Es Summercase s'acosta...

Good afternoon everybody!

Vist que es personal està poc posteàtic (seran ets examens? seran es primers sets des volley?), me decidesc a fer un postet des denominats "tipo light". També d'aquests que no saps realment com acabaran, i que deixes un poc a sa improvització i a sa sort.
Vull començar apuntant que ja queda menys d'un mes pes Summercase, on 4 o 5 cofrares (Xisco al final vens?) estaran allà donant-ho tot i aprofitant es rídicul d'haver de quedar es Juliol per aquí.
Sa intenció inicial d'aquest post, idò, és sa de penjar "via Goear" 4 o 5 temazos d'alguns grups que tendrem sa sort d'escoltar, i que potser encara no son prou coneguts tant que pes que hi venen com per sa resta de cofrares.
Va, nem per feina.

Es primer grupazo és Air, un duet francès que fa música "digali" experimental (quina ràbia aquest adjectiuuuu!), i que és tot un disfrut si vols escoltar algo tranqui, variat i ben fet. Aquesta canço n'és una prova. All I Need, des seu àlbum Moon Safari.



Seguim. Un altre gran grup que tendrem es plaer d'escoltar són es no gaire coneguts The Flaming Lips, en ocasions anomenats "Els Antònia Font d'Amèrica" (o era a s'enrevés?), un grup també de estils musicals diversos i de lletres sempre interessants. Sa cançó següent n'és un exemple. Aquí podeu trobar sa lletra sencera, però segurament sa frase que més destaca és sa següent: Do You Realize that everyone you know someday will die?. O sigui, ets conscient de que tothom a qui coneixes se morirà qualque dia?. Res, que rebossen optimisme. Amb tots voltros, Do you Realize, de s'àlbum Yoshimi battles the pink robots.



Tercer grupazo. En aquest cas, amb més transcendència mediàtica degut a s'impressionant èxit des seu anterior àlbum Funeral, considerat per molts modernillos (entre es es que m'incloc) es millor àlbum de s'any. Estic xerrant de Arcade Fire. Arriben a BCN amb un nou disc a ses mans, Neon Bible, i amb ganes de donar-ho tot a s'escenari. De ses noves, m'agraden moltes, però me qued amb aquesta, No cars go. Meam que vos pareix.



Va, que ja queda poc. Sa quarta fiera que comentaré és na PJ Harvey, a qui li correspondrà s'arquetípic paper de "Mujer rebelde y con morbo" des festival, molt agraït entre es suposats entesos des món de música. Apart de ses dues característiques abans mencionades, també fa bona música. Bones dosis de rock i espectacle assegurat a damunt s'escenari. Sa cançó que he triat se diu Big Exit, i la podreu trobar a s'àlbum Stories from the city, stories from the sea.



Crec que res més, gent, amb quatre cançons ja en deveu tenir prou. Esper que hi hagi qualcú que, a partir d'això, investigui un poquet més i escolti altres coses d'aquests artistes, que són totes ultrainteressants.

Besos a tots i visca el Barça!