4 de febrer de 2014

Cròniques Yankis Episodi II


Bones a tots!

Seguint  una mica amb sa narració de ses nostres vivències beyond the sea, avui vos explicaré com va ser es visionat des nostre primer partit de futbol americà, que, òbviament, no podia ser altre que sa Super Bowl.

Esdeveniment esportiu superlatiu, que és un excés en sí mateix i que transcendeix  per tots es costats. Si voleu tenis dades aquí  i aquí teniu dos enllaços a cada qual més freak. Milions d’euros en publicitat, entrades a preus d’hipoteca, tothom pendent d’això...una espècie de final de champions però a l’americana. Entrada dels equips al camp mega èpica (amb un cavall inclòs i blackhacks sobrevolant s’estadi) , cantada d’himne de rigor (amb traducció de sa lletra per a sords), patriotisme a balquena, expectació brutal per s’actuació des half-time i per els anuncis publicitaris. En fi, tot una brutor que fa parèixer que es partit en sí no té gaire importància.
Moment en que es Broncos entren al camp, precedits per na Xena.


En qualsevol cas,  els equips que jugaven eren es Seahawcks de Seattle i es Broncos de Denver (s’equip favorit de’n Homer Simpson). Palliçota des Seahawcks 43 – 8 i trofeu Lombardi cap a Seattle. Val a dir que es Broncos, damunt es paper es millor equip de sa lliga en qüestions ofensives, no varen fer ni un punt fins es tercer quart, quan ja estava casi tot es peix venut i només quedava mitja dotzena de gerrets per fer un poc d’escabetxo. Una altre punt important és que es Sehawcks eren, en teoria sa millor defensa però del seu atac no se’n xerrava gaire. Coses que passen. [Hihlights] Es primer punt té delicte...

Vàrem tenir sa sort de poder veure es partit a un pis d’una amiga d’una amiga petat de gent. Hi havia molts d’europeus i asiàtics però sobretot americans. Això és un punt si te vols enterar una mica de lo que passa al terreny de joc i no saps ni una puta regla. Afortunadament alguns americans, a més de ser molt simpàtics i tenir s’oportunitat de xerrar amb ells de temes variats, varen tenir sa paciència d’explicar-nos de que anava es tema. Els europeus i asiàtics eren allà per jalar i beure i bueno...sempre hem estat més de futbol...
Sa festa en sí era molt USA: aletes de pollastre coents,  dips variats, patatilles, frankfurts, macarrons (?)...vamos, tot molt light, i birra que no en falti.

En quant a tot lo que va enrevoltar sa Super Bowl val la pena fer un parell de comentaris. Es primer és sobre sa possibilitat de que s’aplacés es partit. Es parte des temps pronosticava tempesta de neu per diumenge però al final se va jugar entre 0 i 5 graus. Si no ho vaig llegir malament es Broncos no havien guanyat partit a temperatura negativa durant tota sa temporada. Al  final sa neu va venir ahir i ara tot això està nevadèrrim, per variar.

En segon lloc val la pena que mireu s’actuació den Bruno Mars i es RHCP des descans, amb moment ultrapatriòtic inclòs.

I per acabar no puc deixar de comentar sa polèmica sorgida per un anunci de Coca Cola. Jo no ni el  vaig veure i crec que ningú des que érem a aquell pis li va donar cap importància. S’anunci és aquest. És sa cançó de America the Beautiful, molt utilitzada en actes oficials i esportius tot i que no és s’himne oficial, cantanda en varis idiomes mostrant gent de tot color en activitats half quotidianes. Ja està. Un intent d’aprofitar es sentiment patriòtic i sa multiculturalitat des país. Idò no va ser molt benvingut per sectors de sa ciutadania. Basta que poseu boycott coke america the beautiful al google i trobareu perles  des tipo “gràcies per espenyar s’himne, no tornaré a beure Cocacola pus mai” o “Cocacola és sa beguda oficial dels il·legals que travessen sa frontera” En fi...

Au idò, arreveure!