Laporta's way

Grans hits:

"...y me estan embaucando a algunos de ustedes!"

"O sea que... Al loro! Que no estamos tan mal, hombre!"

Per compensar, vos deix una cançoneta que, mira tu per on, ha guanyat s'Oscar a sa millor cançó aquest any. Està inclosa dins sa BSO de Once (pronunciat en anglès, "Uans"), molt recomanable peli que vàrem poder disfrutar Divendres passat en es Méliès.





Es cantant (i protagonista de sa peli) té una veu que me recorda muy mucho a sa d'un altre crackot de sa nova cançó melòdica, mestre Damien Rice. Aquí una prova concloent:



Curiosament, sa cançó primera (Falling Slowly és es seu nom) també me transporta (per similituds harmòniques evidents) a un altre hit d'una cussa vella i una de ses precursores de tota aquesta generació de músics relacionats, d'una manera o altra, amb aquest estil acústic/melòdic/sensible/romàntic: na Tracy Chapman. Look, look!



I, ja que estàvem amb es tema, aprofit per recomanar-vos es visionat d'una de ses pitjors pelis que he vist a sa meva vida (per tant, una experiència realment gratificant), que vaig tenir sa sort de gaudir ahir capvespre a sa seu cofràdica de Gran Via/Rocafort: LA MÁSCARA 2.

Basta veure lo que diven ses crítiques de Filmaffinity per fer-se una idea aproximada de lo profunda de s'experiència...:

• "...lo que estás viendo no es cine, sino una mierda más grande que la cara de los productores"
• "En definitiva, horrible, un ejercicio masoquista, y desde aquí lo propongo como el método ludovico del nuevo siglo, para La naranja mecánica 2, por si acaso Kubrick resucita"
• "...ha sido la hora y media más desperdiciada de toda mi vida."
• "...estúpida, ridícula, tonta, bodria, absurda y mala con ganas."