Viatge a Granada

Increïble és viatget que nos hem pegat es senyors Gabri, Marco Llull (ezcucha, una coza?), Manti, Cuads i un servidor.

Han estat 3 dies de lo més intensos, protagonitzats per ses tapes i sa birra. És cego era constant. De fet, avui dilluns, encara tenim sa mica de ressaca.

Tot va començar dijous vespre. Onze de la nit, - hi ha algun lloc on encara posin tapes? – si, El Establo. Pues cap allà anàrem. Cervesa més tapa a triar (triquinis, hamburgueses, etc... res, una picadeta) 1,80. Impressionant. Tres cerveses amb sa seva corresponent tapa en qüestió de 45 minuts. Anècdota, al bar hi havia una botella d’herbes Túnel de feia al menys 12 anys. Que gran es nostro sponsor, s’expandeix per tot Espanya.

Després de l’establo, anàrem a la Roca Grande. Bar Heavy on sa gerra de mig litre de cervesa anava a 1,5. És cego ja començava a fer-se palès. A continuació anàrem a la discoteca la Who (o algo així). Entrada 4 euros amb cubata o dues gerres de birra. Lo dicho, era algo surrealista per a ses nostres ments barcelonines. Cap a les 6 del matí, na Madelein, mister Gabri i jo coparem cap a ca es Pinero. Els altres, quedaren fins més tard, gaudint de s’espectacle de veure a mestre Pina dormint al bany, segut a sa tassa d’es wàter i amb es calçons baixos. Res, coses típiques d’es nostre peculiar amfitrió.

S egon dia. Tres i mitja del migdia. Sortim de ca mestre Pina (els expedicionaris més na Madelein i na Resu, sa companya de pis Murciana de do Piner) i anem a l’Establo. Res dins sa panxa i una bona birra per començar be el dia (tots menys en Manti, que substituïa sa birra per un tinto de verano, ja fos amb gasosa o amb llimona). En fem dues o tres i piram cap a un altre bareto del qual no recordo el nom. Debes les 6 de s’horabaixa comencem s’ascenció del barri de s’Albayzín. De camí, aturem a fer un te (qualcú va fer un suc multifrutas, però no diré qui fou per no ferir sa seva sensibilitat) i a fumar una “catximba” de fresa. Continuem sa pujada fins al mirador casi traguen sa fel. Respirem un poc i baixem a fer més birres i tapes a: La bella i la bestia i no se on conyo més, ja no ho recordo. Amb unes 10 cerveses per barba, anem a un bar musical on, a les 4 de sa matinada, en Manti jo piram cap a cases per què ja no nos veiem ses ungles i per què sa fatiga ja era prou important. En Gabri ja havia fet unes bicicletes i sa resta de cofrares anaren a una discoteca fins les 7 del matí. Al citat bar, varem coneixer un person alacantí que era el president d’una penya del barça. Afirmava ser amic d’en Laporta així com ser el responsable del fitxatge de n’Henry. FLIPAT!!!!.

Tercer dia. Visita cultural obligada a s’Alhambra. Hi anem amb un mini bus sa conductora del qual, s’atura a fer un piti de rigor i a parlar amb tots els altres buseros que trobava pel camí (per donar-se un metxero i tot). Res, com molt be va dir sa companya de pis d’es Pinero: Graná no es seria. S’Alhambra, pues molt guapa. Res més a dir.

Cap allà les 6 de s’horabaixa, tornem a fer el que havíem anat a fer. Beure i menjar. Aturem a un bar on donen marisc però abans, com que encara estava tancat, anàrem a un altre lloc on, incomprensiblement, no donaven tapes. Me vaig sentir estafat. Res, dues hores més tard anem a sopar a un lloc on posaven el Barça. Després de veure, dins territori hostil, fer el ridícul al nostre pseudoequip, continuarem menjant i bevent com a porcs. Primer a un pub i després a una discoteca de la qual, no recordo ni haver-hi entrat (rojitos los ojitos, se me ponen cuando bebo). A les 8 de matí anem a dormir amb una merda que feia por.

Ahir, pues no varem fer res. Nos varem aixecar súper tard i ens menjarem uns macarrons que nos va fer na Madelein. Ni siquiera varem treure sa taula. Ho sento, varem ser molt mal educats.

Després de dinar, varem partir por tiempos cap a s’aeroport internacional de Granada. Es viatge de tornada va ser lo pitjor, i es que estàvem fets papilleta. Res però, ho varem surar.

Falten ses fotos, devers 500 que en varem fer. Mestre Pina ja en penjarà qualcuna.

Lo dit, ha estat un viatget molt guapo. Hem menjat molt i molt be, hem begut més i hem conegut a una gent molt guapa. Gràcies al Pinero i als seus companys de pis, que s’han portat de puta mare.