Bones! Un parell de videos i uns temazos:
Wolfmother, rockers fins a sa mèdul.la. Es seu primer disc té moltíssima essència setentera, meam si treuen es segon i es reafirmen com sa gran banda que son.
Zappa plays Zappa! Exacte, es fill tocant temes des seu vell. Va fer una gira arreu del món amb uns músics d'escàndol, entre els quals n'hi havia que ja ho havien fet amb en Frank (es negre que canta, per exemple). Aquest tema és tan cachondo com interessant, pur estil Zappa.
The Jam, les restes del punk. Supòs que molts de voltros coneixeu o vos sona en Paul Weller (fa poc va tocar a Barcelona presentant "22 Dreams")...idò això és es seu primer grup, una banda que va començar amb molta influència del sò The Clash i que més endevant va tirar cap a estils més propers al New Wave. Una delícia.
Pink Floyd, pulse live'94. Aquesta pen Bua, sa puta amb més prestigi de Son Servera. Es video és de sa gira de 1994 i impresiona sobretot per s'escenografia, il.luminació, efectes varis, etc. Sa segona part des video amb solazo i efectes de llum no té nom...Be, que mos ho conti Mr. Bua que hi va ser...
Per acabar una versió d'un tema des mestre Otis Redding i un temazo amagat a "Goat's Head Soup"dels Stones. Fins al pròxim setmanari cofrares!
Entrades
Fa 2 anys
4 comentaris:
Veig que t'hi has posat fort amb això de's setmanaris! Ja era hora. O mos tenies "en barbecho auditivo"?
Respecte sa cançó de'n Zappa, segur que qualque dia va sentir una safernaria xerrant-li en Mallorquí, no domés cotxos i motos...ben interessant.
De s'altra entrada, els The Little Willies també me varen sorprendre, però estic segur que es so de sa Tele ja l'he senit a qualque altre puesto...
Au idò, no t'aturis ara que has agafat fua!
Records
Pink Floyd. Es meus.
Aquest video no és de s'actuació que vaig tenir sa sort de disfrutar a bcn.
Basta examinar des minut 5:06 per envant per calibrar es potencial de llum i só que duia aquesta gent.
Personalment, puc recordar que vaig posar pell de gallina ja abans de sa primera nota musical que vaig sentir (quan començaren a sonar mil helicòpters de 'another brick in the wall') i la vaig tenir -pell gallina- fins que va acabar es concert. Eu jur.
Amb sa boca oberta tot es temps, ni me vaig moure.
Bru-tal, enormous, i s'adjectiu que volgueu amb aquest sentit.
Vaig ser afortunat.
I love Pink Floyd.
PD: Content de que me donis tant de prestigi. Hi ha un parell de fotos per s'album de sa teva al·lota que fumen amb pipa...
:P his-to!
Com aberren es putes Pinkis!
D'es Wolfmother ves a saber es nou CD... tenc entès que en es pelut cantant li han fuit es dos mebres d'es grup. S'ha quedat totsol, per ser massa gilipolles-sobrat.
Diven.
Publica un comentari a l'entrada