Presentació Bua

Bon vespre, cans vells.

Avui, primer dilluns de juliol, i ara que es bloc “descansa” és un bon dia per fer sa meva presentació, i així agrair s’invitació que vaig rebre des Caudillo sa vesprada de Sant Joan, a sa berbena (QDEX), per entrar dins es bloc, i mirar de fer punts per un dia ser un ca vell. Me vareu exigir una presentació més o manco oficial, i així ho faré.

Molts de voltros ja em coneixeu, molt o poc. Quant a els que no em coneixeu, que no passi d'aquest estiu... d'acord?

Vaig entrar un dia per casualitat –que no és difícil- a aquest bloc, no fa gaire temps.

Cercava una web de’n Pep Platel, vaig posar es seu nom a Google search i em va sortir com a primera pàgina www.cansvells.com. En Pep figurava a una llista local de tios bons. Es teus collons! Vaig sentir humana curiositat i vaig fer un parell de voltes per ses seccions. I que voleu que vos digui. Em vaig sentir bé, molt bé. Content de ser des mateix poble que voltros, o que molts de voltros. I també identificat amb el que feis i deis. Idò sí, m’agrada aquest bloc!

“No deixis que mai ningú te digui com i què has de pensar”. Un bon amic meu em va dir fa uns dies que se volia tatuar al pit aquesta relíquia de un tal Johnny Rotten. Tots i totes els que llegiu això compartiu el missatge, sense dubte. Es meu amic em va expressar això dins un altre context, i jo duré es missatge aquí i ara.

Aquí i ara, santes paraules, que vaig aprendre a ioga i que intent a diari dur a sa pràctica. Ara pens que he de participar d’això amb voltros, aquí, i estaré content de que em deixeu ser una petita part d’aquest bloc, dins ses limitacions que puguin suposar ser pare de un nin i una nina de 7 anys i guanyar-vos “d’un parell” d’anys.

M'hagués agradat poder ser a Pina dissabte. Tenc una assignatura pendent amb Karronya. Ja ho sabeu.

Per cert, quin gustasso mos va fer passar en Rafelet ahir a Wimbledon. Li he volgut fer es petit homenatge de sa foto.

Vos deix un enllàç d'un tema conegudissim amb so que jo vaig crèixer (Marco, ojo amb so punteig guitarrer) d’uns autèntics cans vellassos, Led Zeppelin, una versió en directe collonuda de Stairway to heaven.

Marc, ja contaràs com ha anat per Bélgica aquest Rock Werchter. Si en Neil Young ha estat a s'altura de lo que va ser fa 30 anys (és dificil) vos haurà fet disfrutar.

S'altre petita imatge que he penjat és una de ses caràtules de The Wall. Aquest disc me va fer disfrutar molt. Tocaren devers 1996 a s'Estadi Olimpic (Barna) i un servidor hi era. Pell de gallina dues hores i mitja vaig tenir. Idò vagi també per ells s'homenatge.

Ja vos he entretingut un poc. Basta per avui. Me donau per presentat? Esper que sí. Bona nit i fins sa pròxima.