Com ha comentat en canobbios en es post anterior (a partir d'ara poster) es nostre blog ha començat a agafar sa trascendencia q se mereix i ja ha sigut comentat per algun blog i/o forum de sa xarxa. Crec q entre tots aixo s'esta convertint en conjunt en un document historic, un document unic que recopila vivences, sensacions, botxors, culturilla i trajes per un tubo. Akesta entrada només la vull fer perque noteu q hi ha entrades q no tenen cap comentari, i q? publicau sense por gent, se tracta d'aixo, de q si algu te ganes de dir alguna cosa la publiqui i punt. Se troben a faltar ses publicacions de n'Edu, cuads i fins i tot den manti (fa una estona hi havia un cosi teu per ca meva, un tal Miquel Puig), menos mal q en kedam un parell que donam es callo a mort, i publicam tot lo q mos pasa per es coions sense gens de censura i faltant al respecte totalment a qualsevol (notar q en canoves al post de ses gloses me diu pagafantas, aixo no kedarà així). Pues res gent lo dit, anim q aixo serà es millor blog d'internet i punt pilota
ahir cinc integrants des nucli dur de sa cofradia des cans vells (Quempes, Xeva, Neta, Marga i jo) vàrem trencar amb sa monotonia i vàrem anar a berenar/sopar/beure a sa Champanyeria (també conegut com Ca'n Paixano). És un lloc níquel, ja que per 6 eurets sopar de bocatas mediàtics i surts amb mitja ceba, gràcies en es seu excel·lent (i barat) cava. A més, sempre está petat de guiris, i és una xapada fer-li's trajes i escoltar expresions com "croquietes de poio" i "pasienta caliento" (panceta caliente). Vos ho recoman a tots. Després vàrem anar a un concertillo a Les Enfants d'un grupet que se deia Pegatina Sound System (quin system!), que feien versionetes de Che Sudaka, Kiko Veneno, Muchachito... tot amb un punt molt ska. Sa qüestió és que, amb so cego, vàrem començar a xerrar de lo increïblement gran que és es Blog, i des joc que dóna (apart de fer trajes a ses amigues des senyor Xeva...). I vàrem recordar que, una miqueta (un poquito...), s'embrió de lo que ara és es Blog des Cans Vells va ser això:
Fàcil, fàcil, fàcil Es Gerrets desfan els possibles dubtes i destrossen (6-1) a The Buidadotes en el primer amistós
Negre. Així es pot definir el futur dels nouvinguts "The Buidadotes" en el sí de la lligueta de l'Eixample esquerre. Després d'un estiu sorollós, intens, de negociacions a tres bandes, "Es Gerrets" van recordar a l'equip verdesc que hi ha altres aspectes al futbol sala apart de la demagògia i la lluita als despatxos, tals com la tàctica, la preparació física, la concentració i la qualitat tècnica. Tot i les baixes de futbolistes com Puceu i Xavi Santvi, i amb un jugador del filial a l'equip titular (Albert), els vigents campions de la Champions demostraren que estan a anys llum dels (eterns?) aspirants. Cal destacar la gran actuació del veterà Company, amb 2 gols i 3 assistències de gol, una d'elles a un gran Manti, que demostrà la seva adaptació a aquesta competició batallant al centre del camp. El de la família numerosa ha afirmat després del partit: "Necessit minuts per rendir a un millor nivell". Els altres dos gols foren aconseguits per Marc (després d'una gran triangulació de tot l'equip) i Fire en pròpia porta. I The Buidadotes què? Hi ha esperança? Haurem d'esperar a les incorporacions de pilars bàsics com Marco "Redaccions en diumenge" Vallejo, Marco Llull, Gaspar "Excursions INEF" i el sempre temible Edu "el Rompepiernas". A més, es va constatar el baix to físic d'algun dels seus integrants, que ens remet a la pèssima pretemporada plantejada pel preparador físic Gaspar. Esperem que l'equip pugui resoldre tots aquests contratemps amb l'inici de la temporada. Així i tot, en el partit d'ahir es va poder veure clarament la inoperància en atac de l'equip del jugador-president Cuadros, ja que l'únic gol el va aconseguir un jugador que no podrà estar a l'equip a les competicions oficials, Manu Hoyas. En definitiva, molt a millorar per part dels The Buidadotes si no volen veure's abocats a la lluita cos a cos amb Los Angeles den Tomeu per tal d'evitar el pou de la Segona, i demostració de força dels Gerrets, que aspiren a tot.
Marc Canovas, tocat
No tot són flors i violes pels Gerrets, ja que sembla ser que en Marc va abandonar el terreny de joc amb dues lesions. La primera, provocada per una terrorífica entrada al bessó esquerre de Juan Alberto "Caniggia" Cuadros, que va pagar la seva impotència amb la cama del davanter gerret. L'altra, i possiblement la més greu, afecta el tendó d'Aquil·les del peu dret i, a l'espera del diagnòstic mèdic del doctor Ricard Prunes a ses Dunes, sembla ser que l'apartarà dels camps d'esports al voltant d'un mes. Aquest matí hem vist a Canovas totalment coix i amb cara de circumstàncies, dolgut per la seva malastrugança. "L'important és que em recuperi correctament i que aquesta lesió no tingui conseqüències posteriors", ha afirmat el calaboní. Esperem que els Gerrets, amb la seva equilibrada plantilla, pugui fer front a aquest contratemps i doni noves alegries a les seves seguidores. Seguirem informant.
La Redacció de El Món Esportiu
He cregut necessari penjar aquest document històric, on se gestaren grans frases que han trascendit fins en es nostros dies. S'està gestant també un megapost de fotos mítiques que donarà que xerrar. Meam si aquest cap de setmana mos hi posam... Vos deix, cómo no, amb una cançoneta...
Continuarem fent un poc de país, després des post de Bel Canto un altre llibret q surt de sa nostra illa. Vos deix amb sa notícia extreta de vilaweb que m'ha agradat i com q no tot han de ser botxors... a ca una puta, qui el vulgui llegir q el llegeixi i qui no, no.
DIJOUS, 25/01/2007 - 06:00h
Antònia Vicens: 'Mallorca és el femer d'Europa' L'escriptora publica la novel·la 'Ungles perfectes' (Proa)
Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) ha presentat una nova novel·la, 'Ungles perfectes', que publica l'Editorial Proa. És protagonitzada per dues dones, la Isabel i la Carmen, amigues per atzar, antagòniques en molts aspectes, però que comparteixen els fracassos sentimentals, la solitud, la dificultat de relació amb els fills... Dues vides immerses en una Mallorca plena de corrupció, droga, prostitució, 'el femer d'Europa' diu l'autora.
L'escriptora fa quaranta anys que va entrar per la porta gran en el món literari català, quan va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 1967 amb '39º a l'ombra'. Ha estat una de les veus destacades de l'anomenada Generació dels 70 a les Illes Balears, i representant durant molts anys de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les Balears. Ara l'editor de Proa, Isidor Cònsul, diu que amb aquest llibre vol rellançar-la, perquè per diversos motius la seva trajectòria literària ha quedat una mica en secret. Antònia Vicens dóna raó d'aquest fet: 'L'any 67 quan vaig guanyar el premi em vaig atabalar. Em van convèncer per instal·lar-me a Barcelona, però poc temps després d'estar-hi vaig decidir que no, que volia tornar a Mallorca, a la calma. Preferia escriure en soledat i en llibertat'.
Sobre la nova novel·la, l'autora explica: 'La vaig començar fa quatre anys, quan encara no havien esclatat els escàndols de corrupció urbanística i de tràfic de drogues per l'aeroport de Palma, però jo ja ho ensumava i el que m'estranya és que tot plegat no esclatés fins ara'. Continua: 'He tractat el territori com si tingués ànima. Malauradament, tenim un territori humiliat, venut i prostituït'. La degradació de l'illa és un dels temes recurrents de l'autora.
'Tinc tendència a fer una prosa lírica, ha dit Antònia Vicens, però en aquesta novel·la les dones protagonistes em demanaven un altre to, i vaig decidir escoltar-les'. Per Cònsul es tracta d'una novel·la 'moderna, molt moderna, a estones esbojarrada -la podria signar l'Almodóvar- i molt actual'.
Antònia Vicens s'ha documentat per escriure el llibre, que és una ficció però que té molts elements que formen part de la realitat de l'illa: 'M'he documentat, per exemple, sobre com es pot passar droga per l'aeroport, en vaig parlar amb un alt càrrec de la policia secreta, i també he fet recerca sobre l'argot que s'utilitza en certs ambients'.
I malgrat retratar ambients i situacions socials i personals dures, la novel·la és àcida però també irònica, perquè segons Vicens, 'he preferit provocar un somriure en el lector més que no pas llàstima per les protagonistes. La novel·la té un punt d'alegre que no farà plorar ningú'.
Avui dijous 25 de gener a les 19.30, Mateu Xuri i Margalida Pipiu es batran en un combat de glosadors a l'Espai Mallorca de Barcelona. Com a autonominat ministre de cultura, oci i poques feines recoman aquest acte que mos reafirmarà com a sectaris mallorquins que veneram especialment sa nostra cultura.
S'ha quedat damunt les 6 pes centro per anar a fer unes birres i anar "entonats" a glosar.
Ja direu coses!
Es boixar d´esquena drete fa molt de mal pes ronyons sobre tot si ún tè es coions que li fan sa campaneta.
En Juan caçava mosques amb un manát de bastons que me caiguin es coions si no vos barrin a totes.
Saps que va dir el Bon Jesus Qüant mos va posar s´aucell da-li carn de foradell fins que digui no en vui pus
Quant jo era jovenet tenia una má molt bona i ara que no tenc sa dona ja man fet perdre es cantet
Venia de Son Ramón de segar sa romaguera i vaig perdre sa somera mal d´altres riaies son
El mon está cap-perdut de cada día s´embruta tot-hom té sa dona puta i ningù vol esser banyut
Qüant jo veig aquestes cuixes que ès vestit et fá alçar ès vent em fás posar de moment coses fortes que estaven fluixes
Ses al.lotes de Bunyola qüant sen van a confessar li diven an ès capelláno vui jeure tota-sola
Ses al.lotes d´Orient qüant sen van a confessar li diven an ès Capellá ès meu novio vá calent
Un homo que no té dona sempre el veurás mal-sofrit perque qüant vé mitjanit s´aucellet no vol fer nona
Maria Santissimeta Sant Josep escagassat un pardal ben abrinat que sigui llarg i gruixát eixampla una poma estreta
Vaja una cosa mes bona que Dèu del Cel mos posà ès pardal d´un Cristiá i ès foradell d´una dona
No puc xerrar de politica perquè n’han d’estar empapats jo tenc altres maldecaps i això an es meu no s’hi afica
Aquets putes capellans domés miren sa peseta que es facin sa punyeta i sen vagin a menjar aglans
Ja que xerrau de n'Arús con leche (tot un ca vell que encara s'arrossega per ses teles)... recordau s'anunci aquell de Bollicao o no sé què polles d'un al·lot petit repelent que se demanava "por qué todo lo que mola está prohibido?"...
Hi ha penjats molts altres vídeos grans tots ells. Menció especial a nes d'en Hristo i en Camacho.
Per cert, es grupo d'es pagafantas és pellós(1)pellós(2) (fuuuck emooo!! x"D).
Supòs que heu sentit a xerrar d'aquest jove nedador guineà que va donar tot un recital a ses olimpiades de Syney 2000. Se comenta que es tio era sa primera vegada que nedava a una piscina i que solia entrenar a la mar; no li vendria super gros ?? Sempre li quedarà es consol d'haver guanyat sa seva serie !
M'he trobat amb aquest gran vídeo d'en Santi q ens demostra q no és tan patata com ara mateix mos pensam. És curiós com es vídeos aquests sempre fan qdar de puta mare. Es pot comparar a nes típic vídeo q ve d'Argentina amb un davanterillo desconegut q t venen com a crack (léase Maxi "la gallina","el alemán","el tanque" López). Bé, realment no es pot comparar a nes cas d'en maxi pq d'ell només hi havia tres gols i punt i en Santi va demostrar moltes més coses abans d'arribar al Barça. Vos heu de quedar amb es gol de semi-chilena, guapíssim!
Vamos Santi esperam sa teva segona joventut amb impaciència!!!
Quadern de bitàcola
-
Passen dies i mesos i anys i escric a altres llocs que ja no són aquesta
illa que no vull abandonar del tot.
A partir d'ara actualitz algunes coses relac...
Jazbaa (2015)
-
Full Streaming Jazbaa in HD QualityNow you can enjoy Jazbaa in High Quality
Video with duration 119 Min and has been launched in 2015-10-09 with MPAA
rati...
Disconnecting People
-
Cierta compañía de teléfonos nos ha vendido la moto que hay que estar
siempre conectados con todo y con todos, que si estoy en la playa
poniéndome gamba lo...
ES VESPINO
-
Corria 1976.
Aquest va ser es regal des meus pares per ses notes.
Vaig fer 1000 km sa primera setmana.
Sí! 1000!
I anant a 30 km/h, ja que "s'havia de ...
Viure no només és existir
-
"Si em vaga..."
*Viuré, si em vaga encar de viure, *
*supervivent d’un cant remot.*
*Viuré amb la cella corrugada *
*contra les ires, contra el llot.*...
La Inmortalidad (I)
-
"...Le gustaba incluso el caprichoso ascensor, porque le permitía unos
momentos de soledad. Hasta en el coche se encontraba a gusto, porque allí
nadie la ...
EXCURSIÓ/ACAMPADA
-
Encara no saps que has de fer pel pont del Pilar? Cansat de fer sempre les
mateixes coses? Et proposam una excursió/acampada per la serra de
Tramuntana. De...
Entrades
