3 d’agost del 2009

I Guardiola va dir "Prou!"

Com és costum a El País, gran article que reflexiona sobre ses possibles raons que han fet que es millor davanter de sa nostra història s'hagi pirat així com ha pirat...


Y Guardiola dijo "¡basta!"

La compleja personalidad de Eto'o y una convivencia a veces difícil en el vestuario llevaron al técnico a prescindir del delantero


Ganador, orgulloso, infantil, materialista, cariñoso, rebelde, tenaz, engreído, fiel, egoísta pero a la vez generoso y espléndido; imprevisible, noble, terco, trabajador, profesional, educado, caprichoso, honesto, insoportable... Demasiados adjetivos para un delantero sustantivo, historia por derecho del Barcelona y de la Liga, porque el gol nunca pasa desapercibido y él, Samuel Eto'o Fils, mucho menos. Nacido en Nkon, un pequeño pueblo de 400 habitantes cerca de Yaondé, en Camerún, el 10 de marzo de 1981, Eto'o fue presentado como nuevo jugador del Inter de Milán el pasado martes, en La Pinetina, cerca de Como. La historia podría ser la de otro africano que llega a uno de los grandes del fútbol europeo para hacerse un nombre entre las estrellas, la del africano que de niño durmió a las puertas de un campo de futbol para ver jugar a Roger Milla. Pero no, porque Eto'o es un grande que jugaba en un grande, en el Barcelona tricampeón ni más ni menos, porque le avalan 107 goles con el Barcelona -es el tercer goleador de la historia por detrás de César y Kubala y el único que ha marcado en dos finales de la Champions-, tres Ligas y dos Copas de Europa. A Eto'o, al que el Barcelona fichó del Mallorca en 2004 por 24 millones, le restaba un año de contrato con el Barcelona, pero Guardiola dijo basta. Ya lo dice él mismo: "Es difícil de entender".



El 8 de junio, Txiki Begiristain, director deportivo, le comunicó a Josep María Mesalles, manager del jugador desde que llegó a España, con 16 años, que el Barcelona no contaba con él. "¿Y Guardiola qué dice?", le preguntó el abogado. "La decisión es suya y nosotros estamos de acuerdo", le respondió Txiki. "El entrenador puede tener su razón, pero Laporta sólo quería sacar sacar dinero", dicen en el entorno de Samu. Dos semanas después, el día 20 de julio, habló Guardiola: "Sé que costará entenderme, pero es una cuestión de feeling". Hubo quien lo interpretó como una cuestión personal, por mucho que añadiera: "No tengo queja de Samu en el campo ni en el vestuario. Tampoco estoy aquí parta cambiar a las personas. Samuel es grande porque es como es. Me guío por sensaciones, porque la nariz me dice que el equipo necesita un cambio". Insistió Pep: "Creo que será bueno para el equipo. La decisión es mía, si sale mal, preparad las plumas: ya sabéis de quién escribir", convino. Una semana después, Eto'o y Zlatan Ibrahimovic se cruzaban en el Mediterráneo.

Joan Laporta, presidente del Barcelona, Rafael Yuste, vicepresidente del área deportiva, y Begiristain regresaban en un jet privado de Donestk (Ucrania), donde habían intentado convencer al presidente del Shakhtar, Rinat Akhmetov, para que les vendiera al central Chygrynskiy. Al hombre más rico de Europa le dio la risa y les remitió a la cláusula de rescisión, así que volvían de vacío. El inicio de la pretemporada se echaba encima y no habían sido capaces de darle a Guardiola ni un delantero centro, ni un central ni un centrocampista. Nada de nada. A Begiristain le dio que era el momento de actuar y Yuste invitó a Laporta a llamar a Moratti, el presidente interista -con quien habían cenado unas semanas antes en Barcelona- y reabrir la operación por Ibrahimovic, el primer nombre en la lista de Guardiola para sustituir a Eto'o.

Casualmente, Moratti estaba en Milán y les invitó a cenar. Antes de hincarle el diente a la cena, Laporta y Moratti estaban de acuerdo: 46 millones y Eto'o. "Era la manera de solucionar muchos temas a la vez", explicó el presidente.

Guardiola dijo: "No hay razones futbolísticas ni de comportamiento sobre las que sustentar la decisión". Pero sí hay razones deportivas que justifican su pasión por Ibrahimovic: le ofrece mucho gol, mayor calidad técnica, el equipo mejora en el recurso del juego aéreo, el sueco tira faltas y es muy combinativo... Y esos jugadores le gustan mucho a Pep: "Es bueno que te cagas", dijo en su día. Por lo que respecta al comportamiento, es cierto que Eto'o no generó problemas graves, pero durante el año acumuló razones sobradas para tomar tal decisión, por mucho que, ley de futbolista, ninguno abrirá nunca la boca para contarlo. Por eso Guardiola dice lo que dice en rueda de prensa y Eto'o, en una entrevista en La Vanguardia, se refirió el miércoles a la relación con Guardiola como "muy buena": "No ha habido ningún problema con Pep, no ha habido ninguna pelea ni discusión, él es libre para elegir a sus jugadores, pero la razón del feeling, qué quiere que le diga". Samuel, listo y sincero, ha dicho que hablará cara a cara con Pep. Con Laporta, que después de la final de Roma le mandó mensajes anunciando que le iba a pagar lo que quisiera después de aquel gol, ya lo ha hecho. "Samu está tranquilo, mucho más maduro", aseguran en su entorno.

"A Samu te lo comes a besos un día y al siguiente lo estrangularías. No es fácil convivir con él", reconoce uno de sus compañeros. "No es fácil explicarlo, si no lo has vivido, pero aguantar a Samu es complicado, aunque da tanto al equipo que lo hace más llevadero", reconocen la mayoría de colaboradores de Guardiola. Juan Carlos Unzúe, miembro del cuerpo técnico desde 2003, comparte la decisión de Guardiola. "Absolutamente. Había llegado el momento de un cambio", dice el que probablemente ha sido el entrenador del primer equipo que más tiempo ha dedicado a charlar con Samuel. "Ya sabes. Los delanteros y los porteros solemos estar muy cercanos. A nuestra manera, los dos vivimos del gol. Cambiar a Eto'o es un cambio enorme, es uno de los cuatro pilares del equipo", alumbra Unzúe, que considera al africano "un líder en el campo antes que en el vestuario". De hecho, era Samu quien hablaba cuando los compañeros se juntaban al final del calentamiento, antes de juntar las manos y seguir a Valdés en el grito de "¡un dos tres, Barça!". "El equipo le echará de menos", asegura Piqué, "es culé y un jugador inolvidable para los culés. Siempre me decía: '¡Piqué, yo te he hecho grande!". "Es una de mis mayores debilidades futbolísticas. Es un ganador, un grande", certifica Xavi.

Ellos, los compañeros, saben que un día maldijo en francés, por lo bajini, durante toda la charla de Guardiola, apenas seis minutos, saben que han discutido no pocas veces durante los entrenamientos... "Es infantil y enseguida se siente atacado", reconoce un compañero. Es cierto que Samuel Eto'o llegó siempre puntual y se fue tras haber hecho todos los deberes, que se cuidó como el que más, pero no es menos cierto que algunos compañeros tuvieron que darle un toque de atención a lo largo del año, haciéndole sentir importante, y resultó que un día le dio plantón al entrenador cuando éste le invitó al despacho. "Samu puede resultar agotador", explica un veterano del equipo.

Aunque alguna fuente dé por hecho que Guardiola lo tenía claro en diciembre, otras señalan en febrero el día que Eto'o recibió sentencia. Fue después de que apareciera en una revista francesa una entrevista en la que el delantero anunciaba que había tomado una decisión sobre su futuro. Aquello enmarañó el ambiente en una semana cargada de partidos y a las puertas de jugar la ida de los octavos de final de la Champions, e irritó a Pep. Apenas unos días después, durante el derby en el Camp Nou, ganaba el Espanyol cuando Guardiola quitó a Eto'o, justo después de que Touré acortara distancias. Después del partido, Samu colmó la paciencia de Pep. Otra vez, nada grave, sólo una más, otra, la última. "Prou! [¡Basta!]", dijo Guardiola. Y hasta hoy. En la ciudad deportiva Joan Gamper, casi todos le entienden.

27 de juliol del 2009

Història des Futbol via Paint (dedicated to Monxo)




Increïble recopilació de moments mítics de s'història des fútbol inmortalizats gràcies a dibuixos fet amb Paint. Mola molt intentar endevinar-los abans de que te diguin sa solució. Com casi sempre, extret de s'excel·lent blog Bar Deportes.

26 de juliol del 2009

SETMANARI MUSICAL: MASH UP!

FOUR TOPS + KINGS OF LEON


EXTREME + COLDPLAY


THE POLICE + DUFFY


ARCTIC MONKEYS + DIANA ROSS


METALLICA + BRYAN ADAMS

23 de juliol del 2009

CD Badia CMSS - CD Tenerife

Vos ho he dit avui dematí a nes darrer post de www.cansvells.com.
Tenc ses fotos a ca nostra.
Corria 1992. El Badia CMSS jugava a 3ª divisió. Havia passat dues rondes de sa Copa del Rei, i a 3ª ronda li va tocar el CD Tenerife, que aquella temporada era dirigit per Jorge Valdano i va quedar 5è a sa lliga de 1ª divisió.
Aquell dia va venir a Cala Millor un Tenerife amb jugadors consagrats, com Agustín (ex porter madridista), Julio Llorente (ex R. Madrid i Mallorca), Manolo Hierro (ex Barça i germá den Fernando), Paqui (lateral esquerr que va anar al Saragossa), Dertycia (àlies Mr. Propper), i un totalment desconegut Juan Antonio Pizzi, que aquell dia va fer 3 gols i, com sabeu, va acabar a nel Barça. Però aquell any no era titular amb el Tenerife.
Idò sí, en Salvuri va fer es primer gol, un xutarro de 40 metres que va entrar per tota s'esquadra. Vaja que si va entrar! Però a sa segona part va sortir sa qualitat de tot un 1ª i el Tenerife va guanyar 1-5.
Es partit de tornada va ser un tràmit, evidentment, i s'imposà el Tenerife 3-0.

Aquí teniu sa foto del CD Tenerife aquell dia a s'estadi calamillorer.

I aquesta és sa formació del CD Badia de Cala Millor.
Drets: Nadal, Penyafort, Cotá, Salvuri, Barceló, Murillo.
Acotats: Botelles (me pareix), Menut de s'Oratge, Pistola, Marcelino, Teret.

Aquest equip, amb més jugadors que no eren a aquest partit, com en Tià Capdur, López (porter), Carrió, i altres, va donar molts d'horabaixes de glòria a s'afició, sempre a tercera divisió i lluitant a sa zona noble.

Encara avui es Menut de s'Oratge demostra es gran davanter que du dins a nes torneig de F7 que s'està celebrant aquest mes de juliol a Ses Eres. Per molts, es millor jugador des torneig.

Amants de s'estadística, he trobat es resultats d'aquella eliminatòria:

D Alavés (Vitoria) - Athletic Bilbao 1-1, 1-4
Gimnástica Alcázar - Oliva 3-0, 0-1
Arnedo - Valencia 0-6, 1-6
Real Avila - Castellón 0-3, 0-2
Badajoz - Benidorm 1-0, 0-2
Badia (Cala Millor) - Tenerife 1-5, 0-3
Barakaldo - Las Palmas 0-0, 0-2
Baskonia (Basauri) - Orihuela Dep.* 0-0, 0-0 PEN
Binéfar - RCD Mallorca 1-3, 0-7
Caudal Dep. (Mieres) - Leganés 3-0, 0-1
Córdoba CF - Sevilla 2-2, 1-2
UM Escobedo - CD Málaga 0-1, 0-2
Estepona - Ponferradina (Ponferrada) 1-0, 0-0
Extremadura (Almendralejo) - R. Vallecano 1-1, 0-1
Gandia - Racing Santander 2-2, 0-4
Getafe CF - Cádiz 3-1, 0-1
Gimnàstic Tarragona - Logroñés 0-0, 1-2
Hércules (Alicante) - Real Murcia 2-2, 1-4
Huesca - Compostela (Santiago) 0-1, 0-5
SD Ibiza - Sabadell 0-0, 0-2
Langreo - Real Zaragoza 0-5, 1-8
RB Linense (La Línea) - Mérida CP* 1-0, 0-1 PEN
Levante UD (Valencia) - Deportivo Coruña 2-1, 1-5
Los Boliches (Fuengirola) - Palamós 0-2, 0-4
Manlleu - Endesa As Pontes 5-1, 3-0
At Marbella - Albacete 3-0, 0-2
Mensajero (S Cruz La Palma) - Lugo 0-2, 0-2
Mirandés (Miranda de Ebro) - Espanyol 1-1, 0-4
Ourense - Real Sociedad 0-2, 0-3
Palencia - R Betis (Sevilla) 0-0, 0-3
RC Portuense - R Avilés Ind. 0-0, 1-2
Sabiñánigo - Eibar 0-2, 1-5
Sant Andreu (Barcelona) - R Valladolid 1-4, 0-3
Talavera - Real Burgos 0-0, 0-4
Telde - Lleida 2-1, 0-5
At Tomelloso - Celta (Vigo) 1-0, 2-2
RSG Torrelavega - Cartagena FC 4-2, 2-5
Vicálvaro - Figueres 0-1, 1-1
Yeclano (Yecla) - Sestao SC 0-2, 0-1
Classificats sense jugar: Barcelona, Atlético Madrid, Real Madrid, At Osasuna, Sporting Gijón i R. Oviedo.

Sa final se va jugar a nes Santiago Bernabéu dia 27 de juny de 1993

ATLÉTICO DE MADRID - REAL MADRID CF
Va guanyar s'Atlètic 2-0
Gols: 1-0 7' Schuster, 2-0 28' Futre
Alineacions:
Atlético Madrid: Abel, Tomás, Juanma López, Donato, Solozábal, Miquel Soler, Vizcaíno, Schuster, Futre, Manolo (76' Toni Muñoz), Moya (58' Alfredo).
Real Madrid: Buyo, Chendo, Sanchis, Tendillo, Villarroya (45' Llorente), Michel, Fernando Hierro, Milla, Hagi (12' Alfonso), Luis Enrique, Butragueño
Va arbitrar en Díaz Vega.

Pura història.
Ja tocaua fer un post.

20 de juliol del 2009

Tema cala nau (Felipe Melo)

Després de comentaro un dia per cala nau, i jo ben segur del que deia he decidit cercaro, i això he trobat:


El RCD Mallorca fue el primer club en el que jugó en Europa, en la temporada 2005. El club dispuso de una opcion de compra que desaprovechó.


I ara mirel, titular amb Brasil i fixat per la Juve.


13 de juliol del 2009

TEMA ESTRUKEN

Bones ! Arribat a s'equador des juliol, fóra bó començar a marcar un data des sopar "Uefa Fantasy" de cara a s'agost. Es 16 implicats podriem anar diguent quins dies són més hàbils (tipo des 7 a nes 20).

PS. feia mil anys que no feia un post i me vé gros es tema...

8 de juliol del 2009

Werchter 2009: Primeres imatges

Au, vos deix aquí quatre fotillos des festival celebrat aquest cap de setmana passat; meam si més endavant tenc temps de fer una crònica més "musical"... Es Facebook de na Jessica (al·lota de n'Artur) en va ple!


Es Bar on mos podies trobar cada migdia, s'únic lloc on posaven birres i no aigua amb gas!


Tàctica futurista per entrar alcohol dur en es recinte. D.O. Giuseppe


Enguany donaven bosses i tot, perquè se podien recollir botelles (Recordau: 20 tassons = 1 birra)


Es paperins de 2ManyDJ's (i sa seva actuació) de lo milloret. Ojo a ses lletugues, com flipen...


Sempre és bò apel·lar en es clàssics


Just després des concertarro de The Mars Volta i des diluvi universal

Gran camiseta que il·lustrava es viatge (Ses Minidiosas i s'expressió "Facial")

Sa foto de grup post-Metallica, com veis encara teníem forces per fer es capullo

I finalment, sa foto de "The Whole Group" a un Pub de Leuven on vàrem fer ses darreres (Delirium Tremens!)














Una sèrie de fotos que va començar amb foto grupal i on sa fotògrafa s'anava unint en es grup. Haguéssim pogut seguir fins a s'infinit però vàrem trobar que amb cinc mos bastava....

Setmanari Musical

Es senyor Kutiman

Fa una setmana vaig conèixer aquest crack a nes blog d'en Dario Manrique (El País) i vaig quedar flipat. Enganxaré directament part des seu post i uns quans vídeos seus perque vegeu del que és capaça aquest fiera. Com he dit, jo encara ho estic flipant...

"Kutiman, de nombre real Ophir Kutiel, es un tipo curioso. Este músico veinteañero israelí no toca en sus vídeos ni un sólo instrumento, pero "hace" unos temas potentísimos. Es como el Grandmaster Flash y sus Wheels of Steel del siglo XXI. Es decir, en lugar de tomar muestras de sonido y manipularlas y ensamblarlas, lo que hace Kutiman es eso mismo pero con vídeos del YouTube, con lo que el chico tiene mérito también como montador de vídeo, no sólo de audio."





Aquí vos deix s'enllaç per anar directament al seu espai a youtube


Smells like teen spirit...covers!

Escoltant Radio 3 (http://www.rtve.es/radio/radio3) vaig tenir es plaer d'escoltar un parell de versions seguides des hit més popular de Nirvana. Aquí vos deix unes quantes mostrs, algunes d'elles molt interessants.

Versió electrònica


Versió molt personal d'en Ricard Formatge


Versió només amb veus


Versió en clau de Jazz


Versió de Patti Smith



Dead Weather & Chesterfield Kings

Després dels grans White Stripes i els genialíssim Raconteurs, torna en Jack White. No conec a molta gent tant activament creativa a nes mon des rock actualment. Canta, toca sa guitarra, ara sa bateria, compositivament no s'atura mai...és una fiera. Només me falta veurer-lo en directe, ja arribarà es moment. Es Chesterfield Kings són uns veteraníssims que tornen a escena amb aquest hitarro ultra-stoniano i, per tant, ultra-rockero. It's only rock'n'roll...but i like it!!!






I per acabar un tema tranquilet que forma part de sa darrera aventura des senyor Robert Plant (amb na Alison Krauss). Un molt bon LP (i molt galardonat, per cert).

29 de juny del 2009

Rock Werchter 2009: Dissabte

Au idò, amb dos dies de retràs reprenc aquesta sèrie de posts dedicats en es Rock Werchter que comença en pràcticament 72 hores. Avui és es torn des Dissabte, dia complet on els hi hagi, ja que sa cosa comença a les 12:15 i acaba a la 1:30 amb 2Many. I OJO perquè donen tormentota. M'hi pos!


1. Estrelles consagrades

Kings of Leon

Un des pocs que repeteixen de l'any passat (diria que junt amb Kaiser Chiefs i 2Many Dj's), per jo una bendició perquè l'any passat estàvem famèlics i vàrem anar a clavar-mos uns X-wurst a ses afores des recinte i només les vaig poder escoltar es 10 minuts finals. Consolidats ja com un des grans grups de s'indie actual, en part gràcies a un darrer disc més 'fàcil d'escoltar' que ets anteriors (no en và quan anàrem a Anglaterra aquest Nadal sonava a qualsevol pub cutre-salsitxero), tornen aquesta vegada com a Highliners totals de Dissabte, desbancant a gent com Franz Ferdinand o Nick Cave. Per jo són un gruparro amb totes ses lletres, un des TOP3 fàcil des festival, amb hitarros per vendre ja des des seu primer (i desconegut) disc Youth & Young Manhood, amb un rollo tope setentero que mola mazo. Però no serà d'aquest disc sa cançó que estrenarà es post, perquè penjaré (recomanació Artur) sa primera cançó que se varen tocar l'any passat a terres belgues, amb intro mítica (Lacrimosa de Mozart). Es segon serà un tema des seu darrer disc, d'aquests que pràcticament tothom ja coneix. Per cert, unes pistes sobre es possible setlist que se marcaran, aquí va un de dia 22 de Juny a Manchester.





Crawl (Rock Werchter, 2008)





Franz Ferdinand

Tipo light tipo les 6 toquen aquests 'desconegudillos', que enguany a més estrenen disc. No ha tengut massa ressó (òbviament perquè no arriba en es nivell des dos primers ni de broma), però no negaré que té un parell de cançons prou canyeres com per tenir-les en compte. No importa dir, però, que tots esperam que tirin de primer disc a matar; si ho fan es concert pot ser molt èpic. Jo els he vist dues vegades, una a s'Olímpic de Badalona i s'altra en es FIB 2007 i ambdues varen ser ENORMES, així que no esper menos, encara que sigui a les 6 PM. Vos deix amb un temazo de sa seva primera època i es tema que més mola des darrer disc (àudio half-mordor).




What she came for (Live at Green fest, Belgrade, 2008)






Nick Cave & the Bad Seeds

Mestre Nick Cave repeteix Werchter però aquesta vegada amb es seu grup "digali" oficial, ja que l'any passat va venir amb Grinderman (noltros no el vérem, miràvem es genials Racounteurs). És un des cantautors més respetats des rock americà però jo mai li he acabat de pegar-li una repassada així com toca. Diria que mestre Tommy n'és un gran fan, així que confiarem en ell (a més coincideix amb na Katy Perris i UG), per lo que se diu es seus directes no tenen desperdici. Vos deix una de ses poques cançons que conec de mestre Nicky, i que mola mazo.




Nature Boy (Music Video)



2. Grups emergents

Yeah Yeah Yeahs

Un des pocs grups que tocaran a sa carpa que vull veure sí o sí, en detriment des cans vellots Limp Bizkit. Es darrer disc que s'han marcat (It's Blitz!) per jo és un discarro, i si li afegim es discs anteriors (Fever to Tell o Show your bones) no tenc cap dubte de què se marcaran un concertarro de puta mare allà a 40º a s'ombra... Aquí vos deix es vídeoclip seu hit més conegut i un cañonazo des seu darrer disc.




Gold Lion (Music video)






Rodrigo y Gabriela

Descoberts arrel d'una referència des gurú musical des blog mestre Marco Llull (avoneres!!) en es seu Setmanari Musical, són un altre des grups que prometen concertarro. Parella mexicana que va començar amb es heavy-metal (d'aquí ses seves ja mítiques versions de "Stairway to heaven" o "One") però que han acabat essent uns virtuosos de sa guitarra acústica. Ses seves pròpies cançons tiren molt de ses seves arrels mexicanes, sempre amb un ritme rapídissim i acostant-se sempre en es rock. Aquí teniu una mostra prou interessant.




3. Segones espases

Limp Bizkit

Què dir d'aquest megamític grup rapcoreta apart de que estan més acabats que en Machín? Pues sa veritat és que poca cosa, es Roddis tenen claríssim que hi aniran de cap, a veure'ls. No negaré que van tenir una època bastant exitosa, col·locant qualque temazo a sa banda sonora de Mission Impossible 2 i amb discs prou interessants (com aquest) però de cop desaparegueren des mainstream (concert frustrat a Madrid, lios varis amb n Britney Spears) i no han tornat a ser lo que eren. Enguany es Werchter lis dona una altra oportunitat, en tornar informarem de quin ha estat es resultat. Vos deix amb una versionarra que se varen marcar d'una fiera com en George Michael, aprofitant que ahir era es Gay Pride.




Faith (Music Video)




Katy Perry

Dubtava entre Mogwai i aquesta fiera però per m'he tirat directament a lo comercial, perquè enganar-mos... Una de ses noves "perrangues" que han sortit darrerament a sa llum, amb sa salvedat de què aquesta bona nina se veu que ses cançons les fa ella. Va arribar a ser 'Deesa de sa setmana' fa unes setmanes, com a algo bò més que té. No me l'imagin allà a sa carpa marcant-se aquests hits tan sobreproduïts, però bueno, si qualcú s'anima a anar a veure-la ja informarà. Acab es post amb es seu tema estrella.




Au idò fieres, fins aquí es repàs des tercer dia de Werchter, demà toca xerrar des dia Rockero, amb coses tan interessants com NIN, Metallica o The Mars Volta... Grgrgrgrgrgr!!!!!