11 d’abril del 2008

nou disco d'extremoduro


Bones cofrares, vos deix una notícia:


La Ley Innata’, que así se va a llamar el nuevo disco de EXTREMODURO, constará de una sola canción, que han querido dividir en tres partes más diferenciadas, y que, a su vez, irán divididas en diferentes cortes para que puedas acceder más directamente a los que más te gustes en un momento dado en el que no tengas libres los 42 minutos que durará la obra, que verá la luz, finalmente, ya iniciada la gira, después de seis años no tiene mucho sentido tener prisa, y los últimos días del mes de Mayo serán los elegidos para poner el disco en la calle.

Lo que pudimos escuchar, por que como ya he dicho sigue “en el horno”, fueron diferentes fragmentos ya prácticamente terminados de cada parte de la obra y también la maqueta previa, con peor sonido, pero con la que realmente vimos el potencial del disco completo.La idea de Robe, que iban a ser diferentes canciones y al final van todas enlazadas, adquieren un sonido espectacular en manos de Iñaki Antón, muchas partes pasan de las noventa y seis pistas sonando conjuntamente. Pero no se han vuelto locos, ni moñas, ni nada de eso, tenemos todos los aspectos de Extremoduro en un solo tema, desde los más suaves e íntimos a los más rabiosos e intensos, todo en base a un estribillo y un punteo centrales que se van repitiendo a lo largo del tema de diferentes maneras, mientras, en las letras, Robe echa el resto, y no eterniza, ni da vueltas a un mismo mensaje, sino que hay una auténtica tormenta que sería imposible de asimilar en una sola escucha, al igual que la música, que en las tres veces que escuchamos la maqueta (simplemente la maqueta) siempre sacábamos cosas nuevas.

Todo cabe sin perder el sentido, cuartetos de cuerda y oboes que te ponen los pelos de punta, guitarras que se solapan, se doblan y se complementan constantemente, un final aflamencado que te deja clavado y encima acaba enlazando con el principio.


Ja fris de que surti! Vos deix un regalo (gràcies oh senyor internet per donar a conèixer grans artistes...)

Miscel·lània

Bones, cofrares, dimecres passat peazo de Festa de Dia, setentot massiu fins a les tantes i diosas a balquena...
Llàstima que arribéssim passades les 2, mos vàrem perdre aquest super-espectacle... Cañita Brava, spiking yuuuuu!



Per cert, supòs que la mitat des planeta ja ho sap, però estic a un (minúscul) pas de guanyar una Play 3 gràcies a sa gentilesa de sa UEFA. Dimarts a vespre estava "like this"...





...però Dimecres me vaig quedar (per culpa, sobretot, de n'Eto'o i en De Rossi) "like this"


No està tan malament, comptant que a s'anterior jornada estava es 49è del món...

Per cert, xerrant de UEFA... Esper que TOT cofrare a qui li agradi es futbol hagi mirat aquesta setmana es Liverpool - Arsenal (enorme partit amb golarro des cosí de sa Deesa inclòs) i, sobretot, es legendari Getafe - Bayern München d'ahir, que passarà a sa història com un des partits més emocionants i èpics que tot aficionat en es fútbol hagi pogut veure...

Aquí
un resum des partidàs des Coliseum Alfonso Pérez
Aquí podeu sentir es gols des partit un a un narrats per s'inefable Manolo Lama

LEE: Jornada 15

Bones gent,

en es darrer moment faig es post sobre sa LEE d'aquesta setmana, amb es resultats diumenge passat (explicats amb molta passió en es posts anteriors) i sa modificació des calendari de cara a aquest diumenge, degut a s'impossibilitat de ses Xapetes Taronges de formar un equip. Així, Diumenge 13 se jugarà sa teòrica jornada 17, i s'altre Diumenge (20) se jugaran es partits corresponents a sa jornada 16. Igualment, tant Gerrets com Roddett's jugaran un partit amistós aquest Diumenge a les 18 hores, per no perdre es ritme de competició...

Com podeu veure, es New's Team té sa possibilitat de sentenciar es títol de lliga aquest Diumenge a les 16 hores, si guanyen es partit contra uns enratxats Buidadotes. Mentrestant, es Tramuntana Six i ets Àngels den Tomeu se jugaran es farolillo rojo en es partit de les 17 h.


Resultats de sa jornada



Classificació de sa jornada



Propera jornada


9 d’abril del 2008

Postillo mediocre

Ja fa estona que no public res i no dispòs de temps per fer un UdVarios decent així que ahí va un postillo mediocre per es que estau aburrits:

1.- Videos

akí vos deix uns links a un parell de videos

- jordi nochevieja , té tres parts, ja veureu ses altres purulant por ahí
- Nous videos de Karronya:

a) jordi begut
b) lágrimas de payaso
c) no somos nada , amb so micro fixe, és a dir, sense moviment de canell...

2.- article

Un article de la vanguardia que donarà que xerrar (supòs)

au idò, hasta lego!

SUPER SUNDAY

Aquest és s'equip que va aconseguir la proesa de treure els 6 punts diumenge passat. Observau a les cares la satisfacció existent després de l'esforç realitzat durant els dos partits disputats. Ni el sol, ni les altes temperatures, ni els rivals pogueren amb la força i l'esperit verdesc. Visca els buiders!


8 d’abril del 2008

MO NANAM A WERCHTER

Ale al·lots, es cartellet ja està complet, ses darreres confirmacions no han estat megamediàtiques, que diguem (The Racounteurs, Panic at the Disco, Gnarls Barkley [that make me craaaazy!] i My Morning Jacket), però mirat es cartell un a un sa cosa assusta (sobretot es 2n i 3r dia). Es cofrares TOMMY HILFIGER, XAVI BANYO, KEMPES, NATE VALLEJÓN, KANE CAUDI I ARTUR RODDI se n'hi van (acompanyats de tipo 7 o 8 allegados de N ordres) en FURGOCLEAN des de BCN. Mestre XISCO PARERA i sa seva clàssica 2a entrada vendran from Mallorca per completar sa convocatòria...

Aquí teniu es cartell, per si qualcú se vol apuntar en es carro...

MO NANAM!!




HORARIS:




7 d’abril del 2008

Portada Súper Sunday

Laporta's way



Grans hits:

"...y me estan embaucando a algunos de ustedes!"

"O sea que... Al loro! Que no estamos tan mal, hombre!"


Per compensar, vos deix una cançoneta que, mira tu per on, ha guanyat s'Oscar a sa millor cançó aquest any. Està inclosa dins sa BSO de Once (pronunciat en anglès, "Uans"), molt recomanable peli que vàrem poder disfrutar Divendres passat en es Méliès.





Es cantant (i protagonista de sa peli) té una veu que me recorda muy mucho a sa d'un altre crackot de sa nova cançó melòdica, mestre Damien Rice. Aquí una prova concloent:



Curiosament, sa cançó primera (Falling Slowly és es seu nom) també me transporta (per similituds harmòniques evidents) a un altre hit d'una cussa vella i una de ses precursores de tota aquesta generació de músics relacionats, d'una manera o altra, amb aquest estil acústic/melòdic/sensible/romàntic: na Tracy Chapman. Look, look!



I, ja que estàvem amb es tema, aprofit per recomanar-vos es visionat d'una de ses pitjors pelis que he vist a sa meva vida (per tant, una experiència realment gratificant), que vaig tenir sa sort de gaudir ahir capvespre a sa seu cofràdica de Gran Via/Rocafort: LA MÁSCARA 2.

Basta veure lo que diven ses crítiques de Filmaffinity per fer-se una idea aproximada de lo profunda de s'experiència...:

  • "...lo que estás viendo no es cine, sino una mierda más grande que la cara de los productores"
  • "En definitiva, horrible, un ejercicio masoquista, y desde aquí lo propongo como el método ludovico del nuevo siglo, para La naranja mecánica 2, por si acaso Kubrick resucita"
  • "...ha sido la hora y media más desperdiciada de toda mi vida."
  • "...estúpida, ridícula, tonta, bodria, absurda y mala con ganas."

6 d’abril del 2008

Súper Sunday!!!

Dos partits, dues victòries. Fácilmente!!!.

I és que és així senyors, els Buidadotes varen superar el súper Sunday amb molt bona nota. Primer, derrotaren als Tramuntana Six 6-3 i, acte seguit, guanyaren als Rodets per 8 gols a 5, en un matx disputadíssim i on, per uns instants, l’equip verdesc va reviure el malson de la remuntada de la primera jornada (després d’un 3-0 a favor, els rodets es posaren 3-4 al marcador). Tot i així, els integrants de la plantilla verda pogueren prendre’s la seva particular vendetta; en referència a la humiliant derrota que els vermellencs lis afligiren als verdescs a la primera jornada d’aquesta lliga en uns horrorosos darrers 10 minuts de partit que feren encendre totes les llums d’alarma.
Així doncs, només queda felicitar als sis integrants de l’equip que es presentaren a la cita i que, superant la calor, el cansament i la ressaca, aconseguiren fer-ne, d’aquest, un dels equips més punters de la classificació. Un equip, els Buidadotes, que aquest any si han demostrat estar a l’alçada de la seves expectatives; rentant, de la mateixa tacada, la mala imatge que deixaren a la competició regular de la passada temporada on, el temps ho ha demostrat, pagaren la novatada.