Bones ! Arribat a s'equador des juliol, fóra bó començar a marcar un data des sopar "Uefa Fantasy" de cara a s'agost. Es 16 implicats podriem anar diguent quins dies són més hàbils (tipo des 7 a nes 20).
PS. feia mil anys que no feia un post i me vé gros es tema...
Au, vos deix aquí quatre fotillos des festival celebrat aquest cap de setmana passat; meam si més endavant tenc temps de fer una crònica més "musical"... Es Facebook de na Jessica (al·lota de n'Artur) en va ple!
Es Bar on mos podies trobar cada migdia, s'únic lloc on posaven birres i no aigua amb gas!
Tàctica futurista per entrar alcohol dur en es recinte. D.O. Giuseppe
Enguany donaven bosses i tot, perquè se podien recollir botelles (Recordau: 20 tassons = 1 birra)
Es paperins de 2ManyDJ's (i sa seva actuació) de lo milloret. Ojo a ses lletugues, com flipen...
Sempre és bò apel·lar en es clàssics
Just després des concertarro de The Mars Volta i des diluvi universal
Gran camiseta que il·lustrava es viatge (Ses Minidiosas i s'expressió "Facial")
Sa foto de grup post-Metallica, com veis encara teníem forces per fer es capullo
I finalment, sa foto de "The Whole Group" a un Pub de Leuven on vàrem fer ses darreres (Delirium Tremens!)
Una sèrie de fotos que va començar amb foto grupal i on sa fotògrafa s'anava unint en es grup. Haguéssim pogut seguir fins a s'infinit però vàrem trobar que amb cinc mos bastava....
Fa una setmana vaig conèixer aquest crack a nes blog d'en Dario Manrique (El País) i vaig quedar flipat. Enganxaré directament part des seu post i uns quans vídeos seus perque vegeu del que és capaça aquest fiera. Com he dit, jo encara ho estic flipant...
"Kutiman, de nombre real Ophir Kutiel, es un tipo curioso. Este músico veinteañero israelí no toca en sus vídeos ni un sólo instrumento, pero "hace" unos temas potentísimos. Es como el Grandmaster Flash y sus Wheels of Steel del siglo XXI. Es decir, en lugar de tomar muestras de sonido y manipularlas y ensamblarlas, lo que hace Kutiman es eso mismo pero con vídeos del YouTube, con lo que el chico tiene mérito también como montador de vídeo, no sólo de audio."
Aquí vos deix s'enllaç per anar directament al seu espai a youtube
Smells like teen spirit...covers!
Escoltant Radio 3 (http://www.rtve.es/radio/radio3) vaig tenir es plaer d'escoltar un parell de versions seguides des hit més popular de Nirvana. Aquí vos deix unes quantes mostrs, algunes d'elles molt interessants.
Versió electrònica
Versió molt personal d'en Ricard Formatge
Versió només amb veus
Versió en clau de Jazz
Versió de Patti Smith
Dead Weather & Chesterfield Kings
Després dels grans White Stripes i els genialíssim Raconteurs, torna en Jack White. No conec a molta gent tant activament creativa a nes mon des rock actualment. Canta, toca sa guitarra, ara sa bateria, compositivament no s'atura mai...és una fiera. Només me falta veurer-lo en directe, ja arribarà es moment. Es Chesterfield Kings són uns veteraníssims que tornen a escena amb aquest hitarro ultra-stoniano i, per tant, ultra-rockero. It's only rock'n'roll...but i like it!!!
I per acabar un tema tranquilet que forma part de sa darrera aventura des senyor Robert Plant (amb na Alison Krauss). Un molt bon LP (i molt galardonat, per cert).
Au idò, amb dos dies de retràs reprenc aquesta sèrie de posts dedicats en es Rock Werchter que comença en pràcticament 72 hores. Avui és es torn des Dissabte, dia complet on els hi hagi, ja que sa cosa comença a les 12:15 i acaba a la 1:30 amb 2Many. I OJO perquè donen tormentota. M'hi pos!
1. Estrelles consagrades
Kings of Leon
Un des pocs que repeteixen de l'any passat (diria que junt amb Kaiser Chiefs i 2Many Dj's), per jo una bendició perquè l'any passat estàvem famèlics i vàrem anar a clavar-mos uns X-wurst a ses afores des recinte i només les vaig poder escoltar es 10 minuts finals. Consolidats ja com un des grans grups de s'indie actual, en part gràcies a un darrer disc més 'fàcil d'escoltar' que ets anteriors (no en và quan anàrem a Anglaterra aquest Nadal sonava a qualsevol pub cutre-salsitxero), tornen aquesta vegada com a Highliners totals de Dissabte, desbancant a gent com Franz Ferdinand o Nick Cave. Per jo són un gruparro amb totes ses lletres, un des TOP3 fàcil des festival, amb hitarros per vendre ja des des seu primer (i desconegut) disc Youth & Young Manhood, amb un rollo tope setentero que mola mazo. Però no serà d'aquest disc sa cançó que estrenarà es post, perquè penjaré (recomanació Artur) sa primera cançó que se varen tocar l'any passat a terres belgues, amb intro mítica (Lacrimosa de Mozart). Es segon serà un tema des seu darrer disc, d'aquests que pràcticament tothom ja coneix. Per cert, unes pistes sobre es possible setlist que se marcaran, aquí va un de dia 22 de Juny a Manchester.
Crawl (Rock Werchter, 2008)
Franz Ferdinand
Tipo light tipo les 6 toquen aquests 'desconegudillos', que enguany a més estrenen disc. No ha tengut massa ressó (òbviament perquè no arriba en es nivell des dos primers ni de broma), però no negaré que té un parell de cançons prou canyeres com per tenir-les en compte. No importa dir, però, que tots esperam que tirin de primer disc a matar; si ho fan es concert pot ser molt èpic. Jo els he vist dues vegades, una a s'Olímpic de Badalona i s'altra en es FIB 2007 i ambdues varen ser ENORMES, així que no esper menos, encara que sigui a les 6 PM. Vos deix amb un temazo de sa seva primera època i es tema que més mola des darrer disc (àudio half-mordor).
What she came for (Live at Green fest, Belgrade, 2008)
Nick Cave & the Bad Seeds
Mestre Nick Cave repeteix Werchter però aquesta vegada amb es seu grup "digali" oficial, ja que l'any passat va venir amb Grinderman (noltros no el vérem, miràvem es genials Racounteurs). És un des cantautors més respetats des rock americà però jo mai li he acabat de pegar-li una repassada així com toca. Diria que mestre Tommy n'és un gran fan, així que confiarem en ell (a més coincideix amb na Katy Perris i UG), per lo que se diu es seus directes no tenen desperdici. Vos deix una de ses poques cançons que conec de mestre Nicky, i que mola mazo.
Nature Boy (Music Video)
2. Grups emergents
Yeah Yeah Yeahs
Un des pocs grups que tocaran a sa carpa que vull veure sí o sí, en detriment des cans vellots Limp Bizkit. Es darrer disc que s'han marcat (It's Blitz!) per jo és un discarro, i si li afegim es discs anteriors (Fever to Tell o Show your bones) no tenc cap dubte de què se marcaran un concertarro de puta mare allà a 40º a s'ombra... Aquí vos deix es vídeoclip seu hit més conegut i un cañonazo des seu darrer disc.
Gold Lion (Music video)
Rodrigo y Gabriela
Descoberts arrel d'una referència des gurú musical des blog mestre Marco Llull (avoneres!!) en es seu Setmanari Musical, són un altre des grups que prometen concertarro. Parella mexicana que va començar amb es heavy-metal (d'aquí ses seves ja mítiques versions de "Stairway to heaven" o "One") però que han acabat essent uns virtuosos de sa guitarra acústica. Ses seves pròpies cançons tiren molt de ses seves arrels mexicanes, sempre amb un ritme rapídissim i acostant-se sempre en es rock. Aquí teniu una mostra prou interessant.
3. Segones espases
Limp Bizkit
Què dir d'aquest megamític grup rapcoreta apart de que estan més acabats que en Machín? Pues sa veritat és que poca cosa, es Roddis tenen claríssim que hi aniran de cap, a veure'ls. No negaré que van tenir una època bastant exitosa, col·locant qualque temazo a sa banda sonora de Mission Impossible 2 i amb discs prou interessants (com aquest) però de cop desaparegueren des mainstream (concert frustrat a Madrid, lios varis amb n Britney Spears) i no han tornat a ser lo que eren. Enguany es Werchter lis dona una altra oportunitat, en tornar informarem de quin ha estat es resultat. Vos deix amb una versionarra que se varen marcar d'una fiera com en George Michael, aprofitant que ahir era es Gay Pride.
Faith (Music Video)
Katy Perry
Dubtava entre Mogwai i aquesta fiera però per m'he tirat directament a lo comercial, perquè enganar-mos... Una de ses noves "perrangues" que han sortit darrerament a sa llum, amb sa salvedat de què aquesta bona nina se veu que ses cançons les fa ella. Va arribar a ser 'Deesa de sa setmana' fa unes setmanes, com a algo bò més que té. No me l'imagin allà a sa carpa marcant-se aquests hits tan sobreproduïts, però bueno, si qualcú s'anima a anar a veure-la ja informarà. Acab es post amb es seu tema estrella.
Au idò fieres, fins aquí es repàs des tercer dia de Werchter, demà toca xerrar des dia Rockero, amb coses tan interessants com NIN, Metallica o The Mars Volta... Grgrgrgrgrgr!!!!!
Amb els ànims baixos i afectat per sa desaparició de sa persona que ho va canviar tot en es món de sa música (We love you Michael), aquí va es meu "resum" de sa segona jornada des Rock Werchter 2009, que se celebrarà Divendres dia 3 de Juliol.
1. Estrelles consagrades
Coldplay
Facilmanti és bombazo des dia, ja els he vist tres vegades però no me cansaré de fer-ho una vegada i una altra. A més, tenc ganes de saber què tal responen incrustats dins un festival d'aquesta magnitud, on ells no són es grans protagonistes de s'acte. Després d'un darrer disc correcte però (segons sa meva opinió) un poc lluny des dos (fins i tot des tres) primers, s'han consolidat com sa gran banda mediàtica mundial des moment (desbancant fins i tot a U2). Esperem, idò, que tirin bastant des seus primers hits perquè són es que mos emocionen; per sort o per desgràcia sa cançó que posaré ara l'hem sentida un poc massa ja aquest any. Això sí, es vídeo val la pena... S'altra cançoneta és una 'raresa' des grup inclosa en es seu darrer EP, Prospekt's March. Si la fan serà DIOS.
Viva la Vida (Viva la Vida Tour, 2008)
The Killers
Es grup 'revelació' (?) de s'any, per molts ha estat un descobriment i per molts altres (entre es que m'incloc) una trista decepció. O sigui, als que mos molaven es Killos per hits incontestables com When You Were Young o Mr. Brightside i ja vàrem començar a estar un poc escamats amb Somebody Told Me (que al cap i a la fi segueix essent una bona cançó), lo d'enguany ja ha estat massa. Entre es bombardeig massiu en es mitjans (manda Killers al 7777), es (per jo) cansiníssim hit Human i ses idees de mestre Brandon Flowers (mormó i república) han acabat amb tota sa possible reputació que tenien en es món indie. Així i tot, estaré allà per escoltar lo que mos puguin presentar des primers dos discs, que tenen moltes cançons aprofitables. Però es vídeo que adjuntaré no serà de cap de ses seves cançons, sinó d'una versió den Morrissey (recomanada per sa meva amiga indie-brit Diana) molt molona. Sa cançó goeariana és un clàssic seu, però segur que molts no sabeu d'on sortia.
Why don't you find out for yourself (Morrissey cover)
Bloc Party
Grup esclau des seu impressionant primer disc, es den Kele Okereke (atenció en es nom) han continuat sa seva trajectòria amb dos discs menors que els han fet passar un poc a segon pla en es món de s'indie-rock. No obstant, sa seva darrera actuació en es Primavera Sound (sorpresón) va ser molt ben rebuda, així que confiam en un concert mogut i contundent que no deixi un clàssic des primer disc sense tocar. Un d'aquests clàssics serà es vídeo que penjaré, mentre que sa segona cançó serà una novetat que acaba de sortir a sa llum, meam que en trobau (¬¬).
Banquet (Live at Rock Werchter, 2007)
2. Grups emergents
Elbow
Per jo un des grups a qui més ganes els hi tenc, només els hi he sentit un disc, però quin disc! The Seldom Seen Kid és un des treballs més celebrats des passat any, combina es rock i es folk amb tints lírics i demostra que no importa fer coses excesivament elaborades per convèncer. Per jo tenen cinc o sis temazos indiscutibles, però vos deix amb es que crec que pot ser un dets himnes des festival. Si no ho creis, al loro com reacciona sa penya de Glastonbury.
One Day Like This (Live at Glastonbury, 2008)
Amy McDonald
Si l'any passat es Werchter mos oferia un bona ració de cantautores rockeres amb na Kate Nash i na KT Tunstall, enguany és es torn de n'Amy MacDonald, que s'ha donat a conèixer mundialment amb es seu disc This is the life. Pes meu gust, es disc és una mica massa monòton (es singles me sonen tots iguals), però no negaré que ses cançons enganxen i pot ser un concert interessant tipo les quatre menos quart des capvespre. Vos deix amb es seu hit més conegut, que dóna nom en es disc.
3. Segones espases
Jason Mraz
Cantautorillo amb una trajectòria prou llarga i no massa coneguda, es seu darrer disc i sobretot es seu èxit 'I'm yours' li han donat un reconeixement que fins ara no tenia. Diria que se va passar per Catalunya fa uns mesets a fer un concertillo i promocionar es seu disc. Veurem què tal se'n desfà a un festival de rock com es Werchter. Sa cançó que vos deix comença amb un rollo molt Norah Jones a Somewhere Over The Rainbow / What a wonderful world
White Lies
Grup de nova creació des que conec més bé poc però que s'ha estrenat amb un disc molt canyero i amb un parell de cançons amb pintes de temazo. Recorden una mica a Editors, i segurament seran es primers que veurem pes volts de les dues des capvespre de Divendres a Leuven. Vos deix amb sa meva cançó preferida des disc: Death.
Aquí s'acaba es segon dia de Werchter, podria haver ficat a altres artistes M. Ward, Lady Gago o The Streets, però no pot ser tot. Demà (si no hi ha molta ressaca) seguirem amb es Dissabte, amb coses tan xules com Kings of Leon, Franz Ferdinand, Nick Cave, Yeah Yeah Yeahs...
Després d’una semana i pico per Veneçuela me dignaré a escriure unes parauletes (ja tocaua) sobre sa meva estança en aquest país tan meravellós, peculiar, caòtic, particular, perillós, dinàmic, etc, etc.
Fent un resumet de sa setmana vos diria que es primers dies varen ser d’aclimatació i de preparació de tot el que ens vendrà a sobre les següents setmanes. Es primers dos dies varem estar tancats al nostre fortín anomenat Hotel Lido, coneguent de primera mà en que consistiria la nostra tasca al país i rebent informació des tema de seguretat. Amb aquest darrer tema apareix don Mauricio, es nostre coordinador de seguretat (i “chico para todo”), un ex-militar colombià que s’encarrega de que durant la nostra feina tot vagi el més tranquil possible. Es tio mos va donar un bon discurs sobre el país, sobre sa situació que viu, sobre totes les coses a evitar, etc. Sa veritat es que va donar ganes de sortir pitant i tornar cap a cases però bé... El segon dia varem sortir a sopar i per jo va ser tota una experència, ja que vaig veure que a Valencia hi havia vida i que no me segrestarien o me pegarien un tret només sortir de s’hotel. Vos jur que mai havia sentit sa sensació d’estar tancat i sa sensació de tornar a sa llibertat com aquell dia. Anar a sopar vol dir anar a sopar, és a dir, cotxe a s’hotel amb una persona que ens acompanya a un restaurant (s’asseu a sa taula des costat), menjar, tornar en cotxe fins a sa porta de s’hotel. Tot una experiència.
Fins aquí, com podeu imaginar ses sensacions eren una mica estranyes ja que la paranoia de la seguretat era un tema molt present. Però a partir d’aquí, amb s’inici de sa feina, tot va començar a dirigir-se cap a sa normalitat. Tenim tota l’area metropolitana de Valencia per treballar. Vaig amb un cotxe, es conductor-segurata i duc s’ordenador, una càmara de video que va gravant, un gps i molts planols A-1. Després d’estar només per s’hotel s’agraeix començar a voltar per tota sa ciutat. Es molt divertit sentir a nes conductors xerrar en clau amb en Mauricio via walkie talkie. Pots sentir perles com “entregando el sobrecito” (que vol dir que hem acabat de fer feina i tornam a s’hotel”) o “llegando al nido” (a s’hotel). De moment, no he tengut cap incident, això sí estic començant a passar per cada barri a lo Ciudad de Dios que posa es pèls de punta. Això és un altre món i veus zones amb una morfologia urbana totalment diferent a lo que esteim acostumats. Es puta Mauricio mos envia un mail diari informant-nos de com està sa seguretat per aquí a partir de noticies. Sa questió es que tot és mal rollo perquè te despertes amb noticies d’assesinats, segrestos, robos, etc. Per cert avui sortia a un diari, que durant es 2008 hi va haver 14.000 morts a Venezuela!!! Estic flipant un poc amb aquest tema, per lo vist Colòmbia ja és una bassa d’oli en comparació amb això... Per lo que conten sa delinqüència armada no té límits i sa polícia és una màfia. Tots els conductors amb es que he xerrat culpen a nen Chávez i el posen a parir.
Un altre cosa que haurieu de veure es com es condueix per aquí!! Això és ca’n pixa o sálvese quien pueda!!!Brutal. Es que arriba primer a un cruce es qui té preferencia, llavors et trobes cruces plens de cotxes creuats, els stops (aqui son “pare”) i cedas no serveixen per res, es semàfors just just,..., un percalot vamos.
Deixant de banda sa feinada que tenim entre setmana esteim començant a planejar una mica es findes per visitar cosetes. En aquest país hi ha grans zones d’atracció turístiques. Dissabte sa furgona de “transporte ejecutivo” mos va dur cap a sa zona des Parque Nacional de Morrocoy. Des d’un mollet una barqueta motoritzada autèntica mos va dur durant 20 minuts aproximadament fins a una illeta típica caribeña anomenada Cayo Sombrero. Només aquest dia de platja val es viatge. Es paisatge era brutal i mos ho varem passar de puta mare! Aquí sa gent va a sa platja a beure i a disfrutar i noltros no vàrem voler ser menys. Bon carregament de ron, tassons que suressin dins s’aigo i a beure i menjar tot lo dia. Es vespre, per no tallar es ritme de tot lo dia, sortida a matar amb en Roger i en Manuel per ses “discos” d’un centre comercial (aquí es fa molta vida a nes centres comercials). En Manuel és “s’escolta” més jove des grupo, un puta crackot que ja pareix de sa família i que sempre ve amb noltros quan no feim feina. Evidentment ara quan anam a sopar ja no s’asseu a sa taula de davora :). A destacar es primer pub que varem visitar, sis euros d’entrada amb barra lliure fins a les 3! (lo que mos faltava després des nivell de ron en sang que ja duia de tot lo dia).
Entre setmana a part de sa feina poca cosa, anam molt a nes centre comercial que està just davant s’hotel, on anam a passejar una mica i moltes vegades aprofitam per sopar. Es un hàbit típic de la classe veneçolana mitja i sa veritat és que sempre hi ha molta gent.
Qualcú se deu demanar pes tema dones. Tenia sentit que ses veneçolanes s’operaven molt. Sa veritat és que ho puc confirmar totalment. Jo diria que una gran proporció van lluïnt els escotes operats. A qualcuns se li sortirien els ulls per aquí :P
Per cert, he pogut fer es canvi de bolívares que es fa al mercat negre!menos mal perquè sinó hauria hagut de fer feina tot es mes d’agost per recuperar ses perdues (lo des 6 euros barra lliure és una excepció). Com a referencia dir que amb es canvi oficial una camiseta de souvenir cutre que posa Venezuela val uns 45 euros!
Bueno gent, resumint, que tot va bé i que ja vos aniré informant de properes sortides...En principi aquest finde anam per Choroní, on també hi ha unes platjes a un parc natural molt niquels i també tenim previst visitar un poblet anomenat Colonia Tovar fundat per alemanys enmig de sa muntanya i de sa selva. En es poble aquest encara es xerra alemany i totes ses cases son com a Alemanya. Ja veurem que tal. Au gent acabaré amb tant de rollo.
Al·lots, no se si hi pensau però..... QUEDA UNA SETMANA PES WERCHTER!!!!
I aprofitant que avui som Dijous i que Dijous que ve ja estarem allà ballant i donant-ho tot, crec que un postillo diari per resumir lo bò i millor de lo que veurem sa setmana que ve NPFGM. Així pues, començ avui amb es highlights de dia 2.
1. Estrelles consagrades
Oasis
Sens dubte es grup estrella de Dijous, no necessita cap tipus de presentacions. Després de passar una travessa en es desert de quatre o cinc anys (essent generosos), l'any passat tornaren amb un disc més que disfrutable i tornen a estar 'en el candelabro'. Per moltes històries xungues i per molts de discs prescindibles que s'hagin marcat, tots sabem que només que tirin un poc de repertori (que ho faran) es des germans Gallagher pot ser uns des concerts des festival. Com a mostra, dos botons. Es primer es un des seus grans hits (per jo sa seva millor cançó) i es segon és una de ses cançons des darrer disc 'Dig out your soul'.
Don't look back in anger (Live in Wembley, 2000)
The Prodigy
Seguim xerrant d'anglesos però aquesta vegada canviam radicalment de registre, i mos tiram a s'electrònica. Possiblement The Prodigy sigui, des trident de macrogrups de s'electrònica des noranta, es que hagi envellit millor, en comparació amb The Chemical Brothers (per massa vists) i Fatboy Slim (per desaparegut en combat). Es concerts de The Prodigy (o això diven) asseguren canya a matar, i això és lo que esperam que sigui es 'cierre' de Dijous. Vos deix, probablement, amb es seus dos grans èxits, un d'ells a més amb un des vídeos més mítics de sa passada dècada, amb un final com a mínim sorprenent.
Smack my bitch up (Uncensored version)
Placebo
Un altre gruparro per donar es primer dia de competició, es den Brian Molko (qui no va pensar en els seus inicis que era una cantant?) alternen grans concerts amb truños considerables. Esperem que aquesta vegada donin sa de cal, després de decepcionar a pràcticament tothom en es FIB 2006. Hits no els hi falten. Se presenten en es Werchter amb un nou disc acceptable (Battle for the sun), però que no té res a fer en comparació amb antics treballs des grup britànic com 'Sleeping with ghosts' o 'Without you I'm nothing'. De totes maneres, penjaré sa cançó que dona nom en es nou disc, que té es seu rollo, juntament amb un vídeos d'un des seus grans hits en directe a Radio 3 (sa qualitat d'àudio no és meravellosa però val la pena veure en Molko tan jovenet/a).
You don't care about us (Live at Radio 3, 1998)
2. Grups emergents
Pendulum
Una de ses sensacions d'aquests mesos de descobriment de grups werchterians, es seu darrer disc (In Silico)és una col·leció de trallazos que sense cap dubte ballarem a sa estreta i humida carpa des festival. Com a mostra, aquest hitazo que comença amb aires èpics i acaba amb una masterclass de drum'n'bass.
Fleet Foxes
Un altre grup desconegut fins fa pràcticament dos dies (o sis mesos, per ésser més exactes) i que ara tot modernillo coneix i adora. Comparats de manera immediata amb es Beach Boys (amb tints hivernals, se sol afegir) per sa seva música coral, es seu disc homònim va ser un des més destacats de s'any 2008. Vos deix amb un exemple d'aquesta música multivocal i melancòlica, en aquest cas no tiraré de tòpic i no posaré es seu megahit White Winter Hymnal.
3. Segones espases
Eagles of Death Metal
Contràriament a lo que suggereix es nom des grup, pocs berridos i molta guitarra garagera ofereixen aquests americans d'escassa popularitat però molt bona música. Només dir que es seu bateria (ara ja només toca amb ells en directe) va fundar posteriorment Queens of the Stone Age. Tenen tres discs molt recomanables, i si bé no són coneguts pes gran públic, segur que aquest vídeo que ve a continuació vos sóna. Idò sí, sa cançó es seva! (aquí en millor qualitat) Enguany obrin es Werchter i allà estarem per donar-lis sa benvinguda.
Don't Speak (I Came To Make a Bang) - Nike Add (by Guy Ritchie)
Lily Allen
Acabaré es post amb aquest hype des 2007, que s'aprofità des fenomen MySpace per donar-se a conèixer mundialment gràcies a una hitazo en tota regla i unes actuacions xumaires i polèmiques (vs. Elton John). Es seu segon disc no ha tengut tant de ressò, així que mos quedarem amb es seu tema estrella.
Au idò, això és tot per avui, demà tornaré amb nous grupets (res, Coldplay, Killers, Elbow, Bloc Party...:P).
En una de ses conversacions habituals amb en Gori pomer intetant retrobarnos amb sa nostra llunyana juventut varem coincidir en recordar tots dos que un tal Rayito "niño prodigio de la guitarra flamenca" va guanyar, fa un potosí d'anys, un certamen televisiu anomenat "Bravo Bravíssimo Internacional". Es tema va quedar aparcat fins que un dia es senyor Gori me va fer veure un video que sortia un pavo popero cantant i efectivament era ell. Aquest post se deu a que vos vull mostrar sa degradació que a sofert aquest tio "hijo de un gitano y una japonesa".
Noticias que no cambiarán el mundo (36)
-
Visto en Sport. [¡¡Gracias Bodi!!]
Off Topic: han echado a Risto Mejide de OT. Están hablando de ello en el
programa de Ana Rosa con Elias. Aún no sé si es...
Villa, a un abismo
-
Las posiciones no están cercanas, la negociación es compleja porque el
Valencia en la figura de Manuel Llorente le ha cambiado el cartel al guaje.
Era t...
Tritranquilidat o búcel
-
Se respira un cierto aroma a déjà vu entre la culerada. Si bien es cierto
que despues de un TRIPLETE el verano debería ser plácido, sosegado y feliz
para...
FESTES S'ILLOTERES
-
http://festesdesillot.com
Aqui hi ha es programa de l'any passat, quan tengui es d'enguany ja el
penjaré.
Visca S'illot i es S'illoters
Vídeos des Werchter
-
Bones Joves, com ja sabeu, ses fotos les hem penjades a nes Facebook i com
que no tenc massa temps just penjaré els vídeos sense massa comentari. Un
dia qu...
Segrest
-
Patir un segrest durant anys
ha de ser terrible.
Menges el que et donen,
orines on et diuen,
no tens més informació
que la que ells volen,...
Penses dia ...
MEMBRES DE QUATRE MANS
-
En vista del final de festes de Sant Joan vos convocam al sopar-reunio de
l'associacio que tendra lloc el proper dissabte 4 de juliol a les 21h al bar
nou ...
Des de Xèquia con amor!
-
Bones gentusa!! Tot bé per aquí dalt??Res, resulta que la setmana passada m'en vaig anar d'excursió-vacances una setmaneta, a Cabo de Gata. Pel camí, vam con...
Per un curs més!
-
Un curs, dos anys i més,... me dispos a penjar es vídeo que crec que millor
reflexa s'escrit anterior, esper que vos agradi.
Per tant,... abans de que ses...
Resurrection fern
-
Ahir una professora va entrar a la sala de professors i va demanar a una
altra professora, davant meu, si havia vist en Jaqme.
Ella va contestar que no.
Jo ...
1º aniversari de la galeria
-
Hola a tots!
Desde Ca'n Dinsky vos volem convidar al primer aniversari de la nostra
galeria!
Varem obrir les portes dia 12 d'octubre de 2007, essent, obvi...
PS. feia mil anys que no feia un post i me vé gros es tema...
Escrits
