Després de sa tormenta...

Hola hola hola!

Com ha anat es pont? Molta festa? Viatgets? Simplement xuming-time?
Jo bastant de lo darrer, encara que també algo de batín (obligat) i una minúscula part d'estudi...

Com que segurament lo únic que aquí interessa és sa part lúdica, m'he fic dins es banyat fent referència a lo que ha estat sa primera festeta des Half-Pont, sa super Fezta en motiu de s'aniversari de na Glòria...

Una vegada més es pis de Consell de Cent va ser un bon aparador per ses liades contínues de sa Cofradia, que va exercir d'animadora de s'event. Després de liar-la una bona estona per allà, es gruix des grup va anar a pegar (com almost sempre) a Les Enfants, on vàrem acabar de perdre sa dignitat, sa compostura i es saber estar...

Na Glòria ha obert un Àlbum Web amb totes ses fotos d'aquell vespre, (link: http://picasaweb.google.com/ninesconselldecent/FestaCumpleGlRia), des qual n'he tret un parell de mostres... Igualment vos recoman que el mireu sencer perquè n'hi ha moltes de bones (i moltes dignes de EPP & QDEX)

De sa mateixa manera, na Glòria (engrescada pes descobriment de tal eina...), amb sa inestimable col·laboració de na Jessica, ha creat un altre Àlbum, de nom Sortidetes Vàries(link: http://picasaweb.google.com/ninesconselldecent/SortidetesVRies), molt recomanable per sa qualitat de ses instàntanies... De visita obligada per tot cofrare, too...

Cara de què dolent....

Sentve una vegada més, en pose sensual...

Es regalo cofràdic, pilota firmada per tots...

S'altre esdeveniment clau nostro finde (quan dic des nostro me referesc en es Comando Combinado: Cuads, Pibito, Xavi i jo) va ser sa festassa que se va montar Divendres a Razzmatazz, amb es 2 Many Dj's com a estrelles convidades... Tot va començar amb un sopar a Borrell des comando (lo de combinado ve perquè feim combinats a totes hores, tant es vespre com es dematí [hamburguesa + frankfurt + fritas]), amb posterior anada PT cap a Razz... Una vegada allà, comença es surrealisme més estrambòtic.

1. Un suposat director d'anuncis agafa en Cuads a sa cua de Razz i li fa un càsting per un anunci, en es qual mestre Màgico havia de demostrar ses seves habilitats jugant a Ping Pong. Es tio prometia 500 €. Llàstima des cubatas anteriors, que minvaren es seu saber estar davant sa càmera
2. Un minut després de deixar a n'Scorsese, en Pibito se troba, tirats a s'acera, 4 billets de 20 € (4x20=80), fet que provoca s'alegria general i sa pirada cap a dedins a aprofitar-los...
3. Soulwax dona un recitalot de s'electrònica, amb una cantant negra que ho dona tot i fa vibrar ets assistents que encara no anaven prou xumats...
4. 2 Many DJ's no falla i se marca una sessió de 2 horetes (diria...), a sa que responem així com toca donant-ho tot fins en es final
5. Amb es subidón de sa festa, es 80 € gastats i altres substàncies, arriba sa putada: Mos han robat sa jaqueta a tots menos en es puta Pibe!!! Mitja hora de paripé intentant recuperar-les i/o pescar-ne qualsevol altra i decepció final pes fracàs de s'operació, ja que només aconseguirem una jaqueta i un xaleco de tia ridículs...

Arribats en aquest punt, en Cuadros se'n va, indignat (i congelat perquè va amb màniga curta...), i comença una altra festa, que podeu denominar com volgueu: afterparty, darrer reducte, manicomi callejero, Paul Jaume and his guitar...

Sa cosa comença tal que així: en Banyo, en Pibe i un servidor, amb cap gana ni una d'anar a dormir (es Toniet havia declarat durant es sopar: "Avui no podem anar a dormir tipo les 6:30-8..."), vàrem estar trescant per sa zona Marina cercant qualque tipo de continuació de sa festa, fins que mos vàrem topar amb un cantautor urbà que duia des de les 00:30 (és a dir, feia 7 hores) tocant sa guitarra, cantant i xumant en es cap de cantó d'Almogàvers amb es carrer de s'Ovella Negra... Guiats per sa potència de veu i es galls des susodit, vàrem començar lo que va acabar sent un grupillo que marcaria una època, una comunitat que va néixer des no-res i que va acabar essent una família, uns elements que no tenien ni pressa ni son, i que varen aconseguir allargar sa festa fins passades les 12 des migdia...


Es grup, com podeu veure a sa foto, estava format per: noltros tres, dues vasques (una de ses quals va tastar sa carn banyolina...), dos cracks granaínos (un d'ells, músic, i s'altre, dissenyador d'imatges (i company de gira) de Los Planetas), 4 sabadellencs (crackots!), una mexicana (que va pirar prest), un allegado de 2n ordre a qui vàrem posar de nom Joao (se rumoreava que tenia Hepatitis C) i, per acabar, es crack des cracks, s'autèntic protagonista de sa festa: en Jaume, un català amb pintes de guiri a qui jo i es Pibe anomenàvem Pol/Paul Potts (per causes desconegudes), que (creim) feia versions d'Eskorbuto i que mos va donar un recital des saber estar i de s'aguante a base de cervesses (moltes) i carinyo des públic (encara més...). En es següents vídeos (estic posant en risc es nostro status social...) podreu observar s'estat de sa qüestió: només dir que vàrem acabar anant a ca nostra acompanyats des 2 granaínos (els hem promés que anirem a fer una visita, Pinero prepara't) i sa vasca, després d'haver passat 4 de ses hores més loques de sa nostra vida...

La Bamba, versió lliure...


S'autèntic hit des ¿vespre?, A pesar de tooooodo!

Es un crimen!
Illes dins un riu
Mucha policía, poca diversión!
Esquizofrenia! (Segona versió)
Enterrado vivo!
Una altra que ni idea que se diu...

Au idò, desde el curro con dolor!