Calfarinetes

Me sap greu personalitzar,
no vos ho mereixeu sa resta de gent,
però he de tenir un detall especial
amb un ca vellarro que vaig conèixer
a Sant Llorenç, agost 2008, i li vaig fer
aquesta fotarra donant-ho tot.
Foterem una bona xumaire-xerradota.









Sa segona vegada que vaig veure mestre Santvi,
tots ho sabeu, va ser es dia des
I Kojon's UEFA Fantasy Struken Match.
Vaig seure ben a prop de tú també
allà per Ca'n Pedro, a s'estrucada.
Mira si et conec poc que ni sabia
qui era na Bel, afegida que la tenia
com a friend a nes fèisbuc (confusió total
amb una al·lota de Sònser, com et vaig explicar).







Però això és es cavellisme, sí,
una forma de vida.
Mestre Santva, Calfarinetes, el noi
de Sant Vicenç,
sa tercera vegada que el veia
en sa vida, diumenge passat me va
agafar com si fòs germà seu,
me fa seure dins es seu cotxo
i me dur davant sa porta de sortides
de sa T1 El Prat. Cagondeu!
Aqui el teniu a sa foto tot feliç.
He volgut fer públic aquest detall.
Ca vellisme, forma de vida.
L'havia vist dues vegades en
tota sa meva i sa seva vida.
Santvi i tots es que heu fet
posible que aquesta estància
meva a BCN hagi estat tan collonuda,
gràcies! Aquí teniu un germà.