Parecidos razonables versió 7.5

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Amics cofrares!!

Ahir na Marga i jo vàrem tenir sa sort d'anar a veure Facto Delafé y las Flores Azules, un grupet que potser molts d voltros no coneixeu, així que he decidit fer una mica d'introducció en es grup perquè després cadascún de voltros l'explori si li ha agradat lo que ha vist per aquí.
Per començar, he de dir que es concert mos va sortir gratis perquè som socis d'un Club per modernillos que s'estira bastant, es TR3SC. És un club de cultura que ofereix descomptes per una gran quantitat de coses culturals, ja siguin concerts, teatre, cinema, dansa, llibres, etc. Sa quota anual és de 50 € i s'avantatge que té és que sempre són descomptes (o regals) per 2 persones. 1 subscripció, 2 persones. Si vos voleu apuntar ja ho direu, q si donau es nostro número de soci mos regalen s'entrada a un event extra.

Bé, després d'aquesta excessivament llarga introducció, me fic dins es tema. Es concert era a sa Sala Luz de Gas, sala molt xula i ultramodernilla amb només una pega: Cervesses a 7 €. Yeaaah...! Sa concurrència estava formada, en sa seva gran majoria, per Modernillus urbanus, amb s'excepció de qualcún que altre ca vell que està sobrat de temps lliure i li agrada moure's per aquest tipo d'ambient.

Es concert, molt xulo, sa veritat. Es grup té un estil poc habitual en es món musical actual, ja que intenta combinar, a sa seva manera, 3 estils: es hip-hop, es pop i es chill-out. A pesar de que es resultat d'aquesta unió podria semblar un trunyaco o un tostón, en cap moment mos vàrem avorrir, ja que combinaren molt bé ets elements musicals amb ball, videoprojeccions, paripés varis, bombolletes, llumets, etc, etc. Tot molt poppi però molt efectiu i original.

Resulta que lo que feien ahir se deia Showcase, que passa per ser, com diu sa wikipèdia, "a performance or exhibit highlighting the work of a performer". Una modernillada més. Bàsicament, lo que feien era presentar es seu nou treball La luz de la mañana, segon disc des grup després des seu exitós primer LP anomenat El monstruo de las ramblas, que contenia hits coneguts per qualcuns de noltros com "Enero en la playa" o "Mar el poder del mar" (esto no se para, esto no se para, mi semen en tu cara...).

En definitiva, una proposta musical algo diferent amb lletres suggerents (encara que no arribin en es nivells de mestres des hip-hop com Doble V i Tote), que provoca bon rollo, i que pot ser gaudida perfectament si un no du posada sa bena en ets ulls en forma de tabús i prejudicis gratuïts.

Vos deix amb dos vídeos. Un des seu hit per excel·lència, Mar el poder del mar, i s'altre, des primer single des seu nou disc, El Indio.

Concurs de Fotografia CansVells.com

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Cine de "Accion"

Ninguno de estas escenas, perseguían la burla ni la parodia... Buscaban puro cine de acción. ¿Lo encontraron?

TEMA TELECOFARRA

Bones a tots cofrarins i cofrarines,

com tots (menos sa tia den Manti) sabeu que divendres hi ha sa TelecoFarra. Com sempre, lo que més UG a sa cofradia és es tema entrades, sobretot sabent que enguany hi ha pocs matxacas i que s'ha d'anar a Telecos aposta a comprar-la... En un post anterior ja vaig anunciar que enguany vos hauríeu de cercar sa vida perquè me venia enorme haver de pujar a Telecos a recollir entrades quan podíeu fer-ho voltros... Iwalment, sabent s'esperit ultraperro cofràric i veien que si no feia res sa mitat de sa penya se quedaria sense venir (entre es quals es meu germanet perquè encara neda un poc per BCN), he fet de tripas corazón i he contactat amb sa Junta Directiva de Gresca per aconseguir un tracte que permeti a sa totalitat des cofrares que desitgin venir s'obtenció de forma fàcil de s'entrada.
Na Marga De Caudi, mestre Pibe Sureda, sa seva genial germana Xisca, es crack des cracks Frikadellen i Madò Catalina Melis Xineta gaudeixen d'entrada gratuïta per sa seva condició de matxacas. Sa neta seria, idò, que quan un d'ells (jo apostaria pen Frega o na Marga com a persones amb seny i fàcilment localitzables) vagi a cercar sa seva invitació per sa festa, podria aprofitar i comprar ses entrades de tots, previ pagament puntual de cada una d'elles pels interessats. Es tema és que ses invitacions només se poden recollir a partir de Dijous, i sabent que es darrers 3 anys ses entrades s'han acabat a mitjan Dijous i que enguany sa venta va millor que es passats, he arribat en es següent acord:

Es senyor secretari de sa Telecogresca (Mr. Toni G) m'ha dit que me guardarà unes 15 entrades, encara que a sa Plaça ja s'hagin acabat, per quan un/a cofrare vagi a recollir-li ses invitacions es Dijous.

De manera que intentarem utilitzar aquesta mitjà perquè sa gent s'apunti (via comment) fins a un nombre màxim de 15, i així tenir controlat es personal que vulgui venir i saber qui pot estar segur de que tendrà entrada (si li du sa pasta en es voluntari matxaca) i qui s'haurà de cercar sa vida demà...

Se que ho he explicat un poc enrevessat però són les 18:30 i me vull pirar ja d'aquest antro.
Així que, ja ho sabeu, qui vulgui una entrada, que ho digui en forma de llista en es comments i que li doni sa pasta o a jo o a na Marga o a en Frega (això se pot debatir via blog, tb) perquè Dijous li vagi a comprar...

Deix una cançoneta system per no fer aquest post tan avorrit....



PD: M'ACABEN DE COMUNICAR QUE S'ACABEN D'ACABAR SES ENTRADES PER SA FARRA

Sense cap mirament

Qui pot afirmar que amb els anys les ganes de sexe disminueixen? Aqui teniu l'excepció... No és gaire agradable, però és graciós!

Que viva Esssssspaaaaaañaaaaaaa (versió 2)

Bones a tots senyors. Fa uns dies enrere, es senyor Monxo va penjar una sèrie de links que donaven accés a uns videos que demostravens l'hispanitat extremada d'algunes persones. Degut a que sa web i es visor de telecinco estan en "reformes" no es va poder veure es "susodicho" video.
Però com que internet és un gran món, es video ja sa pujat a nes youtube i ja el podem disfrutar al complet tot d'una tacada.

Ala, a disfrutar-lo



Desde el curro con amor, Rufire

CULTURA "FORAST". CAPITULO 7