Joan Palerm (golazo en propia... Asin, asin gana el Madrit!), Jota CompanyS i Marcou Vallejon varen protagonitzar una fugida por tiempos que no pot ser olvidada amb tanta facilitat, tot i els altres aconteixements que marcaren el dia de Tots Sants i que han eclipsat aquest ridícul espantos. Asseguts a ses graderies com padrinets i observant com sa resta de cans vells donava es callo a sa pista ballant hitazo tras hitazo, aquests tres energumenos no tingueren ni sa decència de despedir-se i partiren cametes me valguin!
Això és tot, simplement volia fer sa meva aportacio al blog i fer un recordatori a aquests batins en potència...
P.D.:Compi: divendres a barraques no nedis!
Ni en Pep Alba ni en Tomeu Penya... en Jordi de's Racó és es millor!
Entrades
Fa 2 anys
3 comentaris:
be mantilla!!
basic aquest post, per fer palès es rediculot espantós d'aquells (m'ha encantat s'expressió) batins en potència.
jo per mi se pensaven que ahir no era festa i en company ja necessitava mirar es números digitals de sa seva ràdio despertador.
i avon eres???
molt niquel es moment toreo, es moment capoeira i es momentazo top color carn...
kin system!
Mantilla!(era d'esperar es teu ridicul electoral)
Sa mica de comentari al teu escrit. Com a bon culé q soc, el vespre no va començar massa be amb un empat al temps afegit que va fer molt de mal i la motivació de festa va baixar por tiempos. A més després d'un cap de setmana com el passat ses ganes d'engatar-me a matar no hi eren. Dit això, lo important (es concert d'en Muchachito)ho vàrem disfrutar com els q més (tot s'ha de dir gran concert fí de gira). Després va venir tot un recital de dj's pellosos que pareixien trets de teletaxi televisió o de canal pachanga que, als que no ens havia guanyat s'alcohol o no teniem interesos amb el sexe contrari, ens va matar del tot. Cansats de fer parides per sortir del pas, vàrem decidir anar tirant. Una actuació del tot respectable. Per cert sa nostra tornada amb es metro, tot i no sortir als mitjans de comunicació massius, també va donar es seu joc.
I per acabar, un:
The Buidadoooooootes lalalalalalaaaaaaa, the Buidadoooooootes lalalalalaaaaa, aaaaall in your faaaaaace!
q b naaatooo!!!!
esdificil conseguir sortir d'unes acusacions contra unes marxes por tiempos,,pero tu ho has aconseguit..es arguments han estat molt bonss...pro es final amb crit de guerra de the buidadotes te disculpa de sobres...
Publica un comentari a l'entrada