27 de desembre del 2008

Imatge Corporativa de sa Cofradia

Bueno al.lots...
Ahir enmig de s'estat d'embriagament (o com se digui) me va ser assignada una nova funció (Caudi, t'enrecordes?). No me varen definir gaire bé es briefing, però venia a ser fer una espècie de logo (he suposat que capçalera des blog) des cansvells. Això es sa meva primera proposta... No sé molt bé com se vorà s'imatge penjada a nes post, però en principi es bastant ample.

Esper opinions, crítiques i propostes

Au idò... aquí vos ho deix

Mos veim a sa post-processó!!

Del.len

26 de desembre del 2008

Tota cofradia ha de tenir la seva processó

Tornant des "Chistmas match" se mos ha encés sa bombilla.

Podriem aprofitar s'esdeveniment de demà per iniciar una tradicional "porfesó" de sa cofradia dels cans vells. Es tema seria es següent:

1. A les 20:30 mos reuniriem a davant s'esglèsia gran, començariem a xumar i amb un carrito des mercadona ple de xumòrum.

2. Deves les 21:00 partiriem en peregrinació poc a poc xuma xuma cap a nes Jordi, passant per sa plaça de sa Bassa, na Camel·la, es parc municipal (policia inclosa) i finalment Jori des Racó.3.

Sa tornada pot ser un poc més dramàtica però amb alcohol dur ho surariem.

És important definir sa figura d'un Sant a quin veneram. Propòs San Joan Capistrano (http://clinicacapistrano.wordpress.com/).Dur un parell de ciris i determinar quatre devots a qui flagelar pot donar molta emoció a la processó.

Esper que sa proposta no caigui "en saco roto".

HE IS A LUCKY SON OF A BITCH

Bones a tots. Vos salut des d'es compte den Marco. Som el “cuñao”. He trobat aquest video, sa mica bèstia i m’ha parescut bona idea penjar-lo aquí.

Per lo que he pogut aclarir, és des Campionat Americà de Superbikes, any 2002.

En poques paraules, una bona petada de motor a ses primeres voltes de carrera, cosa que fa que tots els que vénen darrera caiguin com a mosques darrere ell, per sa regada d’oli que ha deixat a sa pista.

Un consell: acotat i resa tot lo que sapis.

Salut i Molts d’Anys!

Pedro Miquel


22 de desembre del 2008

Un regalet per la Cofradia....

Us recomano llegir el següent conte mentre escolteu aquesta magnífica cançó del "Elfs Islandesos" Sigur Ros:



Addictes a parlar... i a no escoltar...

Hi havia una vegada, una cabanya enmig del bosc.. De fet en veure-la diries que és la típica cabanya perduda enmig d’un bosc. Reposava tranquil·la, al bell mig d’una clariana. Els raigs de sol es perdien enmig de la fullaraca, però sempre trobaven el camí, per escalfar les seves parets. Olorava a fusta i si la tocaves, una fina capa de molsa relliscava entre les teus dits.. Els animals no temien acostar-se a ella, perquè sempre els havia tractat bé.

Però no era la típica cabanya perduda enmig d’un bosc. Per començar perquè no era el típic bosc, era el bosc de les llengües... En ell cada arbre parlava una llengua diferent de la dels altres.. hi podies trobar-hi totes les llengües del món! Ells, els arbres de les llengües, eren molt educats, i generosos... Es respectaven molt entre ells, es comprenien, però no entenien el llenguatge dels altres..


Llavors, de tant en tant, un viatger cansat, perdut i anhelant de trobar el seu camí entrava dins del bosc buscant respostes. Ells, els arbres de les llengües, si el viatger era educat i generós, li oferien una dels fruits perquè calmés la gana i es poguessin entendre. Llavors el viatger ja podia parlar amb l’arbre, ja que el seu fruit és la seva llengua, i qui s’alimenta d’ella l’aprèn instantàniament, oblidant quina parlava abans. Els arbres l’escoltaven pacients fins que ell, el viatger, esgotava el seu anhel de preguntes i ,com a tota resposta, sempre li indicaven com arribar fins a la Cabanya de Totes les Llengües per un camí curt i segur.



Un, sempre arriba a la Cabanya cansat i sedegós. La càlida olor de la carn rostida et guia quan surts a l’amplia clariana on descansa esperant-te. La porta, sempre oberta, et convida a entrar amablement i sense adonar-te’n t’ofereix un té, calent i reconfortant. Un s’asseu i observa, sempre, qui hi ha al seu voltant.


“D’on deu venir aquesta gent?”


“Quin idioma parlen?”


“Que algú em pot entendre?”


Els primers intents sempre són infructuosos. Ningú t’entén i tu no entens ningú, ja que mai un arbre ofereix en el mateix dia la seva fruita a dues persones diferents, ningú parla la mateix llengua.

Tothom vol ser escoltat, riuen els arbres, per tant l’anhel del viatger per entendre’s és gran. Tard o d’hora s’inicia una conversa entre dues llengües que no s’entenen. Tard o d’hora algú se n’adona que no pot ésser escoltat, no com ell voldria. I tard o d’hora, màgia, algú aprèn a comunicar-se, sense gairebé utilitzar les paraules. Primer són els gestos, els dibuixos, la mímica... però després arriben els somriures. Els viatgers comencen a mirar-se els ulls, connecten.. Comencen a utilitzar els altres sentits, a observar les reaccions que els envolten, i a reaccionar als estímuls que els hi arriben. De sobte, sense entendre perquè, s’escapa alguna llàgrima, i arriba la primera abraçada... El tacte, tant temps oblidat, es desperta, aflora i omple la Cabanya de Totes les Llengües... Ara, algú canta i tothom escolta... Llavors algú interpreta el teatre de la seva vida, i tothom hi participa... La vida del viatger es representa de sobte, ajudat per tots.. Cadascú es transforma amb un dels personatges de la teva vida... Apareixen així els teus familiars oblidats, les amistats més estimades i les més odiades, apareix Ell i apareix Ella.. T’envolten, et criden perquè els has abandonat...”Per què no ens has escoltat!!”

I ara ets tu qui interpretes... Et dius tal, i ets l’amant desconegut d’algú qui tampoc coneixes... I t’omples amb les seves emocions, resolts els seus problemes i t’empapes de la seva alegria... T’enfades perquè no et van saber escoltar, sense tan sols saber què era que volies dir... I comprens que tu tampoc vas saber callar, sense conèixer de què et volien parlar..



I així de bon matí surts de la Cabanya de Totes les Llengües... Amb les energies renovades, reneixes, anhelant de nou de tornar al teu camí, perdut tant de temps davant els teus ulls. I trobes a qui has estat buscant...


...........i l’escoltes i l’observes i l’entens.



..Fi!

21 de desembre del 2008

Cofradia

Ara que veig s'imatge que il·lustra es Sopar Cofràric Nadalenc, a sa dreta d'aquest post, és un bon moment per conèixer què és exactament una cofradia.

Idò una cofradia és una associació de fidels catòlics que se reuneixen entorn d'una advocació (protecció o patrocini) de Crist, la Verge o un sant, un moment de Sa passió o una relíquia.

Existeixen quatre tipus de cofradies:
1.- Penitencials, que surten en Setmana Santa.
2.- De glòria, que surten la resta de l'any.
3.- Sacramentals, que tenen com titular al Santíssim Sagrament.
4.- Ca vellístiques, que surten tot l'any, amb so qdex com a bandera, i fora limitació d'horari ni territori (gràcies Lida pes teu comment).

Totes ses cofradies solen organitzar una processó, almenys una vegada a s'any, bé soles o unides a altres cofradies.

S'òrgan plenari de sa cofradia és es cabildo o assemblea general de tots es cofrares.

Es cabildo general és s'encarregat de triar sa Junta, que és s'òrgan de govern de sa cofradia, encapçalada pes seu President o Caudillo.

En principi, qualsevol cristià pot formar part d'una cofradia, sense més que aconseguir sa signatura d'algun germà que l'avali. Els nous membres solen rebre s'investidura de túniques i s'imposició d'escapularis o medalles.

Npfgm conèixer això, jejeje.

Visca sa COFRADIA DES CANS VELLS!.