Bones a tots!
Després de tants de posts ja era necessari aturar es tren a Freaky Station.
Molts dels integrants de sa
cofradia, als News els hi sonarà com quelcom pretalaiòtic, vàrem créixer en el
món dels videojocs en una època molt diferent a s’actual. Ses consoles de 8
bits estaven a ses darreres i estrenàvem ses noves i brillants consoles de 16
bits. Sa Play i sa Saturn varen arribar quan ja teníem es cul pelat de passar
hores davant es televisor i de jugar a jocs on “tenir vides infinites” o “poder
guardar sa partida” deixaven de ser
utopies en alguns jocs de Super Nintendo i Megra Drive. Després mos vàrem
adaptar perfectament al Pro Evolution, però això ja és una altra història. Per
descomptat, Internet no era el que és
avui on sa velocitat actual supera, amb escreix, lo best best d’aquell moment..de
qui tenia Internet. En el meu cas, no sabia ni si existia. Val a dir que
tiràvem moltíssim de Game Boy amb es Mario Land i es Tetris com a màxims
exponents.
En aquell entorn hi havia uns elements que jugaven un paper determinant
dins es món des lleure: ses màquines recreatives on 5 duros te permetien
experimentar uns gràfics que ses consoles des moment no hi podien arribar ni de
conya. I a dins es món de ses màquines recreatives hi ha una sala de màquines
que mos va marcar de petits: Sa sala de Cala Bona (ca sa Maja per els entesos).
I a dins sa gran selecció de títols que hi havia a ca sa Maja, n´hi havia un
que sobresortia per damunt es Pang 3 i es Out Run: aquest joc era es Street
Fighter II The World Warrior.
Difícilment, algun dels nascuts en els early 80’s no haurà jugat mai a
aquest joc lluita. Durant es 90’s tots es jocs de lluita en 2D que sortien se
comparaven amb aquest. Sa jugabilitat, sa introducció de moviments especials,
sa possibilitat de triar fins a 8 lluitadors i sa cuidada caracterització de
cada un d’ells feia d’aquest joc un producte innovador a dins es casi
inexistent mercat mallorquí de màquines recreatives de jocs lluita.
En referència als lluitadors, val la pena fer un parell de comentaris.
Primer vull fer referència a en Ryu i en Ken. Dos personatjes distints però que
tenien exactament es mateixos moviments. Segons es Story Board des joc se varen
entrenar junts, però bé. Fet que només s’ha repetit a sa saga Mortal Kombat,
que jo sàpiga fins a dia d’avui. Sa caracterització d’aquests dos personatges
és relativament pobre si la comparem amb personatges ultra exagerats com en
Blanka, monstre verd precursor den Pikachu i en Dalshim, un indi que pot
allargar es braços i cames i escup foc. Amb
altres personatges com na Chun-Li, xinesa, i en Guile, nord-americà, varen
tirar de tòpics: ella vestida de xineta mostrant cuixa i ell com a soldat. Per no xerrar de sa incorporació d'un lluitador de sumo com en Edmond Honda. Es cas
de Zangief, URSS, és, per a mi, es més sonat: presentar-te a un torneig d’aquestes
característiques en taparabos és, com a mínim, arriscat.
Es 4 rivals finals mereixen menció apart. Es primer d’ells, en Balrog, boxejador
a Las Vegas. No era un lluitador molt ben aconseguit: no era difícil, ni tenia
cap tipus d’encant ni res de res. Es segon d’ells sí que valia la pena. Ell era
en Vega. Español de España. Torero en estones lliures i un des personatges més
exagerats des joc. Amb mocassins i calçons de torero, tatuatge d’una serp per
es cos, emmascarat i amb tres urpes a lo
Lobezno a una de ses mans. A vegades era molt mal de tondre i lo millor de tot
era s’escenari en sí: tablao i sevillanes, como no. En Sagat era es següent.
Mostre final des Street Fighter I. Tailandès, amb sa tècnica Tiger que te podia
maxacar si no eres un ca vell des tema. I per acabar en M. Bison. Tio complicat a dies i bastant
agressiu. Amb vestiment de alta graduació a s’exercit, tenia un bon repertori d’osties.
Finalment, voldria fer un comentari sobre sa música d’aquest joc. D’això
era de lo que volia anar es post en un començament però he tirat per altres
camins. Com tots es que heu llegit fins aquí sabeu, cada personatge era d’un
país o zona diferent i tenia es seu propi escenari. També sabeu que cada un
tenia sa seva pròpia música. Idò bé, Internet, aquella eina que havia de servir
per ser ultraeficients i transmetre coneixement a marxes forçades, ha permès,
via Youtube, sa proliferació de mil i un freaks interpretant versions des temes
d’aquest meravellós joc. N’he seleccionat quatre. Es dos primers són es den Ryu
i en Ken [originals aquí i aquí]. Ses versions que he triat d’aquests dos temes
estan interpretades per es mateix tio i estan bastant currades [versions aquí i
aquí] Es següent que he triat és en Vega [original aquí] Hi ha via versions
millors però no m’he pogut resistir a sa d’aquest tio. Instrument, vestit,
habitació...bé, voltros mateixos.
Atenció especial mereix es cas den Guile [original aquí]. Fenomen a youtube
amb es nom “Guile theme goes with everything”. Cents de vídeos que van des de
una escena de Predator o de ses Tortugues Ninja al, ja fa anys, mític
TechnoViking. També és, amb diferència, sa que més gent ha versionat però me
qued amb aquesta que ho peta de principi a fi.
Au idò, arreveure!
Entrades
