RCD Mallorca

Idò sí. Després d'una llarga pausa he trobat que és ben hora de fer-li al RCD Mallorca un homenatge com pertoca.

El RCD Mallorca du només 23 temporades a Primera Divisió en una llarga vida de 94 anys. I d'aquestes 23, ses 13 darreres com bé sabeu. Això vol dir que des de 1916 a 1996 només havia estat 10 temporades a Primera (en 80 anys).

Ses 13 darreres temporades l'han convertit en un clàssic de sa divisió d'honor. Un repàs seguidament.


Temporada 1997/98.

Es fitxa a Héctor Cúper com a entrenador. Un desconegut. Record que cinc dies abans de començar sa lliga el Mallorca era un ferme canditat a nes descens fulminant.

Però en Valdano havia arribat a nel València i feia un paquet de jugadors (Gálvez, Engonga, Eskurza, Iván Campo, Moya i Romero) que completaren una gran plantilla (juntament amb Roa, Valerón, Stankovic, Mena, Amato, entre altres) que lograva es subcampionat de sa Copa del Rei (va perdre per penals contra el Barça den Figo i en Rivaldo, després de concloure es partit i la pròrroga amb 1-1, jugant gran part d'ella amb nou jugadors).

A sa Lliga acabà en 5è lloc, en posició UEFA.

S'equip filial, amb una excel·lent generació de jugadors, com Leo Franco, Diego Tristán o Albert Luque, pujava a 2ª A aquella temporada.


Temporada 1998/99.

El 22 d'agost de 1998, vàren conseguir es primer títol oficial de sa seva història (Supercopa d'Espanya) imposant-se al Barça 0-1 a nes Camp Nou (2-1 a Palma en es partit d'anada).

Es Subcampionat de Copa del Rei li va donar opció a jugar sa Recopa d'Europa en la següent temporada, torneig en el que va arribar a sa final, que va perdre davant un gran SS Lazio (den Vieri, en Nedved, en Mijahlovic i companyia) per 2-1, aconseguint així el Subcampionat en l'última edició d'aquesta Copa.

A sa Lliga, va quedar classificat en 3ª posició darrera del FC Barcelona i el R. Madrid, obtenint així plaça per disputar sa fase preliminar de sa Champions League, competició en què va ser eliminat sorprenentment pel Molde noruec, després d'empatar a zero en terres nòrdiques i un a Palma, a sa fase prèvia.

Posteriorment a sa Copa de s'UEFA va caure davant el Galatasaray (1-4 a Palma i 2-1 a Istanbul), que va ser es campió de s'edició.

Es dia 5 de gener de 2000 sa Federació d'Història i Estadístiques des Futbol designa el RCD Mallorca es vuitè millor equip del món l'any 1999.


Temporada 2000/2001.

El RCD Mallorca, entrenat per Luis Aragonés, aconsegueix es tercer lloc a la Lliga, amb rècord de puntuació en s'història del Club, 71 punts. D'aquesta manera, es classifica per segona vegada per prendre part a sa Champions League.

Es dia 11 de setembre de 2001 el Mallorca fa història i disputa el seu primer partit de Champions League a s'estadi de Son Moix guanyant 1-0 a l'Arsenal FC amb gol de Vicente Engonga de penal.


Temporada 2002/2003.

Amb en Gregorio Manzano a sa banqueta, el Mallorca guanya sa Copa del Rei disputada a a Elx davant el Recreativo de Huelva per un total de 3-0, amb un gol de Walter Pandiani i dos de Samuel Eto'o.

S'alineació des partit va ser sa següent: Leo Franco, David Cortés, Poli, Nadal, Fernando Niño, Harold Lozano, Álvaro Novo, Albert Riera, Ibagaza, Eto'o i Pandiani. També van jugar Marcos, Campano i Carlitos. En aquest partit es van mobilitzar més de 15.000 mallorquinistes.


Temporada 2003/2004.

En Gregorio Manzano deixa sa banqueta per anar-se'n a s'Atlètic Buidadotes de Madrid, en el seu lloc va arribar s'entrenador portuguès Jaime Pacheco. A causa del mal inici de temporada aquest va ser destituït a la jornada 6 i es seu substitut va ser en Luis Aragonés. Va conseguir sa permanència a falta de tres jornades guanyant al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabeu per 2-3. També aquesta temporada va jugar la Copa de s'UEFA arribant fins als vuitens de final, eliminat pel Newcastle United.


Temporada 2004/2005.

Sa dimissió d'Iñaki Sáez li va donar a nen Luis s'oportunitat de dirigir a sa Selecció i en es seu lloc va arribar en Benito Floro. S'inici de temporada va ser desastrós i a la jornada 8 va ser destituït amb s'equip situat a la 19ª posició i amb un panorama desolador.

L'entrenador que va arribar per substituir-lo va ser en Cuper. A sa jornada 31 s'equip estava situat a la 18ª posició a 11 punts de sa salvació, però amb un inesperat enfonsament del Llevant UD, que va treure en Schuster, se va conseguir un miracle.


Temporada 2005/2006.

Primera temporada den Grande a sa presidència. A sa jornada 23 en Cúper va presentar la seva dimissió ja que s'equip portava 9 jornades sense guanyar i en es seu lloc va arribar de nou en Manzano. La permanència es va forjar amb dues victòries de prestigi al Vicente Calderón 0-1 i a casa davant el València 2-1 a falta de dues jornades per al final. Amb Cúper va aconseguir 19 punts en 23 jornades, amb Manzano es va aconseguir 24 punts en 15 partits.


Temporada 2006/2007.

En Gregorio Manzano va conseguir sa permanència a falta de 6 jornades.


Temporada 2007/2008.

Després d'una gran remuntada sa segona volta, queda 7è, amb Dani Güiza com pitxitxi nacional amb 27 gols, guardonat a més amb la Bota de Plata del futbol europeu i també va aconseguir guanyar en estadis tan complicats com el Camp Nou, Santiago Bernabéu, Mestalla, San Mamés o Sánchez Pijuan.


Temporada 2008/2009.

En Dani Güiza va ser traspassat al Fenerbahçe turc, Es Cañito Ibagaza a nel Vila-real. I un total de 8 jugadors titulars traspassats en una temporada en que es va produir una convulsa situació institucional.

Després des fracàs de sa venda de s'equip a s'empresari britànic Paul Davidson, en Vicenç Grande va dimitir des seu càrrec, i es president va passar a ser Joaquín García. Després d'un temps, aquesta situació va desembocar en el retorn de Mateu Alemany a sa presidència del club.

Esportivament, el Mallorca va arribar fins a ses semifinals de la Copa del Rei, on va ser eliminat pel FC Barcelona. S'equip de Gregorio Manzano va aconseguir la permanència a falta de 4 jornades per finalitzar el campionat gràcies als 37 punts aconseguits en la segona volta.


Temporada 2009/2010.

Sa notícia és sa compra de Mateu Alemany des paquet accionarial den Vicente Grande, per a posteriorment vendre'l a sa família Martí Mingarro. Problema rera problema a nivell institucional, no han impedit que en Manzano i companyia hagin fet una de ses millors temporades de s'història. Un gol den Rodri, a un Almeria-Sevilla, a nes minut 93 des darrer partit de lliga va impedir una nova participació a sa Champions League.

Es problemes econòmics han duit el Mallorca a sol·licitar sa declaració en concurs, que servirà per sanejar ses comptes. Però venen temps complicats. Pareix que en Serra Ferrer i un grup es volen fer càrrec des club. Serà una època d'austeritat i de confiança en sa pedrera. Es repescaràn jugadors cedits com Trejo, Nsue i Martí Crespí, i es confiarà en el Mallorca B. Me conformaré si es consegueix sa permanència. Però, qui sap? Enguany també ens conformavem i...

El Mallorca és respectat, esportivament, gràcies a aquestes 13 temporades, per tota Espanya. I jo, que som del Mallorca, cans vells, dic enèrgicament:

VISCA EL MALLORCA !