Segona entrega de d'aquesta secció, que s'ha vist sacsejada com tot el món de s'esport, per la tràgica i sorprenent notícia de sa mort d'en Puerta. Sa veritat és que es una pena q succeeixin coses com aquestes, però també sorpren molt la importància que reben per part des mitjans i de sa societat en general aquestes anomenades morts mediàtiques (en aquest cas mai millor dit perquè pràcticament ha estat vista en directe).
Tots sabem que moren milers de persones al món per causes injustificables cada dia i tot s'accepta, són simplement números ja habituals en la quotidianitat diària (fam, malalties, guerres,...). La resposta q mos donam és "no hi podem fer res, el món està fatal". En canvi quan es produeix la mort d'un futbolista, d'una víctima etarra, d'una nina dins un cas criminal mediàtic, tot s'ha d'aturar i totes les tertúlies giren entorn al mateix tema, com si el món s'hagués aturat. Avui, per exemple al món des futbol, es discuteix qui fa millor, el Madrid suspenent es trofeu Santiago Bernabeu o el Barça disputant (sense festa) el trofeu Joan Gamper. Xorrades!
A sa nostra societat una mort d'aquest tipus no es comparable a les morts a les obres, a les carreteres, a les de "violència domèstica", etc. Ningú discuteix q s'haguin d'aturar obres a la construcció o q es tanqui el tràfic a les carreteres després d'una mort igual d'injusta. No es produeixen mobilitzacions massives després d'aquestes morts.
Bueno, tot això ve perquè no volia penjar el següent vídeo sense més, volia fer sa miqueta de reflexió...tot i que això dona per molt més, ja ho sé.
Vos deix amb un vídeo, que serveix un poc d'homenatge a un futbolísta de 22 anyets q començava a destacar i q segur havia de donar moltes alegries als amants del futbol i al Sevilla. Es vídeo mostra el gol contra el Shalke i un parell de jugades bones contra el Barça. Com a curiositat dir q va marcar a l'any 100 de la història del Sevilla, al minut 100, el gol q classificà al seu equip a la final de la seva primera copa de la UEFA. Fou l'inici del gran Sevilla actual, que duu 5 títols en un any i mig..
Entrades
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 4 dies
6 comentaris:
Totalment d'acord, tio...
És un poc exasperant lo de "mi más sentido pésame a la familia sevillista"...
És obvi que no fa gràcia que se mori un tio de 22 anys amb un futur esplendoròs per davant, però no és coherent que se li doni tant de bombo a això i que després ses morts per violència domèstica, accidents de trànsit i bombes vàries siguin teletips insensibles i sense imporància... Totes ses famílies pateixen quan se'ls hi mor un familiar, i quan toca toca...
Per jo és tan greu aquesta mort com qualsevol altra que hi ha cada dia per diferents causes.
És normal que se suspengui el Sevilla - AEK (i fins i tot el Sevilla - Milan de divendres) perquè era un company i amic de tots ells, però paralitzar es país per una cosa així ho trob molt hipòcrita...
No crec que s'hagi de treure cap reflexió sobre sa mort per aturada cardíaca a un camp de fútbol, segur que cada any se mor molta gent per aquest motiu i ningú hi cerca explicacions: es futbolistes haurien de tenir es mateixos drets sanitaris (si se pot dir així) que es butaners...
Entrant "al trapo":
lo que me pareix una hipocresia enorme és que en aquest cas se xerri d'hipocresia. Voltros mateixos sou els primers que sobrevalorau es futbol, i si un mateix dia hi ha un atentat a Irak a on moren 100 persones a nes mateix temps que el Barça perd sa final de sa Champions, estareu 10,000,000 vegades més tristos per lo segon que per lo primer. I a mi me passarà igual. I ja me diràs quina importància té lo segon respecte de lo primer.
Respecte de lo de "ses morts de teletipo", sa diferència (mos agradi o no) és que sa mort d'en Puerta no és una mort anònima com sa de "mujer apuñalada por su esposo". No pot tenir es mateix apreci a una dona de sa que no en saps res de res, que a un futbolista que has vist caure en directe i ha tengut un seguiment informatiu exhaustiu durant tres dies.
Jo lo que trob malament no és que hi hagi hagut massa informació sobre aquest cas, lo que trob malament és que n'hi hagi massa poca respecte dels altres.
I lo des s'excessiu seguiment (comparativament parlant) a nes futbol realment FA OI. Començ a trobar es sentit a n'aquella pintada de davant Ca'n Lliro: "el futbol és l'opi de les masses". Que donin 3,000 hores de notícia de ses declaracions de n'Henry sobre si es mal joc del Barça és degut a un forúnculo a n'es cul de n'Eto'o ja mos va bé, però a sa que dediquen massa temps a un drama humà dins es món des futbol ja posam es crit a nes cel. Més notícies de furúnculos ja!!
Respecte a lo de s'excessiu seguiment, se pot dir que cadascú té es seguiment que vol... A mi m'encanta es futbol i tota sa resta d'esports, i se pot dir que som un absolut friki en molts aspectes, i això no treu que també m'interessi per altres aspectes informatius o que me la suin moltes de ses notícies de s'Sport... Igualment no crec que sigui més important un reportatge sobre ses piràmides d'Egipte que sobre s'estat de forma den Ronaldinho, ses dues coses són cultura, encara que creguem que només ho sigui lo primer per ser més antic...
Lo que estam dient és que és poc coherent que una mort en es fútbol sigui més desgràcia que una mort a s'obra. No crec que quan hi hagi un accident laboral mortal se guardi un minut de silenci a totes ses obres d'Espanya, ni s'aplaci s'anar a feina ni res d'això... I sí, crec que hi ha molta hipocresia en tot plegat, molt voler quedar bé...
I amb lo des morts anònims, es impossible que a cadascun d'ells se li faci un homenatge, no crec que sigui necessari martiritzar-mos amb ses desgràcies de sa gent, supòs que lo únic que se pot fer és esforçar-se (cadascú en sa mesura que pugui) per anar variant ses coses i evitar ses evitables... Ses altres, són llei de vida...
Ah, i si es futbol és opi, sa marihuana que és?
:P
això darrer demanali a n'XXX, a on XXX és es nom des que va fer ses pintades i que me fa peresa posar-ho en públic, per lo que pogués passar xD (demanam-ho per MSN si un cas).
Sa marihuana obri sa ment, no? Depén de s'ús que en fagis, clar. Lo des futbol ja no és ús sinó abús en tota regla :P
¿Qué os parece cambiar "Sa deesa des mes" por "Sa deesa des dia"? Subiría la audiencia...
Publica un comentari a l'entrada