Setmanari musical: Grups systems vol.2

Bon vespre cans i cusses velles, per començar sa nova temporada seguiré amb sa que en teoria havia de ser una trilogia per donar a conèixer grups systems (“nous grups”). M’ho he pensat millor i no serà una trilogia, sinó que aniré recomanant grups així com me pegui, n’hi ha massa que son molt bons però no tan coneguts. Allá vamos:





The Bellrays

M’encanten, me posen a tope, piles carregades a nes màxim des des primer tema de cada disco. A sa música que fan ells mateixos li anomenen “punk’n soul”, tot i que jo li veig molta influència blusera també, deu ser a causa des tema vocal: resulta que com a cantant tenen a una negrota que pega uns crits que posen es pels de punta. Formació clàssica des sonido “a pelo”, bateria, baix, guitarra i veu…From Los Angeles, California, The Bellrays (ah, pegau un vistasso a sa pàgina web que està bastant currada).

Oceansize


Des de terres britàniques compareixen aquests cinc cracks, tot i que per sa música que fan no ho semblen (britànics dic). Tenen un estil i un sò bastant progressiu, experimental, amb una producció molt orientada cap a ses atmósferes que han fet famosos a grups que van desde pink floyd a tool o porcupine tree. Tenen dos discos molt recomanables i, si no he entès malament, a principis d’Octubre treuen es tercer. Tenen bateria, baix i tres guitarres (es cantant també la toca). Per cert, he vist que alguns integrants des blog hermano rodet ja els tenen calats a n’aquests.

The Make Up


No sé definir molt be lo que fan aquests ases, molta importància de baix i bateria, unes guitarres molt rítmiques i un cantant que pren forma de chamán en èxtasi espiritual…Res, m’estim més que els escolteu i que voltros mateixos comenteu lo que en trobau. Són d’Estats Units, comparteixen o van compartir segell discogràfic amb gent com The Evens, i són veu, guitarra, baix, òrgan i bateria.








Spiritual Beggars

Supòs que aquests vos sonen més, almenys a alguns de voltros, ja que tenen una certa fama a dins es mundillo de s’Stoner rock europeu. Semblen americans però son de sa freda suècia, amb un sò molt potent, només per ses orelles més rockeres des blog. Crec que sa màgia d’aquest grup resideix en mesclar unes melodies i harmonies clàssiques amb un so de guitarra molt canyer (es guitarrista tocava en un grup de death metal anteriorment). Recoman sobretot es disco “Ad Astra”, de 2000.


The 13th Floor Elevators

Com a sa primera vegada que vaig recomanar grups, n’hi ha un d’antic a rompre, any 1965, psicodèlia per un tubo i curta vida per aquest conjunt. 4 anys varen aguantar, 4 discos i constants moviments interns (s’únic que va aguantar fins a lo darrer fou es cantant). Hi va haver molts grups a finals dels 60 que se van afegir a nes carro de sa psicodèlia, alguns van tenir ressò i certa fama, altres no van arribar ni als 70.






Ses noves sub-seccions des setmanari encara no estan massa pensades, però tot arribarà. Per ara seguim amb ses de sempre, discos i temazos…S’agenda de concerts la deixaré per sa pròxima setmana, tanmateix és millor que acabeu d’assimilar lo que vareu veure i escoltar a la Mercè.

Discos:

-UK "Uk", 1978. És un dels grups amagats a dins es panorama progressiu dels anys 70, varen editar poc material com a grup, però els membres en solitari han assolit nivells de popularitat certament importants, com és es cas des guitarrista Allan Holdsworth. Aquest disc l’heu d’escoltar sense cap tipo de prejudici, si no és així me direu que son uns maricons, pot ser, però musicalment són unes bistis.

-JOAQUÍN SABINA "Sabina y Cia." 2000. És una taca a s’expedient de tot rockero indomable que se precie, però és que el trob boníssim. S’adaptació des temes, es músics, es sò…no me cans de sentir-lo.

Temazos:

BLACK SABBATH “The Wizard”

MARILYN MANSON “Putting holes in happiness”

Au, salut i melomania a tots