Seguint amb lo de "Democràcia Real" (no amb so sentit de "Monàrquica", això està ben clar...)

Ja que he estat donant-li sa tabarra a nes Caudillo amb aquest tema durant tota sa setmana, ho public aqui:

Reconec que m'estava equivocant amb so meu primer judici de sa auto-anomenada #spanishrevolution. Hi ha un efecte de segon ordre que no havia considerat, i és aquest d'haver generat discussions interessants a tort i a dret. Això és boníssim i els hi don tot es crèdit en aquest aspecte.

A nes principi ho veia exactament igual que quan els fatxes pro-familia se surten a manifestar, genuinament indignats per ses seves coses. I inclús pens que segurament a nes principi sa #spanishrevolution no era massa més que això. Però es fet de que tothom hi hagi dit sa seva, que se n'hagi començat a discutir, que sa gent raoni i pensi, està tenguent uns efectes positius sobre sa democracia espanyola que jo no havia vist en tota sa meva vida. I amb això li don tant de crèdit a nels acampats com a n'en Quim Monzó i altres veus crítiques. Perquè d'això se tracta sa democràcia: de que tot és discutible i de fet s'HA de discutir! Si no se diu "dictadura" (o sa seva versió light: "democràcia parlamentaria", una espècie de dictadura per fascicles que van sortint cada 4 anys).

I dic que no ho havia vist mai perquè si ho comparam amb lo de s'11-M, que és lo més parescut, no hi va haver aquest efecte de "discussió". Va ser més bé un "vos heu passat", un tapar-se es nas i votar es mal menor: es PSOE. No era lo mateix. Allò no és més que evitar un "derrame cerebral de sa democracia", que ja estava a sa UVI.

També me produeix una satisfacció brutal veure com sa dreta espanyola neda fort a s'hora d'entrar dins aquestes discussions. Perquè no en saben, perquè no hi tenen pràctica, perquè no en surten de ses seves idees fixes, i ara que sa cosa va de bon de veres se'ls hi està veguent es plumero. Es tristíssim, però no saben fer democràcia! Ah, i un petit apunt: quan vivia a Espanya pensava que sa "dreta" era si o si privatitzadora, conservadora i populista. Però desde que estic a fora me n'he donat compte de que això són etiquetes que només s'apliquen a nes PP, no a sa "dreta"! Per Europa existeixen liberalistes econòmics amb consciència social, i conservadors anti-liberalistes, catòlics d'esquerres, etc etc etc. I lo des populisme és de ser beneits, no de ser de dretes. També hi ha populistes d'esquerres, si no potser més inclús.

De totes maneres, sa meva crítica a sa #spanishrevolution segueix sent vigent i també haurà de ser tenguda en compte en un moment o s'altre si es país se vol "curar" per complet, democràticament parlant: s'ha de demanar coherència a sa gent, no pot ser que sa mateixa gent que s'indigna i senyala amb so dit als euro-diputats per lo dels billets en primera classe, després desaprofiti una convocatòria d'una assignatura que està pagada en un 90% per s'Estat només perquè aquell quatrimestre se sent "desmotivat" (o directament perquè no li surt dels collons). Jo ho he fet, i crec que tots ho heu fet qualque pic. O agafar beques que no mos pertoquen moralment (però si legalment). O s'agricultor que se queixa de sa dreta i plora per demanar ajudes i després planta oliveres-ninja per rebre més subvencions de ses que li pertoquen. O els vells que ploren per sa retallada de pensions i después se passen es dia a nes metge de gratis només perquè s'avorreixen. Etc etc etc.

Perquè noltros estam acostumats a sa demagògia des PP i ja ni mos els escoltam, però es liberalisme econòmic que suposadament defensen té un missatge ben clar: els dobbers no surten "de la nada". I això segueix sent vera encara que es PP fagi aigo de per tos els costats. També he de dir que consider que això no és una raó suficient com per eliminar ses ajudes públiques, però lo que si que crec és que quan hom utilitza algo que està subvencionat (i que a n'es cas d'Espanya és quasi tot, directa o indirectament), ha d'utilitzar-ho amb responsabilitat i donar ses gràcies, en comptes de despilfarrar-ho i exigir-ne més. I que si no se fa així, sa economia se'n va a pique. I que tan dolent és robar dobbers d'un ajuntament com robar dobbers des sistema educatiu. I estic fart de sentir que "es de s'ajuntament roba més" perquè d'estudiants també n'hi ha moltíssims més que de batles. Moralment és lo mateix. És robar. "I noltros pagavem els impostos, i mos else varen despilfarrar". Ah, i vos assegur que es batle tampoc pensa que estigui fent algo terrible quan agafa aquells dobberets, només aprofita algo "que està allà". Tal és sa mentalitat espanyola fins a dia d'avui. Ja ho deia en Pérez Reverte que a Espanya no haviem canviat gens desde sa època des Lazarillo de Tormes: que duiem sa picaresca tan endins que ja ni mos n'en donavem compte. Fins ara. Esper.

I d'això és de lo que me queixava respecte de ses manifestacions. De que gent que li ha costat a s'Estat prop de mig milió d'euros en educació, desde que entra a s'escola primària fins que surt de sa universitat (i estic fent una estimació comparativa a la baixa amb es cas de Suïssa), EXIGÍS que a més a més se li havia de donar una feina. Me treia de polleguera veurer-ho d'aquesta manera. Però reconec que sa discussió i s'intercanvi d'idees que ha provocat és lo millor que li ha passat mai a sa democràcia espanyola en tota sa seva existència (apart de sa mort d'en Franco, per raons òbvies). I que duri.

A veure què tal demà.