SISTEMES DE CARNAVALS BANYOLINS

Hola monais de fira del ram!

Aquí una nova entrega de s'aventura des darrer cap de setmana per terres banyolines, després des superpost de na Roseta.

Sa cosa comença amb un bon cabrit en es caliu per sa possessió de Son Cabra. Per arribar-hi part de s'expedició se va perdre pes camí, però després de ses bones indicacions des senyor Xeve varen arribar a bon port. Just després de sopar mos disposam a alcoholitzar-mos per començar amb bon peu.

Aquí sa comparsa femenina a lo "guiri setentera", mos faltava es mapa i es siscents de lloguer però no varem tardar en trobar alternatives. De fet, sa Nebot i jo mos varem estimar mes anar en pla rústic i optar pes burru català i un poc més tard anar de carrossa amb uns amiguets romans que mos varem trobar per allà...

Amb tots voltros sa guarda de xapucers varis de

s'ajuntament de Banyoles, només els hi faltava es

camión de sa brigada que els

havia deixat tirats per sa carretera després d'una feineta per s'Eden (prostíbul banyolí). Sa butza cervessera den Xavi no és part des disfraç encara que ho pareixi...

Una emergència va obligar sa fuita por tiempos de dos dels operaris per arreglar una farola enmig de sa rua. Autoderribo den Company cervessa en mà que li venia enorme i en Manti va haver de fer tota sa feina.


Aquí se demostra es sistema de feina de qualsevol brigada: un fa feina i els altres miren... Un poc de terra no pot fer gaire mal...

Després de sa passejadeta amb sa rua finalment varem arribar al sistema de festa carnavalística situada en es parking de devora can Xavi. Allà mos varem trobar personatgillos varios i fins i tot gent de per sa pobla...jijiji.






Company fent derribos

CONTINUARÀ...

Psicodelia 1969

Esto es un proyecto audiovisual que tiene ¡38 años!

una de varios

ja és aki sa darrera entrega de sa saga Una de Varios, com sempre, l'estructuraré per punts:

1.-Blog des Cans Vells

aquest primer punt el vull dedicar a tothom. Crec que amb so pas des temps sa qualitat des posts ha augmentat notablement i això és bo. Tots tractam temàtiques diferents i cada vegada aconseguim dotarles d'un nivell estètic i una qualitat textual més elevades. Alguns posts són més superficials tipo és meus i n'hi ha d'altres molt més profunds com es darrer q ha fet es Pinero. També hi ha una corrent més improvisadora com sa de N'Ori i n'hi ha un altre on se nota una linia editorial ja consolidada com sa den Nate. Tot això està molt bé i me mola moltíssim, de veres!. Llàstima que hi hagi penya que no publiqui tant com voldriem: en monxo va a llampegades, en Lluc va tenir un bon inici però pareix q s'ha frenat, i després també hi ha subjectes que encara no han publicat res: Pelem, Antrax i Fregapenes. Desde akí els anim a fer acte de presència ja que segur que ses seves aportacions enriquiran el Blog fijo. Per acabar akest punt vull dir que no publicaré res més a part de sa meva ja habitual secció Una de Varios per aconseguir consolidar una linia ascendent en sa qualitat des meus posts i supòs que Setmanari Musical (by Marco LLull) tendrà sa continuitat esperada. Ah! i animar a ses xatis a que escriguis més Entrades!!!!!

2.- Barça

No evaluaré sa darrera jornada de lliga perq en Nate ja diu tot el s'ha de dir akí. Me centraré en un article i varies sensacions q he tengut en els darrer anys. Resulta que en els darrers temps sa prensa i s'entorn blaugrana notam com s'ombra den Cruyff s'allarga massa. M'explic, no questionaré en cap moment el q Johan va donar al Barça com a jugador i entrenador, però voldria saber que en trobau de que estigui vinculat a sa junta directiva actual, si creis q lo que ell diu va a missa o si per el contrari només són especulacions de sa premsa. No se, és un tema complicat...

3.- Dois varis

a.-) com a bons mallorkins, a ki no li agraden els caragols?
b.-) homes = sufridors
c.-) drogues a televisió espanyola?

4.- un poc de GoEar N.P.F.G.M.


deixaré penjats dos temes de diferents cuses velles que mos varen fer ballar a tots en els nostres temps de joventut i de "niñez"...







5.- System de foto



weno gente, fins a sa pròxima entrega! salut i feina i un bon forat per posarhi s'eina!!

setmanari musical: Videoclips

No podem negar que els videoclips han marcat a varies generacions de melòmans; es fet de convertir sa música en imatges ha permès expressar amb més claretat ses idees des grup o transmetre a nes personal sa imatge i sa posse en directe. Altres vegades s’ha deixat en mans de vertaders artístes des celuloide per crear petites obres d’art, tot i que s’èxit no està sempre assegurat . Hi ha videoclips de tota classe, alguns més ben aconseguits visualment, alguns en tò d’humor i d’altres cutres a matar, però mai solen deixar indiferent

Per acabar dos temazos...

MADE IN USA

Des de fa una temporadeta (i encara més des de que hi ha mestre Bush pululant), s'ha posat molt de moda criticar tot lo relacionat amb sa cultura americana, tractant-la bàsicament de banal, consumista, artificial, poc ètica, imperialista, globalitzadora, etc, etc.
A sa mínima que ensumam un flaire d'americanisme a qualsevol cosa, ja tenim motiu per desacreditar sa cosa en qüestió i a treure-li tot possible valor o interès. És una moda, una manera de veure ses coses que s'ha anat imposant entre ses ideologies "digali" progressistes des vell continent. No criticaré aquesta visió anti-americana, simplement la veig com una reacció contra es país que té pràcticament tot es poder polític i econòmic i que, òbviament, aprofita aquesta posició per consolidar es seus privilegis i expandir es seu poder.
Així i tot, no podem negar que, per molt que critiquem sa cultura USA, mos hem de considerar gairebé nebots del tio Sam, perquè sa seva influència a ses nostres vides ha estat i segueix essent importantíssima. Pensau, per exemple, en es cine, sa música, es fast food, tots ets invents originàriament emprats pes Pentagon i que acaben arribant a ses nostres vides (Internet, mòbil, GPS, PC's), i mil etcéteres.
A més, tampoc podem negar que lo americà atreu, són únics creant espectacle, montant shows; tenen un domini de s'estètica que és capaç de fascinar a qualsevol. Sa reflexió que possiblement s'ha de fer és que si és ètic es trasllat d'aquest espectacle a s'àmbit de sa política, on sa gent decideix més a qui vol votar a partir de lo que li arriba visualment (11-S, macrocampanyes electorals, popularització de s'enemic) que per lo que pugui arribar a pensar de manera individual.
Passant de tot això, aquí vos deix amb dues perles que mostren amb claredat es poder mediàtic i sa capacitat de crear espectacle des món yanki.

1. Montatge de s'escena de Pulp Fiction on en Jules (Samuel L. Jackson) lis demana explicacions en es niñatos del metro que intenten timar en es kapo Marcelus Wallace.
2. Vídeo de culte entre es fans de s'NBA on se pot veure a mestre Tracy McGrady donant una lliçó de basket (o com ficar 13 punts en 33 segons...)
3. Complicat acabar aquest post amb una cançó que no sigui aquesta.
   

Torna el Barça!

Ja que ningú comenta res d'ahir, m'he decidit per moure fils i fer un postet, perquè es tema barça quan va malament dona per molt d'escrits però quan funciona ningú s'anima.
Pues si gent, ahir partidarro i tancament de boques general. Curiosament es partit d'ahir va coincidir amb la tornada de Eto'o a l'onze inicial. Quina llàstima q no tornes contra el Liverpool. Q bé la gacela, abans de que toqués sa pilota ja es va notar q tot seria diferent. Només de veure'l corre d'un lloc a s'altre ja pareixia un altre equip (tornava a pareixer el nostre estimat barça de fa uns mesos), com presionava fent de primer defensa i sa mobilitat i agilitat q donava a sa davantera. En definitiva va tornar ell i va tornar s'equip q tots volem. Abraçades amb tothom, dedicacions de gol i bon rollo total, al menys de portes a fora, especialment amb en Rijkaard i en Ronie (de totes maneres no crec q siguin tan falsos).
El tema den Ronaldinho també mereix un comentari. Quin crackot! Va donar un recital de saber estar, quin puta partidarro. Pareixia q ballava amb la pilota, quins moviments, quins driblings, quines assistències. Vos deix amb un "petit" exemple (ay si arriba a entrar).


Tema apart lo de si està gordo o no. Així s'acaben ses especulacions! quin derribo a sa premsa!

Tampoc mos hem d'oblidar des gran partit q varen fer la resta, destacant sobretot un Iniesta impressionant (ja pareix un veterà), Xavi, Thuram, etc.
Bueno hi ha esperança, a veure com marxa tot lo q ve ara (Saragossa, Sevilla, Liverpool, Madrid,...)
FORÇA BARÇA!

Carnestoltes a Banyoles

Com bé a dit el Marc, dissabte es va celebrar el Carnestoltes a Banyoles. Havia plogut el dissabte anterior i el van aplaçar, i amb tot això que el salvado ryan i jo mateixa ens vam poder unir a la festa gràcies a un finde tipo 'ryanair'. Em vaig dedicar a fer unes quantes fotos que clarament han de ser compartides amb tots vosaltres.

La nit va començar amb una run que partia des de la plaça de l'ajuntament, amb 6 carrosses molt currades i altres petites carrossetes o carros que la gent del poble es va currar. Tot aquesta gent va acabar al pàrquing on es celebraba la festa, am un DJ i una barraca (o en mallorquí, una barra). La carrosseta que va causar més sensació per les integrants de 'ses ses' Marga i Nebot va ser el burro català que uns nois vestits de San Fermines portaven.

Els sant fermines i el burro acompanyant a la guiri Marga a fer un passeig per Banyoles...Sa Nebot i el burro, ja es veu lo fàcil que pot arribar a ser entretenir una guiri per Banyoles...

Com veieu, el temazo d'aquestes nines era el de guiris dels 60. Tant sa Xineta (foto de sota) com na Marga, sa Nebot, s'altra Marga i na Bel (per cert nines, no tinc cap foto vostra!!! és indignant!!!) portaven aquestes disfresses amb molta classe.

Per altre banda, els nois que van arribar de Barna anaven vestits de 'obreros derribistas':

En Marc mantenint la seva línia, i el company darrera també seguint amb lo seu...

Els obreros a per feina... Es pot veure com el Xavi està massa ocupat per la foto ja que ha d'anar a fer un derribo... Veieu un infiltrat? En tofito vestit de sherif.

Finalment, es veuen el dos obreros que faltaven. Un Manti més aviat blavós acompanyat d'un Frega ferit de per tot degut al fet que fa poc va voler imitar en Superman i baixar escales volant. L'intrús d'aquesta foto sóc jo fent l'indio com és habitual...

I aquí us poso el rei de la festa, l'únic integrant de la cofradia des cans vells de Banyoles, amb la seva disfressa elitista. Si si, encara que no es vegi molt bé, el Xavi és la Mònica Seles, i porta un ganivet a l'espatlla dreta i tenia una raqueta a principis de la nit... Llàstima que es perdés pel camí...

Ara us deixo que rigueu un poc amb les fotos. Només vull afegir que és una pena que el gran ca vell Marco es vegués afectat per una grip que el va discapacitar deixant-lo per batinista tot el cap de setmana i impedint la seva presència al gran Carnestoltes de Banyoles. Espero que ja t'hagis millorat!!

La vertadera història de la foto de l’any

Fa un temps se va comentar per aquí sa foto guanyadora des World Press Photo 2006, en que se veuen lo que “a priori” sembla un grupet de “pijos” libanesos (ses classes acomodades són, generalment, es cristians), tots “cools” passejant en un descapotable entre ses runes des suburbi de Dahiye, als afores de Beirut, com si sa guerra no anés amb ells.Aquest diumenge 25/02 ha sortit al dominical d’El País un petit reportatge comentant sa història de sa foto i com va ser presa, per pura casualitat, i com s’autor la va enviar a sa seva agència sense donar-li més importància. Sa foto és realment impactant, perquè mostra un gran contrast entre es joves, tot arreglats i amb es seu cotxasso, i es fons de destrucció i misèria que se veu, com si realment fossin dos móns diferents. Segons aquests joves, però, aquesta foto és una font de prejudicis en què se pot malinterpretar sa realitat: diuen que ells no són rics (el Líban, maldament ses diferents guerres que l’han assolat des dels anys ’60 sempre havia estat considerat es país més “occidentalitzat” de sa zona), que són des barri destruït, i que varen demanar prestat es cotxo per comprovar s’estat en què havia quedat es seu barri. Realment, tampoc fan cara d’estar gaire alegres. També se demanen –citant textualment– "por qué se escoge la foto de Platt, y no, por ejemplo, la foto del niño muerto siendo sacado de los escombros en Qana” [...] “¿Es que la foto del niño muerto muestra la realidad de la guerra y esto incomoda a los occidentales?”.


Aclaració: no estic defensant es tios aquests, no els conec, i no sé què varen fer ells, ni què hagués fet cap de noltros a sa seva situació. Simplement reproduesc lo que diu es reportatge. Cadascú que tregui ses seves pròpies conclusions (...si vol).

Només apuntar qualque reflexió final: com diu al final s’autor de sa foto “esta foto nos pide a los espectadores que revisemos nuestros estereotipos de las víctimas de la guerra”

Cicle de Cinema "Dígali" Clàssic (jornada del soci)

Per celebrar sa jornada del soci se proposa que cada un dels socis assistens dugui una pel·lícula (per celebrar-ho i per arreglar sa poca previsió de sa gerència de sa sala a qui els aconteixements projectuals arquitectònics i ses seves sobredosis de nocturnidad el superen)

Sa pel·lícula a visionar serà seleccionada entre totes ses aportades, i si a nes caudillo no li agrada que se foti. Sempre podem veure sa meva comunió i enriurer-mos des meu careto, des den feme, des den Marco Llull i des d'un Sandro amb 3 anys (és broma, aquest document gràfic autoderríbic no sortirà a sa llum a no ser per motius alcoholics)

Confirmau assistència via comment per tenir coneixença de sa quantitat de ganchitos, palomitas i pepsi boom que he de comprar.

Fins avui vespre a les 21:30 a "la Seu" (Viladomat 214 = la catedral?)

Resultats de s'enquesta

Bones a tots,

després d'un parèntesi bloggeraci a causa de sa partida por tiempos d'un amplíssim (14 persones) sector de sa cofradia cap a Banyoles (avui o demà se farà un post explicatiu amb imatges de tot tipus...), i veient que es pocs que quedaven pel món no han dinamitzat es Blog, he d'estrenar sa setmana amb es resultats de s'enquesta de sa setmana passada. Enquesta en principi simple però amb resultats si més no interessants... Victòria ajustadíssima des fumadors i compradors habituals (26%) front a sa penya que en fumava però que els ha deixat (24%). Realment me deman qui deuen ser aquestes 9 persones, perquè no me surten es comptes...:) En tercera posició se col·loca sa penya asèptica, que no ha tengut sa necessitat de fumar-ne mai (13%).
En breu (avui dematí o capvespre) una nova entrega de s'enquesta de sa setmana, en forma d'estudi sociològic...