Del Trono a la Alcantarilla

Uep, seguim amb una sèrie de publicacions que no interessen a ningú i que bé podrien ser qualificades com ses menys interessants de sa història. Avui, tema Barça.

Lluny queden ja aquells 5 anys que no vàrem guanyar res de res. Llastimoses jornades de lliga on regalàvem punts a tothom, eliminatòries de Champions on jugàvem a més por que ganes. Cada estiu tots mos il·lusionàvem amb algun fitxatge que havia de fer ressorgir èxits passats. 

 

Es darrer any d'aquells 5, ses coses varen començar a canviar. Estrenàvem nou president, en Joan Laporta. Recordar que en Guardiola se presentava com a Director Tècnic amb sa candidatura d'en Luis Bassat. Dins el seu equip destacava, en Sandro Rossell, desconegut per molts però que sa premsa "amiga" el tenia en gran consideració per ser una persona de món, vinculat fortament a Nike i a Brasil. Nike, sa marca que mos patrocina, i Brasil, país que futbolísticament evoca ses grans essències des gol, varen cristal·litzar en s fitxatge estrella d'aquells anys. Ronaldinho. Sa promesa electoral d'en Joan Laporta se va esfumar tan ràpidament com El Emperador va contractar es serveis d'en David. En Sandrusco se va arromangar i va aconseguir sa contractació d'ún dels homes més importants de sa història moderna del Barça. Un altra incorporació clau va ser sa den Frank Rijkaard, home que havia estat visceral com a jugador, que era tranquilot com entrenador i que venia de descendir no sé quin equip a segona divisió.

Sa temporada no anava gaire bé. Es líder, el Maligno, mos anava una carretada de punts per davant i no es nostre joc no donava per més. Se veien grans detalls d'en Ronaldinho però no bastava. Hi va haver un moment en que tothom donava per fet que s'entrenador seria fulminat i que seguiríem dins es cicle de "aquí no guanyam una merda". En Joan Laporta, en una aposta presonalíssima, va mantenir sa seva confiança en es tècnic. Addicionalment, es fitxatge d'en Davids va suposar un plus i un punt d'inflexió. El Maligno va sofrir un descalabro històric quan va ser eliminat de semifinals de Champions per el Monaco d'rn Morientes, va perdre sa final de Copa i en lliga se va enfonsar perdent no sé quants de partits incloent un 1-2 dins es Bernabeu amb gols de Luis Enrique i Xavi. Al final de temporada, quedam segons a sa lliga darrera el València però amb sa sensació de que teníem equip. 

Amb ses il·lusions renovades vàrem afrontar un estiu on s'havia d'apuntalar s'equip per aspirar a tornar a ser campions. Entre d'altres fitxatges, vàrem incorporar en Deco, Giuly i Edmilson. Es fitxatge estrella de s'estiu va ser en Samuel Eto'o. Aposta personal d'en Jan. Va costar, si no record malament 24 milions d'euros que se varen repartir Mallorca i Madrid ja que compartien sa propietat des jugador. Ses negociacions se varen eternitzar. El Madrid no el volia però tampoc el volia vendre al Barça. El Mallorca veia amb molt bons ulls s'entrada de cash. S'afició blaugrana estava dividida. Uns deien que no era jugador per el barça, que no tenia cap, que era mitja punta, que no era tan bo, que massa galls dins un galliner. Altres deien que si, que era es tipus de jugador que el Barça necessitava, que lo millor era pispar-lo al Madrid i que seria un davanter total. Sa història és de sobres coneguda. Però volia remarcar un aspecte: és molt mal de fer pronosticar es resultat d'una decisió i ses voltes que dona es  món des futbol. 

N'Eto'o, n´Henry, en Cesc, Neymar...tots són noms que s´han posat molt en dubte per alguns abans de sa seva incorporació. Quan en Laporta va renovar sa seva confiança en aquell entrenador fumeta molts se varen posar ses mans per es cap. Quan vàrem fitxar n´Henry, molts deien que era massa vell i que no faríem res amb ell...són es mateixos que deien que en Riquelme era es nou Maradona. Quan en Guardiola va empatar i perdre en els seus dos primers partits de lliga com entrenador del Barça, molts demaven es sese immediat... 

Però si hi ha hagut una decisió que prendre a per majoria i que no hi havia gaire gent que discutís va ser sa Presidència d'en Sandro Rosell. Una campanya electoral que va durar anys, sa medalla d´haver fitxat en Ronaldinho, tenir es Grup Godó a darrera i una insistència desmesurada en desacreditar es millor president sa història, li varen facilitar accedir a sa llotja des Camp Nou. I que tenim? idò aquests 4 enllaços a Diario Yoya ho posen de manifest. És trist, però és així. Visca el Barça!

Part 1

Part 2

Part 3

Part 4 

Breu història de ses celebracions de gols a nes futbol (breu, breu)

Menos guatsaps i més posts.

 (Aquest post és del tot sesgat, no té cap pretensió historiogràfica. És just per donar un poc d’embranzida a nes blog ) 

 A nes món des futbol es moment clau és es des gol. Això està ben clar. Lo que vé després, sa celebració ,mos pot dir moltes coses d’un jugador o d’una època. 

Com vos podeu sa meva tesi és que es futbol contemporani està envoltat d’una aura mediàtica i de show-bussines corrosiva que li lleva autenticitat a nes joc en sí. I això se veu clarament amb ses diferències entre ses celebracions des passat i ses des present. A nes fons se podrien treure ses mateixes conclusions fent una breu història des pentinats a nes futbol, o des tatuatges, o del AC Milan. Avui en dia es jugadors pareixen més uns "tronistas" sortits d’un polígon industrial que esportistes d’elit. Ja sabeu per on vaig...si, a tots mos vé a nes cap aquella frase que mos agrada dir en castellà i que condensa una actitud i una manera d’entendre aquest esport: 

                                          ODIO ETERNO AL FUTBOL MODERNO

 Per jo hi ha tres grans èpoques que marquen un abans i un després per lo que a celebracions de gols respecte. Tenim ses dècades glorioses des 60’s, 70’s i 80’s. S’època daurada de calçons ben curts, piteres peludes, patilles poblades i on es concepte de teixit transpirable ni s’ensuma. Sobretot durant es 70’s se comença a veure que es jugador comença a formar part de s’star System mediàtic. Algo que fins es moment estava reservat a estrelles de cine o de música. Però dins es camp seguien essent JUGADORS DE FUTBOL. 

Es 90’s se presenten com una època d’inflexió (aquesta puta època es un punt d’inflexió de tantes coses) i ses celebracions des gols canvien a mesura que es futbol se mediatitza a nivell global a través de ses grans retransmissions. Es futbolista ja se sap centre de ses mirades de sa massa mundial (aquell ent), i per una extranya llei es seu coeficient intel·lectual baixa de forma considerable a mesura que augmenten es número de càmeres a s’estadi. 

I per últim s’època contemporània. Sa decadència absoluta que tota època gloriosa té. Futbolistes de porcellana enlluernats de flashos que se depilen fins es pels de s’orella i fan cua a nes mirall per pentinar-se abans de botir nes camp. Una degradació absoluta de sa figura des futbolista. 

ÈPOCA GLORIOSA: A ses tres dècades que he esmentat a dalt s’estil de celebració des gols se poden resumir amb una frase molt dita pen Company: El plan radica en su sencillez. Me referesc a nes gest clàssic i universal de fer un gol i aixecar es braços cap el cel amb es punys tancats.

Una celebració bella, natural, humana i plena d’innocència on concorden perfectament alegria i emoció personals amb necessitat d’exteriorització. Sa mirada també sol apuntar cap el cel com si de forma inconscient se volgués donar gracis a sa transcendència per poder sentir aquell subidón d’adrenalina que te dona es fet que enxufar una pilota dins una porteria sigui motiu d’alegria compartida per tu i milers de persones, tan absurd com màgic.

Aquestes celebracions podien venir acompanyades d’un botet (es sa meva preferida) com si un llamp d’electricitat te passes per tot pes cos durant tres segons. Tot això sense moure’s des puesto, en un metro quadrat, com a molt vendran es companys a donar-te una aferrada fraternal i dir-te lo gran que ets.

En 15 segons ja estàs a nes teu camp respectant que es contrari vulgui treure ràpid. QUINS TIEMPOS... En Manti, en Kempes, es Txillo i en Vallejon serien grans representants cofràdics d’aquesta noble tradició.

Punt d'inflexió: Però a nes 90’s es futbol ja passa a ser un esport de masses. Bé, ja ho era abans, però ara a nivell mundial. Ses grans empreses publiciten es equips i es grans partits se retransmeten globalment de forma mediàtica com si una final de copa fos igual a sa caiguda des mur de Berlin. Es futbolista passa a ser un homo-marca molt conscient de sa repercussió mediàtica de cada acció que fa. Ses celebracions passen així a ser un moment individual des jugador, ideal per exhibir ses seves dots teatrals a nivell mundial.

 S’alegria compartida e innocent d’abans se converteix amb un moment d’èxit viscut de forma egoista, ja no són gols que guanyen partits sinó gols que donen més xifres en un futur contracte (sigui per traspàs, publicitari...). Ojo! Aquests inicis des futbolista-marca i de teatralitat mos ha deixat grans joies,

encara no esteim a s’època obscura i decadent.







Seria com a ses vanguardes a nes món de s’art, molen però lo que vé després fa pellofa. Aquí teniu sa que per jo es millor celebració de tots es temps. Es futbolista postrat a nes mig des camp, mirant tot s’estadi després de fer un golarro, contemplant es seu moment de gloria i assaborint amb calma i delit com es aficionats se tornen locos amb sa seva petita obra d’art. Aquí estic jo. Mai un francès havia estat tan anglès. Sa xuleria feta art. Momentasso.

I per últim...

Època contemporània: Sa metrosexualitat s’ha escampat com una pandèmia, sa gomina i es pentinats a lo Bieber son dogma (hi ha excepcions gracis a ses quals s’humanitat se redimirà) i es tatuadors son es millors amics des fubolistes. Es camins de sa decadència son inescrutables. I sa decadència a nes món de ses celebracions se definieix per s’absurd.

Es futbolista està inmers en una psicosis mediàtica i de flashos que impedeix que tengui conexions neuronals de forma natural. Just així s’explica que tan de talent acabi realitzant una de ses imatges més patètiques que se recorden a nivell mediàtic (no entram a valorar es reallity shows). Mai tants d’ulls havien contemplat amb impunitat una escena amb aquest nivell de surrealisme. Mai hi havia hagut tres persons talentosos i admirats amb tant de serradís dins es cap. Sa puta "cucaracha" marca un punt i final a sa historia de ses celebracions des gols a nes futbol. Insuperable. Es segle XXI condensat en una imatge.

 He d’admetre que amb n’Edu vàrem realitzar aquesta celebració amb es Buiders, com ja sabeu a jo me va molt lo decadent.

Me deix per comentar una gran varietat de celebracions. Des de ses clàssiques volteretas (es africans en son ben propicis) a ses de caire més polític com sa den Puyol l’etern amb es braçalet o sa mítica on en Raul feia callar es Camp Nou. Entre d’altres.

ESTRUKEN MATCH 2013. La llegenda continua.

El mon del futbol està ple de tòpics del tipus no hi ha rival petit, son onze contra onze o hem d'anar partit a partit. Idò podriem dir que el mon de s'ESTRUKEN MATCH està ple d'antitòpics. Juguen 10 contra 10, no hi ha un sol rival que no sigui petit i no hi ha més partits. Es un sol partit a vida o mort.

Jo no som un veterà en aquests aconteixements. No tenc es cul pelat com per exemple es Caudi -ni tampoc no el tenc tan pelut- lo pitjor que li pot passar a un player es haver jugat a futbol per a rendir com toca a un STRUKEN MATCH, perque aquest fet sempre el portarà a confussió. 

Si un ha jugat a futbol mai s'imaginarà es Txillo agafant sa bolla damunt sa seva area i partint a correr com si en Siulo l'encalçàs fins que arriba a davant porta contraria, per exemple. I aquestes son ses coses que decideixen un ESTRUKEN. Tots hem vist en Cuads damunt sa linea de banda a s'alçada d'es mig camp fer 4 bicicletes seguides en algún moment d'un ESTRUKEN. Son coses que passen…

Enguany feia mal dia fins hora de començar es partit. Els jugadors més porucs no les tenien totes amb ells per a ser de sa partida. Però finalment no va fallar ningú dels que havien promés assistència. 

Pallissa dels vermells als blaus, com l'any passat, i ja es comença a parlar d'un cicle. 

Es dia abans, a davant s'Oratge, els més veterans dels blaus, Bua i Brunet, assentien quan algú deia "guanyarem be". Tenim els dos centrals alemanots. Bwan que està ara mateix per d'amunt d'en Saïd Aouita, Kempes i Brunet a sa contenció i Lluc i Gaspi a sa fantasia. I en punta en Piero, un tio amb 20 anys. Això estava ben clar. Només hi hauria un equip sobre el camp. 

Els vermells es curaven en salut. Es cavellisme d'en Fire, un federat, se feia escoltar. Tots els vermells varen adjudicar el favoritisme als blaus abans d'es partit, a excepció d'en Cano, que el va adjudicar només a la finalització d'es match, es puta…

Al matí d'es match se va donar a coneixer sa baixa sensibilíssima d'en JJ. Una baixa que encara emociona. Un fet que desequilibrava sobre el paper tant el partit que es va parlar de suspensió per part dels vermells, que veien com s'unic jugador que donaria seny al mig d'el camp se borrava per viatge a sa copa d'Àfrica. 

Els vermells, per contra, coneixien sa important baixa de n'Edu. Un jugador fitxat es día d'abans amb una missió molt semblant a sa d'en Pepe Reina a sa selecció. Donar un poc de joc des de sa banqueta a qui estigui per allá fent com si estira els bessons. 

N'Arny, vestit d'etiqueta, ja havia promés fer pell grossa. I va complir perfectament. Uns 5 minuts sobre el camp, moc verd i cap a dafora. Ok Arny. Sa baixa de n'Arny va ser solventada amb s'entrada de n'Artur. A dia d'avui no consta que n'Arny el convidés a beure després de s'enorme favor que li va fer deixant-lo fora d'es matx. N'Artur va fer un partit tipo Puça. Un partit de "Be, penya. No mos hem fet mal."Es hashtag #puçastyle va ser trendin topic durant 3 hores es vespre de dia 25. 

Es partit començava i als 5 minuts els vermells aprofitaven tots els espaïs que concedien els blaus, que varen cometre es fatal error de voler sortir colocats. Evidentment, massa conservadors.

En Bua havia fet de Mou i havia colocat quatre defenses i triple pivot. Kempes,Brunet i Lluc, provocant a la jove estrella blava un desgast fisic que va acusar de bon de veres a la segona part del partit, deixant una de les imatges de la derrota blava, havent de sortir del camp per a estirar els bessons, que si hi hagués estat n'Edu a sa banda no li hauria fet tanta peresa d'estirar. 

Molt lluny han quedat els temps de proves fisiques per a entrar al cos de bombers. Un dels emblemes d'els news no estava a s'alçada i això feia perdre esperances als blaus. 

Després per Felanitx tornava a estar be. No havia estat tan greu, per sort…

La nit abans d'es match se parlava de s'ausència a s'Oratge de n'Antrax. "On putes es? a descansar." Va ser el primer gran cop d'efecte dels vermells. Els seu new, a diferència d'es blau, era a descansar. No hase falta desir nada más. 

Es capítol Fire dona molt de joc. Basta veure aquell video fent de DT per saber que es un tio que viu es futbol. Un dels pocs jugadors que renya tant als seus com als contraris, per lo que sigui, fent molt de mal a sa ressaca que un du a damunt. Juga amb això. Sentir sa mateixa veu durant 90 minuts te va treient d'es partit, com escoltar un capellà 90 minuts te treu de qualsevol missa. Es un autèntic castigador. A mitjàn primera part la meitat d'es camp era seva i només seva. Res a fer contra un ca tan vell. Que li demanin a en Piero, si no… pobre al.lot. Un al.lot meu…

Qué podem dir d'es partit d'en Gaspi? jo francament no ho sé. Sa fantasia que prometia el seu pentinat no hi va ser. Se parla d'un nou cas Denilson. Un jugador fitxat a cop de talonari, que prometia fer ses delicies d'es públic i… una llàstima.

Kempes-Brunet. Megafum. Cavellissim Fire havia dit es dia d'abans "en Kempes molt de nom, però després s'amaga". Histo, quin puta derribot!! idò sí. Altra vegada encertava es federat. 

Brunet no va arribar a saber si havia d'anar per envant o per enrerra. Només feia que encalçar en Txillo per amunt i per avall, amb es desgast que a qualsevol persona normal això comporta. 

De tan en tan se sentia un crid d'en Marco Llull amb els braços alçats dient "AL.LOOOOTS!!!" i això venia a ser tot. En Vallejo, juntament amb en Juanyu, serien de lo poc rescatable dels blaus. Un unet al marca a cada un d'ells i cap a cases. 

Es mestre Bua no va poder prodigarse massa en atac, perque bona feina tenia per allà darrera. 

Si més no va donar un cop d'efecte al descans en inventarse un sistema de joc nou. Tipo 3-5-1, que s'havia de disposar quan en Kempes donàs s'avis de "tàctica Bua". Sistema que va donar els dos únics gols blaus, un d'ells en propia porta.

En declaracions d'en Toni Lliro post match es va sentir dir que tenia bastant clar quien era es futbolista dels seus dos fills. Es Caudi, baix s'atenta mirada del seu pater, va ser un jugador determinant. Donant sentit al joc vermell i fent de Xabi Alonso. Rebre, i balón llarg a Antrax, Pibito i Txillo. Tres avions tipo Gitan, Bale, Di Maria. Més una quarta nau de combat com era en Bruno Di Lella, que va aprofitar tot lo que va poder sa banda d'en Juanyu, clavant el primer gol d'el partit. Un autèntic golarro. No va tenir sa mínima pietat d'es jugador blau, que li venia bastant enorme es tema nau de combat. 

Un altra cop d'efecte vermell, dissimulat, però calculat, era s'apropiació en plantilla d'en Sergi. Porter de veres i de garanties a més de ser un jugador de primer nivell. Sa típica "al.lots, no digueu res, però en Sergi que vagi amb noltros. Mentres, direm que ells son més bons enmig d'es camp i tal". Cagondell quins cavellarros…

No cal dir, que es gol d'en Brunet, xut patetiquíssim, no seria tal si en Serge hagués estat a sa porteria en aquell moment. 

Quan els blaus es varen posar a un gol al marcador, de manera merament transitòria, en Cano es va treure un "coniòt de sa xistera" i va entafarrar un puta xixarro de davers 40 metres, tipo GIca Hagi, davant sa mirada passiva d'en Gaspi. En favor d'en Gaspid Beckham s'ha de dir que el temps que va estar a sa porteria varen ser els millors minuts dels blaus. Be… no sé si es molt a favor seu. Sigan!

Es Pibito va fer el seu partit. Només la toca per enxufarla. A lo millor l'ha de tocar 4 o 5 vegades però l'acaba ficant dins sa porteria sempre. Un autèntic Killer. Poc xerrador dins es camp -no tant com en Piero- però destructiu dins s'area. 

En Manti era un pulmó a sa banda. Com a fet més destacat una entradota que va alçar en Piero un metro a sa banda i que va provocar es primer gol blau, d'en Sergi en pp.

Me deixo per comentar es partit de n'Antrax, que va estar enorme, però com que no havia sortit es vespre d'abans el seu cas està pendent d'investigació per alineació indebuda. 

"Llavò" també hi havia en Tià Llodrà, que com a futbolista se veu d'una hora enfora que es un home de be. Coienut!

Sa baixa d'en JJ va ser solventada per n'Andreu Puça. Que va fer un partit tipo nohequetal…

Segurament me deix molts de detalls i moments. No es fàcil fer una crònica a s'altura d'un ESTRUKEN MATCH. Sense dubtes, un dels millors moments de s'any. Tot lo que comporta sa prèvia, es match i es post-match felanitxer, que es pot convertir en un clàssic. 

Esperam que l'any que ve podem tornar a veure ses cabrioles d'es maese Cuads i es saber estar d'en JJ. Que no en falti cap.

Salut i estruken!

Estruken Match

Equiparros per dema.

Vermells contra Blaus
18:30h alla. Hem d'aconseguir una pilota !

PARTIT NADALENC

Iepa Cofradia,
Es dia de Nadal horabaixa convé fer es clàssic partit Nadalenc, es Christmas Estruken Day. 11 contra 11 camp gros. Èpica a tope.
A les 18h (aprox) a on mos vulguin 8 (Ses Eres o Sineu) se dirimirà sa batalla.
Podem començar a fer de fer sa convocatòria i un poc de llista.
Després pot caure sa mica de sopar.

PS: UG això de postear... (postarro...)

CHRISTMAS MATCH

Es 25 de Desembre varem realitzar sa estupenda "Christmas jornada". Desprès d'un gran dissabte de tardebuena i nitbona, a von ho varem donar tot ... se presentava un diumenge ple d'incògnites:

- Se suraria s'estat d'alguns?
- Els joves (SPORTING BAMBINO) podrien fer front es potencial des veteranillos (MATUSALÉN ATLÈTIC)?
- Hauria chorreo per part de qualque equip?
- Qualcú se'n recordaria de dur una pilota en codicions?
- Com s'afrontaria un partit on no falla en Bua?
- S'arribaria a generar una imatge com sa que va penjar en Company?

Finalment, tothom ho va surar a sa seva manera (en Frega no estava per jugar es match).
Es partit va ser entretingut i es Joves varem donar un repasso als Veteranillos 6-1. Tot i que trob que nigú s'ho esperava.
Es tema de sa pilota va ser realment una incògnita fins a nes començament des partit.

Com no podia ser d'altra manera, es sopar a les 22.15 a nes Mig i Mig, davora es Bauxa. Amb bon plats i postres contundents com es "Mig i Mig", a von se va fer un brindis pen Bua.

Per a concluir sa jornada un poc de can Lliro, Bauxa a matá tots plegats, sa idea de regalar packs sorpresa de J&B amb barres lluminiscents, antifasos i capells, sumant es remix de n'Streissand ho va acabar de arredonir tot.

Salut i bones festes a tothom!

Que gran es juntar-se tanta gent!!
Feis arribar a nen Marc més fotos des partit, des sopar, des Bauxa, etc.

ESTRUKEN MATCH. Versió Nadalenca

Arriba Nadal i torna sa competició cavellística per exelencia, tipo Boxing Day Cofràdic, en forma de partit èpic, estruken i sortida.
Entonces, com cada any, (dia 13 a les 7) vull dir, dia 25 a les 18h, Ses Eres Stadium marcarà es darrer partit de s'any.

Clàssica foto... diria què 2008 edició estival.


Au idò, ja se poden començar a fer equips, tàctiques (es 4-5-1 B se sol imposar...) i llogar camp.

Au venga. Sigan ===

Ef Sí

Ef Sí Cans Vells és un equip de futbol 7.

És s'equip de futbol 7.

És un equiparro que, sorprenent a propis i estranys, ha aterrat a una de ses primeres lligues de Catalunya de F7 i, només en dues jornades, tantes com victòries, s'ha colocat colider, amb serietat i bon joc.

I dos jugadors de s'Ef Sí destacant a nes trofeu Pitxitxi, en Soler i en Nate, amb 3 golarros cada un.

Ef Sí Cans Vells!!

Una de ses sensacions de sa temporada és de moment es Tibu Valdés, amb intervencions de gran mèrit.

Moments abans de s'esperat debut, amb s'incògnita. Qui havia d'esperar dues victòries en dos partits? Ara ja hem d'anar pes títol.

Un orgullós Manti, mostrant tot un 2 a s'esquena.

No esperava aquest detall, de tenir es meu nom campant per aquesta lliga amb tanta glòria. Tof, hem de fer un gol! Jo-der!

Cavellisme, una forma de vida. Es colors de FC Gerrets i Atlètic Buidatotes s'han mesclat, i aquesta camaraderia ha duit a sa camiseta de ses fotos, com sa del Sestao River Brunx, clàssic de 2ª-A.

F.C. Cans Vells. És es meu club!

BADIA CMSS, hemeroteca

Bucejant per s'hemeroteca de EL MUNDO DEPORTIVO he trobat autèntiques relíquies de sa temporada mítica 1987/88 en que s'històric BADIA C.M.S.S. va militar a 2ª B.

LINK 1. Titular des diari, BADIA EL "MILLOR" INSULAR. Aqui veim sa fitxa tècnica de sa plantilla, amb sos coneguts cofràrics que no necessiten presentació: JULIO FRANCO, porter, SEBASTIAN 'Capdur', PASTOR (batle Manacor), RAFEL NADAL, germà i tio des mites, es serverins BIEL CARRIÓ i TONI LLULL, es mític SALVURI, es santjoaner COMPANY, i tal vegada en coneixeu més.
Ara ja sabeu d'on venen ses habilitats des porter N&B Sergi. Tema genes.

LINK 2. Titular des diari, BADIA CALA MILLOR: UN MODESTO QUE QUIERE ABRIRSE CAMINO ENTRE LOS GRANDES. Tant aquest article com s'anterior daten de finals de 1987. Aquí hi ha una errada, es president no nom Guillén Meca, sino Miquel Meca.

LINK 3. Titular des diari, "BOMBAZO" EN MOLLERUSSA. Sa crònica de sa visita a nes camp des líder, amb victòria nostra per 1-2, i remuntada! Es manacorí, procedent del Mallorca, Jaume Salas, i es campaner Tomeu Obrador, autors des gols. El Badia va ser s'únic equip que va guanyar es dos partits a nes líder. I si no record malament, s'equip va quedar classificat a mitja tabla, i va haver de renunciar a sa categoria per problemes econòmics.
En Julio, porter. Una magnífica defensa Capdur, Mesquida, Salas, Pastor. Un doble pivot Rafel Nadal, Salvuri (fortíssims). Tres mitjes puntes, Jaime Fernández, Biel Riera i Tomeu Obrador. I un golejador 'nato' en punta, Biel Femenies, llorencí. Un 4-5-1-B en tota regla.

LINK 4. Titular des diari, BADIA EL "VERDUGO" DEL CAMPEON. El que vos he dit abans, va guanyar es dos partits a nes campió Mollerussa. Nueve jugadores rebasaron la treintena de partidos como titulares. Fue el caso del meta Julio; los defensas Jaime, Mezquida—sólo se perdió un compromiso por sanción—, Pastor y Salas; los centrocampistas Nadal, Obrador ySalvuri, y el delantero Femenias, máximo goleador.

LINK 5. Aquest retall de premsa és de 1982, 5 anys enrera respecte de tots els anteriors. Es titular ho diu tot: MACIZO, "TENTADO" POR UN TERCERA BALEAR. Aquest jugador, conegut com Chicho, va jugar amb el Barça den Johan Cruyff (jugador) a 1973 i va penjar ses botes a Cala Millor. Va jugar amb el Badia a 3ª divisió, després de passar per clubs com el Racing de Santander i el Rtvo. de Huelva.

Twitter Copa del Rei

Avui es managers dels equips de sa Fantasy League OFM Racing Mordorian, Unitet Nations i Neders Bwan FC, via Twitter, han cuidat de comentar es redícul mallorquinista a sa Copa, que ha estat maquillat a sa segona part amb tres gols vermells, que han deixat s'elimitatòria amb un global 8-6 favorable a l'Almeria.

Tot ha començat a nes descans des matx coper RCD Mallorca-Almeria, que senyalava un rotund 0-4.

Primer tweet:
bueta
El Mallorqueta, 0-4 abaix... i espera! que no ha acabat! #UG

Acte seguit, hem llegit un re-tweet que deia:
Don Balon, by Otermar
Hablamos con el gran Bobby Charlton. "Me hubiera encantado jugar con la 'Roja". http://ow.ly/3zeUd #esp #futbol #laroja

Quan n'Edusso s'ha percatat des meu tweet, tema 0-4, han començat ses rèpliques:
Otermar @bueta locura de partido! Meter 6 goles en una eliminatoria y no pasar es una patada en los huevos!

I aquí ha entrat ja a saco en Cuads.
joancuadros @Otermar @bueta mas jodido seria meter 8 y no pasar. Esta eliminatoria ha sido futbol regional de espectaculo.

Otermar @joancuadros @bueta "mas jodido seria meter 8 y no pasar" Gran aportación al debate. Yo añado, peor sería meter 10 y no pasar.

joancuadros @Otermar @bueta lo decia porque el almeria ha metido 8 chicharros q empequeñecen tu comentario


bueta @joancuadros @Otermar weh! hem fet pellarra i per avall! a nes descans no podem anar 0-4! pell pura #UG

joancuadros @bueta @otermar He vist qualque pase del mallorca digne des kojon match.

bueta @joancuadros @otermar jojojoj i així mos ha anat, meam si diumenge el dam fort, que torna a mordorstar

Otermar @joancuadros @bueta la cuestion aqui tratada versa entorno al hecho acontecido, no sobre aquello que pudo suceder, Doctor.

Otermar @joancuadros @bueta segun me han comentado, en la media parte numerosos vehiculos abandonaban el parking... Eso es fe por tu equipo...

bueta @Otermar @joancuadros aquest Mallorca és fort gràcies a un sistema defensiu montat sobretot damunt un gran porter (avui jugava en LugX)

joancuadros @Otermar @bueta y lo q ha acontecido no es una patada en los huevos, sino una enculada en 45 minutos, mi fiel letra(sa)do.

bueta @Otermar @joancuadros ese es el carácter nuestro, Floren, eso no es nuevo

Otermar @bueta @joancuadros soy un gran admirador de Aouate. Este partido requeria a Laudrup en el campo, repartiendo, pim pam, no en el banquillo

bueta @Otermar @joancuadros ya me gustaría verlo, tal como está hoy, sería suficiente! Micchelino! enorme! No se puede tirar la copa señores! no!

joancuadros @bueta @otermar X s proxim kojon podem convocar a ses nedades den crespi, sa velocitat den ruben, sa cadera dn cavenaghi i sugisme den lux

bueta @joancuadros @otermar crespí al neders bwan fc, a mamar banquillo! El utd nations y el mordorian os rifáis a LUgX

joancuadros @bueta @otermar yo me quedo con cavenaghi y su injerto de plomo en cadera y piernas para mi mordorian.

Otermar @bueta @joancuadros Creo que Lux es un Top 10 de paquetes de la liga... Con Cavenaghi estamos ante un caso de botas de cemento? Creo que no

Otermar @joancuadros @bueta muy fino el detalle "injerto de plomo"...

Otermar @bueta @joancuadros yo me quedo con Lux, lo comprare por lo que vale y lo vendere por lo que el mismo cree que vale... Beneficio insuperable

bueta @Otermar @joancuadros y qué me decís de mr ratín, lateral, que se reparte el sitio con cendrós, inmensos ambos, no los quiero en mis neders


Un capvespre entretengut i sense fer gens de mal.


Que vos han duit res els Reis?

EL CLÁSICO DE LOS CLÁSICOS!!!

"El futbol no es una cuestion de vida o muerte, es mucho mas que eso"

TIKI-TAKA

Com a homenatge a aquest ca vellot amb totes ses lletres i a s'increible joc que practica es NOSTRO Barça, adjunt un vídeo extret de s'espai des Facebook des Rodet, amb un gran ventall de jugades de combinació, es famós TIKI-TAKA acunyat per mestre Montes.

Apart, només per als més freaks, he penjat a un post amb data de 2005 es xat múltiple que mos hem marcat avui vespre, amb motiu de sa nostra primera lliga Fantasy de s'OFM. Molt recomanable per qui mos conegui un poc i tengui 15 minuts lliures. Pes que hi érem, OBLIGATORI, he arribat a plorar de rialles amb sa de paridotes que s'han arribat a mollar.

XAT PRE-FANTASY OFM




I ja que estam amb joc de qualitat, gens de mal fa aquest vídeo amb es vint millors moments de n'Iniesta. Impressionant.

III CHRISTMAS ESTRUQUEN, MEMORIAL SIR JAMES KOJON

Es resultats de s'enquesta "Quin dia faries es Sopar Cofràric (& Kojon's Match)?" no ofereixen dubtes: una apabullant victòria de dissabte, 25 de desembre.

Avui he mogut fils per jugar i no hi ha problema. Si no deis lo contrari, dissabte dia 25, a les 17:30 hores (respectant dinars familiars), sa Cofradia pujará a SES ERES, mític estadi local, a jugar es III CHRISTMAS ESTRUQUEN, MEMORIAL SIR JAMES KOJON. Evidentment tothom durá sa seva camiseta Kojon I, ò Sir James Kojon II, indistintament.

Ara queda per resoldre:

1.- Si va bé hora i data proposades. Si va bé només he de recordar a nen Jaume Bassa tres dies abans que ha de venir a obrir es camp i encendre llums.

2.- Lloc de s'estrucada. Data fotuda, dia 25, pareix. Es Cruse sempre estarà allà.

3.- S'ha de dur baló, aigo i demés que se vos ocurreixi.

4.- Tema equips. S'ha de cercar una fòrmula adequada a ses circumstàncies per nivellar dos equips i que no sembli un Barça-Palamós, per exemple...

Per tofipunts, anau contestant. Salut!

Gallina de piel

Per fer més llenya de l'arbre caigut, trobo un gran encert per part del Barça que el dia del clàssic, optés per silenciar l'himne del principi i deixar que la grada s'ocupés de la feina.



Per cert, tema vaga de controladors ho estan petant bastant. A hores d'ara el paripé montat pel partit del barça pren dimensions surrealistes, a veure com acaba tot plegat...

RCD Mallorca castigat

El RCD Mallorca ha duit mala sort, per partida doble.

Va fer una darrera campanya 09/10 sensacional, de sa ma den Manzano i només un gol d'un sevillista desconegut, Rodri, minut 93, a un partit que el Mallorca no jugava, l'ha privat de ser a sa UEFA CHAMPIONS LEAGUE.

Però s'infortuni no havia acabat. Classificats amb molt de mèrit per jugar sa UEFA EUROPA LEAGUE, en Blatter, Platini i cia. decidiren que el privaven de jugar aquesta competició per estar en concurs.


El Mallorca s'ho havia guanyat justament dins es terreny de joc i s'UEFA el castiga per:


1) Deutes. Impossible. Tots tenen deutes. Tots. El Vila-real, que agafa sa plaça del Mallorca, deu 250 milions d'euros (cinc vegades més que el Mallorca).


2) Estar en concurs. Si és així, que ho és, dic que és vergonyós, que un club que intenta sanejar ses seves comptes, acollint-se a sa llei, sigui castigat.

És de locos.




És just això?

Debat a la palestra.


I mirau quina campanya tornam fer. És 7è classificat.

Visca el Mallorca!!!

KOJON COMANDA NADALENCA

The New's & Buiders -escuadra de sa que esperam nombrosos títols a sa LEE- de sa ma de mestre Nate ha comanat, a sa web www.9footballshirt.com, es seu nou equipatge del Celtic de Glasgow.

Si estau contents amb es diseny i acabats, crec que és hora de fer una super-comanda cofràrica de cara a s' All Stars Game Christmas 2010, que segurament farem a Ses Eres pes desembre amb posterior estrucada.


És hora de començar una llista, sempre que cuideu des de Borrell des tema organitzatiu de sa comanda. Ò no?


Per despedir es post, una imatge que val més que mil paraules: TEMA ESTRUQUEN, I MEMORIAL KOJON'S DAY AUGUST 2010.

Salut Cofradia!

en andaluz!

aquest post verssarà sobre un debat etern i estèril on cadascú té sa seva opinió, tot i que molts l'amaguen. Començarem amb amb unes declaracions den S. Ramos, seguirem amb un resum d'un artivle des MARCA i acabaré amollant una pregunta. Allà va.

La Roja juga a Salamanca. Els mitjans de comunicació s'omplen sa boca dient que sa selecció estrena s'estrella de sa pitera davant sa seva afició. Juguen a el Helmántico. Juguen a sa ciutat de s'idolatrat Vicente del Bosque. Ademés juguen a sa ciutat on Don Vicente va fer el seu únic gol com a internacional i, també, juguen encara amb s'empenta de sa victòria al darrer Mundial celebrat a Sudàfrica. Llàstima que esrival sigui Lituania he arribat a llegir.

Tots ja deveu saber sa roda de premsa que van protagonitzar en Sergio Ramos i en Gerard Piqué. Un periodista li demana al Xulito Piqué si pot respondre a una pregunta en català per Tv3. Aquest li respòn i weno...dentro vídeo.



Tornam a avui dematí i al MARCA. He llegit un article, que no he estat capaç de trobar a sa web, i vos en gai, de memòria, 5 cèntims:

"si están en Salamanca, por el partido de la selección española, la de todos, hay que hablar en castellano"

i després de tot això he vist que en Pau Kempes ha deixat anar aquesta perla al facebook:

"El Pau Company Santos Els qui diuen que a Mallorca xerram mallorquí i no català...també defensen que a Andalucia se xerra s'andalús i no s'espanyol?"

Mai he tengut tendències patriòtiques cap a Espanya però tampoc no tenc res en contra del País en sí però pareix que hi ha sectors que consideren a sa penya que no té es castellà com a llengua materna molt menys espanyols. Que conyo pareix!

Selección Española Xumats

per qui no l'hagui vist

DINAMARCA EURO'92

Bon dia a tots.

un postillo per animar aquest blog.

Un video de cinc minutets, de fàcil visionat, que demostra que ses concentracions i estratègies dins es món des futbol de poc serveixen.

Ò que sí tenen que veure i això va ser un miracle.

Eren a sa platja de vacances, cadascú amb sa seva família...

Salut i bona tardor!

SELECCIÓ ESPANYOLA A DEBAT

A Catalunya i Balears sa selecció espanyola genera sentiments contradictoris.

Passa cada vegada que hi ha una competició oficial, Eurocopa ò Mundial.

És un tema polític, sociològic, històric, cultural...?


Comença es debat.


Apunts per començar:

1.- Des de fa un parell d’anys, sa selecció espanyola s’ha convertit en un dels millors conjunts. És campeona d'Europa i del Món.

2.- Sa base de sa selecció la formen jugadors del Barça i, a més, es sistema de joc s’assembla molt a nes den Pep Guardiola.

3.- S'èxit de sa selecció espanyola -Eurocopa i Mundial- ha coincidit amb un moment dolç de s’esport espanyol a ses competicions internacionals, com bàsquet, ciclisme, tennis, moto GP i fórmula 1, entre altres.

4.- Es nacionalisme espanyol no ha deixat d’aprofitar aquests èxits per vendre una idea d’Espanya com a unitat?

5.- És normal que des de Catalunya (i Balears) hi hagi una reacció emocional de resposta davant des rearmament espanyolista?

6.- Hi ha ara un sentiment contradictori perquè molts d’aquests èxits tenen un segell indiscutiblement català? Pujol, Xavi, Valdés, Busquets, Piqué (i també Pedro, Iniesta, Villa).

7.- Trobes que s'hauria de conseguir un reconeixement oficial per part de les federacions internacionals de ses seleccions autonòmiques?

8.- A Catalunya hi ha qui no acaba de tenir clar si vol que guanyi o perdi sa selecció, sobre tot per sa gran presència de jugadors del Barça?