setmanari musical: Freaks!

Que seria del mon sense els nostres adorats freaks, aquell tipo de personatges extranys i sospitosos que no solen deixar indiferent a ningú. A dins es mon de sa música n’hi ha hagut molts d’aquests i certament han tengut sa seva importancia, ja sigui per sa seva imatge, ses seves excentricitats en directe o pes frikisme de sa música en sí:

-Qüestió d’imatge: com tots sabeu es món des rock ha causat moltes tensions entre sa premsa “seriosa” precisament per s’imatge que alguns personatges han volgut explotar. Aquest és es cas d’en Rob Zombie, cantant dels antics White Zombie que, d'acord amb es seu nom, se pegava unes quantes hores de maquillatge abans dels concerts. Un altre cas més famós seria es de Kiss, aquesta banda que fou tan gran als anys 70 però que sa pasta i sa fama han anat demacrant a mesura que han passat els anys. Després hi hauria tots es “black i death metaleros”; aquests solen acompanyar els seus concerts amb una posta en escena bastant tètrica i una atmósfera que combina a la perfecció amb sa música (Cradle of Filth o Cannibal Corpse en serien dos exemples).
Hi ha un cas de freak que se pot ficar a qualsevol grup, és un dels freaks per excel.lència i segurament el coneixeu tots...efectivament, és n'Ozzy Osbourne. Aquest està sonat, sa majoria de ses llegendes que se diuen sobre ell son reals. A mí sempre m'ha fet gràcia aquella que diu que li va fotre una mossegada a s'ocell d'un important capo de s'indústria musical després d'emprenyar-se a dins es seu despatx (després d'això sa penya li tirava coses a s'escenari i ell les mossegava, fins que un dia li van tirar un "murciélago" de veres i, efectivament, va anar cap a sa boca...casi la palma)

-Sonats des directe: aquí sa cosa se complica una mica i s’entra en terrenys perillosos per sa pròpia integritat física. No sé si coneixeu a un personatge anomenat GG Allin; aquest individu de procedència yanki acostuma a autolesionar-se (autoderribo), cagar, escupir i pixar a damunt un escenari, tot això sense roba. Realment no és massa recomanable per persones sensibles, però NPFGM veure qualque video seu.
En aquest grup també s’hi pot ficar a na Texas Terri, que va en sa línia de s’anterior però no és tan violenta i sa seva música és més aprofitable. Segurament es cas més famós seria en Marilyn Manson, al qual també es pot ficar a nes grup de “qüestió d’imatge”. Sobre en Manson s’ha dit de tot, fins a s’extrem de intentar relacionar-lo amb assessinats i escàndols mediàtics típics dels americans, però es 95% de lo que se diu és mentida (crec que és important desmentir rumors tipo llevar-se dues costelles per poder fer-se alguna mamadilla, que és s’actor repelent de “aquellos maravillosos años” o que se va fer un canvi de sexe). En directe té tendència a s'escupitada i a sa provocació, però això tampoc és res de l'altre mon a dins es rock.

-Freaks de ses partitures: és evident que no puc deixar fora d’aquest grup a una de ses figures més idolatrades per mi mateix en aquests darrers anys…estic xerrant des mestre Zappa, autor de més de 60 discos. Aquest homonet va tocar tots els camps musicals possibles i se’n va riure de tothom (derribos musicals) fins que la va palmar. Com ja he comentat alguna vegada és sa heterodoxia musical personificada i els seus discos no són precisament bons de digerir, però darrera es seu sarcasme hi ha un dels millors compositors des s.XX.

Per acabar vos deix amb un temazo que res té a vuere amb es freaks. És es nou grup de n'Uoho, guitarrista de platero y tu i Extremoduro. Molt recomanable pels més rock'n'rolleros. Au, salut i melomania