Di Stéfano, un cavell

Ses moltes referències a nes mestre Di que he vist darrerament en es blog i via mail (tema estruquen) em conviden a redactar aquest post.
Vaig tenir sa sort de conèixer es cavell Di a un sopar multitudinari, en es que em va signar un autògraf, que guard.
Es restaurant estava en un primer pis d'un hotel mallorquí. Acabat es sopar, vaig baixar a sa cafeteria. Sa barra estava a nes costat des darrer escaló que pujava a nes restaurant.
Abans de demanar sa consumició corresponent, arriba mestre Di. El vaig saludar de nou i el vaig convidar a prendre una copa. No es va negar, per sort.
B: “Una copa para el maestro”.
D: “Balantiiine, con hieeelo”.
B: “Otro, con coca-cola”.
Es cambrer de torn mos du dos Ballantine’s, un carregat amb gel, s'altre tipo cubata, es meu.
Li dic:
B: “Qué suerte la mía, tomar una copa con la gran saeta rubia”.
Atenció a sa resposta:
D: “La carreeeeta rubia. De recorrido cooorto y de aliento laaargo”.
Em vaig descollonar viu! No ho oblidaré en sa meva vida. D'aquí sa transcripció clara i precisa de sa frase més de 10 anys després.
Aquest cavell d’honor, aquest sí, va guanyar cinc copes de europa i es més vells el comparen amb sos mítics Pelé, Cruyff i Maradona. Jo no l’he vist jugar mai. Crec que molts des que xerren d’ell tampoc (no hi havia tele quan ell jugava).
Vaig tenir sa sort de xerrar una bona estona amb ell i convidar-lo a una segona copa. Va contar anècdotes i mos va fer flipar i riure una estona.
Potser hauriem d’obrir una secció tipo cansvells amb famosos o mítics i que cadascú conti sa seua. No?