Cròniques illenques. Versió 2.1

Seguim sa repassada en es breu (però intens) estiu que he tengut sa sort de gaudir per terres mallorquines, com sempre amb s'ajut inestimable de sa càmera cortesia de mestre Herel.

Començam amb una peazo de perla protagonitzada per jo mateix, amb col·laboració amb un des mítics freaks de Youtube. Pinche pendejo güey!



ACTUALITZACIÓ: VÍDEOS VARIS


Xistes a s'Alternative
Detroit - Lágrimas de payaso (fragment)
Saeth a s'Alternative

FOTOS VÀRIES

Es montatge artístic de rigor, aquesta vegada combinant colorins... Què gran Harold!

Atenció a sa cara des ca vellot Fires

En Diego fa com a por...

Sa sra. Kepa segueix donant joc. Aquí se'ls veu animats...

Increïble es moviment de terra que provoca sa 'massada' den Tofito

Ca vell Bosco rematant amb una postura molt plàstica

Què guapos que són es Volleys coño...

I, per acabar, toooootes ses fotos (1200 i pico) d'aquest darrer cap de setmana. Les he hagudes de separar en tres galeries perquè es system no eu surava. Val a dir que fotos censurables n'hi ha mil, esper que tots pogueu entendre que s'interès general hagi passat per damunt ses possibles reticències personals...

ESTIU MALLORCA 08, BY HAROLD (GALERIA 1)
ESTIU MALLORCA 08, BY HAROLD (GALERIA 2)
ESTIU MALLORCA 08, BY HAROLD (GALERIA 3)

Cròniques illenques. Versió 1.3

En resposta a sa petició des prota principal des paripé que veureu a continuació, aquí vos deix sa seqüència completa des piñazo des vespre a s'Alternative. Com podeu veure sa festeta va donar de sí, si mateix...




En Tòfol fa embogir tot un poble....




Es Xavis fan de Gollum enmig d'un paratge únic

4 FOTOS DE S'ALTERNATIVE

Ses tres maries

Foto morbosa des vespre

Cofrares gaudint de Detroit (què gran T_Toni)

Una altra foto de grup system

Com mos agrada en Penya... (zoom en es jeto bàsic)

PD: S'anirà actualitzant...

CINEEEEE!

Au venga al·lots! que ses olimpiades ja s'acaben, canviau un poc d'aires i veniu a veure "una peli així com toca". Aquesta setmana posam "Elling", en poques paraules: els dos protas són dos locos que surten des psiquiàtric perquè, en teoria, ja estan bé. Sa putada ve quan s'han de tornar a acostumar a sa vida fora des manicomi... i hasta aquí puedo leer.
I per a que vegeu que mos ho curram vos deix es video de presentació que posam abans de sa peli tipo es començaments de ses sèries o els programes. Aquest gran detall l'ha fet na Paula de Sant Llorenç, una crack amiga de sa Sureda.
Salut!

LLANERAS SE DESPIDE A LO CAMPEÓN

Medallita de oro

Nos tiene acostumbrados...
...Oro en la carrera por puntos en los JJ.OO. de Sidney 2000, Plata en la carrera por puntos en los JJ.OO. de Atenas 2004, Campeón del mundo en la carrera por puntos '07, '00, '98, '96 Campeón del mundo en madison '06, '99, '97 .

y Rafita no será menos..!

El tiburón de Baltimore

Avui en dia se pot passar a sa historia de dues formes: realitzant un genocidi o fent s'èpica dins es món de s'esport. Un poc d'olimpiades conyo.

Aquest post va dirigit cap a sa segona, tenguent com a protagonista a nes "rey de oros" de s'historia de ses olimpiades, un senyor que mha fet aixecar-me asustat des sofà a les 5 des vespre en mig des meu particular insomni post-curro, post-bananas. Mr, Michael Phelps, 23 anys i a un or de igualar es rècord des mític Mark Spitz (a sa foto n'Spitz pareix un poc Freddie Mercury passat de voltes en una sauna gay, no el desprestigieu per això).

No es que ho jo sigui un entés des món olímpic, pero vicien molt i una lectura duu a un altre, i un ingles passat de birra John Smith i whisky southern confort te conta una historia sobre un mític fondista africà...res, al final acabes sucumbint "al clamor olímpico" i xupan-te es 200 metros lliures o lo que donin per sa primera (exceptuant sa merda des badminton i tot lo que siguin arcs i pistoles, lo cual es per jo "morralla olímpica".)

Mr Phelps amb 23 anyets es ja es deportista amb més medalles i més ors gràcies a nes seu nou estil de nadar, lo que molts entesos han anomenat "el quinto estilo". Es mamón sa tira i comença a nadar com un puta peix davall s'aigo, lo que se coneix com "la patada delfín" quan treu es cap ja duu un segón de ventatge sobre s'australià o s'aleman de turno, que impotents pareixen moussambanis caucàsics necessitats de manguitos i bombones d'oxigen. A nen Pelphs just li mola fer records del món a ses finals, així troba que es més espectacular, i no per décimes, si té ganes fa record mundial en 2 segons, després se fuma un piti i a esperar a que arribin es altres.

Facilmanti! Per es frikis aquí teniu un poc es rollo de perqué es tan sobre humà es seu estil.

Fent un poc de mirada retrospectiva t'en adones que per es món de ses olimpiades s'han forjat grans mites, que quan no hi ha guerres sempre van bé per reforçar cert patriotisme. Si hi ha un olimpo de medallistes aquest tiburón s'està coronant com un autèntic Zeus "¿quieres que te meta mi patada de sirena por el culo?".

Altres figures formen sa llegenda olímpica amb 9 ors penjant de sa petxera, és es cas d'un ari així com toca joder, finlandes, atleta i donant estopa amb ses cametes i una superioritat mental brutal, Paavo Nurmi i sa seva gran frase "yo no corro con las piernas, corro con la cabeza".

Però un poc més tard va arribar un jove Jesse Owens (gran video) a posar-lis ses coses clares a nes nazis per Berlin, es aris són es aris, però a s'hora de correr es negre lis va clavar sa botella de coca-cola pes culete de bebé. No té es mítics nou ors i va acabar fent de dj pel món, però es mamón té una foto enmarcada a ca seva així de guapa.

Un altre llegenda, poc coneguda pero de biografia espectacular, d'aquestes especials plenes de carisme dins s'humiltat. Adebe Bikila, "el león descalzo". Aquest senyor va arribar a ses olimpiades de Roma amb un poc de pa i taleca (com diu es meu padri) i sa va pulir es record de maratón sense sabates, i no es metafora, va corra descalç qual gacela. Uns anys més tard va tenir un accident de cotxo i se va quedar paralític, "la paradoja olimpica".

Espectacle va resultar també na Nadia Comaneci, que per es anys 70 va resultar ser un espectacle, gimnasta, rumana pero d'escola CCCP (se podria fer un post just amb lo que sa CCCP representa a ses olimpiades). Sa nina tenia sa lletja costum de deixar es públic amb sa boca oberta, pero a diferencia des seus compatriotes i allegados no necessitva rifles kalashnikov per fer-ho.

Sa comenta que avui en dia sa gimnasia ja no es lo que era, ara se troben a faltar Comanecis que siguin cracks en tots es exercicis, gimnastes totals.

Per cert sa nina romp amb es esquemes de lo que mos pensam de ses gimnastes, no sé si per obra santa de bisturi, però mirau-le ara.

Que grans són ses olimpiades, ses milfs, ses 18anyeres, es bananas, sa banda des bolero, es fetges de resistència britànica i es hits d'estiu.

postdata: sa carrera de 100 llisos d'enguany pot ser més èpica de s'historia, com a mínim es tres favorits (Powell, Bolt i Gay) tenen ses 8 millors marques de tots es temps. Desde sa meva ignorant i voluntaria prepotència apost per en Bolt, un altre espectacle de tio.

PD2: Estic totalment a favor des doping en totes ses modalitats esportives (Juanito Mueleg's way).

UNA ALTERNATIVA A S'ALTERNATIVE

Hola xatos!
Ja sé que demà no és un gran dia per proposar-vos lo des cine a sa galeria, ja que sa majoria de cofrares serà per terres manacorines donant-ho tot a sa ja clàssica Alternative Rural Party, o s'estimarà més anar de picos pardos per Sant Llorenç o qualsevol altre poblucho aprofitant que són festes i tenint en compte que divendres és festa no és tan mala idea. I que a part de tot això ja vos ho he posat al calendari de sa cofraria.
De totes maneres me posaré cansina i vos recordaré que demà hi ha sa segona peli des cicle de cine "La bogeria: fotograma a fotograma". Si encara vos dura sa ressaca des cap de setmana passat, si encara és s'hora de que entreu a sa galeria i trobau que aquesta és una bona excusa, si vos agrada anar de culturetas, si simplement vos agrada es cine, si voleu optar per una alternativa a s'Alternative o si vos heu quedat sense cotxo per anar-hi (no passeu pena, sa Sureda i jo després hi partirem a matar!) o per qualsevol altra raó que faci que vos faci ganes i vengueu: benvinguts!
Bueno, ja acab perque a l'insant me fareu persona non grata en aquest blog per pesada, però m'heu d'entendre, he de recaptar audiència. En fi, per tot aquell que vulgui venir a les 22:30 a sa galeria. Aquesta vegada vos posarem una peli d'un dels cans vells des cine clàssic: "Esplendor en la hierba" de n'Elia Kazan. Au idò, ja ho sabeu!

Jordi Detroit

En Jordi, a sa foto, ahir vespre a sa berbena llorencina va contractar un manager.

En Jordi troba que es seu dret d'imatge, megaexplotat per Detroit, ex Karronya, mereix una contraprestació.

Ahir en Jordi, protagonista des temazo JORDI BEGUT, que tants d'èxits ha donat a Detroit, arropat en tot moment per es seu manager, va negociar fort.

S'ha arribat a un principi d'acord amb en Marco Llull i, encara que no tant, amb en Tòfol (dins sa berbena d'ahir vespre a les 4 de sa matinada).

En Jordi cobrarà un 10 per 100 des caché de Detroit cada vegada que es grup canti-toqui JORDI BEGUT. Aquest porcentatge, evidentment, l'haurà de repartir amb es manager (un 5 per 100 per cada un). Lògic es repartiment ja que ses negociacions vàren ser dures... molt dures!




Quin ca vellarro en Xavi Santvi, a qui vaig tenir s'honor de conèixer divendres a Sant Llorenç. Tampoc me vull oblidar den Kempes, en Nate i en Xisco (ARP), aquest darrer co fundador des blog. Cans vellots!. Ses fotillos estàn fetes amb so mòbil i per això tenen tan poca qualitat.

Son Servera ha rendit a un gran nivell per Sant Llorenç. Enormes Detroit, divendres, i Anegats, dissabte. I molt gran sa Cofradia, ses dues nits en mig, fent barra i pista sense trègua.

Inexplicable màgia

Hi ha un ca vell, o ca vellarro, o cussa vella, que mos pugui explicar com punyetes s'ho monta aquest mag per enganar-mos d'aquesta manera?



I aquest altre? Ufff...!

Torrarock 08: Some pictures

Aprofit per postear qualcuna que altra fotillo que me va passar mestre Ross de sa festa de s'altre dia a sa platja de Cala Millor. És una llàstima però no surten fotos de Detroit, es pobre Ross va agafar un xungo provocat per sa xumada i s'herba mantekilia i se'n va haver d'anar PT abans d'hora...


Com a mínim tenim un vídeo gravat per sa cussa vella Schultheis, aquí el teniu.






I ara, ses fotos.

JetSet, es grup den Pau Kalada, va encetar sa festeta

Espectacle de fum i llums per ambientar es tema

Vaja dos putes cans vellarros

IB3 interessant-se per sa cofradia, estaria bé fer-se amb es document sonor

Lo den Cuads i en Manti no té nom. Com vos molen!!

A en Manti encara li dura sa cara. QDEX es poc (de quin color tenc ets ulls?)

Sa srta. Cuadros amb una allegada italiana

Sa Timbalada donant-ho megatot. Galis, Pavel, Rosa Oratge...

A altes hores, en Manti se treu es seu monster i m'intenta atacar. Vaig haver de córrer!

Na Cris amb un pose poc ortodoxa, amb en Pau que pareix que li toqui es cabells...

això si que és botar a sa comba...

Fent referència a n'es post de cançons d'estiu... he decidit posarvos es videoclip de RISE UP perque tots es cofrares recordeu lo que era botar a sa comba a s'escoleta... quin temps aquells fent aquestes virgueries amb dos companyeros rodant i sa penya botant... Es un puta system, això si que és botar a sa comba...