Ja que vivim en una ciutat com Barcelona, ciutat des disseny, famosa pes seu "modernillisme" des de ja fa anys i en que se mos bombardeja contínuament amb tantes coses que no som capaços d'assimilar... cadascú agafa una petita part d'allò que li crida s'atenció lo suficient com per quedar-s'ho a sa retina i guardar-ho a sa seva petita capsa de records. Això pot servir per moltes coses: sorpreses, revelacions, inspiracions, emocions fugaces (o no tant), o simplement per posar-te una rialla a sa boca.
Això és lo que me va passar quan vaig veure per primera vegada ses obres d'aquesta parella de fotògrafs a una tenda d'art que hi ha pes gòtic, són Akiko i Pierre. Normalment se dediquen a fer fotografies per a revistes culinàries i supòs que de tant de mirar sa mateixa cosa arribes a veure-hi coses que no hauries pensat mai. Amb una mescla de menjar, color, surrealisme, curiositat, imaginació i humor creen paisatges amb activitats ordinàries situades en escenografies extraordinàries. Quan ho vegeu ho entendreu. Aquí vos deix un petit variat de ses seves sèries temàtiques, però si en voleu veure més podeu anar a sa seva pàgina web: www.minimiam.com
Bon profit!
Això és lo que me va passar quan vaig veure per primera vegada ses obres d'aquesta parella de fotògrafs a una tenda d'art que hi ha pes gòtic, són Akiko i Pierre. Normalment se dediquen a fer fotografies per a revistes culinàries i supòs que de tant de mirar sa mateixa cosa arribes a veure-hi coses que no hauries pensat mai. Amb una mescla de menjar, color, surrealisme, curiositat, imaginació i humor creen paisatges amb activitats ordinàries situades en escenografies extraordinàries. Quan ho vegeu ho entendreu. Aquí vos deix un petit variat de ses seves sèries temàtiques, però si en voleu veure més podeu anar a sa seva pàgina web: www.minimiam.com
Bon profit!
12 comentaris:
Molt originals ses fotos, Marga. Skateboard dins un kiwi :)
Estan molt guapes!! Quina feina q ha de ser fotografiar aquets miniplaymovils!
Oh, ara deu fer un mes i pico en vaig anar a veure una exposició a devora sa catedral.
Molt xules, lo graciós és que quan dus una estona mirant-les, te costa més deduir on estàn !
Són brutals! I no és un Kiwi, Bwan, és un misser, com tu!
no és un kiwi buota! és un aguacate!
bien marga bien, molen molt
i bien per sa articipació de ses fèmines!
Nedada aguacatera, obvi q no és un kiwi, era massa de matí. UG. Sa fruita no és massa lo meu, com a bon estrucador.
N'hagués posat mil, però tampoc era qüestió d'embafar... quan comences a mirar-ne cada vegada t'encurioseixes més de fins a on poden arribar. N'hi ha una d'uns operaris que treuen pinyols a una sindri que és brutal.
molt bones !
trob a faltar s'estepa d'un entrecot...
m'he passat per sa web i pareix que ja fa uns anys que li treuen suc a sa seva hipermegacreativitat, visita obligada. De lo milloret que he vist, m'ha encantat. Estic salivant i no sé si es pes síndrom Stendhal o de sa menjera que fa ;)
P.S: Marga, ets gran
Muy bueno, sobretodo, como no, la de la sopa...
Creo que se ha pasado por alto una frase épica:
"Sa fruita no és massa lo meu, com a bon estrucador"
aBUAcate, avoneres
...són enginyosos i fan molt bones fotografies!!!
J.J.
Publica un comentari a l'entrada