4 de maig del 2007

FOTOS VÀRIES

Monais i monees, fent es paripé per ca nostra ahir vespre amb el senyor canoves (cloc cloooc), se va pensar que un post sobre fotos de l'any tiruriru i de festes, entre d'altres, NPFGM.
Per això mateix i per estrenar-me d'una puta vegada, ja que es tema videos me ve UG, he decidit agafar 4 fotos de ses bones i penjar-les per aqui! Això serà sa meva funció a partir d'ara a nes blog, a part de mantenir converses tipo xat i fer comments a matar.
Aniré agafant fotos de dies claus, sa meva càmera sempre està disposada a fer feina, i les penjaré.

PASEN Y VEAN SA PRIMERA... recordant sa celebracio de sa lliga i alhora es cumple de na margalideta i en marco. Després d'una sopada per POLLOS LLULL partim cap a canaletes i trobam personatges varis, aquí en queda reflectit un.


















Aquest mateix vespre "el hombre del tiempo" va pensar agafar una cadira per si un cas començava una calabruixada tipo MORDOR!







I els altres fent es monai...tipo forces especials.








Passant a un altre dia, des molts que hem trobat i que trobarem a Barcelona, veim en Cuadros per Plataforma, com sempre MAKING FRIENDS, tot un espectacle. Ara que m'hi fix amb un poc de bigoti i sa mica més moreno s'assemblen i tot. QUIN RIDICUL!












D'altres membres de sa cofradia enlloc de dedicar-se a fer amics varis s'estimen més ensatar una pinya...

AU SANSÓ ENSATA UNA PINYA!!!















Tenint en compte que sa telecogresca arriba no està del tot malament recordar sa de l'any passat. Amb ses cares que ho diuen tot, tassó a ma i braços estirats...no se sap perquè, arriba lo que seria un altre any més sa VALENTA TELECOGRESCA!
















I d'aquesta que?
Farmatelecofarra de l'any passat, se veu que en Cuadros i en Xisco ho varen voler fer públic aquest dia però en Kompany se va resignar i s'ho montava tot sol després d'un atac de gelosia.






Tipo la musiqueta fent es paripé, un que dorm i es altres tipo cantant una nana o millor dit, una cosa que saben fer molt bé, monaiejar! I en Fire de per darrera intentant fer veure que és un jove serio.





















Ja per finalitzar sa meva primera entrega fotogràfica volia deixar un record den Manti intentant treure ses seves venes artístiques. Aniversari den Marco i na Marga de l'any passat, tothom per dins es meu quarto...lo que fa que cada un se desfassi a sa seva manera! Manti t'hi senties be?

PASEN Y VEAN EN MANTI FENT DE QUI SAP QUE!

au idò al·lots vos deix aquests recordatoris, a sa pròxima preparau-vos qui no hagi sortit!

Venga...

3 de maig del 2007

Una afición. Una selección.

Aquí van dos vídeos que me enseño Sr. Cuadros no hace mucho y considero necesario que sean vistos por la Cofradía... Ahora he comprendindo por que La Furia no ganará una mierda en la puta vida... Bueno, si, la Eurocopa del 64 contra la URSS, con un enorme Luis Suárez. Pero para ganar la Copa del Mundo, no basta con Suárez...



2 de maig del 2007

KATIUSKAS

Es mi intención y intenciono, fer una croniquilla, un poc subjectiva, des gran espectacle viscut part de sa cofradia akest finde. Podia haver fet un comment a s'esplèndit post des caudillo pero...q sé jo...!

Sense dubte es divendres va ser un gran dia, just arribar en juli ja havia montat una civilització (sentve dixit) lo cual va propiciar en jo un estat d'ànim bastant òptim, mai mha agradat montar coses i no entenc com hi pot haver gent q li agradi. Pero es meu procés d'angustia compulsiva no anava a quedar impune durant molt de temps. Si, divendres va ser un sistem, tot lo esperat: cegos, concerts, famelletes rondant es camp visual (deesas q se rebaixaven a s'altura des betun quan lis veias ses cames)...70 euros ben pagats.
Sa pua comença es dematí de dissabte, just despertar-me sent es rugido y el enfado de mordor desde la lejanía, surt de sa tenda i just puc contemplar aigua, aigua i un parell de cares conegudes resguardant-se. Ses pitjors sensacions s'apoderen de jo i n'angustia (companyera vital de sa meva persona). Record sa catastrofe de Biescas i m'imagin 80 000 hippies, punks i heavies sepultant es meu coset indefens, bueno es una mort original, me ked amb sa idea de sa mort original i escric un sms a tots es meus familiars de despedida, just en akest moment, quan sa situació es crítica sent a nen maki pronunciant sa frase de sany "la vols de pa bimbo o pa mallorki?" , me xap es cul i surt de sa tenda. Moments mes tard torn a veure com sa depressio sapodera de jo, pero pitjor es es fang q sesten per es meu cos cual cáncer raudo. I aki arriba es moment en juli mos duur unes KATIUSKAS. No es just per sa paraula, q m'enamora, es q ses Katiuskas son es millor invent de sa humanitat, una vegada tenc ses Katis posades es problemes desapareixen; no hi ha fam en el món, es canvi climàtic es una xorrada, es tercer món es un invent des q no duen Katiuskas...
Tot pinta bé, pero no tura de ploure, en pishota (personatge creat per algú "por y para" es festivals) molla una altra gran frase davall des diluvi " me gusta el acuaaaaaaa" pero claro segurament es degut a q akest gran person junt amb es seu cousin son es únics capaços de resoldre sa equació: 10grams+2dies=x (x= npfgm).
Pineros, sentves,ses ses, mantix i llenguatges corporals, caudis, natos,nates,julis cofrares i més cofrares fan de sa meva vida un plaer orgàsmic...mos piram cap es concerts amb es diluvi mordòric de fondo, pero tenim Katiuskas. Es G5 no token, pero a nes seu lloc ho fan es G4 (gallis 4) q donen un recital amb es seus hits: "va al·lots nem d'akí", "va, va por tiempos" i s'imne generacional "brrbrbrffffrrrffggg". gran concert. Després cap a sa carpa; delincuentes, mereixen morir amb tortura xina, bebe: mereix morir amb tortura de sa gota. Hippies y punks q en comptes de mostrar-me una visió alternativa just me mostren conflictes paterns q mai solucionaran. Bueno basta de derribos.

70 euros ben pagats

una abraçada a tots es cofrares, lerdo t keremos, q grande eres rosendo y lo unico seguro en la vida es el sufrimiento.

Resultats de s'enquesta... (...i algo més)

Bones a tots,

després d'un cap de setmana inmens en tots en sentits, arriba es moment de tornar a fermar s'ase, abraçar amb forces s'estimada rutina, reflexionar sobre es moments passats i ets actes realitzats, intentar recordar ses anècdotes més sucoses...
En definitiva, hora de tornar a donar vida a un oblidadet Blog.
Començarem tipo light, amb un postillo que comentarà es resultats de s'enquesta de sa setmana, alhora que farà un breu resumillo de lo que ha estat (i lo que ha representat) es Viña Rock 2007.
Venga, per feina...

Divendres

Per començar, s'ha de dir que es grup a qui teníem més ganes de veure va ser en
Manu Chao (23%), i ja vos puc afirmar que no mos va decebre lo més mínim. Festota de principi a fi, canvi de ritme frenètics, cofrares a sa primera fila rebent i donant cops, botant, cantant... Va ser un concertarro (veure vídeo), que mos va deixar a tots petats i amb es xubasqueros recent comprats destrossats...Per agafar forces, molts cofrares vàrem anar a descansar a sa gespa escoltant en Rosendo (4%) desde la lejanía, mentre que altres varen estar mirant-lo de més aprop. Tots en vàrem quedar molt satisfets. Per cert, abans den Manu i en Rosendo hi va haver concerts de na Bebe (3%) i des gruparro Medina Azahara, que mos varen enamorar a tots amb es seu hit Necesito Respirar. Després den Rosendo es meus records se dilueixen, qualcú me podria refrescar sa memòria? Només record acabar de festa per ses carpes amb es primer G-4 des cap de setmana, en aquest cas també conegut com s'M-Clan, que integràvem O'Rei Pinero, Camping Gaspi, Xavi Banyo i jo. Tipo les 9:30 mos colgàvem.

Dissabte

Lo més divertit de tot plegat va ser que, sobre les 10 des dematí (és a dir, mitja horeta després des moment de cuelgue) va començar a ploure P.T., amb lo que 4 tendes a l'atzar varen començar a omplir-se d'aigua. Com no, sa meva en va ser una (no explicaré perquè estava jo en aquella tenda), i sobre les 10:30 ja tenia tot es cos i sac banyats, amb lo que (jo i molts altres damnificats) vàrem optar per sortir i aguantar es temporal davall ses carpes montades pes gran Juli... Aquell dia se presentava complicat, però gràcies en es saber estar de mestre Palerm qui, guitarra amb mà, mos animava es dematí, vàrem poder surar es tema i vàrem estar animats fins tipo es migdia, a pesar des diluvi que teníem davant es nostros ulls. Una vegada arribada s'hora de dinar, sa penya se va començar a indignar i se varen començar a establir partides P.T. cap a dinar... Uns a Castelló a comprar Katiuskas, es gruix majoritari per Benicàssim, ets altres dins es cotxo.... Tot era bastant mordòric, però sa frase més repetida era: "Jo crec que ja no ha de ploure més...". Pobres il·lusos... Altres frases que sortien de tant en tant eren expressions com: "Mordoooooooooooooor!" i "Mos ve UGíssim...". Se commenta que alguns herois varen intentar anar a veure
La Troba Kung-Fú, (7%) però sa gran majoria de noltros va optar per anar a ses tendes, uns a començar a beure, i ets altres a intentar dormir lo que no havien pogut dormir es dematí. Jo vaig ser des segons, i me vaig perdre varis grups (Canteca de Macao, Frank T, Ari, Mago de Oz, (1%) Kaótiko (1%)...) i, sobretot, un altre diluvi encara superior en es des dematí (amb apagón inclós, veure vídeo)i que va fer que quatre prohomes (sa identitat des quals encara s'investiga) decidissin agafar estopins i partir P.T. a fer una paella a Sitges i posterior visita cultural a sa muntanya màgica del Tibidabo. Jo me vaig aixecar tipo les 12 i vaig rebre amb consternació sa negativa des quatre membres de tan selecte grupúscul a cedir-me ses seves Katiuskas que probablement ja no necessitarien sa resta de ses seves vides. Així, amb sandàlies i a lo loco, vaig partir amb alguns cofrares cap en es recinte de concerts a veure si encara suràvem es tema i aconseguíem veure algun concert en condicions. Es dos escenaris principals estaven tancats i no ho suraven, així que vàrem haver d'optar per anar a veure en Tote King, hiphopero niki que mos va fer passar s'estona observant ses pintes i ses rimes (Mentira! coge tus cosas y te piras...!). Després d'això, partides P.T. again cap a ses carpes de defora, cubalitros varis, més coses que no record (contau-ho voltros via comments, que M.V.E.!). Ah, sí! Me'n record com si fos ara des supercareto des per tots estimats Mantekilio, que anava com ses fucking cabres! Manti, es teu festival de gestos i carusses va ser un des momentazos de cap de setmana! Sé que es Pinero i en Banyo varen ser es darrers en anar a dormir aquest dia, després d'haver tastat una substància "digali" mordòrica. Com a dades extres, esmentar sa mediaticitat de grans persons com en Climent, en Gorfes i en Rocamassissa, 3 santjoaners que ho varen donar tot i que varen animar sa nit des dissabte a mestre Pibito Sureda, que ha quedat nombrat com es gran deixeble des grans Déus de s'Olimp gramístic PINERO i PIXOTA. Capítol apart mereix aquest dúo de tocats per ses musses de sa genialitat, només comentarem que sa frase més acertada sobre en Pixota va ser, com no, de mestre Sentve, que va mollar: "En Pixota ha vengut en es Viña tipo Spa". Qui ho entengui, que rigui. Bé, canviam de dia, que això s'està fent més llarg que sa Corema.

Diumenge

Sa cosa pareixia que millorava, i tot semblava indicar que es quatre herois de dissabte vespre se n'havien duit sa tormenta cap a zones més nòrdiques. Tots teníem sa sensació de que diumenge seria es dia clau. Feia soleiet, te podies fer un porret assegut tranquilament, es peus no estaven dins un bassiot constantment, es sistema de dics de contenció den Juli havia funcionat (suposadament)... Tot anava com sa fucking seda.
Per començar bé es dia, uns s'hi varen posar i varen dinar de barbacoa a davall sa carpa. Altres varen decidir tornar a efectuar sa ruta poble, amb menú i cagades en es lavabo obligatòries. Entre aquests, un altre G-4 (he obviat es G-4 des dissabte vespre per massa fàcil) va visitar sa platgeta de Benicàssim (amb banyito a matar de mestre Sentve) i se va marcar una parrillada de peix, que va donar forces en es seus integrants per afrontar sa llarga jornada de concerts.
Sa gent que va anar més per feina va poder anar de més prestet en es concerts, i crec que qualcún que altre cofrare va gaudir de sa música d'
Obrint Pas (4%, amb molt bones crítiques), Siniestro Total, The Locos... Jo no vaig arribar a sa zona fins tipo les 20:30-21:00, moment en que estava actuant es sempre festiu Macaco (7%). Després des monai, va ser hora des batasunos Soziedad Alkohólika (4%), que ho varen donar a tot però que a mi personalment no me diuen res. Després me sona que vàrem anar a sopar o algo (Cus-cus?) i juraria que després anàrem a fer cubis per sa zona tendes, ja que no volíem nedar i que mos sobrés alcohol. Un poc més etilitzats, mos vàrem clavar una bona ració de Reincidentes (7%), que juntament amb qualcún que altre cubalitro (o cervelitro, o calimotxitro) varen ajudar a animar es personal.
Acabats Reinci, va començar lo que jo definiria com es
període màgic des Viña Rock 2007. Període que va començar quan, no se sap com, vàrem decidir anar en massa a una carpa amb barra que se trobava a sa mateixa altura que es concert d'Ojos de Brujo (9%). Allà vàrem aconseguir establir una zona de derribos perfectament delimitada i una atmòsfera òptima per a que tots es cofrares mos sentíssim satisfets, contents, animats, amb ganes de ballar, beure, fumar, riure, plorar de riure, trajear, cantar, abraçar, observar, clickar, llepar... i més verbs que censurarem... Alguns han dit que es concert d'Ojos no els hi va molar massa, però a mi sí que em va agradar a pesar de que estéssim tan lluny. És obvi, però, que sa música en aquell moment tenia un paper secundari, ja que sa importància la tenien es petits detalls. En deixaré alguns com a breu resum, esperant que es principals implicats en cada un d'ells els repassin en profunditat:
  • S'entradota tipo a matar den Sentve a una nineta que tenia unes ganes de tirar-se'l que no podia més. Llepada a sa purpurina pectoral, neteja de sa grava d'enterra de cara a futures mamades....increible....
  • Sa sobada amb posició Loto des gresker Uli, amb xapadota posterior de mestre Nato i jo, que no podíem aguantar veure aquell balanceig tan perfectament executat. Lerdo: "No derribéis!"
  • Sa competició de penis entre es representant cofrare (Pinero) i es representant messetari (Lerdo). Lamentablement, s'ha de dir que mestre Pina se va arrufar (i es Pineró també) i en Lerdo va guanyar per golejada. També interessant sa competi de pits cofrares [by Lerdo]. Òbviament, Xineta wins.
  • En Pinero en sí mateix. Un espectacle en viu, un goig de veure. Jo li feia visites cada cinc minuts perquè era una vivència metafísica assegurada. Pinero te queremos, coño!
Podria seguir fins a s'extenuació, però no acabaria mai aquest fucking post! Commentaré que després d'Ojos tocaren Pata Negra (2%), uns crackots de mucho cuidado, i Skalariak, que mos feren ballar de valent amb es seu estil 100% ska. Mentre tocava aquest darrer grup, en Santvi i jo vàrem fer una ultrapartida portiempos a menjar algo, ja que teníem s'estòmac necessitat de sòlid. Un cop a ses carpes, vàrem fer gala des nostro estil tipo Estrucadora i mos vàrem clar 2 plats d'Arròs Basmati, 5 Pinxos i un tassó de Gaspatxo asseguts en terra i escoltant Boikot (4%), que per lo poc que vaig sentir me varen molar molt. Una vegada assolits es nostros objectius culinaris, vàrem intentar tornar a trobar-nos amb sa manada, però quina fou sa nostra sorpresa quan vérem que sa cofradia havia fet una partida P.T. quien xabe onde... Després d'estar una bona estona cercant-los, vàrem decidir (tots cegats) que havíem d'entrar a matar a veure Los Delinqüentes, que acabaven de començar... Dit i fet, vàrem començar a empènyer a matar i mos vàrem col·locar a ses tres primeres files des conciertillo. Va ser un gran concert, ja que sa penya, conscient de que era es darrer, ho donava tot i no aturava de ballar i botar. Un des moments estelars des concert va ser s'aparició de s'integrant físicament menys agraciat de La Excepción, que va provocar noves xapades de cul per sa nostra part. I no, no li diven El Cojo, es seu nom oficial és El Langui.[veure vídeo] Un altre momentazo des concert va ser quan es cantant des Delin (el Ratón, crec) se va llançar en es públic i, casualment, allà estàvem noltros dos per aupar-lo, tocar-lo i idolatrar-lo... Momentazo! Una vegada acabats es concerts, vàrem decidir emplear sa tàctica del amigo borracho per poder sortir amb una certa celeritat de s'embús que s'havia format a davant s'escenari: jo estava penjat de sa cintura den Santvi i anava proferint crits guturals (tipo Manti) cada cert temps, mentre ell anava dient: "Cuidao que está fatal!" en es personal, amb lo que aconseguíem que sa gent s'anés apartant cametes ajudeu-me i tenguéssim una autopista per sortir d'allà lo més aviat possible. S'atzar va voler que, en es final des nostro recorregut, mos topéssim de nou amb es nucli més ampli de sa cofradia, amb una ostiota per part meva, que no vaig poder controlar sa inèrcia a causa de sa posició que tenia i vaig pegar de morros p'enterra. Ufff m'estic cansant d'escriure (i voltros de llegir, no?), així que només dir que es diumenge va acabar (una vegada més) per ses carpes exteriors, amb ses partides P.T. habituals de mestre Manti, i amb en XaviBanyo i en Sureda com a recordmans mundials des vespre. Ah! Una darrera anècdota! 6 AM: Pixota: "Batualmon, ara tenc 2 hores mortes fins a les 8 que tenc es bus. Llorenç, hem d'anar a pillar unes rules pes viatge?"

Dilluns

Dematí de soleiet, amb lo que ses tendes se convertiren en saunes i obligaren a sa majoria de cofrares (excepte en Xavi B., que ho aguanta tot) a sortir prestet a s'aire lliure. Sa gent a sa que li agrada anar més per feina va anar recollint lo mínim (molts de trastos varen quedar per Benicàssim: tendes, carpes, sacs, sabates, pa malloquí i pa bimbo, fruita, nocilla, camisetes, estorins, bosses amb buidades...) i partint P.T. cap a sa Ciutat Comtal. Es més vagos vàrem estar fins a les 3 fent es perro per allà, però en es final vàrem recollir lo que podíem i tb vàrem partir. Poc hi ha que explicar d'aquest dia des despedides i tornades, només comentarem que ses Ses varen aplicar s'antigallinisme més extrem i encara varen acabar per sa Feria d'Abril de BCN, mentre que, per exemple, mestre Pinero va perdre una cosa més (en aquest cas, s'avió de tornada a Granada) i va haver d'esperar fins a altes hores des vespre per poder agafar un tren que el dugués his way back home. Imaginar-se s'estampa de mestre Pina arribant a ca seva ja és de per sí increïble.

En resum

M'he deixat molts moments en el tintero, possiblement podria haver acompanyat es post amb fotos i/o vídeos, però crec que es sentiment genèric de lo que ha estat es Viña Rock queda plasmat en aquestes línies. Esper i confii en que molts de voltros faci lo mateix, i aporti es seu granet d'arena a que es Blog se converteixi en una excel·lent crònica de lo que han estat aquests dies. Jo m'ho he passat de puta mare. Un beso a tots es que ho heu fet possible, greskeros, santjoaners, camells, artistes, persons varis, Zeus, batle de Villarobledo i, en especial i per damunt de tot, a tots voltros, companys de cofradia....Gràcies per tot! Visca es Cans Vells!



PD: M'he oblidat de dir-vos que es G-5 (9%) se va cagar veient s'aigua que feia dissabte i va partir P.T. cap a cases, i no els vàrem poder veure. Se commenta que un altre gruparro, és G-4 (sa G ve de termes diferents), va emular a en Kiko Veneno i companyia i tampoc vàrem poder gaudir de sa seva presència a partir de dissabte. Esperam que tant es 5 com es 4 s'hagin recuperat adequadament i tornin a estar a punt per donar-ho tot en condicions meteorològiques més adients...

1 de maig del 2007

Diccionario del nuevo orden mundial

Bones a tots!!

En principi es primer post que havia de penjar no era d'aquest temari, però he decidit començar a participar (fent algo més que llegir i fer qualque comentari) amb un post que me pareix bastant interesant, irònic i que mos hauria de pensar un poc a tots.


Esper que vos agradi i si voleu llegir més sobre tot això de "ses putadetes" que lis feim a nes "sudakas" entrau a http://ar.geocities.com/veaylea2002/index.htm

He fet un copia pega d'aquesta pàgina publicada per varis escriptors sudakas que està bastant bé, sobretot per possar-nos un poc al dia de lo que passa i per què, a nes nostros veïns.
També hi surten futbolistes, músics i demés, ho dic més que rés per motivar a nes personal.

Au idò!!



Diccionario del Nuevo Orden Mundial

--------------------------------------------------------------------------------

( Imprescindible en la cartera de la dama y el bolsillo del caballero)

apartheid. Sistema original de África del Sur, destinado a evitar que los negros invadan su propio país. El Nuevo Orden lo aplica, democráticamente, contra todos los pobres del mundo, sea cual fuera su color.

bandera. Contiene tantas estrellas que ya no queda lugar para las barras, Japón y Alemania estudian diseños alternativos.

comercio, libertad de. Droga estupefaciente prohibida en los países ricos, que los países ricos venden a los países pobres.

consumo, sociedad de. Prodigioso envase lleno de nada. Invención de alto valor científico, que permite suprimir las necesidades reales, mediante la oportuna imposición de necesidades artificiales. Sin embargo, la Sociedad de Consumo genera cierta resistencia en las regiones más atrasadas. (Declaración de don Pampero Conde, nativo de Cardona, Uruguay: «Para qué quiero frío, si no tengo sobretodo».)

costos, cálculo de. Se estima en 40 millones de dólares el costo mínimo de una campaña electoral para presidente de los Estados Unidos. En los países del Sur, el costo de fabricación de un presidente resulta considerablemente más reducido, debido a la ausencia de impuestos y al bajo precio de la mano de obra.

creación. Delito cada vez menos frecuente.

cultura universal. Televisión.

desarrollo. En las sierras de Guatemala: No se necesita matar a todos. Desde 1982, nosotros dimos desarrollo al 70% de la población, mientras matamos al 30% (General Héctor Alejandro Gramajo, ex ministro de Defensa de Guatemala, recientemente graduado en el curso de Relaciones Internacionales de la Universidad de Harvard. Publicado en Harvard International Review, edición de primavera de 1991).

deuda externa. Compromiso que cada latinoamericano contrae al nacer, por la módica suma de 2 000 dólares, para financiar el garrote con el que será golpeado.

dinero, libertad del. Dícese del rey Herodes suelto en una fiesta infantil.

gobierno. En el Sur, institución especializada en la difusión de la pobreza, que periódicamente se reúne con sus pares para festejar los resultados de sus actos. La última Conferencia Regional sobre la Pobreza, que congregó en Ecuador a los gobiernos de América Latina, reveló que se ha logrado condenar a la pobreza a un 62,3 por ciento de la población latinoamericana. La Conferencia celebró la eficacia del nuevo Método Integrado de Medición de la Pobreza (MIMP).

guerra. Castigo que se aplica a los países del Sur cuando pretenden elevar los precios de sus productos de exportación. El más reciente escarmiento fue exitosamente practicado contra Irak. Para corregir la cotización del petróleo fue necesario producir 150 mil daños colaterales, vulgarmente llamados víctimas humanas, a principios de 1991.

guerra fría. Ya era. Se necesitan nuevos enemigos. Interesados dirigirse al Pentágono, Washington DC, o a la comisaría de su barrio.

historia. El 12 de octubre de 1992 el Nuevo Orden Mundial cumplió 500 años.

ideologías, muerte de las. Expresión que comprueba la definitiva extinción de las ideas molestas y de las ideas en general.

impunidad. Recompensa que se otorga al terrorismo, cuando es de Estado.

intercambio. Mecanismo que permite a los países pobres pagar cuando compran y cuando venden también. Una computadora cuesta, hoy día, tres veces más café y cuatro veces más cacao que hace cinco años (Banco Mundial, cifras de 1991.)

life, american way of. Modo de vida típico de los Estados Unidos, donde se practica poco.

mercado. Lugar donde se fija el precio de la gente y otras mercancías.

mundo. Lugar peligroso «A pesar de la desaparición de la amenaza soviética, el mundo continua siendo un lugar peligroso.» (George Bush, mensaje anual al Congreso, 1991.)

mundo, mapa del. Un mar de dos orillas. Al Norte, pocos con mucho. Al Sur, muchos con poco. El Este que ha logrado dejar de ser Este, quiere ser Norte, pero a la entrada del Paraíso un cartel dice: Completo.

naturaleza. Los arqueólogos han localizado ciertos vestigios.

orden. El mundo gasta seis veces más fondos públicos en investigación militar que en investigación médica. (Organización Mundial de la Salud, datos de 1991.)

poder. Relación del Norte con el Sur. Dícese también de la actividad que en el Sur ejerce la gente del Sur que vive y gasta y piensa como si fuera del Norte.

riqueza. Según los ricos, no produce la felicidad. Según los pobres, produce algo bastante parecido. Pero los estadistas indican que los ricos son ricos porque son pocos, y las fuerzas armadas y la policía se ocupan de aclarar cualquier posible confusión al respecto.

veneno. Sustancia que actualmente predomina en el aire, el agua, la tierra y el alma.



Aclaración: no está completo, faltan las definiciones de : tortugas ninja, pobreza, privatización y televisión.



29 d’abril del 2007

Defensant TV3

Un poc més de recolzament npfgm


Fem sentir la nostra veu a Europa contra la vulneració dels nostres drets fonamentals d’expressió i informació. Allò que fa uns dies era una amenaça, es converteix altra vegada en un atac descarat. El Govern valencià decideix tancar el repetidor de la Carrasqueta (Alacantí) emparant-se en una decisió judicial. Ja sigui una mesura de pressió en la negociació per la reciprocitat com una decisió en ferm, cal que alcem la nostra veu a Europa per reclamar l’actuació, atenció i vigilància davant de la negació de drets fonamentals com és el d’informació i expressió i a la pluralitat informativa, o el dret a l’accés a la cultura i la pròpia llengua.

PD: tornat de mordor

27 d’abril del 2007

JOGA BONITO 2



Que me perdoni qui me trobi pesat, però jo no me cansaria mai de veure això.
Estaria molt be fer algo similar entre tots els cans vells. Riuriem bastant.
Com diu en Cantona, hi ha poc més a dir.

26 d’abril del 2007

Frickisme futbolistic



Això és la imitació dels Buidadotes dins la seva marxa habitual de cada diumenge de camí cap al camp. Potser el resultat no és el mateix, per l'esperit és calcat!
Joga bonito buidawaves!

Dos mites vivents, junts....


Ja sé que es dia no és massa niki, però s'ocasió s'ho mereix... Segons sa notícia que he llegit a El Periódico, cada un dels quatre concerts (en fan tres més a Getafe, Benidorm i Santiago) es dividirà en tres blocs. En el primer, Fito i Calamaro cantaran per separat peces de la seva discografia; després, cada un versionarà temes de l'altre, i al final, tots dos interpretaran diverses cançons junts.Les actuacions duraran entre tres i quatre hores. Les entrades, que sortiran a la venda el 15 de maig, no superaran els 50 euros.
Ja ho sabeu, si sou molt fans des dúo o encara sou per aquí i no teniu cap feina, un gran N.P.F.G.M.

Per flipar (o plorar)

Frikejant un poc, des d'un des videos de'n Tofol, he trobat un seguit de penya que feia coses amb es més que conegut cub de Rubik (per qui no sapiga que és, és aquell cub de colorins en que el joc consisteix en que, un cop desordenats es colors, els posis una altra vegada en ordre). D'aquests es que més m'ha impresionat es sa nina que vos deix a continuació. Jo personalment no ho he resolt mai, ho trob imposible (tot hi que en es youtube hi ha un tio friki que explica la solució) i he flipat amb sa nina aquesta. Au ido,



Des de el curro con amor, Rufire