americà però jo mai li he acabat de pegar-li una repassada així com toca. Diria que mestre Tommy n'és un gran fan, així que confiarem en ell (a més coincideix amb na Katy Perris i UG), per lo que se diu es seus directes no tenen desperdici. Vos deix una de ses poques cançons que conec de mestre Nicky, i que mola mazo.

Nature Boy (Music Video)

2. Grups emergents

Yeah Yeah Yeahs

Un des pocs grups que tocaran a sa carpa que vull veure sí o sí, en detriment des cans vellots Limp Bizkit. Es darrer disc que s'han marcat (It's Blitz!) per jo és un discarro, i si li afegim es discs anteriors (Fever to Tell o Show your bones) no tenc cap dubte de què se marcaran un concertarro de puta mare allà a 40º a s'ombra... Aquí vos deix es vídeoclip seu hit més conegut i un cañonazo des seu darrer disc.

Gold Lion (Music video)

Rodrigo y Gabriela

Descoberts arrel d'una referència des gurú musical des blog mestre Marco Llull (avoneres!!) en es seu Setmanari Musical, són un altre des grups que prometen concertarro. Parella mexicana que va començar amb es heavy-metal (d'aquí ses seves ja mítiques versions de "Stairway to heaven" o "One") però que han acabat essent uns virtuosos de sa guitarra acústica. Ses seves pròpies cançons tiren molt de ses seves arrels mexicanes, sempre amb un ritme rapídissim i acostant-se sempre en es rock. Aquí teniu una mostra prou interessant.

3. Segones espases

Limp Bizkit

Què dir d'aquest megamític grup rapcoreta apart de que estan més acabats que en Machín? Pues sa veritat és que poca cosa, es Roddis tenen claríssim que hi aniran de cap, a veure'ls. No negaré que van tenir una època bastant exitosa, col·locant qualque temazo a sa banda sonora de Mission Impossible 2 i amb discs prou interessants (com aquest) però de cop desaparegueren des mainstream (concert frustrat a Madrid, lios varis amb n Britney Spears) i no han tornat a ser lo que eren. Enguany es Werchter lis dona una altra oportunitat, en tornar informarem de quin ha estat es resultat. Vos deix amb una versionarra que se varen marcar d'una fiera com en George Michael, aprofitant que ahir era es Gay Pride.

Faith (Music Video)

Katy Perry

Dubtava entre Mogwai i aquesta fiera però per m'he tirat directament a lo comercial, perquè enganar-mos... Una de ses noves "perrangues" que han sortit darrerament a sa llum, amb sa salvedat de què aquesta bona nina se veu que ses cançons les fa ella. Va arribar a ser 'Deesa de sa setmana' fa unes setmanes, com a algo bò més que té. No me l'imagin allà a sa carpa marcant-se aquests hits tan sobreproduïts, però bueno, si qualcú s'anima a anar a veure-la ja informarà. Acab es post amb es seu tema estrella.

Au idò fieres, fins aquí es repàs des tercer dia de Werchter, demà toca xerrar des dia Rockero, amb coses tan interessants com NIN, Metallica o The Mars Volta... Grgrgrgrgrgr!!!!!

Rock Werchter 2009: Divendres

Amb els ànims baixos i afectat per sa desaparició de sa persona que ho va canviar tot en es món de sa música (We love you Michael), aquí va es meu "resum" de sa segona jornada des Rock Werchter 2009, que se celebrarà Divendres dia 3 de Juliol.


1. Estrelles consagrades

Coldplay

Facilmanti és bombazo des dia, ja els he vist tres vegades però no me cansaré de fer-ho una vegada i una altra. A més, tenc ganes de saber què tal responen incrustats dins un festival d'aquesta magnitud, on ells no són es grans protagonistes de s'acte. Després d'un darrer disc correcte però (segons sa meva opinió) un poc lluny des dos (fins i tot des tres) primers, s'han consolidat com sa gran banda mediàtica mundial des moment (desbancant fins i tot a U2). Esperem, idò, que tirin bastant des seus primers hits perquè són es que mos emocionen; per sort o per desgràcia sa cançó que posaré ara l'hem sentida un poc massa ja aquest any. Això sí, es vídeo val la pena... S'altra cançoneta és una 'raresa' des grup inclosa en es seu darrer EP, Prospekt's March. Si la fan serà DIOS.

Viva la Vida (Viva la Vida Tour, 2008)

The Killers

Es grup 'revelació' (?) de s'any, per molts ha estat un descobriment i per molts altres (entre es que m'incloc) una trista decepció. O sigui, als que mos molaven es Killos per hits incontestables com When You Were Young o Mr. Brightside i ja vàrem començar a estar un poc escamats amb Somebody Told Me (que al cap i a la fi segueix essent una bona cançó), lo d'enguany ja ha estat massa. Entre es bombardeig massiu en es mitjans (manda Killers al 7777), es (per jo) cansiníssim hit Human i ses idees de mestre Brandon Flowers (mormó i república) han acabat amb tota sa possible reputació que tenien en es món indie. Així i tot, estaré allà per escoltar lo que mos puguin presentar des primers dos discs, que tenen moltes cançons aprofitables. Però es vídeo que adjuntaré no serà de cap de ses seves cançons, sinó d'una versió den Morrissey (recomanada per sa meva amiga indie-brit Diana) molt molona. Sa cançó goeariana és un clàssic seu, però segur que molts no sabeu d'on sortia.

Why don't you find out for yourself (Morrissey cover)

Bloc Party

Grup esclau des seu impressionant primer disc, es den Kele Okereke (atenció en es nom) han continuat sa seva trajectòria amb dos discs menors que els han fet passar un poc a segon pla en es món de s'indie-rock. No obstant, sa seva darrera actuació en es Primavera Sound (sorpresón) va ser molt ben rebuda, així que confiam en un concert mogut i contundent que no deixi un clàssic des primer disc sense tocar. Un d'aquests clàssics serà es vídeo que penjaré, mentre que sa segona cançó serà una novetat que acaba de sortir a sa llum, meam que en trobau (¬¬).

Banquet (Live at Rock Werchter, 2007)

2. Grups emergents

Elbow

Per jo un des grups a qui més ganes els hi tenc, només els hi he sentit un disc, però quin disc! The Seldom Seen Kid és un des treballs més celebrats des passat any, combina es rock i es folk amb tints lírics i demostra que no importa fer coses excesivament elaborades per convèncer. Per jo tenen cinc o sis temazos indiscutibles, però vos deix amb es que crec que pot ser un dets himnes des festival. Si no ho creis, al loro com reacciona sa penya de Glastonbury.

One Day Like This (Live at Glastonbury, 2008)

Amy McDonald

Si l'any passat es Werchter mos oferia un bona ració de cantautores rockeres amb na Kate Nash i na KT Tunstall, enguany és es torn de n'Amy MacDonald, que s'ha donat a conèixer mundialment amb es seu disc This is the life. Pes meu gust, es disc és una mica massa monòton (es singles me sonen tots iguals), però no negaré que ses cançons enganxen i pot ser un concert interessant tipo les quatre menos quart des capvespre. Vos deix amb es seu hit més conegut, que dóna nom en es disc.




3. Segones espases

Jason Mraz

Cantautorillo amb una trajectòria prou llarga i no massa coneguda, es seu darrer disc i sobretot es seu èxit 'I'm yours' li han donat un reconeixement que fins ara no tenia. Diria que se va passar per Catalunya fa uns mesets a fer un concertillo i promocionar es seu disc. Veurem què tal se'n desfà a un festival de rock com es Werchter. Sa cançó que vos deix comença amb un rollo molt Norah Jones a Somewhere Over The Rainbow / What a wonderful world

White Lies

Grup de nova creació des que conec més bé poc però que s'ha estrenat amb un disc molt canyero i amb un parell de cançons amb pintes de temazo. Recorden una mica a Editors, i segurament seran es primers que veurem pes volts de les dues des capvespre de Divendres a Leuven. Vos deix amb sa meva cançó preferida des disc: Death.

Aquí s'acaba es segon dia de Werchter, podria haver ficat a altres artistes M. Ward, Lady Gago o The Streets, però no pot ser tot. Demà (si no hi ha molta ressaca) seguirem amb es Dissabte, amb coses tan xules com Kings of Leon, Franz Ferdinand, Nick Cave, Yeah Yeah Yeahs...

Rock Werchter 2009: Dijous

Al·lots, no se si hi pensau però..... QUEDA UNA SETMANA PES WERCHTER!!!!

I aprofitant que avui som Dijous i que Dijous que ve ja estarem allà ballant i donant-ho tot, crec que un postillo diari per resumir lo bò i millor de lo que veurem sa setmana que ve NPFGM. Així pues, començ avui amb es highlights de dia 2.


1. Estrelles consagrades

Oasis

Sens dubte es grup estrella de Dijous, no necessita cap tipus de presentacions. Després de passar una travessa en es desert de quatre o cinc anys (essent generosos), l'any passat tornaren amb un disc més que disfrutable i tornen a estar 'en el candelabro'. Per moltes històries xungues i per molts de discs prescindibles que s'hagin marcat, tots sabem que només que tirin un poc de repertori (que ho faran) es des germans Gallagher pot ser uns des concerts des festival. Com a mostra, dos botons. Es primer es un des seus grans hits (per jo sa seva millor cançó) i es segon és una de ses cançons des darrer disc 'Dig out your soul'.

Don't look back in anger (Live in Wembley, 2000)

The Prodigy

Seguim xerrant d'anglesos però aquesta vegada canviam radicalment de registre, i mos tiram a s'electrònica. Possiblement The Prodigy sigui, des trident de macrogrups de s'electrònica des noranta, es que hagi envellit millor, en comparació amb The Chemical Brothers (per massa vists) i Fatboy Slim (per desaparegut en combat). Es concerts de The Prodigy (o això diven) asseguren canya a matar, i això és lo que esperam que sigui es 'cierre' de Dijous. Vos deix, probablement, amb es seus dos grans èxits, un d'ells a més amb un des vídeos més mítics de sa passada dècada, amb un final com a mínim sorprenent.

Smack my bitch up (Uncensored version)

Placebo

Un altre gruparro per donar es primer dia de competició, es den Brian Molko (qui no va pensar en els seus inicis que era una cantant?) alternen grans concerts amb truños considerables. Esperem que aquesta vegada donin sa de cal, després de decepcionar a pràcticament tothom en es FIB 2006. Hits no els hi falten. Se presenten en es Werchter amb un nou disc acceptable (Battle for the sun), però que no té res a fer en comparació amb antics treballs des grup britànic com 'Sleeping with ghosts' o 'Without you I'm nothing'. De totes maneres, penjaré sa cançó que dona nom en es nou disc, que té es seu rollo, juntament amb un vídeos d'un des seus grans hits en directe a Radio 3 (sa qualitat d'àudio no és meravellosa però val la pena veure en Molko tan jovenet/a).

You don't care about us (Live at Radio 3, 1998)

2. Grups emergents

Pendulum

Una de ses sensacions d'aquests mesos de descobriment de grups werchterians, es seu darrer disc (In Silico)és una col·leció de trallazos que sense cap dubte ballarem a sa estreta i humida carpa des festival. Com a mostra, aquest hitazo que comença amb aires èpics i acaba amb una masterclass de drum'n'bass.

Fleet Foxes

Un altre grup desconegut fins fa pràcticament dos dies (o sis mesos, per ésser més exactes) i que ara tot modernillo coneix i adora. Comparats de manera immediata amb es Beach Boys (amb tints hivernals, se sol afegir) per sa seva música coral, es seu disc homònim va ser un des més destacats de s'any 2008. Vos deix amb un exemple d'aquesta música multivocal i melancòlica, en aquest cas no tiraré de tòpic i no posaré es seu megahit White Winter Hymnal.





3. Segones espases

Eagles of Death Metal

Contràriament a lo que suggereix es nom des grup, pocs berridos i molta guitarra garagera ofereixen aquests americans d'escassa popularitat però molt bona música. Només dir que es seu bateria (ara ja només toca amb ells en directe) va fundar posteriorment Queens of the Stone Age. Tenen tres discs molt recomanables, i si bé no són coneguts pes gran públic, segur que aquest vídeo que ve a continuació vos sóna. Idò sí, sa cançó es seva! (aquí en millor qualitat) Enguany obrin es Werchter i allà estarem per donar-lis sa benvinguda.

Don't Speak (I Came To Make a Bang) - Nike Add (by Guy Ritchie)

Lily Allen

Acabaré es post amb aquest hype des 2007, que s'aprofità des fenomen MySpace per donar-se a conèixer mundialment gràcies a una hitazo en tota regla i unes actuacions xumaires i polèmiques (vs. Elton John). Es seu segon disc no ha tengut tant de ressò, així que mos quedarem amb es seu tema estrella.

Au idò, això és tot per avui, demà tornaré amb nous grupets (res, Coldplay, Killers, Elbow, Bloc Party...:P).

ROCK WERCHTER 2008

Al·lots,

un poc de post post(valgui sa redundància)-Werchter per mirar de il·lustrar un poc com va anar es system per terres flamenques. Per començar, commentar un poc que ets integrants de s'expedició érem es següents:

Xavi Banyo, Nate (Ne het tot s'estiu), Juan Juan Lara (compi de curro) i jo mateix arribàrem es dimecres capvespre, junt amb s'allegado Roddi Toni Pate, s'al·lota i un colega.

Lord Xisco Parera, 'Mr Segona Entrada' Angel, Artur Roddi, Jessica (senyora), Toni Crupi i Javi Pate (components de s'equip rodètic de sa LEE) i demés allegados roddets (Marisa, Iratxe, Jenny i altres) arribaren dijous dematí.

En Tommy 'Saber Estar' (colega de Banyo), en Dani (germà den Toni Crupi) i s'al·lota (Marina) arribaren amb un vol es dijous capvespre.

Finalment (i després d'una gran expectació), divendres vàrem tenir amb noltros a tot es ca vellot mestre Kempes, que va haver de partir aquest dia per motius laborals.

Es lloc increïble, paratge verdesc a mitja horeta de Brusel·les, un puta festival amb 33 edicions i molt ben organitzat, amb birres a 2.5 (podria ser pitjor, però no hi havia cubatas) i fritangues (Frituur, en flamenc) per doquier.

Grups, moltíssims. REM, Lenny Kravitz, Neil Young, Chemical Brothers, Kaiser Chiefs, The Kooks... He decidit comentar és "digali" Top 7 de Festival, segons es meu parer, i adjuntar-vos un vídeo gravat en directe a Werchter perquè pogueu observar de què anava es tema. Ale-hop!



RADIOHEAD

Radiohead increïbles, per jo un des millors. A pesar de que alguns cofrares en varen sortir rajant per no haver tocat tots es hits o perquè no feien música animaada, a mi me varen encantar. Tenen una qualitat sonora i una emotivitat que molts pocs grups poden dir, apart de que gairebé qualsevol cançó que toquin és inmensa. Com a mostra, aquest hitarro. Sa qualitat no és que sigui excepcional, però és de lo milloret que he trobat àudiovisualment xerrant...

Radiohead - Paranoid Android

THE RACONTEURS


Teníem moltes ganes de veure'ls i no varen decepcionar. Quin puta torrent de rock!! Es puta Jack White és una puta bèstia, tant amb sa guitarra com amb sa veu, però tant s'altre solista (Brendan Benson) com es baix i es bateria també eren enormes! Hora i pico de 'rock en estado puro', com mos agradava dir aquells dies. Mirau aquest vídeo, on tots dos se combinen tant amb sa veu com amb sa guitarra per tocar aquest hitazo.

The Raconteurs - Level

VAMPIRE WEEKEND

Un altre grup que me va encantar (vàrem acabar ses darreres cançons pegant bots penmig de sa carpa) va ser Vampire Weekend. Ritmes africans com a bandera i molt de cachondeo, perfectes per un concert de capvespre. Aquí teniu un des seus hits, amb un cert deje a lo Celtas en es solo de guitarra.

Vampire Weekend - Mansard Roof

MOBY

Una de ses sorpreses des festival, va demostrar que sa seva quantitat de hits és inmensa, i que en directe no només no perden força, sinó que fan ballar a tot un Werchter (sobretot si t'acompanya una negra 'tipo Tina Turner' que ho dona tot es 90 minuts). Aquest 'Lift me up' va ser un des que més varen encendre en es públic.

Moby - Lift me up

SIGUR ROS

Un altre gruparro des qual havia sentit poc però que mos va deixar a tots flipats. En un principi havíem decidit sentir-los a un costat on ni se'ls veia però a mesura que anaven tocant mos vàrem acostar més i més fins que vàrem acabar tots vibrant amb sa seva música relaxant i atmosfèrica. Com bé diu un comment des Youtube "no words can describe the feeling you get with sigur ros..... it's just perfect music". Són genials, aquí una mostra des paripé que duien montat.

Sigur Ros - Svefn G Englar

JUSTICE


Pràcticament va ser s'únic grup electrònic que vàrem veure a sa carpa (és lloc idoni), però per lo que vàrem veure els altres s'ho varen haver de currar molt per superar-los. Ritme frenètic des de s'inici i sa gent donant bots sense aturar. Aquest hitarro amb majúscules és una mostra de s'ambient (mai més ben dit) que hi havia allà dedins.

Justice - We are your friends

DEUS

Es concert que tancava es festival, amb sa majoria de gent rebentada després de quatre dies de donar-ho tot, era tota una prova de foc pes belgues, que tot i jugar de locals tenien es repte de fer moure es personal amb es seva música. No se si ho varen aconseguir amb tothom, però jo no me vaig aturar de moure. Havia sentit un disc seu abans de venir i ja m'havien semblat molt bons, però és que en directe aberren (o no Artur?). Aquí vos deix una de ses cançons que tocaren a Werchter.

dEUS - The Architect

Bé, acabaré es post amb unes fotillos fetes amb so mòbil den Ne-het i unes anècdotes frontereres protagonitzades per sa meva persona...

Primer de tot, ses anècdotes:

1. Jo i en Banyo teníem es vol de tornada Dimarts a les 19 hores, així que teníem un dia i mig de marge per liar-la per Centre-Europa. Després de debatir-ho profundament (tipo 10 segons) vàrem decidir partir amb so tren (acompanyats den Toni Crupi, es seu germà Dani i sa senyora d'aquest, na Marina) a firmar es Tractat de Maastricht (Holanda). S'únic problema era que jo m'havia deixat es passaport (no tenc DNI) a Brusel·les, amb lo que a s'arribada a Holanda, quan un grupillo de policies fronterers mos demanaren sa documentació, vaig quedar en bragues. Un "simpàtic" agent me va dir que me quedés assegut on estava i que tornés amb es mateix tren cap a Brusel·les PT. En un ppi vaig acceptar, però animat pes meus companys de viatge, vaig decidir fer un remake des 'Caso Bourne' i, amb un canvi de jersei, una gorra (clàssica gorra blava de peli) en es cap i una tenda '3 seconds' a s'esquena, vaig aconseguir evitar sa vigilància policial i convertir-me, per unes hores, en un immigrant ilegal a Holanda. A sa tornada tot va anar bé. Més que bè!! Purple Haze avoneres....



2. A s'aeroport de Charleroi, vàrem haver de dur s'herba amb noltros, ja que no facturàvem maleta. Tant jo com en Banyo vàrem fer sa clàssica "debajo del escroto" que tant bé mos havia anat d'anada, però resultava que es calçons que duia no eren massa estrets i sa bosseta me va caure just davant un segurata. Per sort la vaig recollir sense que ningú s'enterés i me la vaig ficar dins sa butxaca. Però quan vaig arribar a s'arc des metalls, vaig veure un tipo amb guants que me va fer mala espina i me vaig tornar a col·locar sa bossa a ses parts (ara a damunt). Però som tan neder que, amb ses presses, me vaig deixa es mòbil a sa butxaca i clar: "pi pi pi piri pi pi!". Es des guants va venir cap a jo i me va pegar una catxeada de ses fines, i ja me veis a jo agontant es tipo mentres aquell homonet me paupava... Per sort eu vaig surar, però no va acabar aquí s'agonia, perquè quan vaig anar a cercar sa motxila me va venir un altre segurate i me la va començar a obrir, cercant algo a sa butxaca d'adalt. Aquella era sa butxaca on hi tenia es grinder (amb algo d'herba, per cert), però es tio el va agafar i ni el va obrir... UG total. Me va acabar de revisar sa motxila, me va requisar un desodorant (avoneres) i vaig poder sortir sa i estalvi de sa situació, amb sa mica d'ensurt però amb unes bones rialles per haver surat es tema....

Conflictes fronterers, són sa neta... ARA SÍ, SES FOTOS!!!!!

Xavix i Ne-het saludant es festival en bon primer dia. Darrera ells hi ha s'escenari principal

Sa mica de rayos làser provinents de s'actuació des Chemical Brothers... Jo me sobava

Un poc de The Hives tipo les 5 des capvespre NPFGM

Quinteto de luxe fent es paripé. 20 tassons de plàstic -> 1 xumipunto

Jo i en Ne-het vibrant amb es travolo que cantava amb Hercules & Love Affair

Rock Werchter: Queda 1 dia

HALF-DESCONEGUTS

En unes hores agafam s'avió cap a Charleroi, ja tenim sa motxila preparada i ses piles posades! Vos deix amb sa tercera tanda de grups, "digali" half-desconeguts. En tornar intentaré fer un altre post amb ses sorpreses i revelacions d'aquesta edició.

Salut!!!!

dEUS

Com bé ha dit n'Artur, mereixerien estar entre es clàssics, però no crec que siguin massa coneguts per aquestes terres. Tanquen es Werchter, i a més juguen com a locals. Com dirien es Roddis, són DIOS.

DEUS - COLD SUN OF CIRCUMSTANCE

AIR TRAFFIC

Seran es primers que veurem, en bon capvespre de Dijous. Un des més escoltats aquests dies en es Pis Borrell.



VAMPIRE WEEKEND

Sa seva música que combina rock amb ritmes africans inspira molt bon rollo, també els tendrem es primer dia.



KATE NASH

Posseïdora d'un Grammy (o sigui que de desconeguda res), és una de ses principals cantautores femenines des moment.



DUFFY

Sorgida arrel de s'impacte mediàtic de n'Amy Winehouse, se la presenta com sa bona al·lota des soul. És seu hit 'Mercy' ha pegat bastant fort.




GRINDERMAN

Projecte paral·lel den Nick Cave, no massa conegut fins ara però que amb es seu concert en es Summercase potser siguin una de ses troballes d'aquest any.



THE RACOUNTEURS

Es líder de The White Stripes també forma part d'aquest supergrup que basa sa seva força en sa potència de ses seves guitarres.



THE KOOKS

Un des pocs que repeteixen, tenen un rollo bastant semblant a Bloc Party, cosa que no pot ser mai dolenta.



DIGITALISM

Un altre gruparro electrònic que aquest any s'organització s'ha encarregat de ficar en es final des concerts per fer ballar es personal. Se'ls espera amb ganes.



HERCULES & THE LOVE AFFAIR

Grup amb tints electrònics i amb s'alicient de tenir n'Antony (de "& the Johnson's") a sa veu, lo que li dona un punt molt original. Un altre que no me perdré.



COUNTING CROWS

Poc coneixem d'aquest grup apart des seu clàssic indiscutible, que ha donat nom a un pub a Son Servera. Segur que en Fire mos en pot fer cinc cèntims de sa resta de sa seva discografia.




KT TUNSTALL

Una altra fèmina amb guitarra acústica, també de nom Catalina. Segurament no la veurem, coincideix amb en Ben Harper! Aquesta cançó s'ha escoltat molt aquest any: "Uh uuuh!"





MGMT

Un altre grup que en es principi no coneixíem però que a poc a poc s'està agafant un nom, gràcies sobretot en es seu hitarro 'Kids'. Coincideix amb The Gossip així que no se si ho surarem.




Me'n deix molts altres, com Band of Horses, Panic at the Disco!, Roisin Murphy, Nightwish, etc, etc., però tampoc he tengut temps d'escoltar-ho tot, crec que amb lo posteat ja en tendrem prou per triar i gaudir.

Mo n'anam!!!

Rock Werchter: Queden 2 dies

Al·lots, ja hi som!

Després des post ahir (aclamat per públic i crítica), avui toca fer un repàs a tota una sèrie de grups que, sense ésser caps de cartell en sentit estricte, tenen suficient nom com per ser coneguts per sa majoria, encara que possiblement entrin dins sa categoria des moviment indie.

CLASSE MITJA

Avui ho deixarem amb un cançó per grup, que hi ha molta més penya i he de fer sa maleta.

MIKA

Es rubito de oro de sa temporada mos donarà un recital que recorda es millors falsets den Freddy Mercury, combinada amb sa música de ball de grups com Scissor Sisters. Es seu disc, 'Life in cartoon motion', està ple de hits, valgui aquest 'Grace Kelly' com a exemple.




UNDERWORLD

Grup mític i veterà de s'electrònica, se va a donar conèixer mundialment amb sa cançó que liderava sa banda sonora de Trainspotting, un himne de més de set minuts que combina s'electrònica amb altre estils com es hip-hop o sa música simfònica. Esperem que no se quedi en només 'Born Slippy' i ofereixen una sessió plena de tralla.




2MANYDJS

Es belgues, també components d'un altre grup que també veurem en es Werchter com és Soulwax, són experts en combinar dues o més cançons que, recolzades per una base electrònica potent, fan ses delícies de qualsevol que estigui a sa pista de ball escoltant-los. Una aposta segura pes primer vespre de festival. Aquesta de Muse és una de ses seves versions més aclamades.



SIGUR ROS


Considerats per molts modernillos com sa millor banda del món, Sigur Ros són, amb na Björk, és màxims exponents de sa música islandesa. A més, aquests se caracteritzen perquè no han abandonat mai s'idioma originari, amb lo que possiblement s'han tancat portes a ser més reconeguts mundialment. Des seu darrer disc, molt ben acollit entre es públic, vos deix aquesta cançó de nom impronunciable (atenció en es vídeo que s'hi veu carn...).


Sigur Ros - Gobbledigook


KINGS OF LEON

Una de ses revelacions des nou so rock americà, caracteritzats per sa peculiar veu des seu cantant i ses reminiscències psicodèliques de sa seva música. Després de tres excel·lents discs, aspiren a liderar sa nova corrent rockandrolera junt amb Arcade Fire. Aquest 'On call' és sa seva cançó més coneguda.



EDITORS


Uns altres indies que pugen fort, amb dos dics de referència com són 'The Back Room' i 'An End Has a Start', aspiren a col·locar es seu rock potent però amable en es capdavant des panorama internacional. Es seu hit més característic és possiblement aquest 'Munich'.




THE HIVES

Membres de sa generació 'The' junt amb altres com The Strokes, The White Stripes, The Libertines o The Vines, aquests australians (que enguanyen toquen també en es Senglar Rock) garantitzen cançons directes, curtes i contundents. Aquesta 'Hate to Say I Told You So' s'ha convertit en un clàssic i és un exemple perfecte de sa potència des seu so.



GOSSIP


També coneguts entre es cercles cofràrics com The Grossip (pes volum de sa seva polèmica cantant), varen entrar amb moltíssima força en es circuits independents l'any passat gràcies a sa força i originalitat de sa seva proposta, recollida en es seu disc 'Standing in the way of control'. Sa cançó homònima va ser un dets èxits de l'any passat.



GNARLS BARKLEY

Poc se sabia d'aquest duet d'afroamericans abans de que sa seva 'Crazy' reventés ses llistes de tot el món i els fes famosos mundialment. No ha trascendit molta cosa més de sa seva obra en es gran públic, però lo poc que he vist per Youtube fa intuir un directe explosiu i amb molta locura.



THE VERVE

Grup de culte des 90, ple de llums i ombres causades per ses múltiples adiccions i baralles des seus components, tornen a s'escena musical liderats pes seu cantant i caudillo absolut, mestre Richard Ashcroft, disposats a recuperar es prestigi que aconseguiren amb cançons tan meravelloses com aquesta conegudíssima 'Bittersweet Symphony'.



BABYSHAMBLES

Més conegut per sa seva vida privada que per ses seves cançons, en Pete Doherty va formar aquest grup després de sa dissolució d'un des grups més importants des darrers temps com són The Libertines. Després des seu pas per sa presó i de sa seva separació de na Kate Moss, sembla que ha millorat un poc es seu estat i ara se veu que dóna bons concerts i tot. Ho veurem. Com a aperitiu, aquest 'Fuck Forever'




KAISER CHIEFS


Uns altres que varen començar molt fort fa un parell d'anys i que sembla que s'hagin desinflat un poc. Es seu estil, mescla des gamberrisme hooligan i es millor rock guitarrer, assegura sempre espectacle en directe, així que no podrem faltar a sa cita amb grans hits com aquest 'Ruby'.



JUSTICE


Acabam es repàs a sa classe mitja werchteriana amb uns altres artistes que reforcen sa part electrònica des festival, es francesos Justice. Uns altres dets habituals a ses recents edicions de festivals electrònics com es Sonar o es Creamfields, mos deixaran perles com aquest instant-hit 'We are your friends', que realitzaren amb sa col·laboració de Simian.

Rock Werchter: Queden 3 dies

Bones penya,

a pesar de lo desèrtic des Blog en èpoques estivals, he decidit fer una sèrie de postillos amb es Werchter com a protagonista, perquè tant es que hi anam com es que quedau poguem veure per on van es tirs aquest any. Intentaré fer tres posts temàtics, un per cada dia que queda, i avui començaré amb es grups "digali" mediàtics, es que es gran públic coneix. Demà xerraré des grups amb cert renom, i per acabar dimecres agafaran protagonisme es grups "digali" desconeguts.


THE CLASSICS


Intentaré posar dues cançons a cada grup, en principi es seu hit més característic i una altra més o menys desconeguda, però que per una cosa o una altra la trobi interessant... Ale, començam!!

RADIOHEAD


Poc menys d'un meset després de fer un excel·lent show a Barcelona, es d'Oxford se presenten com una de ses estrelles més esperades des festival. Amb es seu disc 'In Rainbows' convertit en tot un èxit de crítica i públic, mos oferiran una bona dosi de sensibilitat i espectacle, amb un setlist que de ben segur serà impressionant.

ES HIT:

Podria posar 'Creep', però vist que és gairebé impossible que la toquin, crec que 'Paranoid Android' (que sí fan) és es millor exemple de lo que pot arribar a crear mestre Yorke. Sa 'Bohemian Rapsody' des 90, sense dubte.



SA RARESA:

Tenen tantes cançons bones que en podria posar qualsevol, però ficaré una de ses des darrer disc, 'All I Need', una cançó que segueix s'estructura clàssica des grup: un començament tranquil i un final potent.




NEIL YOUNG

Aquest ca vellarro dets escenaris se presenta en es Werchter després d'haver estat una de ses estrelles des Rock in Rio. Es canadenc es una de ses figures històriques des Rock & Roll, ses seves cançons plenes de força i emotivitat s'han convertits en clàssics de sa música.

ES HIT:

En té mil, però posaré aquest cançó, que ja varen versionar es mítics Ossifar (baix es nom 'Un poc d'amor') en es disc d'homenatge 'Com un huracà'.




SA RARESA:

'No hidden path', des seu darrer disc, que en Young converteix en un exercici d'onanisme musical de casi trenta minuts a damunt s'escenari. Aquí vos deix un vídeo amb es primers deus minuts

NEIL YOUNG - NO HIDDEN PATH


REM


Sense cap dubte, Rapid Eye Movement són un des grups més destacats i coneguts de ses darreres dècades. Amb un inici fulgurant i plena d'èxit, estan passant per una època no gaire brillant, però asseguren un directe ple de hits.

ES HIT:

No hi ha dubte, aquesta cançó (que incorpora sa mandolina com a instrument principal) farà megavibrar es personal. "Trying to keep I on you!!!!"



SA RARESA:

No se'n pot considerar una raresa, perquè és un des seus èxits, però no sol ser sa clàssica que un coneix de REM. Música vitalista: es seu nom és 'Stand'.



LENNY KRAVITZ

Un altre des grans (també un poc vengut a menys), és de Nova York mos demostrarà a tots que s'energia que tenen ses seves cançons se transmet també en es seus espectacles en directe. A pesar de ser un des 'tapats', tenc moltes ganes de veure es seu concert.

ES HIT:

Possiblement aquest cançó, que varen revisitar amb tan d'encert en Tom Jones i en Robbie Williams, sigui és seu èxit principal... "And all I really wonder is..."




SA RARESA:

Una altra vegada mos equivocam quan xerram de raresa, ja que és conegudíssima, però me deman si molta gent sap que aquest hit soul és den mestre Lenny. 'No està acabat fins que està acabat'.





BECK

Artista de culte en es món indie, creador d'himnes generacionals, multiinstrumentista i multidisciplinar, en Beck Hansen és un altre des plats forts de s'event. Ses seves actuacions plenes de rareses i múltiples efectes sonors són una bona carta de presentació pes Werchter.

ES HIT:

Una de ses més influents cançons des 90, tot un temazo i declaració d'intencions des músic. 'Som un nedador, perquè no me mates?'



SA RARESA:

Rareses en té moltes, però no està malament aquesta versió en espanyol i a lo mariachi d'una altra cançó des mateix disc ('Odelay'), anomenada 'Jack-ass'. En castella, 'Burro'.

BECK - BURRO


BEN HARPER & THE INNOCENT CRIMINALS


Artista multiètnic, sa seva veu (que mescla lo millor del tío Bob i des Soul) i sa seva música heterògenia l'han consolidat com un des músics més escoltats a totes ses cases. Sex-symbol, però casat amb sa científica de 'Jurassic Park', esperam que apart de bona música mos doni també bona marxa.

ES HIT:



SA RARESA:

Versió acústica de sa més coneguda d'un des grans, mestre Marvin Gaye. Ara que ve s'estiu, 'Sexual Healing'.

BEN HARPER - SEXUAL HEALING



MOBY


Després de tocar el cel amb es seu aclamat 'Play' a finals des 90, es DJ calvorota amb nom de cetaci mos té preparada una sessió molt més contundent de lo que se pot intuir escoltant s'esmentat disc. Apel·lant en es clàssic 'no pot fer gaire mal', li donarem un vot de confiança.


ES HIT:

Associada per sempre més a ses paradisíaques illes de 'La Playa' (i a sa falca de La Primera), aquesta cançó és una mostra perfecte de lo que va ser 'Play'.



SA RARESA:

Una de ses cançons que se varen salvar des disc 'Hotel', col·laboració estelar amb 'Amaral'. S'accent den Moby avonera.






THE CHEMICAL BROTHERS


Tenen una pinta de neders que fa por, però són un des reis de s'electrònica i garanteixen marxa per un tubo. Ses seves 'pujades i baixades', unides a un espectacle visual sobrenatural, faran ses delícies (jojojo) des més tecnatas de sa zona.

ES HIT:

Clàssic indiscutible de s'electrònica, ha transcedit aquest món per convertir-se en una habitual de ses pistes de ball. Allà estarem per donar-ho tot, es boys i ses girls.




SA RARESA:

Acabarem amb un mash-up (mescla de dues cançons) que junta una mítica des Beatles amb 'Battlescars', des Chemical.

THE BEATLES VS THE CHEMICAL BROTHERS - ELEANOR BATTLESCARS