En un moment aleatori des viña on estavem tots reunits se va proposar fer una crònica dividida en 3 parts. Com que n'Arñi, en Toñi i en Pep Toñi encara estan de resaca i no han pogut complir amb sa seva "obligació" faig aquesta previa fotogràfica per veure si s'animen:
Dia 0. PreViña:
Sa avanzadilla d'enguany, grupúscul de motivats que decidim partir un dia antes de que comenci es Viña, va estar composta per: en Frega (com que l'any pasat se li va fer curt enguany va espabilar i se va assegurar un puesto a nes cotxo des dimecres...) i es ja clàssics i repetidors Ll.Canoves, M.Canoves i jo. Aquí deix ses 4 fotillos i es videos, patètics però il·lustratius de lo que va ser es primer vespre per Villarrobledo
vos deix es calendari des partits d'aquest cap de setmana, amb es partit Güizas - New's Team com es canvi més destacat, ja que se jugarà Dissabte a les 17:00.
AVE GUARDIOLA, ES QUE VIBREN AMB AQUEST EQUIP TE SALUDEN
Increïble partidàs es de Dissabte, que uns quants cofrares vàrem tenir sa sort de gaudir en es marc incomparable des Viña Rock. Sensació de partit històric, d'orgasme futbolístic com bé ha dit en Lucho, de que això que està passant aquest any és moooolt, mooooolt gran....
Atenció a aquesta article de El Periódico que és de llagrimeta..... I ara a pel Chelsea!
DAVID TORRAS BARCELONA
D'aquí 50 anys es continuarà parlant d'aquest partit a la Rambla". És el comentari que va deixar a la web de L'Équipe un dels milers d'anònims lectors que arreu del món es van posar als peus del Barça, admirats davant d'una de les grans obres de la història, un d'aquells episodis que perduraran en la memòria i que els culers s'aniran transmetent de pares a fills, com ho han estat fent durant 35 anys amb el 0-5 del Barça de Johan Cruyff. El Barça del segle XXI ja ha deixat una doble empremta inesborrable. Al segle XX, va haver d'esperar gairebé 50 anys per trencar la maledicció que el perseguia a la Copa d'Europa. El 20 de maig de 1992 era una illa enmig d'una llarga travessia de decepcions. Fins a París. Fins a un altre dia de maig, el 17 del 2006, quan Koeman i el dream team van deixar per fi d'estar sols al paradís, i van obrir les portes perquè hi entressin Belletti, Etoo, Rijkaard, el Barça de Ronaldinho.
EN COLOR Igual que Wembley, el 17 de febrer de 1974 també es mantenia com un record que semblava insuperable. Com una batalleta que continuaria perpetuant-se pels segles dels segles, un solitari capítol de glòria blaugrana al Bernabéu, en blanc i negre, cada dia més llunyà, acompanyat per la utòpica il.lusió que algun dia es pogués repetir. Només el Barça de Rijkaard, el mateix que el de París, va provocar un efecte semblant amb el 0-3 i la rendició blanca, simbolitzada en els aplaudiments del públic madrileny a Ronaldinho. Tot i això, des de dissabte passat, des del 2 de maig del 2009, dia de la Comunitat de Madrid, el Barça té una altra nit històrica al Bernabéu. Inoblidable. En menys d'una dècada, París i el 2-6. I amb un fil en comú que, fòbies i fílies al marge, agradi més o agradi menys, no es pot passar per alt. Amb Joan Laporta de president, Txiki Begiristain de secretari tècnic i un grapat de jugadors del planter que marquen la identitat de l'equip, i que dissabte van golejar doblement el Madrid. El marcador va coincidir amb una altra xifra al camp. Una altra humiliació simbòlica. Casillas i Raúl van quedar empetitits davant del sextet culer: Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi. Quines coses: 2-6. Clavat. Més Bojan i Busquets, després.
LA MÀ DEL PEP Un grup de gent de la casa que ha explotat més que mai guiat per algú que també va créixer a La Masia. Un fonamentalista de la cultura blaugrana i de l'ideari cruyffista. Sí, Pep Guardiola. L'inexpert que ha fet miques tots els rècords i ha deixat en evidència els qui el van sentenciar abans de començar. Ara, igual que el madridisme passa comptes amb els seus després d'haver donat corda als comptes de la lletera i al cagómetro, s'han posat de genolls. En tot just 10 mesos, Guardiola ja ha fet història i encara no ha acabat. De fet, acaba de començar, però és que va més ràpid que ningú, arrasant amb tots els rècords que s'ha trobat pel camí, mentre el món sencer contempla admirat la seva obra. Setmana rere setmana, els elogis se succeeixen i s'amunteguen, perquè tothom és incapaç de trobar nous adjectius que retratin un equip que s'escapa de tot, fins i tot dels piropos. Sempre va més endavant i no hi ha manera de seguir-lo, i encara menys d'estar a la seva altura. Tampoc amb paraules. Però en aquesta carrera interminable, però deliciosa, el Barça no té temps per perdre. Ni tan sols es pot recrear en una nit que es mereixeria reviure una vegada i una altra. Però ara mateix no ho pot fer. Té altres coses en què pensar. Com el Madrid, ficat de ple en una espiral que des- embocarà en l'obligada reconstrucció, se suposa que de la mà celestial de Florentino.
PASSADÍS AL PRAT El Barça ha deixat de fer números. La Lliga és qüestió de dies. Potser el títol arribarà diumenge al Camp Nou si el Madrid s'acaba d'ensorrar a València dissabte. L'avançament de l'esclat culer es va viure quan l'equip va aterrar al Prat i milers d'aficionats li van fer el primer passadís al futur campió. Poc abans, quan el Barça estava als núvols, en un vol ple d'alegria, l'equip va tocar el cel. Enmig d'abraçades, petons i felicitacions, una de les frases que es van sentir més, i que, entre molts altres, va pronunciar Laporta era: "Gràcies, Pep". Però després d'"un dels dies més feliços" de la seva vida, Guardiola ja té al cap un altre repte: el Chelsea. L'equip viatja demà a Londres amb el repte d'obrir-se pas fins a Roma. El triplet encara és a l'abast. I el Barça del Bernabéu és digne d'aquest honor. I lluitarà per aconseguir-ho. I ho farà amb el mateix guió que a Madrid. Fidel al seu estil. A punt per atacar i fer honor al final d'aquell anònim comentari a L'Équipe. "L'equip més bonic de tots els temps. Gràcies Barça, gràcies Ajax, gràcies Cruyff. En tota la vida no veuré una cosa igual".
Avui és quan toca demostrar que som es millor equip del món, que no hi ha ningú que faci (ni de prop!) es fútbol que feim, que lo del Lyon i el Bayern no varen ser cap miratge...
Gran concert de Vetusta Morla ahir a l'Hospitalet, amenitzat per un atac de focalitzat en es nostro grupet. Tant en Marco Llull com jo mateix, però sobretot na Marga, vàrem ser víctimes d'uns esquitxos que mos varen afectar boca, nas i ulls una bona estona. Vos deix s'entrada de sa Viquipèdia que xerra de s'Aerosol de Pimienta, per entendre un poc més es fenomen... Frases interessants: "Causa el inmediato cierre de los ojos, dificultad de respiración, picor de nariz y tos. La duración de sus efectos dependen de la fuerza del aerosol pero el efecto completo medio dura alrededor de 30 a 45 minutos" "grandes cantidades de agua tienen poco o ningún efecto" "se pueden utilizar leche o detergentes para disminuir sus efectos y lavarlo" "Las víctimas deberían ser animadas a parpadear vigorosamente para soltar lágrimas, que ayudará a eliminar las sustancias irritantes de los ojos" "un ventilador podría proporcionar algún alivio" "En España el spray de pimienta aprobado hecho de un 5% de CS está disponible para cualquier persona mayor de 18 años"
I ara, dos reptes que ahir varen quedar en suspens (sobretot amb sa paquetilla de na Cris), i que avui dematí m'he encarregat d'investigar:
S'anunci den Rafa Nadal i Cola Cao amb música de Melendi!
Fins a 15 persones me negaren ahir que existís aquest anunci. Venga tothom a aprendre's sa lletra!
Amigos cofrádicos, me dispongo en estas líneas y en una tarde de considerable resaca a presentar una nueva sección del Blog que, tal vez, será tan efímera como el protagonismo de Rufino en Brockeback Son Serra o levantará grandes expectativas como la sanción de Pepe, luego Don José, ahora de nuevo Pepe.
Esta sección, Sport Legends, tratará de presentar a aquellos deportistas que se han convertido en mitos de su disciplina por hechos mayoritariamente ajenos al deporte en sí.
He aquí este primer personaje... ALI DIA
Durante la temporada 96/97 de la Premier League el Southampton llegó a encontrarse en la situación de tener un único delantero de garantías, Matt Le Tissier, pues sus dos recambios habituales estaban lesionados. Esto le dejaba la opción a Graeme Souness, mitiquísimo ex-jugador del Liverpool, de tirar de algún chaval del filial, pero entonces ocurrió el milagro...
Souness recibió una llamada de George Weah, recomendándole a un jugador que era familiar suyo, llamado Ali Dia, que había sido internacional con Senegal, que anteriormente había jugado en el PSGermain y que "es tan bueno como yo". Souness, convencido del buen criterio de Weah, decidió llamar a Dia para que jugará con el filial un partido. El día del partido llegó pero llovió mucho y se tuvo que suspender. Aún sin verlo jugar Souness le ofrece un contrato de un mes (algo normal en England) y le convoca para jugar ante el Leeds...
Empieza el partido y Ali Dia está en el banquillo hasta que en el minuto 37, Matt Le Tissier se lesiona y el bueno de Graeme decide dar entrada al enorme Ali Dia... Dicen los que lo vieron que Ali Dia demostró en aquel partido que era la primera vez que tocaba un balón con los pies, si no la primera vez que vio un balón en su vida. Duró en el campo 59 largos minutos que le sirvieron para que la afición saint aún le recuerde como el peor jugador de la larga historia del club.
Días después del debut del calamitoso debut del senegalés con elSouthampton, Weahdijo no saber nada del talAli Dia, que no era su primo, y que no había oído hablar de él nunca.
Entonces, ¿quién hizo la llamada a Sounesshaciéndose pasar porWeah? Resultó que la llamada por teléfono había sido realizada por el representante del jugador, al parecer a idea del mismo Dia, que después jugó una temporada en el equipo aficionado delGateshead FC.
Així que aprofit per fer postillo i comentar com estan ses jugades que mos marcarem es cofrares allà assistents.
VIÑAROCKERS CONFIRMATS:
Manti, Gaspi, Frega, Lluc i Marc (partim Dimecres (a matà!) tipo les 4) Pep Toni, Arny, Pibito, Cuads (parteixen Dijous dematí) i Xavi Banyo (només tornada) Volqui, Isa, Sara, amiga cubana i allegado d'N ordre (quan partiu?)
POSSIBLES VIÑAROCKERS (també conegut com MARICAS o directament GALLINÁCEOS)
Kempes (cotxo escoba), Sion (batín) i Marco Llull (nou galli)
TENDES
Tenda de 3 o 4 propietat den Manti Tenda de 3 o 4 propietat den Gaspi Tenda de 2 o 3 propietat den Frega Volqui? Com ho teniu?
TEMES EXTRES
Hi ha dos temes (sobretot un, no mos enganem) que mos tenen desvelats. Divendres a les 18:00 hi ha un Regal FC Barcelona - CSKA Moscow corresponent a ses semifinals de s'Eurolliga de Bàsquet (que a jo i n'Arny mos faria gràcia veure) i, principalment, Dissabte a les 20:00 hi ha un decisiu Real Madrid - FC Barcelona que molts no mos volem perdre per res del món. Pes partit de Divendres no hi ha problema ja que coincideix amb The Kluba i Hamlet (Los Delinqüentes just després, què prest!), però en es partit de Dissabte mos perdríem un tros de Los Suaves, tot Orishas, tot Mago de Oz i un trosset d'Ojos de Brujo. Què en trobau, quin nivell de motivació vos pareix que tendrem? Qui creu que som uns neders? Totes ses idees i reflexions seran benvingudes...
I res, comentar que també podem aprofitar per mencionar quatre coses més o menys bàsiques que necessitam dur, quatre grups que mos faci ganes, o cagar-mos amb en Casquero i tota sa seva família.
Are sí, vos deix amb es Timeline des Viña Rock 2009!
Força Barça!
Jueves 30 de abril
Apertura de puertas 18:00 h.
VILLARROBLEDO
NARANJA
19:00 h. - 23:15 h.
Otra Noche Sin Dormir con Rosendo, Barricada y Aurora Beltrán
Quadern de bitàcola
-
Passen dies i mesos i anys i escric a altres llocs que ja no són aquesta
illa que no vull abandonar del tot.
A partir d'ara actualitz algunes coses relac...
Jazbaa (2015)
-
Full Streaming Jazbaa in HD QualityNow you can enjoy Jazbaa in High Quality
Video with duration 119 Min and has been launched in 2015-10-09 with MPAA
rati...
Disconnecting People
-
Cierta compañía de teléfonos nos ha vendido la moto que hay que estar
siempre conectados con todo y con todos, que si estoy en la playa
poniéndome gamba lo...
ES VESPINO
-
Corria 1976.
Aquest va ser es regal des meus pares per ses notes.
Vaig fer 1000 km sa primera setmana.
Sí! 1000!
I anant a 30 km/h, ja que "s'havia de ...
Viure no només és existir
-
"Si em vaga..."
*Viuré, si em vaga encar de viure, *
*supervivent d’un cant remot.*
*Viuré amb la cella corrugada *
*contra les ires, contra el llot.*...
La Inmortalidad (I)
-
"...Le gustaba incluso el caprichoso ascensor, porque le permitía unos
momentos de soledad. Hasta en el coche se encontraba a gusto, porque allí
nadie la ...
EXCURSIÓ/ACAMPADA
-
Encara no saps que has de fer pel pont del Pilar? Cansat de fer sempre les
mateixes coses? Et proposam una excursió/acampada per la serra de
Tramuntana. De...
Entrades
