Avui és es dia al·lots! Comencen es nirvis per es partit! Si guanyam sa lliga és nostra!
Systema de porra virtual.
S'ha de fer un comment abans de que comenci es partit.
Entrades
Fa 2 anys
10 de març del 2007
9 de març del 2007
CHE SUDAKA
Ahir vespre me vaig trobar es baixista i es teclista (sí, sí, es cunyat des confrares Pau, Cris i Cuads)de Che Sudaka dins es metro, que tornaven d'un concertet acústic a Nou Barris. En Sergio me va contar que dimecres passat tocaren en es Sorrento, un bareto de negratas ultrapetit de per davora sa Royal Place, i que s'hi va trobar s'escolanet de sa cofradia mestre Joan Palerm. També me va dir que dimecres que ve (dia 14) celebren es seu cinquè aniversari (i es seu concert num. 400, me digué) a sa Sala La República, a l'Hospitalet (metro L1, Torrassa). Crec que després des concert frustrat de dijous passat a Les Enfants (per causes que no val la pena commentar) NPFGM anar a veure'ls dimecres. Segons me va comentar en Sergio, començaran entre les 9 i les 10 perquè sa penya pugui tornar en metro (i avon eres?), i segons he vist per sa web, s'entrada és més barata que ses cervesses des Plataforma (only 3 €). Res més, només un parell de linkillos més de Che Sudaka. Es seu fotolog (mitja pell) i es seu MySpace (una cosa que se veu que s'està posant molt de moda últimament).
Per cert, ultracanviant de tema, així han quedat ses eliminatòries de Champions:
CUARTOS DE FINAL. 3/4 (ida) y 10/11 (vuelta).
1. AC Milan-Bayern Munich.
2. PSV Eindhoven-Liverpool.
3. AS Roma-Manchester United.
4. Chelsea-VALENCIA.
SEMIFINALES. 24/25 de abril (ida) y 1/2 de mayo (vuelta).
A. Ganador de Chelsea/VALENCIA - Ganador de PSV Eindhoven/Liverpool.
B. Ganador de AS Roma/Manchester United- Ganador de AC Milan/Bayern Munich.
FINAL. 23 de mayo.
Ganador Semifinal B - Ganador Semifinal A.
PD: He descobert un system que fa que es links s'obrin automàticament a una altra pàgina (o pestanya en cas de Firefox). Es tema és posar després de href="httt://www.loquesigui.com", lo següent: target="_blank". Ho he posat també a s'uabeubist, a sa llista d'enllaços, en es mapa, etc, etc. Mola perquè així pots pitjar damunt es links i no se'n va sa pàgina des Blog. Meam si sa penya que posa links hi pensa, que és molt més còmode pes personal.
Coses bones d'amèrica
El recent video que retrata la estupidesa americana (el post den marc) ha estat tot un autoderribo que s'han fet ells mateixos i que per tant denota que alguns americans estàn ja preocupats pel tema.
Avui al metro m'han donat l'edició tarda de l'adn, i sortia en portada, que els dibuixants del "capità america" han decidit acabar amb la vida de l'heroi a mans d'un franctirador. Es veu que el capità america, cansat de l'estil bel.licista del govern americà, estava disposat a declarar coses compromeses davant d'un tribunal i el pelen a les escales.
Enllaçant amb el tema dibuixos americans, tenim els inconmensurables "Simpsons", que porten molts anys fent-nos plorar de riure mitjançant el retrat de l'estupidesa de la cultura americana. I digo yo (eres tu!); No serà que a Amèrica, encara hi ha reductes humans amb sensibilitat i ganes de construïr un món millor? Espero que si.
Per acabar, rendiré un tribut a Matt Groening, creador dels Simpsons i de Futurama, sèrie a la que m'he aficionat i on apareix aquest robot de nom Bender que em té el cor robat. És un robot i per tant no vindria a tenir sentiments, l'alcohol és l'única cosa que el manté seré...tot un sistem de màquina vamos! Aquí el converteixen en humà, no te desperdici.
Avui al metro m'han donat l'edició tarda de l'adn, i sortia en portada, que els dibuixants del "capità america" han decidit acabar amb la vida de l'heroi a mans d'un franctirador. Es veu que el capità america, cansat de l'estil bel.licista del govern americà, estava disposat a declarar coses compromeses davant d'un tribunal i el pelen a les escales.
Enllaçant amb el tema dibuixos americans, tenim els inconmensurables "Simpsons", que porten molts anys fent-nos plorar de riure mitjançant el retrat de l'estupidesa de la cultura americana. I digo yo (eres tu!); No serà que a Amèrica, encara hi ha reductes humans amb sensibilitat i ganes de construïr un món millor? Espero que si.
Per acabar, rendiré un tribut a Matt Groening, creador dels Simpsons i de Futurama, sèrie a la que m'he aficionat i on apareix aquest robot de nom Bender que em té el cor robat. És un robot i per tant no vindria a tenir sentiments, l'alcohol és l'única cosa que el manté seré...tot un sistem de màquina vamos! Aquí el converteixen en humà, no te desperdici.
8 de març del 2007
No pot fer gaire mal...
Vídeo realment interessant i enriquidor. Qui ha dit que a Amèrica siguin incultes?
(Es subtítols estan en anglès, però crec que no tendreu problemes per entendre lo que se diu...)
I, no me demanau perquè (bé, clar, perquè és un temazo), una cançoneta que no té cap relació amb es vídeo...
(Es subtítols estan en anglès, però crec que no tendreu problemes per entendre lo que se diu...)
I, no me demanau perquè (bé, clar, perquè és un temazo), una cançoneta que no té cap relació amb es vídeo...
Comunicat d'un cule derrotista.
Molt s’ha parlat aquests darrers dies de que si hi ha gent de sa penya que és derrotista, de que si n’hi ha que no ho són, etc. Segons algunes opinions, entre els derrotistes hi entrava jo, i per aquesta raó ja no estava ben vist que escrigués un post en favor d’una plantilla que, RECORDEM-HO ha tret al barça de sa puta misèria. Doncs be, només recordar, que jo SEMPRE, però SEMPRE, he seguit i defensat al barça, inclòs durant ses èpoques més negres de no fa tants d’anys. A tots aquests que, segons alguns, som derrotistes, lis voldria demanar que, per favor, canviin l’adjectiu per realistes, ja que crec q és molt més adient. El barça esta fent una temporada penosa, ja que no ha guanyat cap partit important i ha anat perdent títol rera títol dels set que suposadament havia de guanyar. Així que baixeu dels núvols i no critiqueu tant s’estat d’ànim d’uns seguidors del barça que no estan tant cegats pel passat més recent. El partit de l’altre dia va ser penós. Hi va haver un passotisme total i s’ha perdut una eliminatòria contra un rival que, sobre el paper, és molt inferior. Sa lliga se guanyarà, passant per una victòria contundent contra un Madrid que esta pitjor que nosaltres, però tocarà patir i molt, tan si ho voleu com si no. I és que és evident que aquest equip no esta al nivell que estava l’any passat i que la plantilla no esta tan agermanada com se’ns volia fer creure. O això tampoc és veritat?. El que si és segur, és que seguiré confiant amb els jugadors que tenim per conquerir els títols que queden, sense criticar, com si fan alguns d’aquests cules tant optimistes, per exemple, al nostre porter, del qual se’n recorden més les errades que no les moltíssimes més bones accions que realitza. Per a mí, el problema és dels altres jugadors, dels cracks, que són els que han de treure les castanyes del foc quan les coses estan difícils i que, de moment, enguany no ho estan fent. No tan sols em refereixo a Ronaldinho, que esta en un nivell de forma alarmant, sinó a tota la resta de jugadors desequilibrants que tenim i que, ara per ara, per les raons que siguin, ja no ho son tant de desequilibrants.
Això és tot, i per favor, no titlleu de mals aficionats a alguns seguidors que veuen una mica més clares les coses, perquè cadascú és lliure de tenir les sensacions que vulgui sense que venguí ningú a criticar-li's. Que jo recordí, abans del partit, ningu us va dir que fóssiu uns il·lusos que vivíeu dels somnis. Tan de bo jo tingués la vostra fe cega, però no la tinc, sobretot tenint en compte els molts precedents dolents d’aquesta temporada.
Amb això no estic recriminant res a ningú, només demano, de manera sincera, tranquil·la i amistosa, que no desacrediteu les opinions dels seguidors del barça que tenen opinions diferents a les vostres i que ara per ara, són als qui el temps i el joc de l’equip els hi ha donat la raó.
Salut i FORÇA BARÇA
Això és tot, i per favor, no titlleu de mals aficionats a alguns seguidors que veuen una mica més clares les coses, perquè cadascú és lliure de tenir les sensacions que vulgui sense que venguí ningú a criticar-li's. Que jo recordí, abans del partit, ningu us va dir que fóssiu uns il·lusos que vivíeu dels somnis. Tan de bo jo tingués la vostra fe cega, però no la tinc, sobretot tenint en compte els molts precedents dolents d’aquesta temporada.
Amb això no estic recriminant res a ningú, només demano, de manera sincera, tranquil·la i amistosa, que no desacrediteu les opinions dels seguidors del barça que tenen opinions diferents a les vostres i que ara per ara, són als qui el temps i el joc de l’equip els hi ha donat la raó.
Salut i FORÇA BARÇA
7 de març del 2007
UNA DE VARIOS
Bones a tots es seguidors de sa secció "Una de Varios" (n'hi ha algun? (autoderribo)), avui faré sa secció per punts perq me surt de sa punta de sa fava:
1.- FC BARCELONA
Sa confraria està de dol. No va poder ser gent. El Liverpool va trencar ses nostres aspiracions europees. S'eliminatòria la varem perdre al Camp Nou però tots confiavem amb es milagre. Tot i que a sa segona part varem tenir opcions per decantar s'eliminatòria al nostre favor varem dur
molta monya de que no ens en fessin 3 a sa primera. En Valdés va fer un bon partit llevat de sa cagada que casi mos costa un gol. En defensa en Thuram i en Puyol correctes però n'Oleguer va tenir un parell de nedades. En Marquez va estar en sa linia d'akesta temporada i en Deco, n'Iniesta i en Xavi varen apareixer a estones. Es mal de veres va estar en atac: amb sa mitja inoperant i sa poca movilitat que varen demostrar tant n'Eto'o com en Ronie no hi havia res que fer, pensau que per dir q es bo va ser en Guddy mare meva. És a dir: fa mal dirho però el Liverpool crec q va ser just guanyador de s'eliminatòria. Mala sort gent, l'any que ve serà una altra història.
Tot i així voldria fer unes reflexions:
a.-) mos queden lliga i copa
b.-) akest dissabte mos defogarem
c.-) Ronie i Eto'o ahir vespre patates calentes amb mahonesa
2.- Una mica de política NPFGM
Suministrant material a sa secció "Política" de recent creació voldria deixarvos akest link. És una noticia apareguda avui a Diario de Mallorca. Realment sa gent no pot analitzar minimament ses causes per ses quals es PP convoca una manifestació i compararles amb coses com akesta? Realment té alguna validesa política sa oposició que realitza el PP o ,com pens jo, només té validesa electoral? que en trobau?
3.- Marrullerisme
No sé si a voltros vos va passar però com que qun va acabar el Barça vaig passar de veure més sa tele no m'he enterat fins avui mitgdia...estopa al tope...
4.- system de dois
a.-) ki de tota sa confraria des cans vells no ha somniat fer-ho amb dues dones a sa vegada? és més fàcil de lo vos pensau...
b.-) un gran remember que tots el teniu arxivat a sa memòria...
c.-) sistema de derribos, dedicat al senyor Company
d.-) aigua + gent inepte = waterstupidpeople
e.-) el truco del almendruco
f.-) sempre és d'agrair un video d'akests
au idò! i ja ho sabeu: A la mujer bigotuda, de lejos se le saluda.
1.- FC BARCELONA
Sa confraria està de dol. No va poder ser gent. El Liverpool va trencar ses nostres aspiracions europees. S'eliminatòria la varem perdre al Camp Nou però tots confiavem amb es milagre. Tot i que a sa segona part varem tenir opcions per decantar s'eliminatòria al nostre favor varem dur
molta monya de que no ens en fessin 3 a sa primera. En Valdés va fer un bon partit llevat de sa cagada que casi mos costa un gol. En defensa en Thuram i en Puyol correctes però n'Oleguer va tenir un parell de nedades. En Marquez va estar en sa linia d'akesta temporada i en Deco, n'Iniesta i en Xavi varen apareixer a estones. Es mal de veres va estar en atac: amb sa mitja inoperant i sa poca movilitat que varen demostrar tant n'Eto'o com en Ronie no hi havia res que fer, pensau que per dir q es bo va ser en Guddy mare meva. És a dir: fa mal dirho però el Liverpool crec q va ser just guanyador de s'eliminatòria. Mala sort gent, l'any que ve serà una altra història.Tot i així voldria fer unes reflexions:
a.-) mos queden lliga i copa
b.-) akest dissabte mos defogarem
c.-) Ronie i Eto'o ahir vespre patates calentes amb mahonesa
2.- Una mica de política NPFGM
Suministrant material a sa secció "Política" de recent creació voldria deixarvos akest link. És una noticia apareguda avui a Diario de Mallorca. Realment sa gent no pot analitzar minimament ses causes per ses quals es PP convoca una manifestació i compararles amb coses com akesta? Realment té alguna validesa política sa oposició que realitza el PP o ,com pens jo, només té validesa electoral? que en trobau?
3.- Marrullerisme
No sé si a voltros vos va passar però com que qun va acabar el Barça vaig passar de veure més sa tele no m'he enterat fins avui mitgdia...estopa al tope...
4.- system de dois
a.-) ki de tota sa confraria des cans vells no ha somniat fer-ho amb dues dones a sa vegada? és més fàcil de lo vos pensau...
b.-) un gran remember que tots el teniu arxivat a sa memòria...
c.-) sistema de derribos, dedicat al senyor Company
d.-) aigua + gent inepte = waterstupidpeople
e.-) el truco del almendruco
f.-) sempre és d'agrair un video d'akests
au idò! i ja ho sabeu: A la mujer bigotuda, de lejos se le saluda.
setmanari musical: Freaks!
Que seria del mon sense els nostres adorats freaks, aquell tipo de personatges extranys i sospitosos que no solen deixar indiferent a ningú. A dins es mon de sa música n’hi ha hagut molts d’aquests i certament han tengut sa seva importancia, ja sigui per sa seva imatge, ses seves excentricitats en directe o pes frikisme de sa música en sí:
-Qüestió d’imatge: com tots sabeu es món des rock ha causat moltes tensions entre sa premsa “seriosa” precisament per s’imatge que alguns personatges han volgut explotar. Aquest és es cas d’en Rob Zombie, cantant dels antics White Zombie que, d'acord amb es seu nom, se pegava unes quantes hores de maquillatge abans dels concerts. Un altre cas més famós seria es de Kiss, aquesta banda que fou tan gran als anys 70 però que sa pasta i sa fama han anat demacrant a mesura que han passat els anys. Després hi hauria tots es “black i death metaleros”; aquests solen acompanyar els seus concerts amb una posta en escena bastant tètrica i una atmósfera que combina a la perfecció amb sa música (Cradle of Filth o Cannibal Corpse en serien dos exemples).
Hi ha un cas de freak que se pot ficar a qualsevol grup, és un dels freaks per excel.lència i segurament el coneixeu tots...efectivament, és n'Ozzy Osbourne. Aquest està sonat, sa majoria de ses llegendes que se diuen sobre ell son reals. A mí sempre m'ha fet gràcia aquella que diu que li va fotre una mossegada a s'ocell d'un important capo de s'indústria musical després d'emprenyar-se a dins es seu despatx (després d'això sa penya li tirava coses a s'escenari i ell les mossegava, fins que un dia li van tirar un "murciélago" de veres i, efectivament, va anar cap a sa boca...casi la palma)
-Sonats des directe: aquí sa cosa se complica una mica i s’entra en terrenys perillosos per sa pròpia integritat física. No sé si coneixeu a un personatge anomenat GG Allin; aquest individu de procedència yanki acostuma a autolesionar-se (autoderribo), cagar, escupir i pixar a damunt un escenari, tot això sense roba. Realment no és massa recomanable per persones sensibles, però NPFGM veure qualque video seu.
En aquest grup també s’hi pot ficar a na Texas Terri, que va en sa línia de s’anterior però no és tan violenta i sa seva música és més aprofitable. Segurament es cas més famós seria en Marilyn Manson, al qual també es pot ficar a nes grup de “qüestió d’imatge”. Sobre en Manson s’ha dit de tot, fins a s’extrem de intentar relacionar-lo amb assessinats i escàndols mediàtics típics dels americans, però es 95% de lo que se diu és mentida (crec que és important desmentir rumors tipo llevar-se dues costelles per poder fer-se alguna mamadilla, que és s’actor repelent de “aquellos maravillosos años” o que se va fer un canvi de sexe). En directe té tendència a s'escupitada i a sa provocació, però això tampoc és res de l'altre mon a dins es rock.
-Freaks de ses partitures: és evident que no puc deixar fora d’aquest grup a una de ses figures més idolatrades per mi mateix en aquests darrers anys…estic xerrant des mestre Zappa, autor de més de 60 discos. Aquest homonet va tocar tots els camps musicals possibles i se’n va riure de tothom (derribos musicals) fins que la va palmar. Com ja he comentat alguna vegada és sa heterodoxia musical personificada i els seus discos no són precisament bons de digerir, però darrera es seu sarcasme hi ha un dels millors compositors des s.XX.
Per acabar vos deix amb un temazo que res té a vuere amb es freaks. És es nou grup de n'Uoho, guitarrista de platero y tu i Extremoduro. Molt recomanable pels més rock'n'rolleros. Au, salut i melomania
-Qüestió d’imatge: com tots sabeu es món des rock ha causat moltes tensions entre sa premsa “seriosa” precisament per s’imatge que alguns personatges han volgut explotar. Aquest és es cas d’en Rob Zombie, cantant dels antics White Zombie que, d'acord amb es seu nom, se pegava unes quantes hores de maquillatge abans dels concerts. Un altre cas més famós seria es de Kiss, aquesta banda que fou tan gran als anys 70 però que sa pasta i sa fama han anat demacrant a mesura que han passat els anys. Després hi hauria tots es “black i death metaleros”; aquests solen acompanyar els seus concerts amb una posta en escena bastant tètrica i una atmósfera que combina a la perfecció amb sa música (Cradle of Filth o Cannibal Corpse en serien dos exemples).
Hi ha un cas de freak que se pot ficar a qualsevol grup, és un dels freaks per excel.lència i segurament el coneixeu tots...efectivament, és n'Ozzy Osbourne. Aquest està sonat, sa majoria de ses llegendes que se diuen sobre ell son reals. A mí sempre m'ha fet gràcia aquella que diu que li va fotre una mossegada a s'ocell d'un important capo de s'indústria musical després d'emprenyar-se a dins es seu despatx (després d'això sa penya li tirava coses a s'escenari i ell les mossegava, fins que un dia li van tirar un "murciélago" de veres i, efectivament, va anar cap a sa boca...casi la palma)
-Sonats des directe: aquí sa cosa se complica una mica i s’entra en terrenys perillosos per sa pròpia integritat física. No sé si coneixeu a un personatge anomenat GG Allin; aquest individu de procedència yanki acostuma a autolesionar-se (autoderribo), cagar, escupir i pixar a damunt un escenari, tot això sense roba. Realment no és massa recomanable per persones sensibles, però NPFGM veure qualque video seu.
En aquest grup també s’hi pot ficar a na Texas Terri, que va en sa línia de s’anterior però no és tan violenta i sa seva música és més aprofitable. Segurament es cas més famós seria en Marilyn Manson, al qual també es pot ficar a nes grup de “qüestió d’imatge”. Sobre en Manson s’ha dit de tot, fins a s’extrem de intentar relacionar-lo amb assessinats i escàndols mediàtics típics dels americans, però es 95% de lo que se diu és mentida (crec que és important desmentir rumors tipo llevar-se dues costelles per poder fer-se alguna mamadilla, que és s’actor repelent de “aquellos maravillosos años” o que se va fer un canvi de sexe). En directe té tendència a s'escupitada i a sa provocació, però això tampoc és res de l'altre mon a dins es rock.
-Freaks de ses partitures: és evident que no puc deixar fora d’aquest grup a una de ses figures més idolatrades per mi mateix en aquests darrers anys…estic xerrant des mestre Zappa, autor de més de 60 discos. Aquest homonet va tocar tots els camps musicals possibles i se’n va riure de tothom (derribos musicals) fins que la va palmar. Com ja he comentat alguna vegada és sa heterodoxia musical personificada i els seus discos no són precisament bons de digerir, però darrera es seu sarcasme hi ha un dels millors compositors des s.XX.
Per acabar vos deix amb un temazo que res té a vuere amb es freaks. És es nou grup de n'Uoho, guitarrista de platero y tu i Extremoduro. Molt recomanable pels més rock'n'rolleros. Au, salut i melomania
6 de març del 2007
Un poquet de musica criolla dedicada al senyor Cuadres!!!
PD: Una mica tard, però en honor a la teva petició (veure cronicas criollas I)
I m'agradaria tornar a postear una cançó que va posar en Nato fa unes setmanes...
Avui més que mai "mi jugador favorito es Eto'o"
Visca el BARÇA!!
no se no se
akest post és d'una vessant una mica diferent i bastant més seria que sa meva linia habitual. Resulta que avui dematí he sentit per un programa d'akests mañaneros en un "avance Informativo" de sa TV3 que es PP vol canviar a no sé qui des tribunal constitucional per un pavo de linia més conservadora perque així hi ha més posibilitats de tirar abaix alguns articles des Nou Estatut de Catalunya. Pot ser amb un primera lectura vos entra per una orella i vos surt per s'altre però jo fa una estona q hi pens i no m'ha agradat gens. Resulta que sa constitucionalitat d'un texte depen de s'interpretació que faci un jutge en concret? On és sa separació de poders? Ke tenia de dolent es texte escrit per n'Oleguer criticant s'estat de dret i sa falsa separació de poders després d'això? demanaria que n'Edu fes algun comentari per aclarirmo una mica
Salut a tots, i recordau: akí huele a azufre...
5 de març del 2007
CRONICA CRIOLLA II
estimats cansvells i gallines velles:
es meu preciat viatge arriba a nes seu final. Per sort o per desgracia ha estat un final no esperat ja que per culpa de ses meves tenses relacions amb sa shati he hagut de pirar "por tiempos" de ca seva i cercar-me un hostel per akesta gran city de raterinhos i de dollarsman. Es tema es q jo tenia pensat quedar-me a ca seva tot es viatge, ja que amb sa familia me duc de puta mare, pero dissabte me va pegar una repolsa del 15 i vaig decidir fer ses maletes cual viajero apatrida...En aquests moments me trob compartint habitacio amb un surfer italia de 32 anys (Danilo) i convivint amb un brasilero i uns colombianos...aquest hostel pareix una patera cosmopolita...pro b...estic de puta mare...i crec q mhauria de haver pirat abans des camp visual d'aquella shati...o lo que sigui...
dada cultural: Argentina es una mescla impressionant de cultures...durant molts d'anys va ser sa terra des "volver a empezar" de moltes nacions i grups ètnics i poc ètics...aqui esta petat de jueus, gauchos (resultat de sa mescla entra dona aborigen i espanyol viejo verde invasor), italians, espanyols, rumans, alemanys i algun ingles...tothom duu un cognom europeu i sino jueu...
dada anecdòtica: sa darrera i molt bona va ser dissabte, desprès de sa bronca d sa shati, varem pirar es germa, sa seva shati i uns amics (facu i posho) a engatar-mos, es tema es q a les 8 des mati me trob empenguent un fiat 147 (de l'any de la picor) q mos havi deixat tirats, plovia a matar, esteiem cansats i el varem haver d'empenyer unes 10 quadres...lo bó es q mentres regalimavem aigua i suor un des cofrares contava chistes i mos xapavem es cul..me fa gràcia xq si això haguès passat a espanya hagués estat un drama, aquí sa penya ho veu com un problemilla de merda, es més, per ells no era ni un problema haver d'empenyer un cotxo una bona stona amb una pluja molt considerable...aquesta gent ho han passat puta per x..(vease corralito o sucedaneos) i no tenen sa mateixa percepcio que noltros per lo q a putades sa refereix...
un poc de vocabulari n.p.f.g.m:
me chupa un huevo (me la sua), trolo (maricon), mangos (pesos), pava (tetera on se calenta s'aigua des mate),virome (boli), doblar (girar)..cagondell..nhi ha un huevo pero ara estic estancat...ja en passare un parell mes via comment...
una abraçada criolla a tothom (bats.ex)
es meu preciat viatge arriba a nes seu final. Per sort o per desgracia ha estat un final no esperat ja que per culpa de ses meves tenses relacions amb sa shati he hagut de pirar "por tiempos" de ca seva i cercar-me un hostel per akesta gran city de raterinhos i de dollarsman. Es tema es q jo tenia pensat quedar-me a ca seva tot es viatge, ja que amb sa familia me duc de puta mare, pero dissabte me va pegar una repolsa del 15 i vaig decidir fer ses maletes cual viajero apatrida...En aquests moments me trob compartint habitacio amb un surfer italia de 32 anys (Danilo) i convivint amb un brasilero i uns colombianos...aquest hostel pareix una patera cosmopolita...pro b...estic de puta mare...i crec q mhauria de haver pirat abans des camp visual d'aquella shati...o lo que sigui...
dada cultural: Argentina es una mescla impressionant de cultures...durant molts d'anys va ser sa terra des "volver a empezar" de moltes nacions i grups ètnics i poc ètics...aqui esta petat de jueus, gauchos (resultat de sa mescla entra dona aborigen i espanyol viejo verde invasor), italians, espanyols, rumans, alemanys i algun ingles...tothom duu un cognom europeu i sino jueu...
dada anecdòtica: sa darrera i molt bona va ser dissabte, desprès de sa bronca d sa shati, varem pirar es germa, sa seva shati i uns amics (facu i posho) a engatar-mos, es tema es q a les 8 des mati me trob empenguent un fiat 147 (de l'any de la picor) q mos havi deixat tirats, plovia a matar, esteiem cansats i el varem haver d'empenyer unes 10 quadres...lo bó es q mentres regalimavem aigua i suor un des cofrares contava chistes i mos xapavem es cul..me fa gràcia xq si això haguès passat a espanya hagués estat un drama, aquí sa penya ho veu com un problemilla de merda, es més, per ells no era ni un problema haver d'empenyer un cotxo una bona stona amb una pluja molt considerable...aquesta gent ho han passat puta per x..(vease corralito o sucedaneos) i no tenen sa mateixa percepcio que noltros per lo q a putades sa refereix...
un poc de vocabulari n.p.f.g.m:
me chupa un huevo (me la sua), trolo (maricon), mangos (pesos), pava (tetera on se calenta s'aigua des mate),virome (boli), doblar (girar)..cagondell..nhi ha un huevo pero ara estic estancat...ja en passare un parell mes via comment...
una abraçada criolla a tothom (bats.ex)
...batin weekend?
Aquest cap de setmana ha donat molt de sí, un d’aquells que es recorda quan se vol fer referència a nes comandos vius que encara lluiten contra es batinisme i sa seva expansió. Per això faré una mica de resum del que ha estat, llàstima que no tengui fotos per mostrar-vos es caretos de sa penya i d’alguns personajillos que, com a tota sortidota que es presti, no han faltat.
Es que per en xisco ha estat es “batin weekend” comença s’horabaixa de divendres a un bar anònim des raval, on diversos cans vells com es mateix Xijco, Santvi, Loko (ivan gabrich) jo mateix i un fitxatge de darrera hora (pedrito d’artà), juntament amb gallines velles com na Bel i altres subjectes femenins que no record, iniciam un seguit de disertacions existencialistes acompanyades de sa degustació de cervesses de sa terra... Res, dues parides i quatre rialles, es volum de ses quals va augmentant a nes ritme que augmenten ses birres.
Tipo les 21.30 se decideix anar per feina i començar a pensar en que consistirà es sopar que prèviament s’ha organitzat a sa seu des comando Lesseps. Allà mos trobam amb els altres cans vells convidats (véase Vallejo, Manti, Palerm, Mochilo, etc) i començam a sopar. Es vespre se va animant gràcies a ses birres i sa marihuana (s’ha de recordar que aquesta darrera substància va causar grans problemes comunicació a en Vallejo en certs moments on sa seva ànima queia a pou profund d’empanament, deixant es cos com a record de sa seva presència. Tanta sort que en va sortir com va poder amb un...”I AVON EREEEU!”), quan ses obligacions laborals dugueren a que un membre des grup fes una fugida por tiempos (manti i avon eres!), encara que sa seva presència és substituida per una manta enrevoltillada i una pilota de futbol..
Be, un dels grans moments des vespre ve amb s’arribada des pinero; sa taula sencera regala un sentit homenatge en forma d’ovació a nes ca vell resident a terres andaluses. Sa tendència no canvia amb s’arribada de Lord Destroy i ses birres i es porros continuen fins que es decideix sortir por tiempos cap es metro amb direcció centre. Dels moments inmediats a sa sortida des pis record un cotxet d’al.lot petit que dona molt de joc durant uns minuts (cal recordar que finalment acaba a davora d’un individu de sexe indefinit que dorm plàcidament a plaça reial).
Es recorregut a partir de Liceu és es clàssic; intent frustrat d’entrada a nes Marsella i Kentucky (es famós truco “somos de cala bona” no cola), raval per amunt i per avall, Plaça Reial i rambles. Destacaria es cego general de sa penya, factor importantíssim a s’hora de sa creació de parides posteables. Sa gent es dispersa i hi ha moments d’incertesa en que es senyor Palerm aprofita per establir relacions de cordialitat amb una Peruana i tot es seu grup de col·legues (aquest moment va deixar frases tan mítiques com “vaig a pegar-li un morreo”…). S'ha de dir que es record des gran programa APM ens va perseguir durant tot es vespre ("se va a armar un follón que no sabe ni dónde s'ha metío!!" ).
Es nombre de personatges que anam trobant no el record massa be, just me venen a nes cap una parella de joves que varen ser víctimes de derribos i autoderribos varis, una cussa vella venent els seus dibuixos i més d’un paki havent de sofrir alguna torrada d’orella (entre ells els admirats Evo Morales i Pancho Villa ).
Res, es vespre acaba a les 8:15 amb s’arribada des Pinero, Palerm i jo a sa seu de Lesseps agonitzant i delirant a causa de s’intoxicació etílica.
Arribam a dissabte (m’estic enrollant més que una persiana però ja que hi som acabaré de nedar). Mal de cap tot es puta dia, jam session aplaçada i incertesa sobre es paper a jugar es vespre. De sobte tot canvia quan es vespre rebem sa visita inesperada des gran Tolo, conegut per tots per es joc que dona a qualsevol sortidota. Pizzes a balquena, futbol i guitarres, s’ànim comença a enlairar-se i s’actitud sembla haver-se recuperat…tornam a ses birres.
Tot i es bon ambient que es va creant ses expectatives no son bones i menys quan en Palerm comença a tenir problemes gàstrics i es meu mal de cap fa senyal de reaparèixer…però en Tolo i sa seva dialèctica mos acaben convencent per anar a Sant Cugat. Agafam sa guitarra i partim amb presses per acabar agafant es tren després d’esperar-lo durant més de mitja hora.
Arribada a sa festa tipo les dues i algo, es panorama no pinta malament però es número de cofrares assistents és sensiblement inferior al que es pensava, ja que només en Manti (obligació moral) i en Mochilo han fet acte de presència. Sa festa va ben encaminada amb els pilars bàsics de dones, música i alcohol arribant a s’intent frustrat de dur a terme una espècie de juego de la oca per equips: és curiós, però s’ha de dir que aquest fet és el que dona inici a un altre tipo de festa, sa qual s’inicia quan me pega per pillar sa guitarra i tocar quatre temazos. Dic que és una altra festa més que res perque és es moment en que sa gent comença a partir (autoderribo), a excepció d’un nucli dur format per en tolo, mochilo, manti, pinero i jo mateix (gracias por este sueño) que queda a sa festa donant-ho tot. Reim bastant amb els personatges que queden (sa mescla entre Antonio Orozco i Fernando Tejero, una al.lota polaca que se marca qualque tema en sa seva llengua, en Freddy, etc.).
Es temes escollits són clàssics entre els clàssics (peret, manu chao i estopa), a més d’altres més novedosos com sa balada “you’re beautiful”, cantada amb molt d’encert a sa polaca.
Be, que sa festa segueix fins que es sol ja és ben amunt i alguns de noltros decidim tornar a Barcelona arribant a nes pis a les 8:30 i a punt de treure es fetge per sa boca.
Ja ho se, és un rollazo de collons però es cap de setmana ho mereixia. Au, ja se xerrarà des planning pes pròxim, salut! (i demà…setmanari musical!).
i temazo que resumeix es cap de setmana
Es que per en xisco ha estat es “batin weekend” comença s’horabaixa de divendres a un bar anònim des raval, on diversos cans vells com es mateix Xijco, Santvi, Loko (ivan gabrich) jo mateix i un fitxatge de darrera hora (pedrito d’artà), juntament amb gallines velles com na Bel i altres subjectes femenins que no record, iniciam un seguit de disertacions existencialistes acompanyades de sa degustació de cervesses de sa terra... Res, dues parides i quatre rialles, es volum de ses quals va augmentant a nes ritme que augmenten ses birres.
Tipo les 21.30 se decideix anar per feina i començar a pensar en que consistirà es sopar que prèviament s’ha organitzat a sa seu des comando Lesseps. Allà mos trobam amb els altres cans vells convidats (véase Vallejo, Manti, Palerm, Mochilo, etc) i començam a sopar. Es vespre se va animant gràcies a ses birres i sa marihuana (s’ha de recordar que aquesta darrera substància va causar grans problemes comunicació a en Vallejo en certs moments on sa seva ànima queia a pou profund d’empanament, deixant es cos com a record de sa seva presència. Tanta sort que en va sortir com va poder amb un...”I AVON EREEEU!”), quan ses obligacions laborals dugueren a que un membre des grup fes una fugida por tiempos (manti i avon eres!), encara que sa seva presència és substituida per una manta enrevoltillada i una pilota de futbol..
Be, un dels grans moments des vespre ve amb s’arribada des pinero; sa taula sencera regala un sentit homenatge en forma d’ovació a nes ca vell resident a terres andaluses. Sa tendència no canvia amb s’arribada de Lord Destroy i ses birres i es porros continuen fins que es decideix sortir por tiempos cap es metro amb direcció centre. Dels moments inmediats a sa sortida des pis record un cotxet d’al.lot petit que dona molt de joc durant uns minuts (cal recordar que finalment acaba a davora d’un individu de sexe indefinit que dorm plàcidament a plaça reial).
Es recorregut a partir de Liceu és es clàssic; intent frustrat d’entrada a nes Marsella i Kentucky (es famós truco “somos de cala bona” no cola), raval per amunt i per avall, Plaça Reial i rambles. Destacaria es cego general de sa penya, factor importantíssim a s’hora de sa creació de parides posteables. Sa gent es dispersa i hi ha moments d’incertesa en que es senyor Palerm aprofita per establir relacions de cordialitat amb una Peruana i tot es seu grup de col·legues (aquest moment va deixar frases tan mítiques com “vaig a pegar-li un morreo”…). S'ha de dir que es record des gran programa APM ens va perseguir durant tot es vespre ("se va a armar un follón que no sabe ni dónde s'ha metío!!" ).
Es nombre de personatges que anam trobant no el record massa be, just me venen a nes cap una parella de joves que varen ser víctimes de derribos i autoderribos varis, una cussa vella venent els seus dibuixos i més d’un paki havent de sofrir alguna torrada d’orella (entre ells els admirats Evo Morales i Pancho Villa ).
Res, es vespre acaba a les 8:15 amb s’arribada des Pinero, Palerm i jo a sa seu de Lesseps agonitzant i delirant a causa de s’intoxicació etílica.
Arribam a dissabte (m’estic enrollant més que una persiana però ja que hi som acabaré de nedar). Mal de cap tot es puta dia, jam session aplaçada i incertesa sobre es paper a jugar es vespre. De sobte tot canvia quan es vespre rebem sa visita inesperada des gran Tolo, conegut per tots per es joc que dona a qualsevol sortidota. Pizzes a balquena, futbol i guitarres, s’ànim comença a enlairar-se i s’actitud sembla haver-se recuperat…tornam a ses birres.
Tot i es bon ambient que es va creant ses expectatives no son bones i menys quan en Palerm comença a tenir problemes gàstrics i es meu mal de cap fa senyal de reaparèixer…però en Tolo i sa seva dialèctica mos acaben convencent per anar a Sant Cugat. Agafam sa guitarra i partim amb presses per acabar agafant es tren després d’esperar-lo durant més de mitja hora.
Arribada a sa festa tipo les dues i algo, es panorama no pinta malament però es número de cofrares assistents és sensiblement inferior al que es pensava, ja que només en Manti (obligació moral) i en Mochilo han fet acte de presència. Sa festa va ben encaminada amb els pilars bàsics de dones, música i alcohol arribant a s’intent frustrat de dur a terme una espècie de juego de la oca per equips: és curiós, però s’ha de dir que aquest fet és el que dona inici a un altre tipo de festa, sa qual s’inicia quan me pega per pillar sa guitarra i tocar quatre temazos. Dic que és una altra festa més que res perque és es moment en que sa gent comença a partir (autoderribo), a excepció d’un nucli dur format per en tolo, mochilo, manti, pinero i jo mateix (gracias por este sueño) que queda a sa festa donant-ho tot. Reim bastant amb els personatges que queden (sa mescla entre Antonio Orozco i Fernando Tejero, una al.lota polaca que se marca qualque tema en sa seva llengua, en Freddy, etc.).
Es temes escollits són clàssics entre els clàssics (peret, manu chao i estopa), a més d’altres més novedosos com sa balada “you’re beautiful”, cantada amb molt d’encert a sa polaca.
Be, que sa festa segueix fins que es sol ja és ben amunt i alguns de noltros decidim tornar a Barcelona arribant a nes pis a les 8:30 i a punt de treure es fetge per sa boca.
Ja ho se, és un rollazo de collons però es cap de setmana ho mereixia. Au, ja se xerrarà des planning pes pròxim, salut! (i demà…setmanari musical!).
i temazo que resumeix es cap de setmana
Resultats de s'enquesta
Bones a tots,
aquí teniu es resultats de sa darrera enquesta, que va inaugurar un nou format. Per fer honor a aquest nou format, he fet captures des resultats des primers 4 dies, per poder seguir una miqueta com anaven es vots, i des resultats finals. Com a anàlisi, he de dir que sa majoria d'adjectius eren de caire negatiu (supòs que perquè n'existeixen més d'aquest tipus) i que, d'acord a aquesta dinàmica, es vots a estats d'ànim negatius han estat majoria (concretament un 71,8%). En particular, empanat ha estat s'estat d'ànim amb més votacions (11%). Una reflexió que faig és si pot veure's com a causa d'aquesta victòria es fet de que sa majoria de vots se fan es dematí (i sa gent té son) o, també, es nivell de THC de sa cofradia. En segona posició se col·loquen, en canvi, estats d'ànim positius: relaxat i content (9%). Destaquen ses importants pujades de content, il·lusionat, oiat, cansat i confós durant es cap de setmana, provocades possiblement ses primeres per s'estat etílic i ses segones per sa posterior resaca.
Res més, vos deix amb es resultats i vos anim a tots a començar amb optimisme aquesta setmana, encara que sigui dilluns. Pensau que demà ja hi ha el Liverpool i dissabte toca el Madrid!
aquí teniu es resultats de sa darrera enquesta, que va inaugurar un nou format. Per fer honor a aquest nou format, he fet captures des resultats des primers 4 dies, per poder seguir una miqueta com anaven es vots, i des resultats finals. Com a anàlisi, he de dir que sa majoria d'adjectius eren de caire negatiu (supòs que perquè n'existeixen més d'aquest tipus) i que, d'acord a aquesta dinàmica, es vots a estats d'ànim negatius han estat majoria (concretament un 71,8%). En particular, empanat ha estat s'estat d'ànim amb més votacions (11%). Una reflexió que faig és si pot veure's com a causa d'aquesta victòria es fet de que sa majoria de vots se fan es dematí (i sa gent té son) o, també, es nivell de THC de sa cofradia. En segona posició se col·loquen, en canvi, estats d'ànim positius: relaxat i content (9%). Destaquen ses importants pujades de content, il·lusionat, oiat, cansat i confós durant es cap de setmana, provocades possiblement ses primeres per s'estat etílic i ses segones per sa posterior resaca.
Res més, vos deix amb es resultats i vos anim a tots a començar amb optimisme aquesta setmana, encara que sigui dilluns. Pensau que demà ja hi ha el Liverpool i dissabte toca el Madrid!
Una de Varios
ja és akí sa darrera entrega de "Una de Varios", avui faré un excepció i l'estructuraré per punts:
1.- FC Barcelona
Desastre total a Sevilla. Mos varem deixar remontar per el Sevilla en un partit on, en sa meva opinió, s'arbit va consentir massa privilegis violents al Sevilla. No comentaré res més sobre akest tema perq me fa puta oi, només diré q demà mos berenarem el Liverpool i punt.
2.- Una mica de www.youtube.com
Es nostro estimat amic xopo me va dir q mires això al youtube i crec q és per compartir-ho amb tots voltros, tracta de un tipo q reclama a s'SGAE... boníssim.
3.- cosetes des www.google.es
Anau al google i posau: no encuentro la pagina de los cojones, i pitjau a voy a tener suerte més q res riureu una estona.
4.- una mica de www.goear.com NPFGM
una mica de Leon Gieco
una mica de versió d'un tema conegut
au idò, salut i festa! i totes com akesta!
1.- FC Barcelona
Desastre total a Sevilla. Mos varem deixar remontar per el Sevilla en un partit on, en sa meva opinió, s'arbit va consentir massa privilegis violents al Sevilla. No comentaré res més sobre akest tema perq me fa puta oi, només diré q demà mos berenarem el Liverpool i punt.
2.- Una mica de www.youtube.com
Es nostro estimat amic xopo me va dir q mires això al youtube i crec q és per compartir-ho amb tots voltros, tracta de un tipo q reclama a s'SGAE... boníssim.
3.- cosetes des www.google.es
Anau al google i posau: no encuentro la pagina de los cojones, i pitjau a voy a tener suerte més q res riureu una estona.
4.- una mica de www.goear.com NPFGM
una mica de Leon Gieco
una mica de versió d'un tema conegut
au idò, salut i festa! i totes com akesta!
Expedició cofrare per Lisboa, Pexugal
Aquest post arriba amb un poc de retràs però millor tard que mai. Ja sabeu que els cofrares ministre Caldera, senyor Kempes i jo mateix, varem partir direcció Lisboa fa unes dues setmanes amb la intenció d'explorar noves terres desconegudes per tal de fer els pertinents partes a posteriori.
En general, el viatge fou triomfant i enriquidor. La cosa va començar amb una arribada tipo por tiempos a s'aeroport de Barcelona on ja ens esperava es ministre, radiant ell després de ses pertinents buidadotes en es pàrquing i es calçons mig desembotonats. L'arribada a Lisboa es produí sense cap fet q alterés el bon ambient de l'expedició, tipo a les 10 del vespre hora lisboeta. Després de trobar es primers mallorquins només posar peu a Pexugal (com no) arribarem a s'alberg, tot un system per cert, on hi havia gent de diversa procedència però on destacava un grupet de 15 catalanets estudiants de periodisme. Es primer vespre, com sol ser habitual en aquest tipo d'expedicions, ja va ser a matar. Un bon sopar, amb botella de vi i copota de Grappa, fou el primer detonant per lo q vengué més tard. A lisboa sa marxa està sense dubte al Barrio Alto, on es baretos i sa festa estan a l'ordre del dia. Cubatas a 2,5, gent pes carrer a matar i molts de baretos a una dels barris més autèntics de sa ciutat.
L'endemà dormidota i molt de passejar pes barris centrics de Lisboa: Alfaima, Chiado, Plaça del Comerç, Castelo de Sao Jorge,..., interessant-mos sempre per temes diversos, des de runes romanes fins a camions derr
ibístics. Si algo va caracteritzar es viatge va ser es ritme de bon
menjar i beure q vàrem imprimir durant tot es viatge. Una vegada teníem sa panxa plena començàvem a arrancar. Es vespre de divendres, com ja vaig explicar a un post batínistic, no va ser de lo més destacable, encara que va servir per aprofitar es dematí i anar per feina.
Així que després q en calde fes ses seves compres típiques a primera hora des dematí (tipo tovalloles, jerserets per sa femella, etc) varem partir cap al barri de Belem on es paisatge era ben diferent. Mosteiro dos Jerónimos, Padrao dos Descubrimientos (vistes
espectaculars), tapes de calamar i pescaito, etc., foren ses visites més destacades.
M'aturaré a fer un incís, explicant un tema q ens va deixar flipats: quins callos q són ses portugueses!!!en 4 dies varem veure molta petxuga suelta; aquesta agrupació de cultures que conviu a Lisboa gràcies a colonitzacions varies fa que te trobis una espècie d'orcos. Hi ha una foto amb s'unica nina salvable (no fa falta q vos digui quina foto), ara q vaja tia (evidentment vàrem inmortalitzar es moment).
Remarcar sa sortidota a matar de dissabte vespre que va començar, com no, amb un bon sopar pes barrio alto. A partir d'aqui entrades a locals varis i moviment per sa zona de marxa, jo la definiria com una mescla de Gràcia i des Carreró; un local destacable que m'hos hi varem fer notar va ser un cuchitril rollo mexicà que posaven bona musica i feien bons mojitos, evidentmet en varem beure un bon raig, mos varem quedar amb es siste
ma de capoladora industrial que feien servir per triturar es g
el, en tirava per tot! en Company i en Caldera varem estar una bona estona contemplant aquell espectacle dantesc.
Aqui mos trobam amb bastants de persons que varem conversar / derribar tipo en Luca, un italià a lo pinero, un portuguès bastant friki futbolisticament que varem conversar amb ell analitzant si el Barça podria fitxar en Cristiano Ronaldo, també demanat-li que en trobava des portuguesos Nunes del Mallorca o des pufo de l'Espanyol Peixoto.
Es system molava perquè hi havia mes gent de fora des bars que dedins, eren ultrapetits. Xerrant per defora, amb un portuguès digali pellòs, però mos entenien ben bé. Quan ja cercavem un rollo after tipo les 6 varem replegar un parell de persons destacables amb els
q acabarem sa sortidota a lo grande. En Makelele (quin puta crackot) i ses dues portugueses típiques callos foren tot un show (aquest apartat donaría per tant q ho deixarem per un altre post...jeje). En es final varem acabar menjant sopa, estil prison break, a un bareto tipo suburbi.
Es diumenge ja tipo rèmores visitant tipo light sa zona on es va fer s'expo, mig mirant el barça (pq jugava el Benfica a sa mateixa hora i mos ho llevaven), fent vinets i fent es darrer banquete.
Això seria una mica de resum. Tot i això, no acabarem sense fer menció al ministre caldera, que fidel al seu estil la va liar en tot moment, ja sabeu: crits, cantades den tomeu penya enmig de sa multitud, beguent jackies en dos minuts en un Hard Rock Cafe, xerradotes en portugués, etc.
Evidentment tenim nous testimonis en video. Vos deixarem amb aquestes relíquies...
DEGUT A LA PETICIÓ DES PROTAGONISTA EM VEIG OBLIGAT A CENSURAR ES VÍDEOS.
LLÀSTIMA Q AQUEST MATERIAL TAN BO NO SIGUI VISIBLE EN AQUEST ES NOSTRE ESTIMAT BLOG.
UNA ABRAÇADA A TOTS ES COFRARES I FORÇA!
By Kempes & Nate
En general, el viatge fou triomfant i enriquidor. La cosa va començar amb una arribada tipo por tiempos a s'aeroport de Barcelona on ja ens esperava es ministre, radiant ell després de ses pertinents buidadotes en es pàrquing i es calçons mig desembotonats. L'arribada a Lisboa es produí sense cap fet q alterés el bon ambient de l'expedició, tipo a les 10 del vespre hora lisboeta. Després de trobar es primers mallorquins només posar peu a Pexugal (com no) arribarem a s'alberg, tot un system per cert, on hi havia gent de diversa procedència però on destacava un grupet de 15 catalanets estudiants de periodisme. Es primer vespre, com sol ser habitual en aquest tipo d'expedicions, ja va ser a matar. Un bon sopar, amb botella de vi i copota de Grappa, fou el primer detonant per lo q vengué més tard. A lisboa sa marxa està sense dubte al Barrio Alto, on es baretos i sa festa estan a l'ordre del dia. Cubatas a 2,5, gent pes carrer a matar i molts de baretos a una dels barris més autèntics de sa ciutat.
L'endemà dormidota i molt de passejar pes barris centrics de Lisboa: Alfaima, Chiado, Plaça del Comerç, Castelo de Sao Jorge,..., interessant-mos sempre per temes diversos, des de runes romanes fins a camions derr
ibístics. Si algo va caracteritzar es viatge va ser es ritme de bon
menjar i beure q vàrem imprimir durant tot es viatge. Una vegada teníem sa panxa plena començàvem a arrancar. Es vespre de divendres, com ja vaig explicar a un post batínistic, no va ser de lo més destacable, encara que va servir per aprofitar es dematí i anar per feina.
Així que després q en calde fes ses seves compres típiques a primera hora des dematí (tipo tovalloles, jerserets per sa femella, etc) varem partir cap al barri de Belem on es paisatge era ben diferent. Mosteiro dos Jerónimos, Padrao dos Descubrimientos (vistes
espectaculars), tapes de calamar i pescaito, etc., foren ses visites més destacades.
M'aturaré a fer un incís, explicant un tema q ens va deixar flipats: quins callos q són ses portugueses!!!en 4 dies varem veure molta petxuga suelta; aquesta agrupació de cultures que conviu a Lisboa gràcies a colonitzacions varies fa que te trobis una espècie d'orcos. Hi ha una foto amb s'unica nina salvable (no fa falta q vos digui quina foto), ara q vaja tia (evidentment vàrem inmortalitzar es moment).
Remarcar sa sortidota a matar de dissabte vespre que va començar, com no, amb un bon sopar pes barrio alto. A partir d'aqui entrades a locals varis i moviment per sa zona de marxa, jo la definiria com una mescla de Gràcia i des Carreró; un local destacable que m'hos hi varem fer notar va ser un cuchitril rollo mexicà que posaven bona musica i feien bons mojitos, evidentmet en varem beure un bon raig, mos varem quedar amb es siste
ma de capoladora industrial que feien servir per triturar es g
el, en tirava per tot! en Company i en Caldera varem estar una bona estona contemplant aquell espectacle dantesc.Aqui mos trobam amb bastants de persons que varem conversar / derribar tipo en Luca, un italià a lo pinero, un portuguès bastant friki futbolisticament que varem conversar amb ell analitzant si el Barça podria fitxar en Cristiano Ronaldo, també demanat-li que en trobava des portuguesos Nunes del Mallorca o des pufo de l'Espanyol Peixoto.
Es system molava perquè hi havia mes gent de fora des bars que dedins, eren ultrapetits. Xerrant per defora, amb un portuguès digali pellòs, però mos entenien ben bé. Quan ja cercavem un rollo after tipo les 6 varem replegar un parell de persons destacables amb els
q acabarem sa sortidota a lo grande. En Makelele (quin puta crackot) i ses dues portugueses típiques callos foren tot un show (aquest apartat donaría per tant q ho deixarem per un altre post...jeje). En es final varem acabar menjant sopa, estil prison break, a un bareto tipo suburbi.
Es diumenge ja tipo rèmores visitant tipo light sa zona on es va fer s'expo, mig mirant el barça (pq jugava el Benfica a sa mateixa hora i mos ho llevaven), fent vinets i fent es darrer banquete.Això seria una mica de resum. Tot i això, no acabarem sense fer menció al ministre caldera, que fidel al seu estil la va liar en tot moment, ja sabeu: crits, cantades den tomeu penya enmig de sa multitud, beguent jackies en dos minuts en un Hard Rock Cafe, xerradotes en portugués, etc.
Evidentment tenim nous testimonis en video. Vos deixarem amb aquestes relíquies...
DEGUT A LA PETICIÓ DES PROTAGONISTA EM VEIG OBLIGAT A CENSURAR ES VÍDEOS.
LLÀSTIMA Q AQUEST MATERIAL TAN BO NO SIGUI VISIBLE EN AQUEST ES NOSTRE ESTIMAT BLOG.
UNA ABRAÇADA A TOTS ES COFRARES I FORÇA!
By Kempes & Nate
4 de març del 2007
Partit homenatge a s'afició
Gerrets, Buidawaves i Rodetts reten homenatge a s'afició
Es resultat des partit no importa. Lo que importa és s'afició
UAVEUBIST TOOOTS? LAMAREQUELESVAPARIR!!
Es partit s'ha disputat entre un combinat Serverí i una selecció mundial. S'equip serverí (Puceu, Marc, Nato, Manti, Palerm i Oriol) s'ha acabat imposant a nes combinat mundial (Joan, Santvi, Company, Deguer, Cam i Xisco) per un resultat de 2 a 1 (era un "partidoadosgoles")
Manti M.V.P. des partit i des capvespre en general
Senyor Santvi, el dandy, per variar. Uns messenger amb s'afició N.P.F.G.M.
Part des nucli dur comentant es partit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
