FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Amics cofrares!!

Ahir na Marga i jo vàrem tenir sa sort d'anar a veure Facto Delafé y las Flores Azules, un grupet que potser molts d voltros no coneixeu, així que he decidit fer una mica d'introducció en es grup perquè després cadascún de voltros l'explori si li ha agradat lo que ha vist per aquí.
Per començar, he de dir que es concert mos va sortir gratis perquè som socis d'un Club per modernillos que s'estira bastant, es TR3SC. És un club de cultura que ofereix descomptes per una gran quantitat de coses culturals, ja siguin concerts, teatre, cinema, dansa, llibres, etc. Sa quota anual és de 50 € i s'avantatge que té és que sempre són descomptes (o regals) per 2 persones. 1 subscripció, 2 persones. Si vos voleu apuntar ja ho direu, q si donau es nostro número de soci mos regalen s'entrada a un event extra.

Bé, després d'aquesta excessivament llarga introducció, me fic dins es tema. Es concert era a sa Sala Luz de Gas, sala molt xula i ultramodernilla amb només una pega: Cervesses a 7 €. Yeaaah...! Sa concurrència estava formada, en sa seva gran majoria, per Modernillus urbanus, amb s'excepció de qualcún que altre ca vell que està sobrat de temps lliure i li agrada moure's per aquest tipo d'ambient.

Es concert, molt xulo, sa veritat. Es grup té un estil poc habitual en es món musical actual, ja que intenta combinar, a sa seva manera, 3 estils: es hip-hop, es pop i es chill-out. A pesar de que es resultat d'aquesta unió podria semblar un trunyaco o un tostón, en cap moment mos vàrem avorrir, ja que combinaren molt bé ets elements musicals amb ball, videoprojeccions, paripés varis, bombolletes, llumets, etc, etc. Tot molt poppi però molt efectiu i original.

Resulta que lo que feien ahir se deia Showcase, que passa per ser, com diu sa wikipèdia, "a performance or exhibit highlighting the work of a performer". Una modernillada més. Bàsicament, lo que feien era presentar es seu nou treball La luz de la mañana, segon disc des grup després des seu exitós primer LP anomenat El monstruo de las ramblas, que contenia hits coneguts per qualcuns de noltros com "Enero en la playa" o "Mar el poder del mar" (esto no se para, esto no se para, mi semen en tu cara...).

En definitiva, una proposta musical algo diferent amb lletres suggerents (encara que no arribin en es nivells de mestres des hip-hop com Doble V i Tote), que provoca bon rollo, i que pot ser gaudida perfectament si un no du posada sa bena en ets ulls en forma de tabús i prejudicis gratuïts.

Vos deix amb dos vídeos. Un des seu hit per excel·lència, Mar el poder del mar, i s'altre, des primer single des seu nou disc, El Indio.