10 de setembre del 2008

Simplement una festa



Bones a tots i totes,

Crònica d'un divendres sense res a esperar més que dues "musses" per s'Oratge i que se va convertir amb tota una festa.
S'ambient s'animava així com anaven corrent ses cerveses per sa barra de s'Oratge. S'Oratge mos tanca, i com caigut del cel, apareix el "niño de la guitarra" i tota sa comitiva que el segueix cap a nes Mrs Jones. Arribam i s'ambient s'anima. Se sent:
- Toni!! Para la música!!!!!!!!
Temes i més temes, cerveses i més cerveses, i "el niño de la guitarra" que només s'atura per forçes majors!!

Arribada una certa hora, envesteix sa gana: tots cap a can Ceba.

I com podeu voure a ses fotos Sa Gran Sureda exercint, va mantenir una llarga conversació amb sa "madona de ses Martines", amb prèvia presentació i dues besades. Mentres tant es demés feiem es "pedido": una coca de trampó i una ensaimada llisa!!

Segur ke me deix "momentassos" des vespre, però no se si és per sa "bascota" que fa akests dies o sa que duia jo akell vespre!!

Una vegada més, una gran vetllada, pareix que alguns mos resisitim a que s'acabi s'estiu o simplement no pensam amb res i mos deixam endur.

Crítiques i despedides

Bé com que veig que sa gent comença a tornar a mirar una micona es blog, pos seguirem posant cosetes. En es post anterior em vaig deixar de posar una mica de crítica de cine, pos o faré ara.

El caballero oscuro.

Fa poc, a n'es volleys, va sortir quin era es persontage de còmic que més mos molava. Alguns van dir Spiderman, altres Capitan América...Doncs bé per mi sempre va ser Batman i ara més. Des de Batman (1989, Tim Burton), sa retahíla de pel·lícules sobre el murciélago havien estat una broma de mal gust. Per molt que sortissin actors de renom com George Clooney, Schwarzzi, Jim Carrey, Tomy Lee Jones, Danny DeVito, Michelle Pfeifer... ses pel·lícules eren com mig de broma. Pero es senyor Nolan (de nom Christopher, director també d'un classic com Memento) va dirigir sa nova versió de Batman amb Batman Begins, que ja em va sorprendre per sa seva serietat, comparada amb tota sa puta merda que havien fet. Però sa que realment m'ha fet tornar s'interès en aquest personatge és El caballero oscuro. Aquesta peli mos mostra un Batman molt més sinistre, més bestia, i que té els problemes d'una persona real (malgrat ser ric). Però es que realment destaca és es difunt Heath Ledger. Jo no sóc des que miren programes especilizats en cine ni llegeix revistes cinematogràfiques però es que aquest tío ho borda. Mos mostra un Jóker que realment està com una puta cabra però que només sembla fer-s'ho ja que a n'es fons diu coses coherents. Per mí, una actuació de dolent comparable amb s'actuació que a n'en Bardem li va valer un Oscar (per cert, sino heu vist No country for old Men, llegiu es llibre o mirau-la en V.O.!!!!!!!!!!!!). En fi més de 2 hores de rat-penat molt recomanables.
Perquè veiu que ses meves paraules no són buides, vos deix amb una de ses escenes bones de sa peli. És en versió original, pero bona d'entendre, crec.



Hellboy 2: El ejército dorado

Aquest film, és sa segona part de s'adaptació des còmic de Mike Mignola del 1994, tampoc em va defraudar. Tot i que és un film molt més fantàstic que s'anterior, Gullermo del Toro es torna a sortir i segueix amb sa seva línia de pel·lícules amb un alt contingut fantàstic. De fet, si algu la veu, veurà que els personatges que hi surten tenen un aire que li resultarà molt familiar a aquells que van veure el Laberinto del Fauno, de la qual també n'és el director. No sé si recomanar-la o no ja que està destinada a un tipus d'espectador molt determinat (que no tenen perquè ser frikies), però es pot perdre el temps mirant-la.

Ara un poc de música. S'altre dia i per casualitat, sa meva al·lota escoltava una cancó que em va agradar i tot. Era una mescla interessant de pop i country tot i que sa cantant es escocesa. Sa tia sa diu Amy MacDonald i realment es una aposta interessant. Aquí una mostra:



Una altre tipo que vaig descobrir exoltant RAC105 va ser un català que es fa dir Devnath. És més popete, però que si li donen minuts se'n pot xerrar bastan d'el. Aquí el teniu;



Per acabar, només vull dir que avui és el meu últim dia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona després de 2 anys. Deixaré es funcionariat per passar-me a s'empresa privada, tot i que desde el curro con amor no cessarà. Quina feinada de POST!!!!!

Desde el curro con amor, Rufire


9 de setembre del 2008

AQUEST DIJOUS MÉS CINE ARGENTÍ



Hola a tots els cans, cusses i quissons!
Com cada setmana vos convid a gaudir d'una bona peli i, en definitiva, una bona estona per a tot aquell que senti curiositat, atracció, o lo que sigui, per es cine, aquest mes argentí.
Aquest dijous "El sueño de Valentín" una peli nominada i premiada, sobretot a Llatinoamèrica, per moltes coses com es director, sa peli en sí, actor revelació, banda sonora, premi des públic, etc.
Esper que aquells que heu vengut alguna vegada torneu i aquells que no, vos animeu, val la pena...
Salut!

setmanari musical: la vuelta al cole

Cofrareees!! Ja hi tornam a ser, ha arribat es Setembre i amb això es final de ses verbenes, es volleys i es concerts de Detroit. Tot s´acaba i tot comença, i per encetar aquest estació de s´any tan grisa, anem a donar una mica de color musical a s´assunto. Venga, un setmanari variat per no embafar a ningú...

Musica Nuda: aquest estiu he tengut es plaer de conèixer a un grup que vos impresionarà, ho dic en sèrio. Són una parella formada per una cantant i un contrabaixista i se dediquen a fer versions de temes clàssics com I will survive, come toghether o paint it black. Fins aquí res nou, res espectacular...de fet no hi ha res més que contar, només escoltau i flipau amb aquests dos (a part sa tia és una diosa, i canta com a tal)...





M-Clan "Coliseum": Sé cert que molts de voltros només coneixeu als mclan de "llamando a la tierra", "carolina", etc. Idò be, jo vos vull fer veure el que feien en els seus primers anys d´existència. Se´ls va arribar a anomenar (i amb raó) els "black crowes espanyols", ja que feien un rock que estava a l´alçada de qualsevol grup americà (sobretot es segon disco, Coliseum). En Tarque cantava com un puta animal, es riffs de guitarra són salvatjes i sa base rítmica perfecte...no me creis? Escoltau això








B.S.O Forrest Gump: Crec que mai vos havia recomanat una Banda Sonora, però és que aquesta se surt de bona. Té una llista enorme de hits, sa majoria d'ells daten de ses que per jo són ses dècades més productives de sa música contemporània. En aquest disc hi trobem trobem 32 temes de grups o cantautors americans, aquí vos deix una petita mostra









Tema Plagios: Amb sa sortida a nes mercat des darrer disco de Coldplay hi va haver una certa polèmica sobre els possibles plagis de cançons, sa còpia o sa reproducció amb mínimes variacions de temes d'altres artistes. Vos deix un foro que tracta es tema, ja me direu que en trobau. Com veureu es plagis se produeixen sobretot en sa música, però aquesta pàgina n'assenyala un que té a veure amb sa lletra...

Lisa y Fran (REVOLVER) - Locura de Amor (ANTONIO OROZCO)

Bueno joves, això ha estat es setmanari. Per acabar vos deix dues novetats; es respectius singles des nous discos de Metallica (Death Magnetic) y AC/DC (Black Ice). Es discos més esperats de s'any solen sortir per Setembre-Octubre, almenys es singles comencen a sonar, aquí van dos exemples. Ah, i recordau que "La ley innata" d'Extremoduro surt avui a sa venda!






Salut i melomania!

Humor per sa tornada a n'es currele

Bones a tothom.

Després de molts dies d'inactivitat degut a sa meva recerca de vivenda, crec que ja és es moment de tornar a publicar qualque coseta. Abans de res i per qui no ho sàpiga, un cofrare se'n va a viure a Girona degut a ses elevades pretensions econòmiques des llogaters de Barcelona. De totes maneres seguiré currant a Bcn i POR SUPUESTO seguiré jugant s'LEE i assistiré a grans events com sa Telecogresca i altres macroreunions cofràriques.

Avui vos duc un parell de vídeos que m'han fet gràcia

Com la lien es reporters de programes en directe


Pos sí. Aquest tipus de programa com "España Directo" o "Está pasando" han proliferat en els últims mesos, però cada dos o tres lies qualqú la lia. Pos dona sa casualitat que aquest video el vaig veure en directe perquè tenia sa tele com a companyia i val la pena. Només vos dic una cosa; a n'es video sencer deia "16 días de trabajo con sus días y sus noches..."



Agressió a en Noel Gallagher

Tal qual feiem es cofrares en es temps de Karronya, aquest tipej va pujar a s'escenari de tota una banda con OASIS es passat 7 de setembre a Toronto. Sa diferència és que aquest campeón se les té amb en Noel Gallaguer. Tota una perla



Finalment, vos deix amb dos vídeos des senyor Rémi Gaillard. Pes qui no ho sabem és un humorista francés que es dedica a fer parodia de tots es esports. Entre altres fites ha aconseguit col·lar-se en presentacions d'equips, sortir amb s'equip de volei nacional francés o celebrar un títol des futbol francés com si ell formés part d'aquell equip.

El retorno del deporte rey

Pentahlon (homenantge a Beijing)


Teniu més vídeos de'n Rémi aquí

PD: després de xerrar amb en Palerm ahir es capvespre, sembla que es projecte Detroit pinta molt bé. Seguiu endavant

PD2: d'aquí poc penjaré es primer capítol d'un petit projecte personal que tenc en marxa. És una novèl·la de ciència-ficció que duc prop d'un any escrivint, sense cap tipo de pretensió literària. Només dir que no és Startrekkiana (de fet no m'ha agradat mai aquest sèrie) ni res per s'estil. Ja diré coses.

Desde el curro con amor, Rufire

8 de setembre del 2008

Coldplay in Barcelona

No tenc massa paraules per descriure lo que va ser s´espectacle de dissabte passat, aixi que vos deixaré només ses imatges. Quan ho hagi acabat de digerir, pentura en podem xerrar via comments...ara mateix estic massa conmocionat