Desil·lusió. Així podríem definir, amb una sola paraula, les sensacions que ens va deixar el Barça ahir.
Que esta passant?, no ho sabem. La manca de gol és ja molt problemàtica, però el sistema defensiu ens està condemnant a l’ostracisme. Un equip teòricament molt inferior, no pot venir al Camp Nou i guanyar, i menys remuntant un resultat advers.
Molt hauran de canviar les coses en tan sols quinze dies per a que el Barça pugui aixecar aquesta eliminatòria i, d’aquesta manera, continuar defensant el títol.
I és que això ja comença a ser decepcionant. El que, fins fa poc, era el nostre puntal Ronaldinho, ja no meravella amb el seu joc espectacular mitjançant el qual era capaç d’aixecar un partit quan les condicions eren adverses. Ara, sembla ser un jugador mediocre que no fa més que estorbar el nostre ja de per sí embossat joc d’atac. En Xavi ja no és aquell director d’orquestra que era capaç de portar la batuta del millor conjunt del món fins al punt de semblar més una exhibició que un partit oficial. En Deco fa el que pot, però no basta, i n’Eto’o, lesionat durant tota la temporada, no fa més que escampar als quatre vents els problemes d’aquesta plantilla que ja no esta tan agermanada com en anys anteriors.
El Mister sembla que s’hagi quedat sense idees, sense sistema, sense rèplica,... . Hi posa voluntat, assumeix riscs, però no aconsegueix ni resultats ni bon joc.
Ara per ara, el Barça sembla ser un gran equip en decadència. Un equip que ha dominat durant els darrers anys, però que ja ha tocat sostre i que no pot fer altre cosa que baixar de nivell. Un equip que ha baixat aquell escaló que el mantenia per sobre de la resta.
Les dues competicions del “Kao” (Champions i Copa del Rei) estan gairebé perdudes. No obstant, queden 90 minuts més per seguir confiant, enguany si, amb un miracle, perquè l’equip no sembla estar en condicions de remuntar aquests resultats tan advers.
La lliga?, doncs allà esta. És l’única taula de salvació que ens queda per no quedar en blanc aquesta temporada. No obstant, vist com esta el pati, haurem de suar sang i tinta per fer-la nostra.
Hem viscut un somni que ha durat dos anys. Gràcies Barça!!!. Ara però, hem de tornar a la crua realitat, sofrir per intentar guanyar qualque títol i esperar que la temporada vinent, torní a ser triomfal per aquest gran equip que és el nostre.
Ara i més que mai, FORÇA BARÇA!!!!!!!!!!!!:
Com bé ha commentat en Monx per aquí abaix, ets Smashing Pumpkins tornen! I tornen en es marc des festival més poppy-alternatiu de Barcelona, es Primavera Sound, que se celebra es dies 31 de Maig, 1 i 2 de Juny en es per tots noltros ja conegut Fòrum. Apart des Pumpkins, enguany es grups punters són, entre d'altres, Wilco, Mäximo Park, Los Planetas, Patti Smith, The Rakes, Grupo de Expertos Solynieve, Standstill (ídols den Deguer)... També hi ha DJ's de renom, per a qui li agradin ses pujades i baixades, com són Erol Alkan, Ivan Smagghe, Tok tok, Nathan Fake, DJ Yoda, DJ Hell...
Seguint amb es grups antisistema mallorquins (que sempre han brillat per sa seva ausència), he afegit a sa llista de vincles sa pàgina web des gran grup Rock & Press. Pululant per sa seva web m'he trobat aquesta foto des seu concert des Rock & Rostoll on, si vos fixau, podreu entreveure es senyor Neta, es senyor Xeva (el conec per sa motxilla) i a mi amb un cono damunt es cap (cómo no...). Aquí vos deix amb s'única cançó que he pogut trobar a sa seva pàgina, Ca na Palleva.
Entrades
