13 de febrer del 2008

Viñarock 2008



















SA MICA D'HORARIS






TRAJECTE CAP A VILLARROBLEDO

Telecogresca, en perill...

Comunicat oficial de l’Associació Cultural Telecogresca

Al llarg dels darrers 30 anys, la Telecogresca ha esdevingut la festa universitària més important de l’Estat Espanyol, convertint-se en un referent de la comunitat universitària de la ciutat de Barcelona. En les darreres edicions celebrades al Parc del Fòrum l’esdeveniment ha acollit més de 12.000 persones de públic, i ha comptat amb la presència de destacats artistes tant nacionals com internacionals.

Des de 1978, la Telecogresca s’ha dut a terme gràcies a l’esforç desinteressat dels membres de l’Associació Cultural Telecogresca, integrada majoritàriament per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, així com per l’ajuda espontània de centenars d’estudiants universitaris que col·laboren en el muntatge de l’esdeveniment. En aquestes tres dècades, els organitzadors s’han guiat per la filosofia inicial d’oferir una festa de universitaris per a universitaris, amb preus assequibles, i artistes de primer nivell, fugint de l’afany de lucre que sovint caracteritza la indústria de l’oci nocturn.

Enguany, en el 30è aniversari de la primera edició de la Telecogresca, l’Ajuntament de Barcelona es nega a permetre la celebració de la festa en els termes en què s’ha fet durant tres dècades, posant així en perill la continuïtat d’una de les tradicions universitàries més arrelades a la ciutat. A continuació exposem el context històric en que s’emmarca la successió d’esdeveniments que han dut a l’Associació Cultural Telecogresca fins a aquesta desagradable situació:



Les primeres edicions de la Telecogresca es van celebrar al bosc del rectorat de la UPC. A finals de la dècada dels 80, amb el creixement de la festa, es va considerar que l’espai ja no era adient per a celebrar-hi la Telecogresca. Gràcies a la mediació del rector en aquella època, Gabriel Ferraté, es va aconseguir el compromís de l’Ajuntament de proveir un espai adient per a les futures edicions. És així com fins a l’any 2005 la Telecogresca va celebrar-se al Sot del Migdia de la muntanya de Montjuïc.

Després de l’edició de 2005, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a l’associació que la Telecogresca s’hauria de traslladar a l’espai del Parc del Fòrum de les Cultures, amb el pretext que s’havia condicionat aquest espai de recent construcció per a festivals multitudinaris.

Dos anys després, havent celebrat dues edicions de la Telecogresca a l’espai del Fòrum, amb el conseqüent esforç de canvi de localització, l’associació pot afirmar de forma objectiva que s’ha superat amb nota el repte de muntar una festa en el nou espai amb absoluta normalitat operativa. Així, les dues darreres edicions de la festa han estat el reflex que el nostre nivell organitzatiu és comparable al dels festivals més destacats de la ciutat, les promotores dels quals estan plenament professionalitzades.

Malauradament, a mitjans de novembre del 2007, en reunir-se els responsables de l’Associació amb l’empresa gestora de l’Espai Fòrum, BSM:SA, se’ns va comunicar que s’havia redactat una nova ordenança del districte que afectava al recinte i que no permetia la celebració d’actes multitudinaris en divendres més enllà de les 01:30, i en dissabte més enllà de les 3:30 de la matinada.

Tanmateix, aquesta normativa contempla quatre excepcions, que sí tenien permesa la celebració en divendres, i que coincidien amb els altres festivals de música que es celebraven al Fòrum a part de la Telecogresca: Summercase, Primavera Sound, Feria de Abril i Festes de la Mercè.

L’Associació Cultural Telecogresca va considerar i encara considera que aquesta nova normativa, de la que ha tingut coneixement de forma indirecta, suposa un greuge comparatiu en front d’esdeveniments de menys trajectòria i que tenen el recolzament de grans empreses. És, per tant, un tracte injust envers l’únic festival de música organitzat des de la iniciativa estudiantil i sense afany de lucre. En fer notar el nostre descontentament als fòrums públics, l’única resposta que hem rebut de l’Ajuntament és la reiteració en no permetre que la Telecogresca es celebri en divendres.

En fer-se ressò un mitjà de premsa de la situació que s’estava generant, l’alcalde de Barcelona va declarar que la Telecogresca havia de complir amb la normativa i que esperava assolir un diàleg fluid amb l’associació. A dia d’avui, les converses amb l’ajuntament e es troben en un punt mort i ens és impossible contactar amb ells.

Sobta també que l’alcalde exigeixi a la Telecogresca el compliment estricte d’una normativa que neix amb quatre excepcions que corresponen els quatre esdeveniments destacats amb que competeix la festa.

Cal recordar que la Telecogresca és una festa universitària i, per tant, no seria viable la seva celebració en dissabte, donat que molts alumnes universitaris aprofitarien el cap de setmana per tornar a les seves poblacions d’origen. L’Associació es veuria mancada de gran part dels més de 500 voluntaris que any rere any col·laboren en el muntatge de la festa, a part de posar en perill les xifres d’assistència fent inviable econòmicament la Telecogresca.

Per tot l’exposat anteriorment, l’Associació Cultural Telecogresca vol manifestar el seu descontentament pel què entén que és un tracte injust i parcial per part de l’Ajuntament de Barcelona, i la voluntat de trobar solucions conjuntes que permetin la celebració de la festa en divendres, tal i com s’ha fet en els darrers 29 anys.

12 de Febrer de 2008
A.C. Telecogresca

12 de febrer del 2008

Cultura Forast. Edición Especial

En vista a la decadente participación tanto en publicación como en comentarismo(?) de los Barones o, llámese si se desea, la Vieja Escuadra del Blog, me dispongo a publicar esta edición especial de Cultura Forast para reanimar un poco históricas etapas de este sitio.

Hace pocos dias recibí mi bautismo Forast, realizando como los prohombres de antaño la mítica ruta Barcelona - Orellana La Vieja, a bordo de un Toyota Avensis Forast Edition, recorriendo autopistas y autovías como las legendarias Nacional 2 y Nacional 5 (hoy dia renombradas tristemente A2 y A5).

2152 km de trayecto Forast, pasando por Lérida, Zaragoza, Fraga, Calatayud, Guadalajara, Madrid, Talavera, Alcorcón, Navalmoral, Trujillo, Zorita y con destino final Orellana La Vieja.

CULTURA FORAST. EDICIÓN ESPECIAL.

"Verde, blanco y negro son, los colores extremeños. Con el verde en su bandera, la han llenado de esperanza y es el blanco la pureza, de su gente de labranza. Y para que no sonreira, algo oscuro le pintaron, ese negro de tristeza, por sus hijos que emigraron"

Tras atravesar Cataluña, Aragón y Madrid llegábamos con incipiente cansancio a un bar de autopista cercano a Navalmoral de la Mata. Algo extraño había en aquel lugar, jamones ibéricos colgados por todo el local, precios que desafiaban las leyes del capitalismo, conductores de camiones y buses deleitándose de perdices en escabeche o morcilla de lustre con algo de pan, ningún inmigrante extranjero presente y Ecos del Rocio sonando de fondo. Todo aquello solo podia suponer una cosa: Había cruzado la Frontera, me encontraba pisando suelo Forast. Entre yo y mi destino, solo quedaban 350 kilómetros de grandeza.

Aqui os dejó unos puntos significativos de tal magno periplo. Es absolutamente imposible describir lo que ha sido mi viaje a la Tierra Prometida, pero creo estos cuatro puntos os darán unas risas y alguna anecdota.

1. El Tio Labra

Al dia siguiente a mi llegada, dura niebla en todo el pueblo que no impedía que la churrería de Jose estubiera repleta. En aquel lugar, se encontraba uno de los personajes históricos del Movimiento Forast, el Tio Labra. Hombre de labranza, de unos 75 años, curtido a base de interminables jornadas en el campo extremeño. Aquí transcribo algunas perlas de este grandioso hombre...

- "Fíjate lo que te digo, que aquí ya se ve gente paseando perros ¡con correa!. Y no te digo solo mujeres, ¡que yo he visto a hombres y todo...! Y el otro dia una señora que le daba besos al perro en los morros... ¡Si es que no puede ser...!"

- "No me gusta hablar con un hombre que me escucha con media sonrisa en la cara... ¡Mala raza!, un hombre escucha y aprende sereno..."

- "Mi yerno está como loco por compr
ar esos olivos, esta misma mañana se quería ir como un loco a buscar al dueño. ¡Si es que no me escucha!, cuando algo se pone en venta, hay que esperar a que el dueño venga a buscarte. Si vas a por el, te la va a jugar, que quien vende tiene mucho oficio..."

En ese preciso momento me di cuenta de la razón impepinable que tenia ese hombre. Cualquier comentario hubiera sobrado, me esperaban dias de callar, escuchar y aprender. El Tio Labra no sabe que es una escuela, pero le da mil patadas a la mayoria de literatura para eruditos sociológicos. Los diálogos son frontales y los argumentos directos. La inteligencia se basa 100% en la práctica. Nadie que no haya sido de labranza, podrá enseñarle algo al Tio Labra, eso es del todo imposible.

Un pequeño apunte: el Tio Labra sigue considerado uno de los grandes negociadores del pueblo, pues su estilo frontal, impone a licenciados.

2. El Pantano de Orellana

Todos sabemos que es posible encontrar a nacidos o descendientes de Orellana en cualquier lugar del Mundo, especialmente en aquello lugares donde abunda el trabajo en el sector servicios. La explicación de todo ello la tiene el embalse que Don Francisco Franco mandó construir en Orellana. Supuso una revolución laboral para el pueblo, donde la gran mayoría de sus habitantes trabajó por primera vez asegurado y con un salario fijo, sin depender del jornal agrícola. Una vez finalizadas las obras, poca gente quería volver al campo, hecho que produjo una expatriación a otras tierras, donde un contrato de trabajo esperaba. Empezando por Madrid, Bilbao y Barcelona en la decada de los 50 y a las zonas de costa en los años 60, 70 y 80.
Actualmente Orellana cuenta con 3.420 habitantes.

Un pequeño apunte: estudios idependientes aseguran que Orellana podría tener ahora mismo 1.754.952 habitantes si no se hubiera producido tal éxodo.

3. El fútbol regional

Pensé que podía ser muy Forast presenciar el partido del Real Madrid en el Bar de Sixto, equipo junto al Atlético de Madrid y CD Badajoz por excelencia de la zona, pero, casualidad, ese fin de semana el CD Orellana jugaba partido de Liga Regional Preferente contra el FC Montehermoso. Nada mas Forast que apoyar al equipo local en su propio campo. Unos 200 espectadores, de los cuales yo era el único mayor de 15 años que no sujetaba un cubata en la mano. 200 espectadores que tienen mayor capacidad de presión sobre el arbitro que cualquier campo de 1ª División. A pesar de ser el Orellana equipo con fama de marrullero, la insistencia insultiva de la grada hacia las madres/hermanas/mujeres de los arbitros y miembros del equipo rival, dio como resultado la expulsión de 3 jugadores del Montehermoso, el entrenador, el preparados físcio, el delegado y 3 jugadores que estaban en el banquillo. Además de la irrupción de la Guardia Civil en los últimos minutos ante el duro clima de tensión. Al final, 2-0 a favor del Orellana. He aquí unos de los cánticos populares de la grada orellanense...

- "Dice el entrenador del Montehermoso, que yo nunca trabajo, que se lo pregunte a su mujer, cuando la tengo debajo..."

Un pequeño apunte: los asientos del campo del Orellana provienen del Vicente Calderón, que tras la reforma regaló 800 asientos al CD Orellana.

4. Orellana y la Economía de Mercado

Es religión y de obligado cumplimiento acudir a uno de los bares míticos del pueblo a partir de las 12:00 a tomar unas cañas, grandes locales como el Bar Las Torres, Tres Emes o Bar Sixto, con carismáticos dueños como "El Niebla", Moya o el hijo del histórico Sixto. Si nada mas cruzar la Frontera Forast, es apreciable el desafío a las leyes del capitalismo, Orellana, en pleno corazón de la Península Forast es mas que palpable. Una primera parada en el Bar Las Torres, así lo confirma: A parte de ser imprescindible fumar constantemente y no existir ningún cenicero en el local, lo que mas nos sorprende son los precios: 6 cañas, 2 coca colas, 4 pinchos, una de chipirones, unos chocos y unas olivas... 8 euros. La dinámica se mantiene en toda la provincia de Badajoz.

Un pequeño apunte: la moneda oficial de Forastland sigue siendo, obviamente, la peseta (tanto el duro, como la perra) puesto que la Península Forast votó negativamente en el referéndum de adhesión a la Zona Euro.

5. Alguna Foto

Jamones colgados en casa de mi abuela, propiedad de Juan Labra, hijo del legendario Tio Labra y unido en Santo Matrimonio con mi tia(Que si, vamos, que es mi tio)
El estilo frontal de Orellana. Una afirmación sin porfavores ni gracias.

Un pequeño apunte: En la foto de arriba vemos 5 jamones, valorados en 350€ aprox. cada uno. La pizarra que vemos en la foto de abajo merece permanecer de por vida en ese árbol.

11 de febrer del 2008

Viatge a Granada

Increïble és viatget que nos hem pegat es senyors Gabri, Marco Llull (ezcucha, una coza?), Manti, Cuads i un servidor.

Han estat 3 dies de lo més intensos, protagonitzats per ses tapes i sa birra. És cego era constant. De fet, avui dilluns, encara tenim sa mica de ressaca.

Tot va començar dijous vespre. Onze de la nit, - hi ha algun lloc on encara posin tapes? – si, El Establo. Pues cap allà anàrem. Cervesa més tapa a triar (triquinis, hamburgueses, etc... res, una picadeta) 1,80. Impressionant. Tres cerveses amb sa seva corresponent tapa en qüestió de 45 minuts. Anècdota, al bar hi havia una botella d’herbes Túnel de feia al menys 12 anys. Que gran es nostro sponsor, s’expandeix per tot Espanya.

Després de l’establo, anàrem a la Roca Grande. Bar Heavy on sa gerra de mig litre de cervesa anava a 1,5. És cego ja començava a fer-se palès. A continuació anàrem a la discoteca la Who (o algo així). Entrada 4 euros amb cubata o dues gerres de birra. Lo dicho, era algo surrealista per a ses nostres ments barcelonines. Cap a les 6 del matí, na Madelein, mister Gabri i jo coparem cap a ca es Pinero. Els altres, quedaren fins més tard, gaudint de s’espectacle de veure a mestre Pina dormint al bany, segut a sa tassa d’es wàter i amb es calçons baixos. Res, coses típiques d’es nostre peculiar amfitrió.

S egon dia. Tres i mitja del migdia. Sortim de ca mestre Pina (els expedicionaris més na Madelein i na Resu, sa companya de pis Murciana de do Piner) i anem a l’Establo. Res dins sa panxa i una bona birra per començar be el dia (tots menys en Manti, que substituïa sa birra per un tinto de verano, ja fos amb gasosa o amb llimona). En fem dues o tres i piram cap a un altre bareto del qual no recordo el nom. Debes les 6 de s’horabaixa comencem s’ascenció del barri de s’Albayzín. De camí, aturem a fer un te (qualcú va fer un suc multifrutas, però no diré qui fou per no ferir sa seva sensibilitat) i a fumar una “catximba” de fresa. Continuem sa pujada fins al mirador casi traguen sa fel. Respirem un poc i baixem a fer més birres i tapes a: La bella i la bestia i no se on conyo més, ja no ho recordo. Amb unes 10 cerveses per barba, anem a un bar musical on, a les 4 de sa matinada, en Manti jo piram cap a cases per què ja no nos veiem ses ungles i per què sa fatiga ja era prou important. En Gabri ja havia fet unes bicicletes i sa resta de cofrares anaren a una discoteca fins les 7 del matí. Al citat bar, varem coneixer un person alacantí que era el president d’una penya del barça. Afirmava ser amic d’en Laporta així com ser el responsable del fitxatge de n’Henry. FLIPAT!!!!.

Tercer dia. Visita cultural obligada a s’Alhambra. Hi anem amb un mini bus sa conductora del qual, s’atura a fer un piti de rigor i a parlar amb tots els altres buseros que trobava pel camí (per donar-se un metxero i tot). Res, com molt be va dir sa companya de pis d’es Pinero: Graná no es seria. S’Alhambra, pues molt guapa. Res més a dir.

Cap allà les 6 de s’horabaixa, tornem a fer el que havíem anat a fer. Beure i menjar. Aturem a un bar on donen marisc però abans, com que encara estava tancat, anàrem a un altre lloc on, incomprensiblement, no donaven tapes. Me vaig sentir estafat. Res, dues hores més tard anem a sopar a un lloc on posaven el Barça. Després de veure, dins territori hostil, fer el ridícul al nostre pseudoequip, continuarem menjant i bevent com a porcs. Primer a un pub i després a una discoteca de la qual, no recordo ni haver-hi entrat (rojitos los ojitos, se me ponen cuando bebo). A les 8 de matí anem a dormir amb una merda que feia por.

Ahir, pues no varem fer res. Nos varem aixecar súper tard i ens menjarem uns macarrons que nos va fer na Madelein. Ni siquiera varem treure sa taula. Ho sento, varem ser molt mal educats.

Després de dinar, varem partir por tiempos cap a s’aeroport internacional de Granada. Es viatge de tornada va ser lo pitjor, i es que estàvem fets papilleta. Res però, ho varem surar.

Falten ses fotos, devers 500 que en varem fer. Mestre Pina ja en penjarà qualcuna.

Lo dit, ha estat un viatget molt guapo. Hem menjat molt i molt be, hem begut més i hem conegut a una gent molt guapa. Gràcies al Pinero i als seus companys de pis, que s’han portat de puta mare.

8 de febrer del 2008

Guitar Heroes

Jornada santvicentina ahir per part de jo i en Banyo, com manden es cànons:

  1. Anada en FGC (Mr. Sentve ja passar de fer-mos de taxista)
  2. Sopar de Pa amb Oli clàssic (amb pa català i embotits a ultrabalquena)
  3. CanDavids (company de casa) amb es seu clàssic saber estar batínic
  4. Porrazos de bona herba santvicentina
  5. Guitar Hero 3 (Wii)
    • Es nivell medio és semblant en es nivell difícil dels anteriors Guitar Hero's
    • En Banyo eu va surant
    • Even Flow és un hitarro
    • Black Magic Woman és un altre hitarro
    • En Sentve és un crackot: va surar sa cançó més difícil de sa història des GH: Dragonforce - Through the fire and flames (això sí, en nivell medio)
    • Hi ha penya molt més malalta que en Sentve (sa mateixa cançó, en nivell experto)

    • Mooooooolt més malalta... (lo mateix, però amb un nin de 9 anys)

  6. Sobades a Santvi
  7. Tornades amb FGC: sa mica de sesta envoltats de forasts

6 de febrer del 2008

Yes, we can

No se si a voltros vos passa (imagin que no) però cada vegada me molen més ses primàries nord-americanes. O sigui, no se si ho sabíeu però ahir era es dia que es yankis anomenen SuperTuesday, un des dies més importants per s'elecció des candidats tant des Partit Demòcrata com des Partit Republicà, ja que se decidiran es delegats de més de 20 estats. Bé idò mirau fins a on arriba es meu frikisme que lo primer que he fet avui dematí ha estat entrar a CNN.com per veure com havia quedat es
tema. Com a breu resum (tp és sa meva intenció informar-vos de com van ses putes primàries) vos puc dir que ara mateix sembla que mestre McCain (es de ses patates) serà es candidat des republicans i que es duelo a muerte entre es negre i sa dona (perquè negar-ho) està en un empat tècnic que se decidirà, probablement, dimarts que ve.

Així, en part perquè imagin que sa majoria preferiríeu un president demòcrata a republicà (obviant els que se la suda completament), i en part perquè sa cosa està molt més renyida entre es demòcrates, supòs que tots, d'una o altra manera, vos heu sentits atrets per sa lluita entre aspirants.

Una de ses característiques que tenen aquestes primàries i que les fan especials és que, com els és propi, es putes yankis tenen sa capacitat de convertit tots i cadascun des seus actes en espectacle pur i dur (supòs que això fa que encara atregui més). Lemes impactants, shows, debats a gran escala, fitxatges mediàtics (quedau-vos amb aquest article), banderetes, pancartes... Qualsevol cosa relacionada amb aquesta paraula que tant mos mola: SHOWTIME.

I, com és obvi, a tot show d'aquestes característiques hi ha d'haver una cançó, que ajudi a transmetre es missatge lo més enfora possible i que afluixi sa llagrimeta en es votants. M'acaben de passar sa cançó de mestre Obama (composada per Black Eyed Peas) i sa veritat és que arriba: missatge clar, bones paraules, i molta sensibleria. A més, es vídeo mola, tant pes format amb que està fet, com per sa penya que hi surt: actors de Perdidos, Heroes, Prison Break (gran Sucre!), Anatomia de Grey, 4400 i... angelet... n'Scarlett.




Vos deix també es vídeo de sa cançó de na Hillary Clinton (a càrrec de na Céline Dion) perquè no m'acusin de partidista (iavoneres).

5 de febrer del 2008

Carnaval 2008: Banyoles

Bones cofrares,

arriba es torn des sector cofràric que eu va donar tot pes Pla de l'Estany, pes ja clàssic Carnaval de Banyoles...
Sa temàtica va ser una que va quedar en el tintero l'any passat (per pellosa), defensada per mestres Parera i Cuads, i que va agradar en es nostros amics catalans, sobretot en en Cabra, a qui encara estam esperant...
Per si no eu podeu endivinar, anàvem de Spaghetti Western: pura pell en un inici però que va donar es seu joc a lo llarg des vespre...

Es cofrares presents (Lluc, Kempes, Kane i Sentve) se varen embarcar a sa furgoneta oficial de sa cofradia propietat de s'Estany n. 1 de Sant Vicenç dels Horts, i allà se trobaren amb es clàssics banyolins que s'apunten any rere any a ses idees parideres des cofrares assistents: amfitrió Xavi Banyo, "saber estar" Tommy, Andreu Badi i un recuperat Castanyer àlies "Tato", que tornava a sa convocatòria després de sa seva baixa per causes xumorístiques de l'any passat (Bob Esponja)...

Com podeu imaginar, es setentot va estar allà, juntament amb s'actuació estelar de "El Frenillo de Gauguin", que per lo que hem vist va superar amb escreix sa "digali" música "digali" ball de saló des grupetxo que surt en es vídeos de ses terres serverines.

Vos deixam amb un 1X1 clàssic i unes instàntanies que reflexen es tema.

Lluc - Killer

Es petit des Cànoves va demostrar de lo que és capaç i se va montar un bulo sobre unes feines a damunt un rostoll, tb conegut com Fuck'n'Rostoll

Xavi Banyo - Mermat

Un partit intrascendent en Diumenge dematí (a BCN) el va privar d'una excel·lent actuació a ses seves festes preferides. Així i tot eu va donar tot fins a les 5:30 des dematí.

Sentve - Crític

Després d'un inici fulgurant i una xumorada important, va tenir un bajón i se va dedicar a despotricar de tot tipo d'acte lúdico-festiu d'aquestes característiques. Sa seva inmillorable conducció de sa furgo va salvar es seu paper.

Tommy - Elegant

Una vegada més, es banyolí va demostrar es seu "saber estar" en tot tipo d'events, lluint amb desparpajo i qualitat es seu disfraç en principi patètic. Se comenta que se va posar es guardapit des casament de son pare.

Badii - Productiu

Condicionat pes seu curro en es Restaurant fins tipo la una des vespre, s'ha de dir que eu va donar tot es pocs minuts que va tenir i fins i tot va acabar amb una oportunitat manifesta de buidadota.

Carles - Repetitiu

Per cinquè any consecutiu va recòrrer en es clàssic repertori i va tornar a oferir-mos un disfraç de Wally amb tots ets accessoris d'anys passats. Encomiable s'esforç i s'originalitat d'aquest jove banyolí.

Quim - Sorprenent

Després de dos anys de disfraç fàcil (vagabundo i fuster), va sorprendre a sa concurrència amb un elegant traje que resaltava ses seves aptituds com a mafiós de categoria. Tot un crackot.

Cabra - Desaparegut

Seguint sa seva línia habitual de sortir un dia a sa setmana va apostar erròniament pes Divendres, sense pensar que l'endemà tenia Carnaval. Corren mals temps per l'antic crack, que té actituds més pròpies d'un ex-jugador.

Harold - Borrat

Després d'una sèrie d'anys apel·lant en es lema de que un bon disfraç comença amb una bona pintada de cara (lo demés és secundari), aquest any se li havien acabat ses provisions de pintura i va decidir quedar a ca seva tranquilament.

Kempes - Recuperat

Després des mes més light de s'any a terres barcelonines, va tornar a demostrar que se mou com a peix a dins s'aigo a fóra camp, amb una estadística per enmarcar (hat-trick en es darrers anys), donant espectacle fins a altes hores i aprofitant tots es seus moments.

Kane - En forma

Com a Caudillo i ca vell des Carnavals banyolins, no va fallar a sa sisena convocatòria consecutiva i va demostrar que ets anys no passen per un amic des vespres.


Cofradia i allegados en es principi de sa festa



Sa xumada comença a ser important



Es banyolins, com sempre, donant-ho tot



Ueu, quins caretos, directa a sa secció EPP & QDEX



Patètic intent de sa clàssica foto de forces especials amb un petat que hi anava disfressat (se pareixia a n'Uli de Gresca)



Foto de poster a lo Indiana Jones que demostra lo dolent que és xumar



Kempes en estat de gràcia



Es rei des vespre o un des bulos més grans de sa història?



By Kane & Kempes

Carnaval, carnaval...


Wendy i Peter Pan




Smith (ajudant Capitan Garfio) i Juan (germà Wendy)


<


Tres grans currantes! Bons pintors!



Una festada a sa plaça amenitzada per "Van the show" (sa Xineta va canviar el color de ses faroles)



Hi havia vaques, estatues de la llibertat, cowboys, polis, guerrers medievals, elvis, trologditas, madones velles amb rulos que posaven cubatas... Vamos, una festada...












Dr. House al habla

Sense demanar-li permís i sudant de qualsevol tipo de copyright, vos pas aquests assaigs fets pes colega i gresquero I.C. (es seu sobrenom a sa xarxa se veu que és Dr. House) sobre dos des grans problemes que tot mascle se troba a ses nits de cacera. Un plaer llegir-ho...

Bat Factor

Bern me ha pedido que escriba algo en su group. He pensado en posicionarme como el escritor sexual, porque para los temas serios parece que él está bastante puesto. Además lo del sexo suele vender bastante, si bien es cierto que la manera de tratarlo difiere bastante si el target es un público femenino o masculino. Como he visto que hay un par de chicas apuntadas intentaré no ser muy guarro.

Quería hablar un poco del fenómeno Bat Factor, conocido también como Bad Factor. (a partir de ahora BF). El otro día salió el tema en una conversación con unos amigos y me apetecía profundizar un poco más, y quizás conseguir la visión de Eva, yo mismo e Irene.

Básicamente el BF es aquella chica que se interpone entre un chico y su presa cuando éste está en una situación buena de lanzamiento de caña.

Lo primero que hay que tener claro es que NO HAY NADA PEOR que ser un BF. Digamos que si tengo una hija, prefiero que sea la más puta zorra calienta pollas de Barcelona a que sea una BF. No tengo vocación de legislador, pero si algún día me veo con ánimos opositaré para Senador para poder conseguir instaurar la Pena de Muerte para los BF's.

Hay que decir que si bien teóricamente el BF también podría ser un chico, en la realidad es algo que no puede ocurrir. Si un chico fuera un BF alguna vez, automáticamente dejaría de ser considerado como ser humano y pasaría a ser simplemente pura mierda, por lo que este tema pasará a tratarse en todo caso en el futuro post Excrementos: La caca y sus derivados.

Tras esta pequeña introducción de algo que todos sabíamos lo que quisera analizar es el porqué alguien puede llegar a convertirse en un BF para luego intentar dar soluciones a tan grave desastre.

Según mis estudios realizados sobre el terreno hay 4 posibles causas básicas para ejercer de BF, a saber:

a) El BF se aburre porque ella no tiene a nadie tirándole la caña
b) Al BF le gusta el chico que se intenta ligar a su amiga
c) Al BF le gusta su amiga
d) El BF es mala persona

Mi teoría sobre la causa d) es que cuando un chico es mala gente, suele focalizar su maldad en la violencia física. Esto va desde romper un retrovisor por la calle, pegar una paliza a alguien, hacer una masacre en un instituto o convertirse en un tirano dictador.
En cambio las chicas malas focalizan su maldad en cosas no-físicas, como puede ser la envidía asquerosa porque su amiga ha encontrado unos zapatos de Donna Karan un 80% rebajados o la tortura psicógica a su pareja porque este se fue a tomar unas cervezas con sus amigos el día que cumplían 4 meses de relación. Pues bien, el equivalente a un dictador tirano en mujer sería convertirse en un BF. Frente a esto no tengo solución posible, nadie pudo detener a Hitler y nadie podrá detener a un BF de causa d).

Pero para las otras causas sí que hay un solución, y es lo que me gustaría explicar, para que si algún día una chica lee esto se replantee hacer de BF:

a) Si te aburres en la discoteca, en vez de joderle un posible polvo al desesperado de turno, le dices "me puedes conseguir un chico por favor mientras tú hablas con mi amiga?". Ipso Facto el tío te habrá presentado a 10 posibles candidatos, incluso es posible que deje colgada a tú amiga porque se de cuenta que con lo caliente que vas tiene más opciones contigo.

b) Si te gusta el tío, díselo. A él tanto le da tirarse a una que a otra, y en el hipotético caso que realmente le importara, tú te sacarás un peso de encima, él te rechazará pero tú podrás volver al mercado libre de presiones y centrarte en conseguir otros chicos.

c) Si te gusta tú amiga, lo primero de todo, díselo al tío. Seguramente se pondrá tan cachondo que se irá a su casa a tener fantasías sexuales con las dos. Y lo segundo, díselo a la chica, que salir del armario femenino esta de moda.

Así que mi conclusión es que POR FAVOR, NUNCA os convirtáis en un BF, y en caso de que penséis que lo podéis estar siendo, revisad si es por una de las 3 primeras causas, porque como véis son evitables.

Por último me gustaría rebatir la creencia popular de que un BF es "la típica gorda y fea". Me atrevería a decir que en la mayoría de casos es más bien al contrario. La gorda y fea (es importante recalcar la conjunción Y, pues todos sabemos que una fea delgada "tenía cuerpo de modelo..." y una gorda guapa "bueno, de cara es mona") está tan acostumbrada a quedarse más sola que la una que no suele tocar los cojones. En cambio es bastante común que la típica que suele ligar se convierta en BF porque esa noche su amiga está triunfando más que ella.

Si algún chico quiere aportar experiencias personales o alguna chica dar su punto de vista desde el otro bando, yo por mi parte encantado.

Consideración Importante: Debido a la ingestión de alcohol u otros alteradores de las neuronas, los chicos pueden ver BF's dónde simplemente hay amigas rescatadoras: si una chica salva a su amiga de un borracho lamentable NO es BF.


La Cobra

Hoy quería hablar sobre el movimiento nocturno más temido por los lanzadores de cañas: La Cobra. Como siempre, con la intención de conseguir algún día esa panacea que algunos vienen prometiendo últimamente, analizaré las causas que pueden llevar a alguien a realizar tan terrible movimiento para luego intentar ver como poder evitarlo en la medida de lo posible.

Por si hay algún despistado, os recordaré cual es el significado de La Cobra, a parte obviamente del mortal reptil y de nuestro payaso más querido .

La Cobra es aquel rápido movimiento de cuello que una presa (en un 90% de los casos hembra) hace cuando un cazador intenta besarla, con el objetivo de intentar evitar el contacto de la boca atacante (en el 90% de los casos infectada de alcohol).

Las causas más comunes para tener que llegar a tan fatal movimiento son:

a - La presa tiene pareja
b - La presa no está interesada en el cazador
c - La presa se hace la dura
d - La presa solo quería cubatas gratis

Vayamos en orden:

a - Hay gente que piensa que si alguien tiene pareja no debería ir tonteando por ahí, y menos hasta el punto de tener que ir haciendo cobras. Yo no puedo estar más en desacuerdo con esta afirmación. Suficiente losa creo que es salir de noche teniendo pareja como para encima no poder divertirse un poco. Es más, si teniendo pareja haces La Cobra, es que no pones los cuernos. Pues muy bien que me parece. Otros te llamarán CalientaPollas (o calienta...¿coños?) pero para mi eres un héroe o heroína. Para mi ser un-una Calienta implica no tener pareja.

b - Este es para mi sin duda alguna el caso más grave. Esto sí es ser Calienta Pollas, aunque yo prefiero llamarle Hijo/a de Puta. Por dos razones:

1: Obviamente, si el tío o tía no te interesa, SE LO DICES. O le giras la cara. O le dices que es feo. Pero por favor, NO LE HAGAS CASO. Con 10 segundos que hables con él ya no quedas como una borde, no hace falta dar coba toda la noche para que el tipo se flipe pensando que esta noche podrá dejar las pelis porno en el cajón.

2: ¿Te crees que el tiempo es ilimitado o qué? ¿Te crees que después de darte la brasa a ti podrá sin problema tirar la caña hasta triunfar? Pues no. A no ser que seas especial el tiempo es un bien muy preciado y así que tonterías las mínimas. So many fishes, so little time.

Excepción: Supongo que no hace falta aclarar esto, pero si alguien está intentando violarte puedes hacer todas las cobras que quieras.

c - En la mayoría de ocasiones por miedo a ser tildada de "Guarra", "Fácil" o similares, hay tías que la primera noche optan por una cobra. Están en su derecho, aunque han de tener presente que han humillado a su pretendiente, así que es posible que éste pase de ella la noche siguiente, porque aunque no lo creáis, alguno tiene un poco de orgullo todavía. Es por ello que lo recomendable después de hacer una cobra de tipo c es hacer una pequeña insinuación en próximos encuentros.

d - Un clásico en el que todos hemos caído alguna vez. Cosas como ésta forjan el carácter de una persona, así que tampoco puedo decir que esto sea malo. Si bien es cierto que la frase de dudoso gusto "son todas unas putas" se suele pronunciar después de una cobra de tipo d, creo que es algo que el chico tiene derecho a pronunciar tras haber tirado 8 euros como un puto primo. Lo único que puedo recomendar aquí es no invitar nunca, que ya está bien que nosotros tiremos nuestro sueldo en cubatas ajenos mientras ellas se lo gastan en bolsos propios.

---------------
Doctor House al Habla
por I.C.

3 de febrer del 2008

Carnaval 2008 Son Servera

Sa mica d'introducció: Aaaauup! Aquí vos deix una foto d'ahir vespre...

Un poc de resum: Sa visita a s'illa per tema reunió familiar (como no!) me va servir per poder half-disfrutar des Carnaval a Son Servera. (half-disfrutar perque es vespre acabà prest per jo... tipo les 3:00h, ug i ppt)
Que hi pinten es Mafis dins sa Cofradia...? Ido molt!(chiste fácil) Ahir gran pujada a s'escenari donant-ho tot per s'espectacle i deixant alucinat a tot serverí que havia acudit a sa Plaça des Mercat. (Va faltar es tongo den Juli per endur-mos es premi) Posterior desplaçament a sa Plaça de l'Iglesia amb aparició estelar den Pau (sense comentaris) i fi de trajecte a n'es Mr Jones on un servidor hi va deixar sa pell.


Pintors, boses de pa i Pau Calada versió 80's

PD: Estic segur que hi ha moltes més fotos, esper que se publiquin, però sobretot vull veure es reportatge gràfic (amb videos i tot) on apareixen un grup de pintores currant-se sa façana de ca ses totes. En canvi, si hi ha fotos des paripé a s'escenari, deman que, per favor, siguin destruides inmediatament...